El calfament global pot estar afeblint les corrents marines de l'Atlàntic Nord.

Els investigadors, dirigits per Stefan Rahmstrof, de l'Institut de Postdam per a la Recerca del Clima, han reconstruït i analitzat la conducta que històricament ha tingut la circulació termohalina, un model de circulació oceànica que transporta aigua càlida des dels tròpics fins a l'Atlàntic Nord i els mars nòrdics.

Aquests arriben a la conclusió que aquest sistema mostra ara la seva major debilitat dels últims 1.100 anys, el que pot ser degut a l'afluència d'aigua dolça i freda procedent del desglaç a Groenlàndia, que està provocant un descens de la temperatura de l'aigua i un debilitament de la circulació termohalina (CTH).

Possibles conseqüències:

Si aquest estudi es sosté, implicaria que la desacceleració de la CTH podria estar ací abans del que esperàvem. Això podria tenir diferents conseqüències, tant per a Europa com per als Estats Units.

 "Si la desacceleració dels corrents de l'Atlàntic Nord continua, els impactes podrien ser substancials", va dir Rahmstorf. "Pertorbar la circulació probablement tindrà un efecte negatiu en l'ecosistema marí, i per tant en la pesca i els mitjans de vida associats de moltes persones a les zones costaneres. A aquesta desacceleració es sumaria també la pujada del nivell del mar, que afectaria a ciutats com Nova York i Boston."




http://www.20minutos.es/noticia/2413756/0/corrientes-marinas/calentamiento-global/atlantico-norte/

El Mar Mort no fa honor al seu nom.

El Mar Mort, situat entre Jordània i Israel, no fa honor al seu nom, ja que ni és un mar ni està mort. 

En realitat, es tracta d'un gran llac amb un contingut de sal realment sorprenent, ja que la seva salinitat mitjana és gairebé un 25% més gran que la dels oceans. 
L'aigua del Mar Mort està carregada de clorur de magnesi, sodi, calci, potassi, bromurs, sulfats i carbonats, un mescla que fa completament incompatible la pràctica total de les formes de vida. 

Tanmateix, en les aigües d'aquest llac viu una restringida fauna de microorganismes halòfils, és a dir, organismes capaços de sobreviure amb ambients salins.

Els halòfils es desenvolupen en aigües molt salades gràcies a una adaptació fascinant. Els biòlegs han descobert que, per a evitar deshidratar-se a causa de l'alta concentració de sal present a l'exterior, aquests microorganismes produeixen grans quantitats d'un compost intern o retenen 1 extret del medi.

http://www.muyinteresante.es/curiosidades/preguntas-respuestas/ihay-vida-en-el-mar-muerto

ÉS L'EVOLUCIÓ LA PÈRDUA DE GENS?

Els investigadors Albalat i Cañestro de l'Universitat de Barcelona, han trobat les preguntes escaients sobre el genoma en un organisme marí anomenat Oikopleura Dioica. Aquest organisme es trobat entre el plancton i, tot i que només medeix 3 mil·límetres, té cervell, boca, cor i anus. 

Els dos biolegs han investigat a fons el genoma d'aquest ésser marí i s'han adonat que no posseia el gen que fa que es desenvolupe el cor, les extremitats, els ulls i les orelles: l'àcid retinoic. Com és possible que aquest ésser tinga desenvolupat el cor si no poseeix l'esmentat àcid? No és només aquest àcid que ha perdut, sinó que l'Oikopleura Dioica s'ha desfet del 30% dels gens que tenia el nostre avantpassat comú. És doncs gràcies a aquest organisme que els dos científics han pogut investigar quins gens són estrictament necessaris i quins no. Aquesta la tesi que defensen els investigadors: la pèrdua de gens ens fa evolucionar. Posen com a exemple el cas nostre amb els ximpanzés: compartim el 98% del genoma. És eixa pèrdua del 2% del genoma comú que ens ha fet evolucionar cap a un organisme més desenvolupat. 

Hem "esborrat" gens que d'alguna manera ens condemnaven a estar estancats i han obert un nou camí cap a la millora de la nostra condició. Els científics propugnen que si el nostre organisme s'ha "oblidat" d'aquestos gens és perquè realment no són importants per a nosaltres i que el canvi que podia haver amb aquestos gens desapareguts són la clau per a l'evolució de les espècies.

Enllaç a la notícia original

Enllaç notícia relacionada

Fins on pot aplegar a veure un telescopi?

