Tots els científics, en general, opinen que la missió Rosetta fins al moment ha estat tot un èxit. No obstant, més enllà del històric aterratge del mòdul Philae sobre el cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko, l'última investigació que porten en mans és averiguar si és possible que les molècules que hi ha a aquest tipus de cos celeste poden donar lloc a la vida.
Philae va equipat amb diferents eines que li permeten ensumar la superfície o extraure molècules i mostres de l'interior trepant la seua superfície. No obstant, fins ara, sols compten amb les dades que els ha proporcionat l'analitzador de gasos COSAC, de molècules orgàniques que els cientícs estan ja analitzant.
Aquestes mostres les han pogut obtenir del núvol de pols que va alçar Philae al aterratge accidentat. Es tracta de monòxid de carboni, diòxid de carboni i altres molècules més complexes sobre la composició, els científics encara no s'han ficat d'acord.
Comenta un científic de la misió Rosetta que per analitzar, s'està estudiant les dades facilitades per un espectròmetre de masses. Aquest instrument compta amb un filament a través del qual un corrent d'electrons ionitza les molècules i les fragmenta. Les d'aigua tenen una massa 18 i el monòxid de carboni li corresponen 28. Per tal causa, no ha sigut possible un acord sobre la composició i tampoc determinar si és possible que siguen precursores de vida, ja que la massa d'aquestes és superior a 44.
El científic Gonzalo Muñoz adverteix de que no deixen de ser molècules simples, les realment complicades d'analitzar són les que seríen obtingudes de baix la superfície, de les quals fins al moment no s'ha obtés cap informació. No obstant, unes hores abans de que Philae es quedara sense bateria es va donar ordre de iniciar amb el trepant, però no ha proporcionat cap tipus de dades de la molècula.
Independentment d'aquest succés, els científics estan aliviats per la part tècnica de Philae al veure que les dades arribaven poc abans de mitjanit. En general tot el procés mecànic funciona quasi a la perfecció, excepte la senyal, que és molt dèbil. Per tant, tarden en interpretar les dades.
A més, són escasses les mostres obtingudes. Així doncs els científics valoren la opció de que el causant d'aquest fet siga la inclinació de Philae, ja que una de les tres potes d'aquest no està recolzada al sòl.
Per últim, el científic espanyol considera que si Philae torna a l'activitat podria afavorir el gir de 35 graus del cos principal d'aquest que li cal per rebre més llum solar, i així seria possible revisar les mesures del trepant i menejar el "lander" per a trobar també una posició millor per al Philae. «No nos resignamos pues a pensar que Philae vaya a dormir eternamente», assegura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada