diumenge, 31 de maig del 2015

L'escalfament de l'oceà també fon el gel antàrtic

Això és Larsen C, una de les majors plataformes de gel de l'Antàrtida. Segons un estudi del British Atlantic Survey, consell d'investigació del medi ambient natural, està fent-se més fina tant per dalt com per baix. Els seus veïns Larsen A i B es van esfondrar en 1995 i 2002.

LARSEN C

L'informe assegura que Larsen C s'està fonent no només per la calidesa de l'aire. La barrera de gel s'està reduint també per l'escalfament de l'oceà. Fins ara, els científics no estaven segurs sobre el paper dels oceans en la desaparició de les plaques de gel.
La fosa de Larsen C contribuirà a l'augment del nivell del mar.

"Quan es van perdre Larsen A i B, la disminució de les glaceres darrere d'ells es va accelerar i contribueixen ara significativament a la pujada del nivell del mar de tota l'Antàrtida", diu David Vaugham, geòleg del British Antartic Survey. "Larsen C és major, i la seva pèrdua en els propers decennis augmentaria les projeccions de pujada del nivell del mar per a l'any 2 100. Calculem que en 2100 aquest estarà més de 50 cm per sobre del nivell actual, i que causarà problemes a les ciutats costaneres i de poca altitud ".

La plataforma Larsen C rep el seu nom del capità Carl Anton Larsen, del balener noruec Jason, que va navegar al llarg de la barrera de gel a 1893.
Durant un període de quinze anys, entre 1998 i 2012, un equip d'investigació va combinar dades de satèl·lit amb els sondejos de vuit radars.
Va descobrir que la plataforma havia perdut una mitjana de quatre metres de gel i s'havia reduït una mitjana d'un metre a la superfície.

La península antàrtica és una de les regions de la terra que pateix un escalfament més ràpid, amb un increment de les temperatures de 2,5 graus centígrads en els últims cinquanta anys. Els científics adverteixen que la pèrdua de les plataformes glaceres podria comportar conseqüències dramàtiques per al planeta.



Un virus modificat per a matar el cáncer es mostra efectiu

Un virus del herpes modificat genéticament pot detindrer la progressió del cáncer de pell més agresiu, mediant l´eliminació selectiva de les cél·lules tumorales i l´activació de les defenses de l´organisme, seons els resultats d´un assaig clínic amb 436 pacients publicat hui. Es la primera vegada que una terapia experimental d´aquest tipus mostra beneficis en una prova en fase III, com es denomina als assajos destinats a evaluar la seguretat i l´eficacia d´un tractament a gran escala.

El treball ha involucrat a científics de 64 centres de tot el món i ha sigut liderat per " El Instituto de Investigación del Cáncer", en Londres. Els autors van administrar de forma aleatoria una injecció del virus o un tractament de control als 436 pacients, amb melanomes malignes. El 16´3% dels malalts que van rebrer la terapia viral, coneguda com T-VEC, van ensenyar una tasa de resposta durable al tractament de més de sis mesos, comparada amb un 2,1% del grup de control, según les conclusions del assaig.

El melanoma es el tipus més greu de cáncer de pell. Cada any apareixen 132.000 nous casos en el món, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), el 90% de les dones i el 74% dels homes sobreviuen més de cinc anys a aquestos tipus de tumors malignes.


"CLICK" PER A VORER EL VIDEO





Noticia principal

Noticies secundaries
* Noticia 1
* Noticia 2



"Els científics experimenten amb animals perquè és el que han fet sempre"

Quan tenia només 25 anys, després d'haver pagat el seu primer viatge a l'Àfrica treballant de cambrera, Goodall va observar a un ximpanzé empunyant una branqueta desbrossada per ell mateix per agafar tèrmits a la selva de Tanzània. La troballa era monumental. Aquell simi demostrava que els humans no eren els únics animals capaços de fabricar i utilitzar eines. Quan va comunicar el seu descobriment al paleoantropòleg Louis Leakey, descobridor del Homo habilis, aquest va proclamar: "Ara hem de redefinir la paraula eina, redefinir el concepte d'home o acceptar que els ximpanzés són humans".


Goodall va abandonar la investigació fa un parell de dècades. Ja octogenària, viatja "300 dies a l'any" pel món per proclamar la necessitat de conservar el medi ambient i lluitar pels drets dels animals. De visita a Madrid per donar una xerrada al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, la primatòloga es mostra indignada per les declaracions del seu col·lega Peter D. Walsh, expert en goril·les i ximpanzés de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). Fa un any, Walsh va afirmar que "Jane Goodall està contribuint significativament a l'extinció dels ximpanzés" a batallar contra l'experimentació amb animals. Des de la dècada de 1990, el virus de l'Ébola ha matat un terç dels ximpanzés i goril·les que existien al planeta. Walsh treballa amb un grapat de ximpanzés captius per desenvolupar una vacuna que beneficiï milers d'exemplars en llibertat. Goodall està en contra. I també posa en dubte la necessitat d'experimentar amb micos per desenvolupar medicaments per als éssers humans. Totes les vacunes experimentals contra l'actual virus de l'Ébola, que ha matat més de 11.000 persones a l'Àfrica occidental, s'han provat abans en macacos.


