Detectada per primera vegada la matèria                 amagada al voltant de les galàxies

La teoria del Big Bang predeia l'existència en l'univers de matèria 'perduda' formada per barions, unes partícules subatòmiques com els protons i els neutrons, però ara investigadors del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó i altres institucions internacionals l'han trobat . La detecció s'ha realitzat sobre un catàleg de 200.000 galàxies gràcies als registres de la radiació de fons còsmic de microones presos pel satèl·lit Planck.

Utilitzant les millors mesures disponibles del fons còsmic de microones (CMB, per les sigles en anglès) obtingudes amb el satèl·lit Planck, un equip d'investigadors, liderat per Carlos Hernández Monteagudo del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó (CEFCA, Terol) , ha aconseguit detectar per primer cop grans quantitats de matèria bariònica 'amagada' al voltant de galàxies de mida mitjana en l'univers local.
L'estudi, publicat aquest mes a la revista Physical Review Letters, llança nova llum sobre el problema de l'anomenada matèria bariònica 'perduda' i contribueix a la comprensió de la distribució d'aquest tipus de matèria en galàxies, grups i cúmuls de galàxies, el que constitueix un ingredient essencial per saber com es formen i evolucionen aquestes estructures.

Descobreixen camps magnètics al forat negre de la Via Làctia

El descobriment de camps magnètics als forats negres va estar teoritzat, pero, no es pogué demostrar fins fa poc. S’ha necessitat un conjunt de telescopis del l’envergadura de la Terra anomenat Telescopio Event Horizon (EHT). S’està teoritzant sobre si els forats negres estan alimentats per camps electromagnètics i aquestes deteccions podrien portar a avanços extraordinaris. S’ha descobert que una part dels camps seguixen un patró i altres son completament caòtiques. A més a més fluctuen en un espai de temps relativament petit. Aquestos camps s’han descobert just al limit de l’horitzó de successos per tant no contradiu cap llei i ens du un pas més a prop de la comprensió del funcionament del univers.

Els forats negres son els elements que mouen i dona forma a les galàxies. El moviment d'aquestos és el motor i sols hem comensat a comprendre el seu funcionament.

Noticia original.

Descobert un gran halo al voltant de la galàxia d'Andròmeda.

Observacions realitzades amb el telescopi Hubble han demostrat que la galàxia d'Andròmeda es troba al centre d'un gegant halo de gas calent. El radi d'aquest halo podria superar el milió d'anys llum.

Un equip de tres astrònoms de la Universitat de Notre Dame (Indiana) va buscar a l'arxiu de dades del telescopi Hubble observacions realitzades en el rang ultraviolat de 18 quàsars molt llunyans que es troben en línies de mirada pròximes a la de la galàxia d'Andròmeda.

Al estar situats després de l'halo que envolta Andròmeda, la llum procedent d'aquests quàsars és absorbida pel gas de l'halo.

Les observacions mostren que el gas d'aquest halo és molt calent: la seva temperatura està entre 10.000 i 100.000 graus; mostren a més que el radi de l'halo esferoïdal d'Andròmeda podria superar el milió d'anys llum i que la seva massa és més gran que uns 30 milers de milions de masses solars. 

La massa total de l'halo d'Andròmeda podria per tant arribar a la meitat de la massa visible de la galàxia. Si es pogués demostrar que totes les galàxies tenen halos d'aquesta envergadura, el problema de la 'massa perduda' (també anomenada matèria obscura) de les galàxies podria donar-se per resolt.

Els punts brillants del planeta Ceres

Estudis realitzats sobre Ceres ens revelen el motiu d'unes 130 taques brillants en l'escorça del planeta nan.

Un primer estudi realitzat, indica que els punts brillants són zones amb gran quantitat de sals de magnesi. Aquestes dades han sigut recollides per una sonda que orbita Ceres, anomenada Dawn. I també s'ha pogut observar que els punts il·luminats es situen en craters d'impacte d'asteroides, la qual cosa planteja que a l'impactar dit objecte sobre l'escorça del planeta ha deixat a l'exterior gel que es troba dins de l'escorça amb les sals de magnesi a sobre.