A l'institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) es troba el telescopi òpticinfraroig més gran del món, el GTC. Amb aquest s'ha pogut observar fins quin punt un telescopi pot aplegar a veure. S'ha observat amb ell una regió 10000 vegades menys brillant que el cel oscur que hi vegem nosaltres els humans a l'espai exterior. Aquesta regió es troba a 500 millons d'anys llum de distància al voltant de la galàxia UGC00180.

Existeix la teoria que indica que moltes estreles habiten a les parts externes de les galàxies. Estes són el resultat de la destrucció de galàxies més petites i es coneix com halo estelar. La teoria explica que quan aquestes petites galàxies es fusionen amb la principal desapareixen i deixen aquest rastre.

La seua llum es tan dèbil pel fet de que es dispersen en un espai tan gran que inclus passen la galàxia en la que es troben.

La tecnologia avança i cada vegada existeixen telescopis més grans capaços d'explorar la brillantor més dèbil com la de aquestes estrelles i halos estelars del que parlavem, açò que s'ha descobert a canàries podria haver-se descobert avanç amb un telescopi menor però amb més temps i dedicació, açò no s'havia realitzat mai abans ja que els científics creien que era impossible aplegar a obtindre una brillantor tan extremadament lleu.

Aquest es un altre exemple:

Noticia

Noticia relacionada

Joan Mateos Pérez

Gran Barrera de Corall

A Austràlia, existeix una Gran Barrera de Corall que esta veient-se afectada durament per la contaminació i Malcolm Turnbull va prometre destinar 600 milions d’euros a un pla destinat a la reducció de residus agrícoles i aigües residuals que disminuixen la capacitat de l’escull, per suportar l’augment de la temperatura de mar.

La major part de l’ajuda vindrà pel finançament de l’energia solar que reduirà les emissions i obligar als llauradors a prendre unes mesures d’estalvi.

Aquesta contaminació limita la capacitat dels coralls de resistir les temperatures marines elevades, associades a l’escalfament global i als esdeveniments climàtics. Últimament, els coralls han agafat un blanquig sever perquè expulsen l’alga simbiòtica que els ajuda a alimentar-se.

L’alga s’expulsa quan els coralls estan sotmesos a estrés per les elevades temperatures. Sense aquesta alga, la part transparent del corall està esposta i l’esquelet blanc dels coralls es torna visible deixant blanc el corall.

Els científics no estan segurs de la quantitat de parts danyades de la Barrera que podran regenerar-se a l’hivern.

-       Notícia real

-       Notícia relacionada

Vídeo

IFMIF-Dones

Europa vol dominar una energia inesgotable i neta, la fusió nuclear. Aquesta energia que desprenen les unions de nuclis d’hidrogen quan fan una reacció en cadena que fa brillar les estrelles durant milers de milions d’anys.

Els científics creuen que poden construir un reactor capaç de generar temperatures deu vegades majors a les del cor del Sol i produir deu vegades més energia que la que consumeix.

S’està construint un reactor que vol imitar aquest procés, a Espanya, aquest reactor s’anomena IFMIF-Dones i serà un accelerador de partícules que posaran a prova els materials dels futurs reactors de fusió.

El Dones forma part de la Instal·lació Internacional de Materials de Fusió (IFMIF), un projecte liderat per la UE i Japó. Els objectius que tenen van relacionats amb l’ITER, primer reactor experimental de fusió al sud de França.

El Dones té un cost de 360 milions i vol fer-se a Granada que començaria a funcionar en l’any 2022. Ens serviria d’utilitat uns 10 anys i generaria 360 llocs de treball i 12000 més comptant els constructors. Es calcula que aquest reactor ens donarà uns beneficis de 900 milions d’euros.

-       Notícia original

-      Notícia relacionada

Vídeo

La Via Làctia i la contaminació lumínica

La Via Làctia ja no és més que un record en la memòria per a un terç de la població mudial, donat que la contaminació per part de les llums artificials han fet que aquesta desaparega del paisatge nocturn. I així ho han dit científics d'Itàlia, dels EUA, d'Israel i d'Alemanya.
La contaminació lumínica és un dels prrincipals problemes dins de l'impacte mediambiental, en molts dels països desenvolupats és gairebé impossible gitar-se al jardí i gaudir dels estels penjats al cel.

Per a realitzar aquest estudi, els astrònoms han hagut d'utilitzar satèlits d'alta resolució, com el Suomi National Polar-orbiting Partnership de la NASA. Segons l'estudi, països com el Canadà o Austràlia són els que tenen més bon cel, i dins del marc europeu, Escòcia, Suècia i Noruega n'estan al capdavant. Al nostre cas, Espanya té molt que aprendre sobre el control d'aquesta il·luminació. La contaminació lumínica no sols ens lleva als éssers humans l'oportunitat de contemplar l'abanst de l'univers, sinó que també afecta a la vida silvestre com els insectes, aus, etc, i provocar conseqüències desastroses.

Per sort, aquest problema es pot solucionar si conscienciem les persones, i també els governs, de fer un consum raonable de l'energia i de la llum artificial. Només així podrem gaudir tots contemplant el nostre veritable origen. 

-Notícia original

-Notícia relacionada

   

Els rajos còsmics ultra-energètics

La Terra està siguent bombardejada a totes hores, però no per una raça d'extraterrestres ni cap hisòria estranya, ni tan sols ens n'adonem els humans: Les "bombes" que cauen sobre el nostre planeta són nuclis atòmics que van per l'espai a la velocitat de la llum i de vegades s'estavellen contra la nostra atmosfera.
Anomenem rajos còsmics a aquestes particules que en la seua majoria són protons solts que han sigut impulsats, per exemple, per supernoves, i la resta són nuclis d'heli.
No us assusteu, aquests rajos solen transportar una energia entre mil milions i un bilió menor a l'energia que portaria una poma menuda si la deixem caure des d'una açada d'un metre.
actualment, aquests rajos es poden medir quan colisionen contra els gasos de l'atmosfera. El seu origen no és ben clar encara, però es creu que es formen quan s'estavellen els rajos gamma, o quan el xoc d'una ona d'hipernova impulsa les partícules.
L'univers, òbviament és immens, i entre altres moltes coses, els rajos còsmics són un camp misteriós per al coneixement humà. L'única opció que tenim és esperar i no perdre eixa curiositat que ens caracteritza els humans.

-Notícia original

-Notícia relacionada 

El Més Gran Fins al Moment

El megaterratrèmol de Valdivia de 1960, conegut també com el Gran terratrèmol de Xile, va ser un sisme ocorregut el diumenge 22 de maig de 1960 a les 15:11 hora local.

El sisme submari va ser percebut en diferents punts del planeta i va produir tant un sisme submarí que va afectar a diverses localitats al llarg de l'oceà Pacífic, com Hawaii i Japó com l'erupció del volcà Puyehue-que va cobrir de cendres el llac homònim.

El seu epicentre es va localitzar a les rodalies de Lumaco, província de Malleco, Regió de l'Araucanía, i va tindre una magnitud de 9,5 MW, siguent així el més potent registrat en la història de la humanitat. Junt amb l'esdeveniment principal, es va produir una sèrie de moviments tel·lúrics d'importància entre el 21 de maig i el 6 de juny que va afectar a gran part del sud de Xile.

S'estima que aquesta catàstrofe natural va costar la vida d'entre 16554 i 20005 persones, i va deixar damnificats a més de 2 milions.

Noticia original: Terratremol de Valdívia
Noticia relacionada: Terratremol d’ecuador

Noticia realizada por : Jose Antonio Nacher Rubio

Els Nuvols perjudiquen el canvi climàtic

L'augment de les temperatures a la Terra durant els propers anys serà fins i tot pitjor del que s'esperava, ja que, segons els investigadors, fins ara no s'ha tingut prou en compte el paper clau que juguen els núvols.

Els models de clima global que tracten de predir els augments mitjans de temperatura han de conèixer com la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera afecta les temperatures atmosfèriques, ja que com més gran sigui aquesta, l'escalfament causat pel diòxid de carboni serà també més gran ", va apuntar l'estudi.

Tenint en compte aquestes noves dades, el seu model va determinar que la "sensitivitat d'equilibri climàtic", que relaciona la quantitat de diòxid de carboni a l'atmosfera amb el seu efecte sobre les temperatures atmosfèriques, és d'entre 5 i 5,3 graus centígrads.

Estudis anteriors que no contemplaven el paper que juguen els núvols i la seva composició química situaven la "sensitivitat d'equilibri climàtic" entre 2 i 4,6 graus centígrads. L'any passat es va tancar amb l'aprovació a París d'un acord històric i ambiciós contra el canvi climàtic, en el qual 195 països i la Unió Europea (UE) es van comprometre a avançar junts cap a una economia baixa en carboni.

Noticia Original: Temperatures per els núvols
Noticia relacionada: Disminuir els problemes

Noticia realizada por : Jose Antonio Nacher Rubio

Un anell d' Einstein descobert per una estudiant de Canàries

Una estudiant de doctorat de l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i la Universitat de la Llacuna (ULL), ha descobert un anell d' Einstein, un objecte astronòmic tant interessant com inusual.

Un anell d'Einstein és una imatge distorsionada d'una galàxia molt llunyana, anomenada "font". La distorsió es produeix per la deformació dels raigs de llum a causa de la presència d'una galàxia situada entre la font i l'observador, a la qual es denomina "lent". L'intens camp gravitatori produït per la galàxia lent deforma l'estructura de l'espai-temps en els seus voltants, el que aconseguiex atraure altres objectes i desviar la trajectòria de la llum.

Quan les dues galàxies estan perfectament alineades, la imatge que l'observador veu de la més llunyana es converteix en un anell gairebé perfecte que envolta la galàxia lent i les seves irregularitats es deuen a la asimetria de la seua galàxia originària.

Com funcionen els anells d' Einstein.

El descobriment ho va aconseguir de forma fortuïta l'estudiant Margherita Bettinelli, mentre estava analitzant la població estel·lar de la galàxia nana de Sculptor.

L'ara anomenat 'anell d'Einstein Canàries', és un dels de major simetria dels descoberts fins ara i és gairebé circular. La galàxia font es troba a una distància de 10.000 milions d'anys llum, de manera que la galàxia es veu tal com era en aquella època.
Per contra, la galàxia lent, amb una massa similar a la de la Via Làctia, es troba més a prop -a 6.000 milions d'anys llum-i, per tant, la vejem més evolucionada.

Estudiar aquests fenòmens ens proporciona informació molt important per a conéixer la composició de la galàxia font i, d'altra banda, l'estructura del camp gravitatori i de la distribució de matèria fosca de la galàxia lent.

Vídeo sobre un anell d' Einstein

Noticia relacionada
Noticia original

La ciència, davant el descobriment de la quinta força de la natura

Els científics sospiten de l'existència d'una nova partícula, el descobriment de la qual suposaria la possible comprensió de la matèria fosca. Al igual que el bosó de Higgs i moltes altres partícules que ens van ajudar a explicar les quatre forces fonamentals de la naturalesa (la interacció nuclear forta, la nuclear feble, l'electromagnètica i la gravitacional), aquesta partícula suposaria un avanç per descobrir una quinta força, que explicaria els misteris de la matèria oscura.

                                                               Les quatre forces fonamentals.

La possible existència d' aquesta partícula es va descobrir a principis d' aquest any, després que uns científics d' Hongria informaren d'una rara anomalia en una reacció nuclear (la descomposició radiactiva d' àtoms Beril·li 8). Després de repetir els experiments diverses vegades i de prendre tota mena de precaucions, van suggerir que darrere d'aquest extrany fenòmen podia estar un nou tipus de partícula: el bosó lleuger o protofòbic.

L' existència d' una nova força fonamental revolucionaria tots els camps de la Física, degut a que els físics es basen en les quatre forces per a explicar el comportament de la natura.

Es creu que aquesta partícula podria tindre relació amb la matèria oscura, un dels grans misteris fins ara per als físics. Els científics es basen en això perquè creuen que la matèria oscura podria estar formada per particules desconegudes amb massa, possiblement similars al bosó protofòbic.

Explicació del Bosó de Higgs.

Noticia relacionada

Noticia original

La catàstrofe que va extingir els dinosaures va afectar per igual a tot el planeta

Continua el debat sobre la causa exacta de l' extinció masiva de fa 66 milions d' anys que va acabar amb els dinosaures i moltes altres formes de vida. Hi ha qui creu que l'extinció va ser gradual, provocada per un auge de l'activitat volcànica, un canvi climàtic o fenómens d' acció comparable. Altres creuen en la caiguda d'un objecte còsmic de massa considerable, i les seues conseqüències me inmediates al medi ambient.

Una catàstrofe progresiva hauria afectat a tot el planeta d'una forma molt desigual, mentre que una subita hauria deixat sentir els efectes per tota la Terra en una mateixa época.





Una nova investigació de més de 6000 fósils marins antàrtics mostra que el detonant va ser súbit e igualment mortífer per a la vida a la regió antàrtica.

Noticia original

Nihoni, moscovi, tenesini i oganesc, nous noms en la taula periódica

Els equips de químics que han descobert els elements 113, 115, 117 i 118 han sol·licitat a la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) que es denominen nihonium, moscovium, tennesine i oganesson. Els noms provenen de Japó, Moscú, Tennesse i un científic ruso respectivament.

A finals d'any, per tant, es molt probable que hi haja quatre nous noms a la taula periódica, els elements que completen la setena fila.




Nihoni, descobert per investigadors del RIKEN Nishina Center for Accelerator-Based Science, significa "la terra del sol naixent". Es tracta del primer element químic descobert i batejat des d' Àsia. Aquest equip, dirigit pel profesor Kosuke Morita, confía en que el descobriment també servisca per a aconseguir esperança després del desastre nuclear de Fukushima.

Noticia original 

Era glacial en Marte

En la NASA, un equip ha trobat empremtes delatadoras de la més recent era glacial marciana registrada al casquet de gel polar nord.

L'equip  de l'institut de Recerca del Sud-oest (SwRI) a San Antonio, Estats Units va trobar una taxa accelerada d'acumulació de gel en els 100 a 300 metres superiors del casquet polar. El volum i el gruix del gel coincideixen amb prediccions fetes per mitjà d'un model a principis de la passada dècada. Les observacions de radar del casquet polar proporcionen una història detallada de l'acumulació de gel i de l'erosió associades al canvi climàtic marcià.

Al igual que la Terra, Mart també té cicles estacionals, anuals i uns de més llargs, que afecten a la distribució del gel al planeta. No obstant aquests cicles llargs podrien ser més comuns a Mart, ja que la inclinació de Mart canvia substancialment (fins 60 graus) en intervals de mils de milions d'anys.

En comparació a la terra que hi són sols 2 graus en el mateix període

Aquest canvi tant brusc de inclinació determina l'estabilitat del gel en diferents latituds.

Ja que el gel es distribueix de diferents maneres per cada oscil·lació, Mart deuria tindre un aspecte notablement diferent anys enrere.

Encara que Mart no tinga mars, si que té casquets polars de gel. Es pot observar una coberta estacional de neu i gel de diòxid de carboni avançant i retrocedint sobre els pols durant l'any marcià. Durant el període d'estiu a l'hemisferi nord del planeta, la porció que durant aquesta estació es manté del casquet polar nord és íntegrament essencialment gel d'aigua; el casquet sud està també compost majorment de gel d'aigua, però roman cobert per una capa relativament fina de gel de diòxid de carboni fins i tot durant el període estiuenc en l'hemisferi sud

Noticía original

Noticía semblant

El "super bacteri" que menja gas i crea combustible.

                             El bacteri amb "super poders"                          

En la Universitat de Harvard (EE.UU.) un equip de investigadors ha aconseguit manipular genèticament bacteris del gènere Ralstonia eutropha a fi de que absorbeixin hidrogen i diòxid de carboni i el converteixin en alcohol per servir de combustible, amb el nom de "superbacteris".

Aquest bacteri, segons han comentat els investigadors, pot convertir la llum solar en energia deu vegades més depressa que una planta.

Un dels expert cita; "Tots els alcohols es poden cremar directament i deriven de l'hidrogen a partir de la divisió de les molècules d'aigua i són respirats pels bacteris a partir del diòxid de carboni".
Del hidrogen i el CO2 obtenen adenosina trifostat, un nucleòtid clau en l'obtenció d'energia cel·lular en organismes. Després, amb certs gens, el adenosina ja és capaç de convertir-lo a l'alcohol pretès.

Tot aquest deriva a una investigació de una tecnologia que aconsegueix la fotosíntesi de manera artificial per obtindre combustible líquid.
El fi era aconseguir superar a les plantes amb un 5%, però han aconseguit que siga 10 vegades més eficients.

Aquests equip ja havien creat una "fulla artificial" que imitava el mecanisme de les fulles a traves d'un xip de silici. Ells sols esperen que el "superbacteri" tinguen un gran impacte, ja que produeix energia més eficientment que les plantes.

Noticia Original
Noticia semblant

Descubren un intenso viento en las inmediaciones de un agujero negro

Descubren un intenso viento en las inmediaciones de un agujero negro

Un equipo de investigadores del Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) ha observado por primera vez, mediante el Gran Telescopio CANARIAS (GTC), un viento de material neutro alrededor de un agujero negro, el V404 Cygni, según un estudio publicado en Nature. Este agujero negro forma parte de un sistema binario situado en la constelación del Cisne. A unos 8.000 años luz de distancia, es uno de los más cercanos a la Tierra y posee un gran disco de acreción –de unos 10 millones de kilómetros de radio–, lo que hace que sus erupciones sean extremadamente luminosas en todos los rangos espectrales: rayos X, emisión visible, infrarroja y ondas radio.

El 15 de junio de 2015, el agujero negro V404 Cygni entró en erupción después de más de 25 años de inactividad. Durante este periodo su brillo aumentó un millón de veces en unos pocos días, convirtiéndose en la fuente más brillante del cielo en rayos X.

Casi un año después, las indagaciones han revelado la presencia de un viento de material neutro –hidrógeno y helio no ionizado– que se forma en las capas externas del disco de acreción. Un fenómeno que regula el proceso de ‘tragado’ de material por el agujero negro y que permite estimar la cantidad de masa expulsada al medio interestelar.

“Creemos que lo que hemos observado en V404 Cygni sucede, al menos, en otros agujeros negros con discos de acreción de gran tamaño”, concluye Jorge Casares, uno de los descubridores de este agujero negro en 1992.“La erupción de V404 Cygni, por su complejidad y por la gran cantidad y calidad de las observaciones obtenidas, nos va ayudar a entender cómo los agujeros negros ‘tragan’ materia a través de sus discos de acreción”, explica Teo Muñoz Darias, investigador del IAC y uno de los autores del estudio. El V404 Cygni pertenece a un tipo de sistema, de los que se conocen menos de 50, en el que un agujero negro –de unas diez veces la masa del Sol– devora material procedente de una estrella muy cercana, la estrella compañera.

Aconseguixen utilitzar l'ADN de bacteries vives com a disc dur: fins a 100 bytes de dades

Diu el refrany que som el que mengem. En el cas dels bacteris, aquesta frase s'aplica literalment. Un grup de científics de la Universitat de Harvard ha aprofitat el peculiar sistema immunològic dels bacteris per convertir-les en unitats de disc vivents amb capacitat per a fins a 100 bytes d'informació.

100 bytes no és molt avui en dia, però és un salt endavant considerable tenint en compte que la major quantitat de dades que s'havia pogut emmagatzemar fins ara en aquests organismes era de 11 bits. El mètode utilitzat es basa en material genètic, però no cal modificar l'ADN dels bacteris. Són elles mateixes les que ho fan mitjançant un procés natural.

Els bacteris tenen un mecanisme de defensa que els ajuda a immunitzar-se contra virus. Aquest mecanisme es diu CRISPR / Cas i consisteix bàsicament en que el microorganisme assimila cadenes d'ADN que identifica com virals i les assimila en el seu propi codi genètic. A més, es dóna la circumstància que els bacteris passen aquesta informació als seus desdientes.

Els científics simplement han creat una cadena d'informació concreta que sembla ADN viral i l'han deixat anar en una colònia de bacteris Escherichia coli. Després, només cal seqüenciar l'ADN d'una mostra dels microorganismes per recuperar la informació.

Hi ha un cert marge d'error, perquè de vegades els bacteris no es mengen tot el missatge. No obstant això, és molt senzill de solucionar, perquè encara que no ho absorbeixin sencer, sempre ho fan de manera seqüencial. Sabent això, cal comparar l'ADN seqüenciat de diverses E. Coli per obtenir el missatge complet.

Els 100 bytes assolits pels doctors Seth Shipman i Jeff Nivala són només el principi. Altres espècies de bacteri poden emmagatzemar fins a 3.000. No és difícil imaginar unitats d'emmagatzematge basades en aquests microorganismes, encara que el seu ús no serien els equips domèstics.

Noticia original:" Lográn utilizar el ADN de bacterias vivas como disco duro: hasta 100 bytes de datos."

Noticia relacionada

La Terra, canvis profunds en 2050

El planeta Terra està immers en un canvi insòlit, pel que accelera que , d'una manera o d'una altra , amb efectes diferents ací o allà , arriba a tots els llocs . - I més sobre l'Àrtic d'ací a 50 anys : "Moltes espècies associades a l'hàbitat del gel , com l'ós polar , foques , morses i algues , es trobaran en un estat crític de conservació o s'hauran extingit , esmentes que moltes altres , com l'abadejo , gambes , boscos d'algues i praderies submarines s'hauran estés creant nous ecosistemes amb noves funcions i servicis a la societat" , afegeix este oceanògraf expert en els confins septentrionals de la Terra - El cost d'algunes províncies a Espanya estarà entre el 0 , 5% i el 3% del PIB. Els estudis del clima puntualitzen que les projeccions climàtiques no consistixen a predir el temps meteorològic que farà d'ací a 50 anys , en una setmana concreta en una localitat determinada .

No es tracta d'una predicció del temps a llarguíssim termini , sinó d'identificar els trets i de calcular els canvis del clima de la Terra i les seues possibles manifestacions en la mesura que es vagen acumulant més o menys gasos d'efecte hivernacle en l'atmosfera . - No sols la frontera amb les latituds mitges , determinada per la circulació atmosfèrica específica de la banda equatorial , es desplaça cap al Nord i el Sud arrossegant les seues condicions de vents secs i deserts.

Noticia original 

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El control del canvi climàtic exigeix renunciar a un terç de les reserves de petroli i al 80% de les de carbó.

Han fet una investigació en la qual científics diuen que no haurien de tocar-se un terç de reserves de petroli, el 89% del carbó i la mitat de gas en uns 40 anys. Tot açò si volem arribar a controlar en canvi climàtic.

La investigació la porta a terme Cristopher Mc Glade i Paul Ekins. Aquests asseguren que els últims anys hem gastat tant que hi ha 50% de possibilitats de no superar-ho.

Mc Glade i Ekins diuen que hi ha una diferencia entre recursos i reserves, les reserves són la part dels recursos que és poden recuperar.

Pareix ser que el govern vol explotar aquests recursos i arribar als dos graus diuen Mc Glade i Ekins. També afirmen que si és preocuparem més per no explotar els recursos no faria falta invertir tant en investigació.

Michael Jakob i Jerome Hilaire, del Institut Postdam de investigació sobre l'impacte climàtic comenten que el canvi climàtic no compensarà les grans utilitats que tenen recursos.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

L'onada de calor a l'Àrtic és tan intensa que les temperatures s'han sortit de l'escala

Ja sabíem que 2016 està sent l'any més calent des que es té constància, però sembla que les temperatures estan afectant especialment als pols. Noves dades recollides pel Centre Nacional de Dades sobre Neu i Gel de la Universitat de Colorado revelen que la calor a les zones més fredes del planeta es surt de l'escala, literalment.

La gràfica que encapçala aquest post mostra la desviació mitjana de les temperatures respecte al període entre 1980 i 2010. El període 2015-2016 ha experimentat un escalfament tan brusc que no entra en les xifres habituals.

Per descomptat, es podria haver adaptat la gràfica perquè entri, però això no amaga el fet que les temperatures van sobrepassar els zero graus celsius durant unes hores a la fi de 2015, i que en el que va de 2016, les temperatures mitjanes han estat al voltant de 30 graus per sobre del que haurien en aquesta època de l'any.

Al maig, l'Observatori Barrow de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units va informar que el període de desglaç de la neu a l'Àrtic ha començat abans que mai aquest any.

I els mesos de més calor encara estan per llegar.ca de l'any.

En definitiva, el gel dels pols es aquesta fonent molt més ràpid i en quantitats més grans del que es creia. Les zones polars en què almenys un 15 d'oceà està cobert de gel han assolit mínims històrics. La manca de gel redueix la reflectivitat de la radiació solar. En altres paraules, com més es redueix la capa de gel, més calor absorbeix el terreny i més ràpid es fon el gel que hi ha. [Via Universitat de Colorado]

Noticia Original:"La ola de calor en el Ártico es tan intensa que las temperaturas se han salido de la escala"

Seqüenciat el genoma del gar, clau per a l'estudi de malalties humanes.

    Seqüenciat el genoma del gar, clau per a                         l'estudi de malalties humanes.

Científics de més de 30 centres d'investigació han seqüenciat el genoma d'un peix primitiu, conegut en l'àmbit científic com gar (Lepisosteus oculatus). L'estudi revela com el genoma d'aquest peix pot ser clau per entendre transicions evolutives importants com el pas de l'aigua a la terra en els vertebrats, i per connectar millor el genoma humà amb destacats models animals, com el peix zebra, a l'hora de estudiar malalties humanes.

Com explica Cristian Cañestro, membre del Grup de Recerca Evolució i Desenvolupament (EVO-DEVO) de la Universitat de Barcelona (UB), "aquesta família de peixos ja va ser citada en 1859 pel naturalista Charles Darwin, en el seu llibre L'Origen de les espècies, com a exemple per descriure el terme de fòssil vivent ". Una de les característiques singulars d'aquest peix és la capacitat de respirar fora de l'aigua de forma facultativa utilitzant la bufeta natatoria com un pulmó, especialment si la temperatura de l'aigua és alta i la concentració d'oxigen és baixa.

 "El genoma del gar és una eina molt valuosa per diferenciar pèrdues de guanys gèniques durant l'evolució dels vertebrats", Comenta l'expert.

Nou material autoreparable de polimer a Alacant.

Patenten un nou material polimèric capaç de                                autoreparar-se.  
     
      
                                                                                                     


Un nou tipo de resina de polimer que s'autorepara ha estat desenvolupada i patentada per un equip de la Universitat d'Alacant. Si es talla amb unes tisores per la meitat i es posa en contacte de nou, després de 10 o 15 segons, el nou material s'uneix sense necessitat d'utilitzar cap adhesiu o estimulació externa. Els investigadors assenyalen que podria aplicar-se en camps com la medicina, la cosmètica, la indústria aeroespacial i l'automoció.

Es repara soles perquè, si es trenca o talla per la mitat i es torna a posar en contacte, en 10 o 15 segons, queda completament unit sense intervenir cap altre producte additiu o ser objecte d'estimulació externa (normalment calor).

Actua mitjançant un procés físic (no químic) que es pot repetir tantes vegades com calgui amb la mateixa eficàcia i, segons el creador, "el fet que aquesta autoreparació es doni igualment fora o dins d'un fluid aporta una característica excepcional que no s'havia observat en cap altre material conegut ".

A més, és elastomèric (pot estirar fins a mil vegades sense trencar-se) i té memòria de forma, el que fa que als minuts de ser deformat torni per si sol a l'estat original, segons assenyala el doctor , que creu que, per exemple, seria útil en para-xocs de vehicles perquè, després de l'impacte del cop, tornaria a la seva fisonomia poc després.

                                                                                                                                                                                                               

L'ADN aclareix l'origen dels humans d'Atapuerca

Fa 430.000 anys, almenys 28 nens i adults de tots dos sexes van morir i van quedar sepultats en una cova de la Serra d'Atapuerca, a Burgos. Quan els paleoantropólegs els van trobar, van batejar el lloc com l'Avenc dels Ossos, ja que d'allí van treure més de 6.700 restes fòssils humans. Encara no és clar si era un parany mortal o una tomba amb sentit religiós, però, amb el temps, la recerca sobre el que allí va succeir s'ha convertit en un referent mundial per a l'esclariment dels capítols més desconeguts de l'evolució humana.

L'equip de paleoantropólegs que dirigeix les excavacions d'Atapuerca creu que els 28 humans allí soterrats són neandertals arcaics, ancestres dels membres més moderns d'aquesta espècie que va viure a Europa fins a fa uns 40.000 anys i amb els quals els sapiens vam tenir sexe i fills. En 2013, gràcies a la col·laboració d'un equip especialista a recuperar ADN antic dels fòssils dirigit per Svante Pääbo, de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck en Leipzig, Alemanya, van aconseguir extreure per primera vegada ADN d'un d'aquests individus. Els resultats van mostrar un inesperat parentiu amb els denisovans, altres homínids que vivien a les remotes muntanyes Altái de Sibèria i el descobriment de les quals es va anunciar en 2010. Aquest parentiu era més estret que amb els propis neandertals. Però en aquella ocasió el tipus d'ADN analitzat era mitocondrial i per tant solament oferia informació de la línia materna.

La nova anàlisi aporta ara l'altra meitat de la història, ja que l'ADN nuclear porta informació tant del llinatge del pare com de la mare. En un estudi publicat avui en Nature els responsables d'aquesta recerca diuen que els humans de l'avenc tenien un parentiu molt més estret amb els neandertals que amb els denisovans. D'aquesta forma, l'ADN confirma que els homínids d'Atapuerca serien neandertals arcaics, ancestres dels quals després van conquistar Europa i es van creuar amb els sapiens.