Noticies Relacionades:

1

2


Bacteris sintètiques que detecten diabetis i càncer en l'orina

Actualment, la biologia sintètica ha avançat el desenvolupament de cèl·lules que són capaços de de complir funcions específiques.
Generalment els bacteris, a més de reproduir-se ràpidament poden fins adaptar al seu entorn d'una manera en la qual els dispositius de diagnòstic actuals no poden.Pero a causa d'alguna de les seves comportaments encara no estan preparats per a usar-los en humans.

Uns experts del Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS) de França han aconseguit detectar de forma no invasiva malalties com el diabetis i el càncer en l'orina amb un treball de disseny de bacteris artificials.
En concret un equip del CNRS ha desenvolupat una plataforma tecnològica que connecta els circuits genètics dels bacteris, transformant-se en dispositiu vius de diagnòstic.
Per dur a terme aquest treball va dir un integrant de l'equip van utilitzar mecanismes genètics de anàlegs als transistors per amplificar els senyals febles en mostres d'orina humana o sèrum.També explica que amb l'ús d'amplificadors genètics, es poden crear aquests prototips de biosensors per a detectar biomarcadors de diagnòstic en mostres clíniques complexes humana.
Justament, per esbrinar senyals biològiques en l'orina i, si s'arriba a un llindar específic, generar un canvi de color visible, els experts van dissenyar bacteris Escherichia coli, que detecten els nivells anormals de glucosa en l'orina de pacients diabètics gairebé tan bé com les tires reactives d'orina estàndard que existeixen en l'actualitat.

De manera separada, un grup de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (EUA) ha programat bacteris que són capaços d'orientar o mostrar la presència de metàstasi de fetge en l'orina, amb això el càncer s'estén a aquest des d'un altre òrgan en el cuerpo.Es tractable però de vegades es va detectar massa tarde.De fet, amb les tècniques d'imatge actuals poden perdre els tumors molt petits.

Finalmentls investigadors  van provar els seus bacteris a diversos ratolins metàstasis hepàtiques, incloent càncers que es van originar en el còlon, pulmó, ovaris i pàncrees. Els bacteris van detectar de forma segura i precisa la presència de tumors en el fetge en l'orina en 24 hores.
Els ratolins no van mostrar efectes secundaris greus durant un període d'un any. Tot i ser necessaris més proves abans que les tecnologies puguin avançar en humans ambdós estudis ofereixen biosensors bacterians que, amb la seva detecció no invasiva i simple en l'orina, poden ser adaptats per al seu ús a casa o en clíniques més aïllades.



Noticia original 

-Noticia relacionada
-Noticia relacionada





El robot que s´auto-repara

Gracies a la robótica, el esser humà ha pogut dedicar el seu temps a millorar la calitat de vida, sustituint-se a si mateixa en labors repetitives i esgotadores. Pero quan les labors van més enllà del confort personal i aporten grans beneficis a la societat, com les misions de busqueda i salvament o l´extinció d´incendis forestals, el resultat no sempre es perfecte.

I es que, com ocorreix en la vida real, molts robots pateixen accidents durants les seues maniobres. Durant l´ofici que impideixen, en algunes ocasions, finalitzar correctament una funció.
Un nou estudi recient publicat per la revista NATURE, ens mostra com els robots recuperar-se automaticament d´una lesió en questions de minuts.

 Es tracta d´avantatge molt significatiu, si tenim en conter lo facil que es resultar "ferit" en labors perilloses. L´idea es que els robots puguen continuar treballar a pesar de patir algún dany.

Els creadors d´aquestos robots, en definitiva, han intentat aplicar la teoria Darwiniana de la "supervivencia del más apto" a la robótica. Una investigació que permiteix la creació d´asistents robótics personals que continuen sent útils inclús quan una part es trenca.

"CLICK" PER A VORER EL VIDEO


Noticia principal
Noticies secundaries
* noticia 1
* noticia 2

L ' apnea del son té relació directa amb el càncer

L'apnea del son,  de la qual només un de cada cinc malalts està diagnosticat, pel insomni estan directament vinculats amb malalties com el càncer o la hipertensió, segons la Societat Espanyola de la son (SES) que ha presentat aquest dimarts a Barcelona el primer Tractat de Medicina del Son.
Aquest tractat ha posat d'acord a més de 200 especialistes que estudien el somni per crear un compendi que examina els hàbits del son dels ciutadans, les principals patologies o conseqüències d'una mala salut a dormir i la situació actual de la medicina del son.