En un segon estudi es suggereix que la causa del fenomen és amoníac reaccionat amb l'argila de la superfície de Ceres i açò planteja l'origen del planeta nan.

Noticia original

Primera vegada que es veu la creació d’un planeta

Alguna vegada has imaginat com ha sigut la creació d'un planeta? Aquest procés no es fa en poc de temps sinó que ocupa molt de temps desde l'unió d'aqusta pols estelar amb les roques fins formar el planeta.
Aquest succés,ha sigut una gran observació que ha tingut lloc a la Ciutat de Mèxic el dia 19 del mes de Novembre.

Aquesta noticia ha sigut molt impactant ,ja que fins aquest dia, no s’havia observat mai el naixement d’un planeta. Aquesta noticia es molt important, ja que en ocasions anteriors,els astrònoms havien sigut capaços de captar la formació de 10 exoplanetes (que son plantes més menuts que no els podem considerar planetes per les seves dimensions) però, després de la seva formació.

Aquest nou exoplaneta, podem observar que, ha estat format amb l’unió de les roques que atrauen la pols estel•lar. Està situat alredeor d’una estrella a 450 anys llum de la Terra.

Els científics de la universitat de Arizona han pogut observar aquesta creació mitjançant un Gran Telescopi Binicular.

Noticia original
Alumne:Jose Requena Micó
Noticia Relacionada,Noticia Relacionada
Video:

Origen de l'univers

L’origen de l'univers és l'instant en què va aparéixer tota la matèria i l'energia que tenim actualment en l'univers com a conseqüència d'una gran explosió. L'univers podria haver-se originat fa entre 13.500 i 15.000 milions d'anys, en un instant definit.

Hi ha diferents teories que parlen de la formació de l'univers.

Els científics que han demostrat alguna teoria, o han fet aplicant la física i molts altres mètodes.

El científic Hawking desmentia totalment la possibilitat que el món fos creat per una sola persona i en donava un altre: el Big Bang “gran explosió”.

Una altra teoria és la del científic d'Alan Guth anomenada "teoria inflacionària" aquesta teoria explica que una força única es va dividir en les 4 forces ara coneixem (matèria, energia, espai i temps) que estaven concentrades en un únic punt i a partir d’estes demostracions, la teoria coincideix amb la del Big Bang.

"Si l'únic planeta habitat fóra La Terra, quant espai desaprofitat hi hauria en l'Univers"

Notícia original: L'evolució de l'univers

Noticies relacionades:Origen i Evolució

Alumna: Aïda Martí Calatayud

La matèria perduda del Big Bang.

Què ha passat amb la matèria que no s'ha identificat després del Big Bang? Les estreles només són un 8% de la matèria visible i el 90% és gas tan calent que no és detectable pels microscopis. Però una investigació del Centre d'Estudis de Física del Cosmos d'Aragó, a Terol, ha aconseguit identificar aquesta matèria que des d'abans era un misteri que s'agrupava als voltants de les galàxies. 

Els científics han usat les mesures del Fons Còsmic de Microones del telescopi Planck que ha permés explorar les quantitats d'aquests gasos. Els fotons de la radiació causada pel Big Bang quan van travessar els gasos que hi ha al voltant de les galàxies van col·lidir amb els electrons i els van transmetre energia, fent així una comparació entre l'energia de les 200.000 galàxies i les parts del fons còsmic on no hi ha s'ha fet possible la detecció -de manera indirecta- de la presència de la matèria visible. 

Aquests núvols de gas poden arribar a crear nous sistemes solars a l'Univers, fins i tot la formació de planetes que poden ser habitables. 

Enllaç a la notícia original.

Aquest vídeo també explica com es va captar el naixement d'una estrella:

Aquesta nit, pluja d’estels Gemínids sobre nosaltres

Aquesta pluja està considerada una de les millors i més dignes de veure durant l’any, ja per la seua quantitat d’estels i per la bellesa que podem contemplar.
Estarà a la nostra vista durant la primera quinzena d’aquest mes de desembre, però el millor dia per a apreciar-ho és aquesta nit, del 13 al 14 de desembre. I a més, enguany serà més fàcil veure-ho, ja que la Lluna no serà un obstacle.

Aquesta pluja ha sigut causada per l’asteroide Faetó, un cometa que va ser extingit fa segles, i les partícules del qual ara ens visiten. Aquestes “estrelles fugaces” arrancaran de la constel·lació Gèminis en pondre’s el sol, i durant la nit les podrem observar.

Els meteors són uns menuts grans de pols brillant que impactaran la atmosfera a gran velocitat.

Notícia original 

Web relacionada: calendari de plujes d’estels 2015-2016 

Les estrelles naixen en núvols de gas com a la nebulosa Messier 78

La nebulosa Messier 78 va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780 i Charles Messier la va incloure al seu catàleg el 17 de desembre del mateix any.

Les estrelles no naixen aïllades, sinó en enormes núvols de gas hidrogen. Una enorme nebulosa destaca al nostre univers, és la nebulosa Messier 78, on centenars d’aglomerats gasosos estan ara mateix concentrant-se per a formar noves estrelles amb planetes al seu voltant.

Les estrelles que ja han nascut il·luminen la nebulosa amb radiació ultraviolada encara que aquesta radiació no és prou intensa per fer brillar la pols d’estrelles, les partícules de pols del núvol només reflecteixen la llum estel·lar que reben.

Messier 78 pot ser observada fàcilment amb un telescopi petit a la constel·lació d’Orió, encara que està ubicada a uns 1600 anys-llum de distància, és una de les nebuloses de reflexió més brillants del cel. El color dominant de la nebulosa és el color blau ja que, com passa a l’atmosfera terrestre, el color blau de la llum de les estrelles és dispersat molt millor que la llum roja.

Els estels HD 38563A i HD 38563B són les fonts principals de l’energia de la nebulosa, però hi ha moltes més estrelles. Aquestes estrelles s’han format per matèria del plasma o matèria degenerada que s’ha unit per la gravetat i estan formades principalment per hidrogen i heli. En la seua joventut tenen comportaments violents amb fortes emissions de raigs X, ones de ràdio i vents estel·lars molts forts.

Notícia original

Notícia relacionada:

- Som fills de les estrelles

Vídeo:

Europa llança LISA Pathfinder, el precursor de la seua gran orella espacial

El dijous 3 de desembre, des del port espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, l'Agència Espacial Europea (ESA) va llançar a l'espai LISA Pathfinder, un satèl·lit que provarà la tecnologia necessària per captar les ones gravitacionals.

                                                                     Ones gravitacionals

Aquestes van ser trobades gràcies a la Teoria de la relativitat general d' Albert Einstein, i es creu que alguns dels fenòmens més violents del cosmos, com els forats negres o les supernoves, serien capaços de sacsejar l'espai-temps i produir ondulacions en el seu teixit.

Gràcies a un coet Vega, ha partit cap a l'espai un artefacte valorat en més de 400 milions d'euros i que ajudarà a oferir a la ciència un nou sentit amb el qual observar el cosmos. El seu destí és arribar al primer punt de Lagrange, una zona morta a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra on la gravetat del Sol i la Terra es neutralitzen.

La tasca de LISA Pathfinder requerirà provar si es poden mantenir dues masses protegides de tota influència i en perfecte estat de caiguda lliure. La sonda llançada avui conté dos cubs d'or i platí de 4,5 centímetres de costat i 2 quilos de pes cada un. Entre els 38 centímetres que els separaran, viatjarà un raig làser que servirà per saber si els dos trossos de metall es mantenen sempre a la mateixa distància i posarà a prova el concepte assignat per a LISA.

LISA és el gran projecte per al qual el llançament d'avui ha de fer el primer pas, projecte que consisteix en construir un observatori en l’ espai que s'allunyaria de les interferències terrestres per captar les ones gravitacionals més pures. 

Aquest projecte requereix tant d’esforç que, segons les previsions de l' ESA, no arribarà fins el 2034.

Noticia Original

Stephen Hawking resol el major misteri dels forats negres

        
El 22 de agost a Estocolm, durant la xerrada, en el KHT Institut de Tecnologia , el físic britànic Stephen Hawking va anunciar el descobriment d'un nou mecanisme capaç de resoldre la que es coneix com la «paradoxa de la pèrdua d'informació»

Els forats negres tenen una força gravitacional que cap partícula podia escapar-ne, absorbint tot al seu pas, fins i tot la llum. L'únic que pot escapar d'un forat negre és la radiació Hawking; si emet radiació vol dir que perd massa a poc a poc, i acabarà desapareixent. Tota la matèria "engolida" pel forat negre es perdria.

Esta teoría té problemes; tota matèria conté una informació quàntica que parla de l'estat de la matèria. En un forat negre, però, desapareixen aquests principis fonamentals. Segons la paradoxa de la informació,  un estat físic podria desaparèixer permanentment, el que vol dir és que qualsevol d' aquestos estats podrien convertir-se en el mateix. Un caos que no té sentit en el nostre univers tal com el coneixem


Hawking va plantejar que la matèria que traspassa l’horitzó de successos deixa una "còpia" d'aquesta informació en l'esmentat horitzó en forma de "supertranslació".
Hawking afirma que “el forats negres , no són tan negres i són les presons que pensaven que eren. Les coses, en efecte, poden escapar d’un forat negre, i també tornar a eixir en un altre univers,
el forat hauria de ser gran i estar girant per poder ser un passatge cap a un altre univers (teoria dels universos paral·lels). Però mai podríem tornar al nostre. Així que, encara que m'interessen els viatges espacials, jo no vaig a intentar fer això”

 

Noticia Original

El veritable final de Fobos

Segons uns estudis de la Universitat de Berkeley dintre d’uns 20 o 40 milions d’anys s’acabarà estampant al planeta Mart una de les seues dos llunes, Fobos.

Perquè ocurrirà aquest succés? Be, doncs cada any aquesta lluna va apropant-se més al planeta, 2 centímetres en concret, açò acabarà produint que Fobos, ja que està feta amb materials dèbils, davant la gravetat del planeta acabarà desfent-se i sols alguns minerals més forts acabaran xocant al planeta i els altres crearan una espècie d’anell com el de Saturn.

Aquesta Lluna no és com la de la Terra, es totalment diferent, la lluna que orbita a la Terra cada vegada s’allunya més, en canvi aquesta cada vegada està més prop.

Aquest estudi calcula que Mart seguirà amb l’anell al voltant d’ 1.000.000 d’anys encara que aquesta xifra pot muntar inclús a 100.000.000 d’anys.

Açò farà que Mart acabe convertint-se en el primer planeta rocós del nostre sistema solar amb un anell.

Alumne: Joan Mateos Pérez

Font: Marte tendrá anillos como Saturno

El GTC encuentra en la galaxia M81 un misterioso microcuásar

El GTCencuentra en la galàxia M81 un misteriós microcuásar  
Els microcuásares són estreles binaris compactes -una estrela normal molt massiva i un objecte compacte- que tenen un disc d'acreció al voltant de l'objecte compacte i una emissió variable i intensa en ràdio, normalment en forma de "jets" bipolars. En este estudi s'ha descobert que la velocitat de la matèria emesa en els jets és pròxima a la velocitat de la llum, la qual cosa és coneix com a dolls relativistas.Se intenta determinar si l'objecte compacte de M81 ULS-1 és una cançó de bressol blanc o un forat negre de massa interintermèdia. La primera font de característiques semblants, crida SS433, és va trobar en 1979 en l'interior de la Via Làctia. 
 
És va determinar que és tractava d'una binària de rajos X amb un període de tretze dies: una estrela molt massiva transferix matèria a un forat negre, del qual partixen dolls formats per hidrogen en direccions oposades a quasi un terç de la velocitat de la llum, en un patró que s'e repetix cada sis mesos. Es factible definir el tipus d'objecte compacte a partir de la velocitat d'escapament. En el cas de M81 ULS-1, la velocitat trobada, un 17% de la velocitat de la llum indica que podria tractar-se d'un forat negre. Si fóra així, seria un desafiament perquè la resta de les seues característiques ho acosten als sistemes de nanes blanques que veiem en la Via Làctia, sobretot un espectre de rajos X sorprenentment bla.
No obstant això, tampoc pot ser una nana blanca, ja que estes només poden generar dolls a velocitats deu vegades inferiors a les trobades en M81 ULS-1. I no entraria en la categoria de forat negre de massa intermèdia perquè el seu espectre de rajos X superblans indica un estat tèrmic en què no podria produir els dolls detectats. 

Sempre ha predominat la matèria?

En l'actualitat l'antimatèria és molt difícil de trobar, però sempre ha sigut així? Doncs no. En els inicis de l'univers, al Big Bang, es va produir la mateixa quantitat de matèria que d'antimatèria.

Un gran misteri de la ciència és el perquè de l'absència d'antimatèria. Però per primera vegada científics han mesurat certes forces que mantenen a certes partícules d'antimatèria unides.

La asimetria matèria/antimatèria es podria explicar si, els antiprotons  es porten d'una manera diferent a les "seues imatges en espill" (partícules de protons que es troben als àtoms).

L'antimatèria a pesar del seu elevat cost es pot produir, en quantitats molt menudes, en acceleradors de partícules i açò els dóna l'oportunitat als científics de poder estudiar-la.

Font: Per que a l'univers hi ha més matèria que antimatèria?

Alumne: Christian Juan

De que està fet l'univers?

La ciència ha intentat durant segles obtenir una resposta que som i d'on venim. Per ara, es creu que sols el 4,5% de l'univers està format per matèria ordinària, que és la que forma els objectes que ens rodegen. El 22,5% seria matèria obscura  i la major part energia obscura amb un 73%, encara que no se sap que és.

Percentatge de la composició de l'univers

Els científics van observar fa uns anys que com la matèria de l'univers s'estava expandint més ràpid. L'única explicació és que hi haja una energia que contrareste l'energia gravitacional, i aquesta s'anomena energia obscura.

Estan desenvolupant una càmera amb la finalitat d'intentar esbrinar que és l'energia obscura i estudiar l'allunyament de les galàxies. El seu objectiu és fer un mapa de l'univers.

Font original: En busca de l'energia obscura

Alumne: Joan Aparici

Noves Imatges de Plutó

La NASA acaba de publicar noves imatges sobre la superfície de Plutó. Açò ha sigut possible gracies a les sondes rebudes de New Horizons. Aquestes imatges son les úniques que obtindrem d’acì a dècades, per lo que les fa molt especials. A més de ser les mes detallades que existeixen en l’actualitat.Les imatges foren realitzades a 17.000 Km de la supreficie de Plutó, amb les quals la NASA ha creat un video que les uneix en una seqüència espectacular.

Gracies al descobriment que ha proporcionat New Orizons, Science ha pogut fer un

estudi en el qual s’han pogut traure unes conclusions sorprenents:

1.-Plutó es troba geologicament actiu. Els científics pensaven que un mon el qual esta completament gelat, a causa de la distancia del sol, no podria tindre cabuda aquest fenomen, però s’equivocaven. Alguns dels accidents geogràfics de Plutó tenen sols un par milions d’anys (molt joves si tinguem en compte que aquest planeta s’ha format fa 4.500 milions d’anys) y el mes probable esque continuen actius.

2.-S’ha descobert que a Plutó est repleta de aigua. Peró, també s’ha detectat nombroses regions d’H2O congelades a les muntanyes de Plutó.

3.-Te muntanyes de 3.000 metres i precipitacions de hasta 600. En aquesta zona, s’han pogut observar serralades de 2.000 i 3.000 m, a mes de foses i craters enormes.

4.-Te atmosfera. Te una neblina atmosfèrica de 150 Km , en contacte amb la llum, la qual produeix un cel de color blau, com el de la terra.

5.-Caronte també continua actiu. Al igual que Plutó, aquest satèl·lit te enormes canyons i craters, per lo que es pot deduir que també hi han moviments tectònics.

Noticia Original:
9 hechos fascinantes que hemos aprendido sobre Plutón gracias a New Horizons

Plutó, vist com mai abans

El passat dia 14 de juliol de 2015, la sonda de la NASA New Horizons, va acabar una llarga travessia de mes de nou anys, i va agafar les imatges amb major ressolució que s'han fet fins ara de Plutó.

Es possible vore la ampliació d'aquestes imatges, on es pot apreciar l'intrincat dibuix que creen aquestes foses a una secció de terreny amb forma de cor. Es creu que aquestes es van crear a partir de les fracturacions del gel i l' evaporació.

El fet de que hi hagen pocs craters a aquesta zona, porta apensar que son relativament recents. La seua alineació ofereix pistes sobre el flux del gel i l'intercanvi de nitrogen i altres materials entre la superficie i l'atmosfera.



Aquesta imatge va ser captada per la New Horizons al passar a 15.400 km de distancia de Plutó. Al quadre ampliat es mostra una seccio de 80 km quadrats de la denominada "Planicie de Sputnik".

Font original: Las fosas del corazon de Plutón al detalle

Alumne: César Cambra

Que hi havia antes del Big-Bang?

És una bona pregunta, però la resposta no serà la mateixa. No podem preguntar que hi havia antes del Big-Bang, ja que estaríem preguntant que hi havia antes del principi i això no té sentit. Sí que hi ha una resposta científica a tot això, que diu que abans del Big-Bang no hi havia res.

I ens preguntem, això és tot? No hi ha cap resposta al Big-Bang? 

La mecànica quàntica diu que, encara que l’espai estiga buit, té una certa energia la qual apareix constantment d’unes xicotetes fluctuacions en les quals apareixen partícules positives i negatives, la suma de les quals dóna zero. Aquestes partícules existeixen uns segons abans de combinar-se i desaparèixer, al final com podem vorer, el resultat que obtinguem és el mateix que teníem al principi.

Noticia original: Noticia Big-Bang

Alumne: Ruslan Kocce

Científics espanyols creen un "forat de cuc magnètic"

Científics del Departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona, han creat i dissenyat al laboratori el primer forat de cuc (túnel còsmic) que connecta magnètica-ment dues regions de l'espai.

Aquests investigadors han creat per primera vegada un forat de cuc. És un túnel còsmic que transfereix el camp magnètic d'un extrem a un altre mantenint-se indetectable i invisible al llarg de tot el camí.

Des de la Universitat Autònoma de Barcelona han conclòs que en l'àmbit gravitatori crear els forats de cuc és impossible, amb la tecnologia actual, «ja que seria necessari manipular-lo amb grans quantitats d'energia gravitacional, que ningú sap encara com generar».

Però cap la possibilitat que d'ací a uns anys amb la tecnologia adequada s’arribe a obtindre el forat de cuc a major escala.

Noticia original: Primer Forat de Cuc

Noticies relacionades: Els misteris de l'univers

Alumne: Jose Antonio Nacher Rubio

Ocorrerà prompte una inversió del camp magnètic terrestre?

La intensitat del camp geomagnètic de la Terra ha estat descendint durant els últims 200 anys, a un ritme que alguns científics sospiten que podria portar que tocara el fons en un termini d'uns 2.000 anys, deixant temporalment al planeta sense protecció davant de les danyoses partícules carregades del Sol.

Esta caiguda en la intensitat està associada amb les inversions periòdiques del camp geomagnètic, en les quals els pols magnètics nord i sud de la Terra invertixen la seua polaritat, i podria durar durant diversos milers d'anys abans de tornar a una intensitat protectora i estable. Amb el camp geomagnètic debilitat, una major radiació solar podria provocar efectes nocius per a la salut, com per exemple induir l'aparició de mutacions genètiques, i també podria danyar els aparells electrònics sensibles, com a marcapassos, i inclús certes infraestructures com a xarxes de subministrament elèctric. Una inversió podria també desorientar els animals. 

Segons un Estudi realitzat als Estats Units, el camp magnetic no te perill d’invertir-se en un curt període (5 anys, per exemple) sino que aquest fenomen podría ocorrer en els darrers 5 milions d’anys.

Noticia original

Noticia relacionada

VIDEO: