dimarts, 23 de març del 2021

 



El canvi climàtic espenta als animals al límit

Segons els últims estudis els animals son molt sensibles als canvis climatics .

Ells pateixen també aquest tipus de malestar a conseqüència del canvi climàtic.


Una de les principals conseqüències del canvi climàtic és l'augment generalitzat de temperatures, provocat sobretot els efectes de l'activitat humana sobre el medi ambient.

Els estius duren ara una mitjana cinc setmanes més que durant la dècada de 1980. Zones de la península ibèrica que abans tenien un clima mediterrani, com la Vall de l'Ebre, té cada vegada més un clima més semiàrid.


I els animals són sensibles a aquests canvis. Cada espècie té una sèrie de condicions climàtiques (humitat, temperatura) en les quals se senten a gust, però el calfament global està alterant aquests patrons.Quan les condicions meteorològiques són desfavorables fins a l'extrem, els animals tenen tres opcions: adaptar-se al nou hàbitat, marxar-se o perir.Els animals que no aconsegueixen adaptar-se al ràpid canvi de condicions climatològiques ni tampoc poden migrar, moren. És el cas del *torillo andalús o del gall salvatge, dues espècies d'ocells l'existència dels quals a Espanya perilla.


El gall salvatge està a la vora de l'extinció en la Península Ibèrica. Menys de 1.500 exemplars sobreviuen a Espanya, segons l'ONG ambiental SEU/*Birdlife. Hi ha diferents causes, però una de les principals és l'augment de les temperatures .


El canvi climàtic ha tardat anys a gestar-se. En conseqüència, revertir la crisi climàtica actual portarà molt temps. Encara que reduïm les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, assegura David *Vieites, no notarem els efectes en anys. Això significa que hem d'actuar ja!

 NOTICIA RELACIONADA

 

 

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2





UROGALLO Prueba piloto para el seguimiento vía satélite de la población de urogallos en los Pirineos Captura de ejemplares de esta especie que vive en los bosques fríos del Pirineo

dilluns, 15 de març del 2021

El volcà Kilauea entra en erupció

 

https://elpais.com/internacional/2020-12-21/el-volcan-kilauea-de-hawai-entra-en-erupcion-tras-registrarse-un-fuerte-terremoto.html 


El volcà Kilauea, ubicat en Hawaii, va entrar en erupció el 20 de desembre de 2020 una hora després que un terratrémol de 4,4 de magnitud sacsara la zona. El servici geològic dels Estats Units ha informat de que esta situació crítica està evolucionant molt ràpidament i que s'han succeït diversos terratrémols a menor escala des de la primera tremolor d'anit. El Servici Nacional de Meteorologia ha indicat que els vents impertinents podrien espentar la cendra cap a les comunitats del sud-oest d'Illa Gran.


Notícia relacionada:https://www.20minutos.es/noticia/4612536/0/el-volcan-etna-vuelve-a-iluminar-el-cielo-con-su-undecima-erupcion/

El terratrémol registrat prop de Fukushima deixa almenys 146 ferits i talls elèctrics al Japó

Almenys 146 persones han resultat ferides com a conseqüència del terratrémol de magnitud 7,1 registrat este dissabte prop de la costa de la religió de japó Fukushima. El cap de gabinet del Govern nipó, Katsunobu Kato, hi ha assenyalat que uns 950.000 llars es van quedar sense subministrament elèctric però la majoria ho han recuperat al llarg del matí del diumenge. A pesar que de moment el terratrémol no pareix haver tirat danys de consideració, el primer ministre de Japó, Yoshihide Suga, ha convocat una reunió extraordinària del seu gabinet d'emergència. La zona va ser escenari en 2011 de la major catàstrofe natural de la història recent de Japó.Almenys 146 persones han resultat ferides com a conseqüència del terratrémol de magnitud 7,1 registrat este dissabte prop de la costa de la religió de japó Fukushima. El cap de gabinet del Govern nipó, Katsunobu Kato, hi ha assenyalat que uns 950.000 llars es van quedar sense subministrament elèctric però la majoria ho han recuperat al llarg del matí del diumenge. A pesar que de moment el terratrémol no pareix haver tirat danys de consideració, el primer ministre de Japó, Yoshihide Suga, ha convocat una reunió extraordinària del seu gabinet d'emergència. La zona va ser escenari en 2011 de la major catàstrofe natural de la història recent de Japó.



Notícia orginal: https://www.20minutos.es/noticia/4583293/0/terremoto-registrado-fukushima-heridos-cortes-electricos-japon/

Notícies relacionades: https://www.abc.es/sociedad/abci-terremoto-sacude-granada-capital-y-area-metropolitana-202102151126_noticia.html



https://www.abc.es/espana/castilla-leon/abci-trevino-registra-pequeno-terremoto-madrugada-202102201413_noticia.html












EL DIT POLZE


Pensa en l'eina més sofisticada creada per l'ésser humà. Moltes coses t'han portat fins aquest moment i lloc. Per arribar fins aquí han fet falta milions d'anys d'evolució 

 i infinites coincidències, però avui ens centrarem en una sola d'elles: els teus dits polzes, sobre els quals els científics porten desenes d'anys debatent.

 

 

Per donar una resposta  un equip d'investigadors ha analitzat la biomecànica i l'eficiència del polze en diferents espècies humanes fòssils mitjançant el modelatge virtual dels seus músculs per obtenir una nova perspectiva sobre quan van sorgir aquestes habilitats i el que han significat per al desenvolupament d'una cultura humana més complexa.L'augment de la destresa manual, resultat d'una oposició eficient del polze , va ser una de les primeres característiques definitòries del nostre llinatge  que va proporcionar una formidable avantatge d'adaptació als nostres avantpassats

 



Noticia  original

Notícies relacionades: https://www.atapuerca.org/ficha/Z989E4827-0DE8-AF1E-9B460844BC5381FD/la-evolucion-de-la-mano

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/ciencia/2021-01-29/arqueologia-prehistoria-evolucion-homo-pulgar-dedo_2928604/

video relacionat







Un moho mucilaginós almacena records.

Es descobreix un fong  anomenat “Blob” el qual pot almacenar records en la seva própia estructura mol·lecular, és a dir que té memòria per a sobreviure i adaptar-se al seu entorn.

La traducció literal de 'Physarum polycephalum' és 'floridura  molts caps', i, a dia d'avui, continua sent tot un misteri. Però encara més fascinant és tractar d'explicar per què aquest organisme  és capaç de retenir informació i de modificar la seva forma de moure, tenint en compte els resultats d'experiències passades. Així, està considerat com un dels grans misteris de la natura.

“El blob és realment una de les coses més extraordinàries que viuen a la Terra avui en dia, és un dels misteris de la natura. No se sap molt bé si es tracta d'un animal, si es tracta d'un fong o si és una cosa entre els dos . De fet, el sobrenom ve donat per una pel·lícula homònima de Steve McQueen, en la qual el protagonista es troba amb una estranya forma de vida alienígena de la qual no comprèn el seu comportament i que és capaç d'apoderar de tot el que troba al seu pas.

 









Noticia  original: 

Notícies relacionades: -https://www.dw.com/es/la-enigm%C3%A1tica-gota-de-par%C3%ADs-la-sensaci%C3%B3n-no-es-su-exposici%C3%B3n-sino-su-existencia/a-50890935


- https://www.bbc.com/mundo/noticias-50090052




video relacionat




diumenge, 14 de març del 2021

ELS ORNITORINCS DESVELEN SECRETS SOBRE L’EVOLUCIÓ DELS MAMÍFERS






L'anàlisi genètica dels ornitorincs i els equidnas ha proporcionat als científics algunes claus sobre l'evolució dels mamífers. Aquestes estranyes criatures són els únics mamífers coneguts que ponen. Pon ous, però alleta a les seues cries. No és un ocell, però té un musell en forma de bec d'ànec. Manca de dents i els mascles compten amb un esperó verinós.


Ara, segons aquesta nova investigació, se sap que que els monotremes, l'ordre al qual pertanyen, es va separar dels teris, la subclasse de mamífers a la qual pertanyem nosaltres, fa uns 187 milions d'anys, uns 21 milions d'anys abans del que es pensava, mentre que els ornitorrincs, van poder separar-se entre elles fa uns 55 milions d'anys. 


Una de les seues peculiaritats més destacades és que són capaces de pondre i alletar a les seues cries. És l'únic animal amb 10 cromosomes sexuals. els investigadors ara poden suggerir que aquests 10 cromosomes sexuals en els avantpassats ​​dels monotremes es van organitzar en forma d'anell que després es va dividir en moltes parts xicotetes de cromosomes X e I.





Notícia original 



Notícies relacionades:


Notícia 1 



Notícia 2



Vídeo: 

Resolt el misteriós cas de les girafes nanes




El nanisme  és un trastorn poc conegut entre els animals salvatges, potser perquè les criatures que el pateixen no solen arribar a l'edat adulta.


Els biòlegs conservacionistes Michael Butler i Emma Wells van dur a terme comparacions a través de de tècniques fotogrametria i morfogrametria. En un examen detingut van concloure que la girafa de Nubia presentava unes falanges de 21 centímetres de longitud, similar a un exemplar subadult, una característica que també es donava en la girafa d'Angola, encara que aquesta comptava amb uns 15 mesos d'edat. Tots dos exemplars, segons els científics, comptaven a més amb ossos metacarpians i del radi de menor grandària al que s'esperava per a les seues corresponents edats.


Les displàsies esquelètiques, expliquen els experts, poden ser causades per un conjunt divers d'etiologies moleculars i poden manifestar-se en diferents formes. Fins al data, els científics només poden concloure que aquests dos casos de displàsia esquelètica tenen una base genètica natural.



Notícia original 


Notícies relacionades:

Notícia 1


Notícia 2

 



Vídeo: 

 El origen de la caldera de ‘’Las Cañadas”


La caldera de ‘’Las Cañadas’’ està en Tenerife, constitueix un dels paisatges geològics més bells del nostre planeta i una de les morfologies volcàniques millor exposades i més interessants de quantes coneixem.


Tals treballs s'han centrat tant en la pròpia caldera com en el complex volcànic de Teide-Pico Vell, el qual s'alça en el seu interior.


El terme caldera es reserva per a altres depressions volcàniques d'origen molt distint: aquelles formades per l'erosió fluvial del terreny volcànic o per un gran lliscament que va afectar una vessant del volcà. Per esta raó, les primeres reben el nom de «calderas de colapso», mentres que les segones es coneixen com «calderas d'erosió».


Els elements que permeten identificar la formació d'una caldera són la seua morfologia, naturalesa, edat i la distribució dels dipòsits volcànics associats, així com la seua estructura interna.


Notícia oficial: 

https://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/una-crisis-csmica-798/el-origen-de-la-caldera-de-las-caadas-18552


Notícies relacionades: https://salyroca.publico.es/articulo/roca/origen-caldera-canadas-nueva-perspectiva/20190809135535006077.amp.html


https://www.miteco.gob.es/es/red-parques-nacionales/nuestros-parques/teide/valores-naturales/canadas-tipicas-parque.aspx





Descobreïxen vasos sanguínis en un fòssil de fa 80 milions d’anys.

Les carreteres per les que viatja la nostra sang transportant nutrients, oxigen i agafant diòxid de carboni.

Tots aquests canals formen part del nostre sistema circulatori, vital per a la supervivència d’espècies com el ésser humà.


Científics de la North Carolina State University han confirmat per fi la troballa dels vasos sanguinis que s’han trobat fins a dia de hui.

Les restes que es van trobar van ser de fa 80 milions d’anys que provenía d’un hadrosaurio.


El descobriment realitzat demostra que estos sistemes i les cèl·lules associades poden conservar-se durant 80 milions d’anys.


La investigació, per tant, ha permès descartar que les restes trobats corresponguen a biopelícules d'altres organismes vius o contaminants diferents.

Notícia original: https://blogthinkbig.com/descubren-vasos-sanguineos-en-un-fosil-de-hace-80-millones-de-ano



 

TROBADES 3 NOVES ESPÈCIES DE TAURONS BIOLUMINISCENTS

 


Des dels diminuts dinoflagelats que il·luminen badies senceres, passant per fongs i cuques de llum, la bioluminescència també pot trobar-se en diversos tàxons marins superiors com a calamars, sípies i taurons. Si parlem de taurons que brillen en la foscor, cal dir que la bioluminescència ja s'havia documentat prèviament en quasi al voltant d'una dotzena d'espècies de escualiformes. Actualment, un equip d'investigadors de la Universitat de Lovaina i de l'Institut Nacional d'Investigació de l'Aigua i l'Atmosfera, a Nova Zelanda, acaba de donar a conèixer 3 noves espècies de taurons d'aigües profundes bioluminiscentes que produeixen una llum blava verdosa suau gràcies a unes cèl·lules especialitzades en la seva pell. L’estudi de la emissió de la llum podria augmentar la nostra comprensió de les seues funcions de bioluminescència, sobretot respecte a la seua possibles relacions presa-depredació entre aquestes espècies. Els autors especulen amb els secrets que encara romanen ocults en les profunditats marines i aventures que fins a un 10% de les 540 espècies de taurons conegudes poden ser bioluminiscents.



VIDEO:


UN PEZ CON 5 DEDOS, EL ORIGEN DE LA MANO HUMANA

 Han estat investigant desde fa temps d’on les aletes dels peixos s’han convertit en extremitats. En 2010, els investigadors de la Universitat de Quebec al parc natural de Miguasha, en Quebec, Canadá, que es un dels parcs on mes fossils han pogut trobar, van trobar el fòssil d’un peix anomenat Elpistostege on es mostrava difícilment una aleta amb 5 dits. 

Aquest peix era una enorme especie de 1'57 metres de longitud que existia fa milions d’anys i es va acabar extingint. Aquest tipus tenia la capacitat de eixir fora de l'aigua, perquè la força dels ossos de les seves extremitats li permeten un millor agarre a la superfície.

NOTICIA

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO



PRIMERS GRANS SIMS EN REBRE LA VACUNA DEL COVID

Alguns sims del zoo San Diego a Estats Units, han sigut els primers en rebre la vacuna del covid. Després d'haver-se contagiat 8 orangutans, van decidir en febrer posar-li la vacuna a quatre orangutans i cinc bonobons. Tot allò va vindre quan un gos es va contagiar a 2020, el laboratori veterinari Zoetis es va dedicar a buscar una vacuna per a gossos i gats, que també serveix per als seus patògens. Els motius per vacunarlos va ser la por de que contagien y per por a que siga una amenaça per a la conservació de eixos grans animals. 

A més d’això, s’han contagiat també altres animals salvatges com tigres, lleons, etc. Però aseguren de que eixa vacuna a provat la seva eficacia.




La “pedra de Rosetta” per a buscar planetes habitables

 

A 26 anys llum del Sol hi ha un planeta massa calorós per a tindre vida però que, segons els seus descobridors, els va a ajudar a estudiar si altres mons fora del Sistema Solar són habitables. S'anomena Gliese 486b, és una superterra i, encara que orbita una estrela nana roja que és molt més dèbil i freda que el nostre sol, en la seua superfície les temperatura superen els 430 graus. El nou planeta descobert té 2,8 vegades la massa de la Terra i una grandària un 30% major, per la qual cosa es tracta d'un planeta rocós, com la Terra o Venus, segons detallen els seus descobridors. Gira al voltant de la seua estrela cada 1,5 dies, seguint una òrbita circular i a una distància de 2,5 milions de quilòmetres. Gl 486b és el tercer planeta més pròxim que mostra trànsits, i el primer al voltant d'una estrela xicoteta i amb massa determinada. Açò és rellevant perquè d'una banda, l'estrela és més brillant (per la seua proximitat) i d'una altra, el senyal del planeta relativa a l'estrela també és més gran, la qual cosa facilita la seua detecció.







La Terra va perdre la seua segona lluna per sempre el 2 de febrer


El 2 de febrer de 2021, la nostra Terra va perdre la seua segona lluna. Esta segona lluna no era mes que les restes d'un coet centaure que van llançar en 1966 per la NASA i que orbitava en el nostre planeta des del passat mes de novembre, que ara emprendrà un nou rumb. L'1 de desembre del 2021 l'objecte 20 SO que és el nom amb què identifica, s'esta acostant molt per a despedir-se. Tot açò pas el 2 de febrer encara que ho va fer en 0,58 distàncies lunars (220,000 kilòmetros) . Este març 2021 la Terra abandonara el control sobre esta mini-luna. El projecte espacial de la NASA va ser llançat el 20 de setembre de 1966 amb l'objectiu que aterrara en la lluna però es va estavellar a causa de l'error d'uns propulsors















 Troben a Argentina fòssils d’un enorme dinosaure que va viure fa 140 milions d’anys.



Els investigadors han dit que els fòssils representen a un dinosaure que es deia Ninjatitan que va viure fa 140 milions d’anys durant el cretaci. Aquest dinosaure està identificat com a un titanosaure, era herbívor i caminava a 4 potes.

Els científics diuen que no sols és el registre més antic d’Argentina sinó de tot el món. El Ninjatitan era un dinosaure gran, mesurava 20 metres però molt més xicotet que els titanosaures anteriors.

Alguns titanosaures que habitaven en la Patagònia van alcançar proporcions gegants com el Argentinosaurus, Dreadnoughtus i el Patagotitan. 

Es tracta del titanosaure

més gran del qual es té registre amb aproximadament uns 140 milions d'anys d'antiguitat, pertanyent a un grup que va ser present en el planeta per aproximadament 80 milions d'anys.


Noticia Principal

Video:

Afirmen haver trobat proves d'una capa   desconeguda a l'interior de la Terra.


Un equip d'investigadors de la Universitat Nacional d’Austràlia sosté la teoria d’una nova misteriosa i desconeguda capa terrestre. Asseguren haver confirmat l’existència d’un nucli encara més intern.

L'autora principal de l'estudi indica que aquesta capa és difícil de vore, però que les seues propietats úniques podrien senyalar que, efectivament va haver un segon i desconegut fenomen de gelament de la Terra durant la seua formació.


La idea no és nova, investigadors anteriors indicaven que existien cristals de ferro en la profunditat del nucli que apuntaven d’est a oest, a diferència del nucli intern extern que apunten de nord i sud.

«Nosaltres solucionem aquest problema mitjançant l'ús d'un algoritme de recerca que va rastrejar entre milers de models possibles del núcli intern», assenyala l'autora de l'estudi. I així és com van observar que una Terra amb un nucli encara més intern semblava encaixar.


Noticia Principal

Noticia Relacionada1

Noticia Relacionada2 

 

 

Video:










Científics estimen quant temps duraria l'oxigen en la Terra



Segons un article publicat en la revista “Nature”, l'oxigen podria deixar de ser part de l'atmosfera de la Terra en algun moment de la nostra existència. El càlcul estima que el nivell per damunt de l'1 %, que posseïx actualment el planeta, estarà present per almenys mil milions d'anys més.

L'atmosfera moderna de la Terra està altament oxigenada i és un senyal remotament detectable del seu biosfera superficial. No obstant això, la vida útil de les firmes biològiques basades en oxigen en l'atmosfera de la Terra continua sent incerta, especialment en un futur llunyà. Després, assegura que este fenomen probablement ocórrega “abans de l'inici de les condicions humides d'hivernacle en el sistema climàtic de la Terra i abans de la gran pèrdua d'aigua superficial de l'atmosfera”. La biosfera no es podrà adaptar al canvi ambiental i la majoria de sers vius s'extingiran. Només se salvaran del fenomen els bacteris primitius. Per a prendre com a paràmetre, la Terra comptarà amb “aproximadamente un milió de vegades menys d'oxigen de què hi ha ara”. Es tracta d'una disminució extrema del nivell d'oxigen.

VIDEO:


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES:

1

2



UN TERRATRÈMOL DE MAGNITUT 4,4 SACUDEIX GRANADA


El passat 23 de gener del 2021 el Institut Geogràfic Nacional ha registrat un terratrémol de magnitud 4,4 amb epicentre en la localitat granadina de Santa Fe, el segon que es produïx en este municipi en les últimes hores.

Segons la informació de l'IGN, consultada per Efe, la tremolor s'ha localitzat en una longitud 37.17 i una longitud de 3.73 graus Oest, a una profunditat de zero quilòmetres.

Es tracta del desé terratrémol que es produïx en la zona des de dimecres passat, que han oscil·lat entre la magnitud 1,5 i la de 2,5, precisament esta matinada, passada les 00.00 hores.

La intensitat màxima de la tremolor ha sigut de V segons el barem de l'IGN, que especifica que s'ha notat en més de mig centenar de localitzacions de la província de Granada, entre elles la pròpia capital, Pins Pont, Tamariu, Les Gabias, Escóznar, Font Vaquers, Maracena o Pulianas; a més de en la jiennense Alcalá la Real.

 NOTICIES SIMILARS

1

2


Plantas albinas, la orquídea fantasma devoradora de hongos

Descoberta en una investigació a Yokohama, Japó. Aquesta planta fantasma,  no fotosintètica obté els seus nutrients de altres sers vius.

Les plantes albines perden parts del seu pigment verd, per això el seu color poc verdós. 

El albinisme en plantes sol acabar en la vida d’aquestes, perquè els pigments de les plantes participen en la fabricació dels propis nutrients. Però han descobert que la orquídea fantasma es capaç d'obtenir nutrients de fongs simbiòtics

La fotosíntesi és un dels processos que considerem fonamentals per a les plantes, i la pèrdua de la capacitat de realitzar-la és un dels temes més interessants debatuts en l'actualitat dins de l'evolució vegetal. En aquest sentit, un dels punts més cridaners d'aquests exemplars albins denominats «mixotróficos», és a dir, que poden obtindre els seus nutrients tant de la fotosíntesi com d'altres éssers vius, és que mostren etapes intermèdies de la transició evolutiva de la autotrofía a la heterotrofia. Ara, la comparació entre les varietats albina i verd d'aquesta mateixa espècie s'ofereix com una forma elegant d'investigar l'evolució de la pèrdua de la fotosíntesi, atès que comparteixen un rerefons genètic quasi idèntic.

Enllaç noticia

Noticia relacionada 

Noticia relacionada

Video plantes fantasma

Casi una quinta parte de todos los alimentos a nivel mundial se desperdicia

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient  -PNUMA- i l'organització associada WRAP -The Waste and Resources Action Programme- acaben de publicar el seu nou Informe sobre l'Índex de Desaprofitament d'Aliments, en el qual analitzen el balafiament d'aliments que es produeix en punts de venda, restaurants i llars de tot el món.

Entre alguns dels punts clau d'aquest informe es troba que el desaprofitament d'aliments va ser consubstancial a tots els països implicats en l'estudi, independentment del nivell d'ingressos d'aquests. Concretant, a nivell mundial, per càpita, cada any es malgasten 121 quilograms d'aliments d'aliments a nivell del consumidor, dels quals 74 quilograms d'aquest té lloc en les llars.

Segons els experts, el pes d'aliments malgastats equivaldria a 23 milions de camions de 40 tones completament carregats; els suficients per a donar la volta a la Terra set vegades.

El desperdici d'aliments també influeix al canvi climàtic. Entre el 8% i el 10% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle estan associades amb aliments que no es consumeixen.

Enllaç noticia

Noticia relacionada

Noticia relacionada

Viudeo:

Salvament Marítim demana precaució davant l'avistament de diverses orques en la costa gallega



Un grup d'orques ha sigut albirat prop dels ports de Fisterra, província de la Corunya, i el salvament Marítim ha demanat precaució per Twitter i s'ha anat difonent perquè tots s'assabenten i prenguen les precaucions necessàries quan naveguen. Aquests albiraments han sigut comuns al llarg d'aquests últims anys. En dos casos les orques han arribat a atacar perillosament a les embarcacions que es troben per la zona.


Noticia original



Noticies relacionades

Notícia 1 

Notícia 2 

Notícia 3 



Video


La presencia de fosfà en Venus, cuestionada de nuevo

Dos recents articles han afirmat que l'atmosfera de Venus podria contenir fosfà, un gas que es considera un possible signe de vida.

L'anunci de l'existència de fosfà va sacsejar la ciència planetària, quan un grup d'investigadors va comunicar que havia identificat la signatura espectral del gas en algunes dades telescòpiques.

Aquest estudi va rebre moltes crítiques i per això es van fer 2 estudis per a comprovar això. En un estudi, que va dur a terme, Victoria Meadows i els seus col·laboradors, que van analitzar les dades d'un dels telescopis que van servir per a descobrir el fosfà, i no van aconseguir detectar la signatura espectral del gas. En l'altre, els científics van calcular com es comporten els gasos en l'atmosfera de Venus i van concloure que el que l'equip original va prendre per fosfà és en realitat diòxid de sofre, un gas comú a Venus i que no guarda relació amb la vida.

Finalment va resultar que ALMA el telescopi que havia processat de manera incorrecta les dades que van emprar els investigadors.

Notícia original

Articles relacionats:

S'allunya el somni de trobar vida a Venus

Vida a Venus: l'anunci d'evidències és "imprudent" i "precipitat", diu una astrofísica al explicar els seus dubtes

Vídeo:


Trobades 3 noves espècies de taurons bioluminiscents

La bioluminescència és un fenomen generalitzat, la qual també pot trobar-se en diversos tàxons marins superiors com a calamars, sépies i taurons.

Aquesta llum viva, o llum freda, es produeix a través d’una reacció bioquímica o bé mitjançant una sèrie de complexos estabilitzats que s’anomenen foto proteïnes.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Lovaina i de l’Institut Nacional d’Investigació d’Aigua i l’Atmosfera (NIWA), de Wellington acaben de donar a conèixer 3 noves espècies de taurons d’aigües profundes bioluminiscents que produeixen una llum blava verdosa gràcies a la seua pell.

Jérôme Mallefet, un investigador de la Universitat de Lovaina, va transportar diversos exemplars d’aquests a les profunditats marines per a veure si realment eren bioluminiscents i allí va veure com s’il·luminaven en la foscor. La lluentor dels taurons no és produït per les llums abissals dels fongs, plantes, etc; sinó per unes cèl·lules especialitzades anomenades fotocitos.  


NOTÍCIA ORIGINAL:

ALTRES NOTÍCIES RELACIONADES:

Troben a Nova Zelanda el tauró lluminós més gran del món.

Sorpresa en Austràlia: van trobar un tauró que brilla en la foscor


VIDEO:

Descobreixen noves formes de vida 900 metres davall del gel de l'Antàrtida

En les més profundes capes de gel àrtic, un equip de científics britànics va trobar una nova forma de vida mai abans vista.

El planeta, a uns 260 quilòmetres, amaga encara secrets sense resoldre per la ciència. Com aquest on, Dr. Huw Griffiths, científic del British Antarctic Survey, al costat del seu equip va observar organismes similars a esponges marines. 

La troballa va ser publicada en la revista Frontiers in Marine Science, ja que desafia tots els paràmetres passats que es tenien per a definir a la vida en el planeta.

Investigacions prèvies ja havien vist alguns depredadors mòbils, com a peixos, cucs i alguns tipus de krill, però mai aquest animal que viu sense llum solar, en la foscor i amb temperatures sobre els -2,2 ° C. Cosa que va impactar molt als investigadors, ja que és un misteri com obtenen aquests organismes l'energia.

S'han especulat diverses teories però per a confirmar-les seria necessari extraure mostres d'aquests organismes.

Notícia Original

Artícles relacionats:

Les estranyes criatures descobertes sota les plataformes de gel de l'Antàrtida

Descobreixen organismes vius sota la capa de gel de l'Antàrtida

Vídeo:

dissabte, 13 de març del 2021

Serps que es defensen del verí d'altres mitjançant el magnetisme

S'ha descobert que l'evolució ha dotat a unes certes serps d'un singular sistema defensiu per a evitar ser devorades per serps verinoses que són les seues depredadores.

La troballa és obra de l'equip de Bryan Fry, de la Universitat de Queensland a Austràlia.

El blanc d'atac de les neurotoxines del verí de les serps és un receptor nerviós amb una forta càrrega elèctrica negativa. Això ha fet que les neurotoxines evolucionen amb superfícies carregades positivament, guiant-les així cap a l'objectiu neurològic per a produir paràlisi.

Noticia original

Noticies semblants

Serpientes que se defienden del veneno de otras mediante el magnetismo

El secreto magnético de las serpientes para no envenenarse a sí mismas


Video:

 



Un virus letal amenaça als dofins del Mediterrani

En l'últim quart del segle, diferents variants d'aquest patogen van causar epidèmies massives amb altes taxes de mortalitat a tot el món, la més greu de les quals va destruir aproximadament la meitat dels dofins mulars en l'Atlàntic estatunidenc en 1988. Recentment, investigadors de la Fundació Oceanogràfic van identificar un nou tipus de virus en dofins atrapats a la Comunitat Valenciana, però no sabien si es tractava només de la costa espanyola o d'una major propagació. Ara, també s'ha confirmat que la mateixa espècie mata a set dofins a Sicília, i tot mostra que la nova variant del virus està deambulant pel Mediterrani. “El morbilivirus dels dofins és actualment el patogen més mortífer per als mamífers marins”, explica Consuelo Rubio-Guerri, coordinadora d'investigació de la Fundació Oceanogràfic. »








 Noticia original

Noticies semblants

Una nueva cepa del virus más letal en delfines llega al Mediterráneo

La toxicidad del Mediterráneo propaga un virus letal entre delfines

Video:




Una vacuna del CSIC contra el Covid-19 mostra eficàcia del 100% en ratolins

El projecte dirigit per Mariano Esteban i Juan García Arriaza, pertanyents al CNB-CSIC, és 100% efectiva, fins i tot amb una sola dosi, afirmen els investigadors. L'equip científic preveu sol·licitar el permís a l'Agència Espanyola del Medicament per a realitzar en unes setmanes els primers assajos clínics en humans. De passar tots els controls, la vacuna espanyola podria ser una realitat a la fi d'any.

Al gener de 2020, un dia després de la publicació de la seqüència d'un nou coronavirus que començava a preocupar la comunitat científica internacional, un equip del Centre Nacional de Biotecnologia  del CSIC encapçalat per Mariano Esteban i Juan García Arriaza van començar a desenvolupar els primers esbossos d'un candidat a vacuna. 

100% eficaç, fins i tot amb una sola dosi

Després van comprovar la seva eficàcia en ratolins modificats genèticament "vam comprovar que un ratolí sense vacunar moria als 6 dies d'infectar pel coronavirus,  mentre que el 100% dels ratolins vacunats sobreviu, fins i tot amb una sola dosi".

Paral·lelament, els investigadors del CSIC  treballen en un nou model de vacunació combinada.


Notícia original: https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/vacuna-csic-contra-coronavirus-muestra-eficacia-100-ratones_16271

Notícies relacionades: https://www.cnb.csic.es/index.php/es/cultura-cientifica/noticias/item/1821-la-vacuna-del-csic-mas-adelantada-para-la-covid-19-muestra-una-eficacia-del-100-en-ratones 

https://gacetamedica.com/investigacion/la-vacuna-espanola-contra-la-covid-19-mas-avanzada-muestra-una-eficacia-del-100-en-los-ensayos-en-ratones/ 


Un pas més prop de curar la ceguera

La restauració de la visió en persones cegues mitjançant un implant cerebral podria molt prompte convertir-se en realitat.

Ara però, un equip de científics de l'Institut Holandès de Neurociències -NIN- utilitzeu noves tecnologies d'inserció i producció d'implants, enginyeria de materials d'avantguarda, fabricació de microxips i microelectrònica, per desenvolupar dispositius que són més estables i duradors que els implants anteriors.

L'electricitat, i el llenguatge de el cervell

Quan s'envia estimulació elèctrica a el cervell a través d'un elèctrode implantat es genera la percepció d'un punt de llum en un lloc particular de l'espai visual conegut com «fosfeno». Basant-se en aquest fet, l'equip dirigit per Pieter Roelfsema ha desenvolupat un tipus d'implants d'alta resolució que amb 1024 elèctrodes van implantar en l'escorça visual de dues micos vidents.

CÈL·LULES MARE: PRIMERS PASSOS PER A UN TRACTAMENT CONTRA EL PARKINSON

Per posar a prova la funcionalitat dels seus dispositius l'equip de l'NIN va dur a terme diversos experiments en primats. «Per tant, en el futur, aquesta tecnologia podria usar-se per restaurar la pèrdua de visió en persones cegues que han patit lesions o algun tipus de degeneració de la retina, l'ull o el nervi òptic, però la escorça visual roman intacta», explica Xing Chen, investigadora de l'equip de Roelfsema.

Notícia original: https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/paso-mas-cerca-curar-ceguera_16132


Notícies relacionades:

https://www.eitb.eus/es/noticias/sociedad/detalle/7901478/eitb-focus-pandemia-estado-animico-encuesta-sociedad-marzo-2021/

https://www.abc.es/salud/enfermedades/abci-paso-impactante-hacia-posible-cura-202001221900_noticia.html


divendres, 12 de març del 2021

Capten per primera vegada un enorme huracà espacial sobre el Pol Nord

Fa set anys, un satèl·lit va detectar la creació d'un remolí de plasma gegantesc, que s'estenia cap a la magnetosfera  lentament. Aquesta va ser la primera vegada que es va detectar un huracà en l'atmosfera superior del nostre planeta la qual ningú sap a què es va deure. El que sabem és que l'huracà espacial va llançar electrons sobre l'atmosfera terrestre. 

Mai abans s'havia detectat amb cambres humanes un esdeveniment similar a aquest. D'acord amb un físic de l'entorn espacial de la Universitat de Reading diu que l'observació d'aquest tipus és única. Els huracans en l'atmosfera inferior de la Terra són freqüents, a diferència dels seus homòlegs terrestres, els huracans espacials són difícils de veure.

D'acord amb les observacions de la Universitat de Shandong, l'huracà espacial va aparéixer sobre el Pol Nord, estenent-se fins a un diàmetre de mil quilòmetres on es va formar una enorme aurora giratòria davall de l'huracà.

NOTÍCIA ORIGINAL

ALTRES RELACIONADES:

Capten per primera vegada un enorme huracà espacial sobre el pol nord

Detecten el primer “Huracà espacial” sobre el pol nord


VIDEO:

L'asteroide que podria impactar la Terra en 2022 té el poder de 150 bombes d'Hiroshima, segons la NASA. I s'aproxima 18 km cada segon

El 6 de març del 2022 pot xocar un asteroide a la Terra que la deixaria casi inhabitada. La NASA determina que les probabilitats de que xoque contra nosaltres és de 1 entre 3.800. Encara que és poc, roques més xicotetes acompanyen a l’asteroide i aquestes poden entrar en l’atmosfera i nosaltres ho veuriem com una pluja d’estels a la nit. Sentry és un monitor d’observació i vigilància de col·lisions altament automatitzat que el que fa és calcular els milers d’asteroides que poden caure sobre la Terra i ordenar-los per grandària, distància, hora, dia i any d’impacte, etc. Aquest asteroide previst per a l’any següent es diu “2009 JF1”, ja que el van detectar en aquest any. L'Agència Espacial Europea(ESA) també li segueix el rastre i el té en el lloc 5 de la llista d'asteroides ordenats per probabilitat d'impacte. Actualment, l’asteroide 2009 JF1 es troba a 375.587.595 km del planeta, i podria causar una explosió de 150 bombes d'Hiroshima.


Notícia original

Notícies relacionades:

Les huit missions espacials previstes per al 2022

Primeres imatges a color del Preseverance en Mart 


La Geomorfologia



La Geomorfologia es la ciència que estudia les formes de l'escorça terrestre  .Amb aquest nom se sol designar la ciència que estudia l'origen i l'evolució de la terra ferma emergida però pot estudiar també els fons marins.
William Morris Davis va establir els conceptes fonamentals de esta .Cal prendre en consideració tres coses per a estudiar les formes de l'escorça terrestre: l'estructura, el procés i l'etapa.




La Geomorfologia històrica es basa en algunes anàlisis cronològiques, particularment en l'estudi dels estrats que s'han format en els últims dos milions d'anys, en el quaternari. Per a determinar amb més precisió els intervals de temps que els corresponen, es necessita recórrer a mètodes de datació, com poden ser el del carboni 14, l'estudi dels anells dels arbres fossilitzats, és a dir, la dendrocronologia, etc.
La geomorfologia de processos estudia els processos que s'estan produint en l'actualitat. Per exemple, l'erosió o les forces que estan alterant el relleu.