Aquest primer tractat pretendre ser, segons el grup d'especialistes, un punt de reunió multidisciplinar per agrupar tant a neuròlegs, neurofisiòlegs, infermers o psiquiatres perquè les diferents disciplines mèdiques parteixin des de la mateixa base a l'hora d'analitzar com dorm i quines derivacions poden tenir els mals hàbits o patologies del son.
El president de la SES ha explicat que els ciutadans entenen "el temps del somni com una cosa ineficaç, que no dóna diners i que es pot retallar, ia la llarga, amb això, estem retallant la nostra qualitat i quantitat de vida", a més ha afegit que "retallar el temps de son implica un increment de l'obesitat, de les malalties cardiovasculars i de tumors".
Un dels principals problemes ja no és les poques hores que dormim, sinó el camí que està agafant la societat cap a "la fragmentació del son o el somni segons la demanda" segons ha explicat el director de l'Institut d'Investigacions del Son de Madrid, el doctor García-Borreguero, que ha afirmat que "cada vegada dormim menys hores i no sempre a la nit", el que altera el cicle de 24 hores biològiques i l'alteració de les dietes, el que pot portar a malalties que abans no existien.
La disminució i fragmentació del son ja s'ha relacionat de forma directa amb diverses malalties, com poden ser l'insomni, la diabetis, la hipertensió arterial, l'increment de risc cardiovascular o l'obesitat. I tot i que no s'ha aconseguit encara "la causalitat" aquest grup de metges ha reconegut que la manca de son és un motiu que afavoreix el desenvolupament de tumors, sobretot els hormonals .
 Per això, un dels capítols d'aquest tractat va dirigit a les dones ja que són més sensibles a les patologies del son durant els seus períodes hormonals.


Notícia original 

Notícies relacionades:

- La lluna em treu la son 

- Desconnectar dues hores abans d'anar a dormir 

Una relació molt estreta

Una recerca liderada per la Universitat de Granada  ha demostrat que existeix una relació entre l'exposició a nivells alts de certs contaminants orgànics persistents  en les persones obeses i el seu risc de desenvolupar hipertensió , independentment de l'edat i el consum de tabac o alcohol.

En l'estudi van participar voluntàriament més de 300 pacients que durant els anys 2003 i 2004 anaven a ser operats. Amb les seues mostres de de sang i grassa es va analitzar l'exposició acumulada a contaminants orgànics persistents (COPs).

10 anys després, els resultats van demostrar que els COPs  associats amb la hipertensió inclouen l’hexaclorobenzè , un antic fungicida que s'allibera en processos industrials i  bifenils policlorats, emprats en diverses aplicacions industrials com a transformadors elèctrics.
Encara que l’ús d'aquests compostos està actualment prohibit a Espanya, la població d'estudi presentava residus en el seu organisme per l'alta resistència a la degradació.

Aquest estudi ajuda a conèixer millor la possible relació entre contaminació ambiental i la incidència de malalties cròniques, especialment les relacionades amb les malalties cardiovasculars, ja que la hipertensió esta considerada com un factor de risc important d'aquestes malalties.

Noticia original

Noticies relacionades:
-Claus contra la hipertensió 
-Vacuna per controlar la hipertensió

Vídeo:

dissabte, 30 de maig del 2015

Les Dones dormen més, però descansen menys

Les dones dormen més al llarg de l'adultesa que els homes. Però també, la dona es desperta més durant la nit, això te implicacions neurobiològiques i evolutives. Aquest somni lleuger de les dones es podria deure a que la seva escorça és més excitables davant els estímuls externs durant la nit (es desperten més fàcil), la qual cosa té la funció de fer-nos més protectores dels fills mentre l’home dorm.
Les femelles inverteixen més temps i energia un nivell fisiològic en produir òvuls, a diferència dels homes que produeixen més d’un espermatozoide ; les femelles també inverteixen més temps i energia en els seus cries, des de gestar, alletar, cuidar-los i, això fa que les femelles els protegeixin més, per la gran inversió de temps que requereix, és menys probable que tinguin aviat una altra cria, a diferència dels homes que es poden reproduir amb més freqüència.
Estudies més actuals, en la seva recerca de controlar les variables, han mesurat  tant homes com dones en la qualitat de son, sota les mateixes circumstàncies diürnes, com laborals i familiars i es va demostrar  que una dona, tenint totes les mateixes responsabilitats, s’involucra el doble que els homes en tasques com els fills, la família i el manteniment de la llar, ja siga nocturna o diürnament, ja que són considerades socialment com a "coses de dones", especialment cuinar i netejar; les "Activitats d'homes" arreglar , treure les escombraries, donar-li manteniment al cotxe, les quals tenen un menor cost energètic així com una constància menor en dur-les a terme.
És per això que les Dones es desperten més durant la nit, ja que és la seva forma de retribuir el tindre menys activitats fora de la casa.

Noticia original

Noticies relacionades:

1

2


Desenvolupen l'app vitisFlower, que permet determinar el nombre de flors a la vinya amb un smartphone i predir el volum de la collita

La Universitat de la Rioja ha creat l'aplicació per a mòbils, "vitisFlower", que permet que a través de una captura al telèfon intel·ligent, s'obté el nombre de flors per inflorescència (raïm abans de la floració) a la vinya, d'una forma instantània i no destructiva.

Aquesta app, constitueix un gran avanç tecnològic a nivell mundial en la viticultura.Ha estat elaborada per un grup d'investigadors de la Universitat de la Rioja, en què han col·laborat diverses empreses del sector, i finançat per l'Agència de Desenvolupament Econòmic de la Rioja (ADER).
Aquesta app "VitisFlower", suposa per al viticultor, un instrument eficaç per conèixer el nombre de flors, i per tant un indicatiu avançat de la mida del raïm. I així poder predir amb mesos d'antelació, la quantitat de raïm de la collita.

És per tant, un avenç tecnològic que permetrà al viticultor, aplicar mesures sobre la vinya, com aclarida de raïms o la zonificació de la vinya segons el seu rendiment.

Notícia original

Notícia relacionada:
- Fer servir un smartphone per localitzar d'on ve un tret

Vídeo:


La fotografia més gran del món

Un fotògraf italià tarda dues setmanes per fer la fotografia més gran del món al Mont Blanc francés.


En hivern de 2014, Filippo Blengini i el seu equip internacional de fotògrafs, han fet la fotografia més gran del món fins al moment.
Van elegir el Mont Blanc francés d'uns 4810 metres d'altura. Aquesta imatge té una qualitat espectacular, on pots veure als alpinistes escalant, unes cordes als pics més alts, llegir que posa a la cabina o llegir un cartell de perill al albergue que hi ha al fons, sols fent zoom.

Pica ací, està la fotografia en mida completa on podràs apreciar com d'espectacular és.

Per fer aquesta fotografia, el fotògraf ha necessitat unir més de 70.000 instantànies. La imatge final té 365 gigapíxels, amb una mida d'1,2 milions de píxels d'ample i 305.000 d'alt. Si la fotografia s'imprimira, seria tan gran com un camp de futbol. 

Noticia original

Altres noticies

Video relacionat

El primer cas d'assassinat conegut en la història de la humanitat

El Crani 17, recuperat a la Sima de los Huesos  de la serra d’Atapuerca, està compost per 52 fragments recopilats al llarg de 20 anys d'excavació (de 1990 a 2010). L'individu al qual correspon morir al començament de la seva joventut i va arribar al jaciment fa 430.000 anys, on jeu juntament amb altres 27 individus de la mateixa època.

L'establiment de l'origen d'aquesta extraordinària acumulació de cadàvers en una recòndita avenc  de la burgalesa Cova Major ha constituït durant dècades un dels majors desafiaments de la prehistòria mundial.
Per als membres de l'equip d'excavació es tractava d'un amuntegament intencionat de cadàvers realitzat per altres humans. No obstant això, alguns investigadors havien proposat explicacions alternatives en les que cobraven importància l'acció de carnívors o els corrents de fang i aigua.
Els estudis realitzats en els últims anys han permès descartar aquestes dues últimes hipòtesis, deixant només dues alternatives per a l'origen de l'acumulació de cadàvers: els individus van caure accidentalment per l’avenc vertical de tretze metres que dóna accés a aquesta cavitat o es van acumular els cadàvers intencionalment. Per als investigadors, discernir de manera inequívoca entre aquestes dues hipòtesis era molt complicat.

El Crani 17   presenta dos orificis en l'os                                                                                              
frontal, per sobre de l'òrbita ocular esquerra. El seu estudi ha permès demostrar que aquests orificis es van produir possiblement per l'impacte d'un objecte dur just abans o després de la mort de l'individu, quan encara tenia teixit tou.
Aquest impacte podria haver-se produït durant la caiguda de tretze metres per l'avenc que dóna accés al jaciment, el que seria compatible amb la hipòtesi de caiguda accidental.

Utilitzant les més modernes tècniques forenses ha estat possible demostrar que les dues lesions van ser produïdes pel mateix objecte en dos impactes diferents i amb diferents trajectòries, el que descartaria la teoria de la caiguda accidental.

"El tipus de lesions, la seva localització i el fet que fossin produïdes en dos cops independents amb el mateix objecte ens porta a interpretar que probablement van ser produïdes durant un acte d'agressió mortal per un altre individu, en el que constituiria el primer cas d'assassinat conegut en la història de la humanitat ", asseguren els científics.

 Aquestes dades indicarien que l'individu del Crani 17, si ja era mort, no va poder arribar pel seu propi peu fins “la Sima de lo Huesos”, sinó que el seu cadàver va haver de ser transportat fins allà, molt probablement, per altres humans. Aquesta hipòtesi suggereix que van ser els humans els responsables de l'acumulació de cadàvers de “la Sima de lo Huesos”, per la qual cosa es tractaria del primer acte funerari de la humanitat.

Noticia original

Noticia relacionada


dimecres, 27 de maig del 2015

Les partícules contaminants augmenten els ingressos hospitalaris de xiquets amb infermetats respiratòries.


Resultado de imagen de contaminacion dels cotxes

En els últims anys ha augmentat la quantitat de cotxes a les nostres ciutats i això ha provocat un augment de partícules tòxiques ,com poden ser les PM2,5, a les nostres ciutats més cèntriques. Fins i tot en algunes ciutats com a la de Madrid s’ha sobrepassat el límit establert per la UE.
 Algunes ciutats han adoptat mesures per a evitar que des de el parlament comencen a posar multes. Per exemple el que ha fet Londres és tallar el trànsit en el centre i així eliminar els col•lapses d’hora punta.
Les conseqüències d’aquesta barbàrie consentida pel primer món són últimament l’increment d’ingressos hospitalaris de xiquets amb infermetats respiratòries. Després d’un estudi de la universitat de Sevilla es va saber que el nombre total d’ingressos a la seua ciutat va arribar a un total de 2.130 xiquets de entre 14-0 anys en un mateix període sense. Aquest implica que el elevat contingut de partícules tòxiques a l’aire que respirem té efectes negatius sobre la bronquiolitis, pneumònia, asma, bronquitis i altres infermetats respiratòries infantils.
A pesar de tot, altre de les dades que ofereix el estudi són els nombrosos costos econòmics que suposa per al sistema sanitari este tipus de contaminacions ambientals: “Si les concentracions de PM2,5 fins al valor guiat per la OMS, cada hospital estalviaria 200€ diaris, uns 73.000€ al any”.
 

  Ací us deixe un vídeo per a ampliar l'informació: 
-http://www.rtve.es/alacarta/videos/informe-semanal/informe-semanal-aire-respiramos/1242029/

dilluns, 25 de maig del 2015

LA DEPRESSIÓ, EL CERVELL I LA COMUNICACIÓ



L'evolució cultural entre els éssers humans ha sigut possible gràcies a què podem escriure, parlar, escoltar i llegir, ja que com bé sabem, el llenguatge és el que ens ha donat capacitat per a acumular els coneixements i transmitir aquests a les altres generacions. I dintre de la mateixa comunicació, fins i tot la conversa més aleatòria es converteix en alguna cosa important, ja que quan parlem en algú pretenem que la seua conducta canvie i realitze el que li demanem o bé també que ens escolte i ens diga alguna cosa al respecte.



Encara que no ho pensem, aquest comportament usual, és un complex mecanisme de processos cerebrals específics en cadascuna de les fases per a comprendre i produir el llenguatge, l'exemple més clar és que hi ha lesions cerebrals en zones específiques que afecten capacitats molt determinades, com l'agramaticalitat o l'apràxia. No obstant això, independentment d'aquests problemes, sembla que l'estat anímic és una interferència més potent inclús que una ambulància passant a totes hores per davant del teu estudi.
Segons un estudi publicat divendres, les persones amb depressió tenen menys capacitat per a escoltar les paraules.



Aquest fet es deu a què, segons l'equip de científics, el cervell melancòlic està completament aïllat de l'entorn per pensaments que interfereixen en les seues capacitats per comprendre la comunicació, i per tant, les paraules.



Açò contradeia els estudis previs que indicaven què, les persones deprimides, no sols tendien a escoltar i recordar més bé les paraules tristes, sinó que també, detectaven més fàcilment l'energia negativa del seu entorn. Segons les conclusions de l'última investigació, els cervells amb depressió escolten pitjor, independentment de la càrrega negativa del seu entorn.


Per a comprovar aquests fets, l'equip d'investigadors, va realitzar una sèrie de proves a estudiants sans i estudiants amb clars símptomes de depressió. En la qual prova l'investigador emetia a l'estudiant una mena de frases, algunes amb càrrega emocional negativa, altres neutrals o positives, amb sorolls al fons i més tard, aquest havia d'escriure el que l'investigador li havia dit. Per així comprovar fins on havia pogut captar l'estudiant.



En un futur, volen estudiar fins a quin punt les emocions poden modular la capacitat d'aprenentatge.



Notícia original

Notícia relacionada


diumenge, 24 de maig del 2015


Un Ull Biònic Restaura La Vista a Un Invident

Un home cego des de feia 10 anys per una malaltia degenerativa, es ara capaç de vore els contorns dels objectes i les persones gracies a l'ajuda d'un implant d'ull biònic desenvolupat per un equip de científics en Rochester (EE.UU.).


L'home tenia la malaltia de la retinitis pigmentosa, la malaltia hereditària que causa la degeneració de les cèl•lules especifiques en la retina i que provoca la perduda de visió es lo que li impedia vore a este home. El pacient es va posar en mans dels científics per a provar el nou dispositiu denominat “SECOND SIGHT” que prometia oferir-li una visió artificial.

L'ull biònic implantat al pacient envia senyals d'ones de llum directament al nervi òptic. Açò, unit a un chip col•locat en la part posterior de l'ull han obrat el milacre.

El dispositiu complementa en unes ulleres a les que posseeixen una cambra en el pont del nas i retransmeten les imatges a un menut ordenador ajustat com un menut mòbil en el cinturo.
Les imatges, son processades i transmeses com informació visual des d'este menut ordenador a l'implant. L'implant interpreta les imatges i les transmet a la retina. De la retina passen finalment al cervell, produint-se la visió de l'individu.

Encara que no serà capaç de vore tot en precisió ni llegir, si podrà reconstruir escenaris i objectes, podrà moure's per qualsevol espai sense un bastó ni ajuda de ningú.

Notícia original

Notícies relacionades

Un nido flotante para entrar a vivir 
Músculos artificiales gracias a células de cebolla
La primera cámara que funciona sin batería

VIDEO

Tan dolç i tan vell

Es diu que el cava  és un tipus de vi escumós que es serveix sovint a celebracions. doncs, no estaria de més celebrar el descobriment de 168 botelles d'aquest licor dolç amb una antiguitat major que qualsevol dels nostres avis o besavis fins i tot.

 S'han trobat de xampany francès de 170 anys en les profunditats del mar Bàltic, conserva les restes d'un vaixell enfonsat. Tan sorpresa va arribar quan els científics-los provat i analitzades, va declarar que era un champagne molt dolç en perfecte estat de conservació. De fet, es el xampany més añejo que mai s’ha provat ni analitzat. 

Gràcies als cortxos d’aquestes botelles, es van poder  identificar als fabricants de Veuve Clicquot-Ponsardin, Heidsieck i Juglar. Segons la composició química, van descobrir que el vi era més dolç i amb menor quantitat d'alcohol que la versió moderna.

 És estrany i sorprenent com 168 botelles d’un licor es conserven tant de temps i en tan bon estat. Els vells mètodes de conservació són realment interessants i útil i crec que hem de recollir-los. Segur que més d'un mor per degustar aquest licor dolç i meravellós. 

Philippe Jeandet (alimentació Professor de Bioquímica): "va ser un molt bon vi, impressionant. Jo estava molt de temps amb la seva aroma en boca."

https://youtu.be/j9M4_BIIHIg Notícia original

Notícies relacionades:

les begudes energètiques,perilloses
incautadas cientos de bebidas alcoholicas
el cerebro prefiere el vino


Video
                               

dissabte, 23 de maig del 2015

Una nova manera de combatre la malària


La lluita contra la malària  és també una lluita contra el mosquit portador.
Recentment s’ha descobert allò que atrau a les femelles de mosquit del gènere Anopheles, el qual és el vector principal de la malària,a l'hora de dipositar els seus ous en llocs específics.

Un equip del Real Institut de Tecnologia a Estocolm, experimentant amb diferents mescles de terra i aigua, ha descobert que un component anomenat cedrol  de la terra situada en els llocs de reproducció prop del llac Victòria, a Kenya, és particularment atractiu per a la femella del mosquit de la malària, especialment quan ja està preparada per a posar els seus ous.

Aquesta és la primera demostració de que les femelles de mosquit Anopheles reaccionen a una substància en particular quan estan buscant un lloc on dipositar els seus ous. L’equip d’investigació ja està dissenyant trampes per a mosquits basades en la troballa, amb les quals es podria ajudar a reduir de manera notable la població dels mosquits i per tant la incidència de la malària.

Noticia original

Noticies relacionades:
- Per què els mosquits prefereixen picar a determinades persones? 
-El grup sanguini O és més resistent a la malària 


Vídeo:

divendres, 22 de maig del 2015

Recarrega inalàmbrica ultraràpida per a vehicles elèctrics

A Saragossa, al nord-est d'Espanya, un grup de científics han desenvolupat un revolucionari punt de recàrrega per a vehicles elèctrics.

Es tracta d'un projecte pilot en què els cotxes elèctrics es recarreguen en tan sols 20 minuts, sense utilitzar cap cable.

És un sistema que funciona amb una bobina que va enterrada al paviment de l'estació; que s'energiza des de la xarxa elèctrica i quan el vehicle es posiciona correctament sobre l'estació, estableix una comunicació entre el vehicle i l'estació. Aquesta bobina transfereix energia al vehicle. És molt flexible a nivell dels vehicles que es poden arribar a carregar. Podem carregar turismes, furgonetes i fins a autobusos elèctrics.

Els científics creuen que la tecnologia de recàrrega per inducció electromagnètica és més senzilla, fiable i resistent al vandalisme. A més de tenir un menor impacte visual. Ara tracten de demostrar la seva viabilitat tècnica.

L'estació de càrrega ha estat desenvolupada per científics d'un centre europeu d'investigació que tracta de sensibilitzar els ciutadans per aquesta opció energètica. 

També han creat un sistema per ajudar els conductors a col·locar correctament el seu vehicle sobre les bobines de recàrrega.
I per això, han hagut de prendre en compte els camps magnètics, estudiar l'òptica i desenvolupar diferents algoritmes.

Encara queda per desenvolupar la capacitat de connexió i compatibilitat de freqüències en el punt de recàrrega.


Vídeo:

La química del rescat

En un centre d'entrenament de bombers de Barcelona, ​​un nou experiment reuneix científics i personal de rescat en un projecte de recerca de la Unió Europea.

Estan provant un prototip de detector de víctimes atrapades sota la runa després d'un terratrèmol o l'esfondrament d'un edifici. El sistema està dissenyat per detectar el que els gossos no poden olorar, i per veure el que els bombers no veuen. 

Es localiza una víctima, gràcies a diverses dades de les càmeres tèrmiques i els sensors químics dissenyats amb aquest objectiu.

Aquesta màquina s'ha desenvolupat per mesurar l'aire que hi ha sota la runa, per detectar aquests components químics i determinar si hi ha una persona viva allà baix. 

Una explosió sobtada provoca un incendi. Amb càmeres especials, els treballadors poden veure a través del fum per localitzar la segona víctima. És ara quan el personal de rescat posa nota al prototip.

L'equip rep amb il·lusió aquesta nova tecnologia. Hi ha certs materials de construcció que quan s'esfonsen formen uns enderrocs molt homogenis, més semblants a la sorra, sense forats i on l'aire no circula. El sistema actual hauria d'evolucionar per ajudar-nos en aquestes situacions. I a més hauria de ser una mica més lleuger. 

El sistema podria augmentar el percentatge de supervivència en aquest tipus de situacions.



Noticíes relacionades: 

-La química al rescat del món.


Vídeo: 

Descobreixen el primer peix 100% de sang calenta


El lluna real Lampris guttatus usa els seus brànquies com el radiador d'un cotxe per conservar la calor.

Des d'un punt de vista evolutiu, tenir la sang calenta o freda són dues estratègies igual de vàlides. Però, per als animals amb capacitat de conservar la calor generada pel propi cos (endotèrmia), aquest mecanisme s'ha demostrat ideal en entorns de baixes temperatures o en ecosistemes amb oscil·lació tèrmica acusada.
La sang calenta augmenta la capacitat de reacció de l'animal, la seva potència muscular i el manteniment d'un rendiment sostingut.



"Les tonyines i els taurons són endotèrmics regionals, el que significa que només escalfen determinades parts o regions del seu cos, com els músculs natatoris o parts de les vísceres. El lluna real és diferent, pot escalfar tot el seu cos, incloent òrgans importants com el cor ", diu el biòleg Nicholas Wegner. Aquest científic de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA, per les sigles en anglès) ha descobert al costat d'altres col·legues que aquest peix manté tot el seu cos a temperatures diversos graus per sobre de les fredes aigües per on es mou.


La història evolutiva del lluna real cal buscar-la en espècies que vivien en les zones més profundes de l'oceà. Això ho fa encara més únic, a l'haver inventat una estratègia per moure per les aigües fredes sense que es veiés afectada la seva fisiologia i rendiment com a depredador. Com diu Wegner: "Tenir el cos calent augmenta la seva velocitat a nedar, millora el temps de reacció i la resolució visual. Això li dóna una particular avantatge sobre les preses, que estan a la mateixa temperatura que l'aigua".

video;





Noticia relacionada


Noticia original

dijous, 21 de maig del 2015

El canvi climàtic està acabant amb aus úniques en el món

Un estudi amb espècies endèmiques de Mèxic mostra com l'augment de temperatura esta afectant a la seva distribució i nombre.

La tórtora de Socors (Zenaida graysoni) és una au endèmica de Mèxic. Avui és tan endèmica que ja no es troba en llibertat i per veure als pocs centenars que queden cal anar a algun zoo. Tot i que és un cas extrem, un estudi mostra que el país americà està perdent gran part de la seva biodiversitat aviària. La causa torna a ser l'escalfament provocat pel canvi climàtic.

A Mèxic està en marxa des de fa anys aVerAves, una potent iniciativa de ciència ciutadana per albirar i demanar dades sobre la distribució de les aus en terres mexicanes.


Tot i que en aquest primer estudi no han calculat encara un percentatge de pèrdua o guany, L'estudi, publicat a Science Advances  mostra que s'han perdut poblacions en més llocs de les que s'han guanyat en altres llocs.

Els biòlegs van buscar també el perquè d'aquesta pèrdua de biodiversitat. Manejant tres grans variables, un directament humana, com és l'alteració del paisatge per mitjà de l'augment de població, l'extensió d'infraestructures, canvis en l'ús de la terra .. en les últimes dècades. Les altres dues variables són climàtiques: el règim de precipitacions i la temperatura

"No sorprèn que siga el factor climàtic el que més Influència te a els canvis de distribució que observem, ha que és aquest factor el que determina en molts casos els límits a on podien viure les espècies, no nomes els aus", expliquin a els autors de l'estudi.

video:



Noticia original
Noticia relacionada

dimecres, 20 de maig del 2015

La melatonina protegix les cèl•lules del pàncrees

Estudis han demostrat que la melatonina, hormona produïda per la glàndula pineal, contribuïx a regular el nostre ritme biològic, induïx la mort de cèl•lules malignes del pàncrees i protegix, al seu torn, les cèl•lules sanes. Ja en un estudi previ, estos mateixos experts havien observat l'efecte deleteri que produïx la melatonina en les cèl•lules tumorals d'este òrgan.

Han estudiat concretament els  efectes positius de la melatonina en cèl•lules sanes i tumorals del pàncrees. Els resultats mostren que l'acció de la melatonina millora la funcionalitat de les cèl•lules sanes del pàncrees quan estes són atacades per substàncies prooxidants, com el peròxid d'hidrogen, o en situacions en què patixen estrés oxidatiu. En un estudi anterior, havien observat l'efecte que produïx la melatonina en les cèl•lules tumorals d'este òrgan, ja que afavorix la mort de les cèl•lules malignes.

Van iniciar experiments amb cèl•lules de pàncrees de ratolí i els resultats van ser molt prometedors, ja que eixes mateixes concentracions de melatonina presenten al mateix temps un efecte protector sobre les cèl•lules sanes. Per tant, la melatonina no sols induïx la mort de cèl•lules tumorals en el pàncrees, sinó que també protegix a les cèl•lules sanes enfront de l'estrés oxidatiu.

•Video:



•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/La-melatonina-protege-las-celulas-del-pancreas

Identifiquen una mutació responsable del càncer gàstric

Els tumors carcinoides gàstrics d'estómac són pocs freqüents. En la majoria dels pacients hi ha una disminució de l'acidesa gàstrica i un augment d'una hormona anomenada gastrina.

Un equip de científics ha descrit una mutació genètica que causa l'aparició de càncer gàstric. La mutació s'ha localitzat en el gen ATP4A, que és recessiu, per la qual cosa es requerixen els al•lels mutats dels dos pares per a desenrotllar la malaltia. El gen ATP4A és responsable de la secreció àcida gàstrica per part de les cèl•lules parietals de l'estómac.

Els investigadors han aconseguit descriure una mutació en la regió 14 del gen ATP4A, responsable de l'aparició de càncer gàstric en un grup de pacients que presenten carcinoides gàstrics múltiples. Esta mutació es transmet amb una herència recessiva. Esta anomalia genètica s'ha estudiat en una cohort de 1191 individus. A pesar dels resultats generals, en 17 pacients amb carcinoides gàstrics no es va trobar la mutació.  
Els individus amb esta mutació s'ha d'intensificar la vigilància per a detectar precoçment la presència d'un càncer gàstric, i en cas d'operar, indicar cirurgies més extenses per a la prevenció de nous tumors. L'estudi pot avançar el desenrotllament de noves estratègies per al tractament d'este tipus de tumor.

·Video:




·Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Identifican-una-mutacion-responsable-del-cancer-gastrico



dissabte, 16 de maig del 2015

Creen l'espai magnèticament més dèbil de tot el sistema solar

        Els camps magnètics penetren amb gran facilitat en la matèria. Crear un espai sense camps magnètics és un repte de gran dificultat, ja que aquests es troben en totes les parts de l'univers. Ací, en la Terra, estem exposats permanentment a camps magnètics, tant naturals com artificials. A ells se'ls afegeixen els generats per transformadors, motors, portes metàl·liques, i coses paregudes.

Un equip internacional de físics, encapçalat per Peter Fierlinger, de la Universitat Técnica de Munich, en Alemanya, ha desenvolupat un blindatge de 4'1 metres cúbics que amortitza els camps magnètics de baixa freqüència en més d'un milió de vegades. Aquest fet el converteix en l'espai magnèticament més dèbil de tot el Sistema Solar. Fierlinger i els seus companys han aconseguit crear aquest espai utilitzant un blindatge magnètic que consta de varies capes d'una aliatge especial. Els físics pretenen ara dur a terme experiments de precisió en ell.

En aquest singular espai, ara serà possible dur a terme experiments que abans eren impossibles de realitzar. En física fonamental, és essencial disposar del més alt grau de blindatge magnètic quan es realitzen mesures de precisió dels efectes d'alguns fenòmens exòtics. Aquests fenòmens, podrien tenir la solució per a alguns dels principals enigmes de l'univers.

L'equip de Peter Fierlinger està actualment desenvolupant un experiment per determinar la distribució de càrrega en els neutrons. També serà factible explorar algunes qüestions de la possible física situada més enllà dels límits del Model Estàndard.


Noticia original


Noticies relacionades:

- Resolen en enigma del camp magnètic anòmalament dèbil de Mercuri

- Aclarint el enigma de l'últim període de baixa activitat solar


Vídeo

Trobat un punt dèbil per a anular la inmortalitat del càncer


      Quan una cèl·lula normal del cos es divideix, els telòmers (estructures situades en els extrems dels cromosomes que impedeixen que es desfacen i que estan relacionades en el procés d’envelliment) no es poden copiar del tot i en cada divisió van acurtant-se un poc, fins que quan són massa curts, la cèl·lula deixa de multiplicar-se i és eliminada. Però en les cèl·lules tumorals açò no passa: poden dividir-se sense que els seus telòmers s’acurten massa degut a que mantenen activat l’enzim telomerasa, que repara constantment els telòmers i permet que el càncer prolifere, fent-les quasi immortals.

Els científics, fins ara, treballaven en “apagar” la telomerasa. Però un equip d’investigadors de Centre Nacional d’Investigacions oncològiques (CNIO) ha trobat en els extrems dels telòmers sis proteïnes (anomenades shelterines) que actuen de protector del telòmer. Aquests científics han bloquejat l’acció d’una d’elles, la TRF1 i han trobat que les cèl·lules tumorals han deixat de ser immortals. S’ha comprovat en ratolins, en els quals s’ha impedit el creixement de tumors de pulmó i s’ha comprovat que els efectes tòxics en les cèl·lules sanes és l’equivalent al d’una quimioteràpia suau.
La directora del CNIO, Maria Blasco, explica que s’ha elegit la proteïna TRF1 degut també al seu paper bàsic en la generació de cèl·lules mare del càncer, culpables de la recaiguda en la malaltia. L’estudi sobre TRF1 s’ha fet de dues formes diferents: eliminant el gen que produeix la proteïna en ratolins modificats i també utilitzant un nou inhibidor químic desenvolupat en el CNIO que serà la base per a l’aplicació futura del tractament en humans. En els dos casos l’efecte és instantani: la cèl·lula cancerosa mor.
Ara s’està buscant socis en la industria farmacèutica per trobar fàrmacs que curen el càncer de pulmó en humans mitjançant l’aplicació d’aquesta nova tècnica.




Noticies relacionades: