Noves meduses mortals: Austràlia continua descobrint animals verinosos

Troben a Austràlia dos tipus de meduses verinoses que podrien estar relacionades amb diversos accidents entre els banyistes de la regió.

Segons ha reportat el Museu d’Austràlia Occidental, es tracta de dos espècies molt diferents entre si, però amb un aspecte en comú: són extremadament verinoses per al ser humà i poden estar relacionades amb la síndrome d'Irukandji.

Una de les espècies ha rebut el curiós nom de Malo bella, entre altres coses, pel fet que és un animal realment atractiu, encara que la seua dimensió és tan xicoteta que difícilment pot ser apreciada amb facilitat (a penes té uns 19 mil·límetres de diàmetre.)

L'altra espècie va ser batejada com Keesingia gigas en honor al biòleg JohnKeesing, que va trobar el primer organisme d'este tipus l'any 2012, i també per les seues dimensions (la seua campana pot aconseguir un diàmetre de fins a 50 centímetres.)

Sobre esta espècie encara no s’ha observat que tinguen tentàculs, un fet molt estrany, ja que són les armes empleades per aquest tipus de meduses (cubomeduses) per a capturar els seus aliments. No obstant això, els investigadors pensen que sí que tenen però que possiblement són tan fins que siguen difícils de detectar en les poques fotografies que es tenen d'elles."

Notícia original

Notícies relacionades:

Notícia 1

Notícia 2

Vídeo:

Motors d’avió més eficients i menys contaminants

La tecnologia aeronàutica de motors en aviació comercial està convergint en canviar les tecnologies tradicionals de multieix amb transmissió directa entre compressors i turbines a una transmissió indirecta, a través d'una caixa d'engranatges, que permet optimitzar la velocitat de gir del ventilador / compressors i turbines; i en alguns casos també en reduir el nombre d'eixos.
Amb aquesta aproximació tecnològica és possible augmentar significativament l'eficiència del motor aeronàutic, reduint tant el consum de combustible com l'emissió de gasos contaminants. A més, caixes d'engranatges més eficients i més duradores disminueixen els costos de manteniment.
Dins del projecte, la companyia DMP s'encarrega del disseny, simulació i fabricació dels engranatges, mentre que IK4-Tekniker s'ocupa del banc d'assajos destinat a mesurar la variació d'eficiència dels engranatges sota diferents variacions geomètriques d'aquests components.
La directora del projecte en el centre tecnològic, Beatriz Fernández, explica que, el principal objectiu per a ella del projecte consisteix a "generar el coneixement necessari" per poder dissenyar i fabricar en el futur una nova caixa reductora que sigui "el més eficient possible". L'eficiència es determinarà en termes de capacitat de càrrega, errors de transmissió, pèrdues de potència i dany superficial que experimentin els engranatges assajats.
El projecte, va començar el passat octubre i es prologarà fins a gener de 2016 amb un pressupost de 600.000 €

Noticia original

Noticies secundaries:
Noticia 1
Noticia 2

Video:

¿Cotxe sense conductor?

Google ja té un prototip funcional del seu cotxe autònom, i ara s'ha marcat una data per portar-lo al mercat: 2020, un marge de tot just cinc anys per fer realitat la conducció sense conductor.
Amb motiu la celebració del Saló de l'Automòbil de Detroit (Estats Units) la setmana passada, el director del projecte del Cotxe Autònom de Google, Chris Urmson, ha estat negociant amb importants fabricants d'automòbil. En concret, es tracta de les firmes General Motors, Ford, Toyota, Daimler i Volkswagen amb les que Google s'ha reunit perquè participin en el seu projecte. No obstant això, encara no està clar si Google també participaria de la fabricació del vehicle o si només s'encarregaria de la part sistemes i programari.
El prototip funcional del cotxe autònom ha estat fabricat a Detroit (Estats Units) per la companyia Roush. Segons ha explicat Urmson, Google està desenvolupant i redefinint el model amb sistemes i components de Continental, Robert Bosch, ZF i LG. Així mateix, funciona amb processadors de NVIDIA.
Urmson ha explicat en l'entrevista que els cotxes autònoms representen un moment de transformació en l'evolució del transport, una oportunitat per estendre la conducció als invidents, gent gran i les persones discapacitades que d'altra manera no podrien conduir.

Noticia original

Noticies secundaries:
Noticia 1
Noticia 2

Video

La NASA estudia crear una ciutat flotant en l'atmosfera de Venus.

Un equip de científics de la NASA vol construir una 'ciutat-flotant' per portar els humans a ocupar permanentment l'atmosfera de Venus.

Les condicions climatològiques de Venus el fan un planeta inhabitable per a l'ésser humà. És el planeta més calent del sistema solar, la seva temperatura arriba als 465ºC. La seva atmosfera està embolicada en una densa capa de núvols d'àcid sulfúric tòxic i la seva superfície suporta una pressió 90 vegades la de la terra.

Malgrat això, un equip de científics de la NASA , ha inventat un sistema, anomenat Concepte Operacional de Venus de Gran Altitud (HAVOC), que permetria l'ésser humà ocupar permanentment l'atmosfera de Venus, establint -hi una ciutat de núvols flotants .

El programa d'aquest sistema, consistiria en un principi, en enviar un robot a l'atmosfera per comprovar la qualitat de l'aigua i que continuaria amb una missió tripulada de 30 dies. Si el HAVOC té èxit, la NASA permetria la creació de la ciutat flotant en l'atmosfera del planeta.

Les naus serien dirigibles plens d'heli, alimentats amb energia solar, i surant a uns 50 km de la superfice del planeta, on les condicions climatològiques són més favorables. Es creu que la radiació seria similar a la que existeix a Canadà .

El vehicle estaria tripulat pels humans i hi hauria un robot d'ascens, perquè els astronautes poguessin accedir a l'òrbita de Venus i tornar a la Terra. El que falta encara es aconseguir la forma de transportar els éssers humans a Venus.

Notícia original

Notícies relacionades:
- Només el 10% de les galàxies podria contenir vida complexa
- L'últim trànsit de Venus del segle

Vídeo:

Troben un tros de corfa marciana en la Terra

NWA 703 no és una roca com les demes. Va ser trobada fa alguns anys en el desert marroquí i no és procedent de la Terra. Te una antiguetat de 4.400 milions d'anys i procedix directament de Mart . Però no sols això, un nou anàlisi revela que "Black Beauty" ("Belleza Negra") , tal com ha sigut batejada pels científics) , va formar part de les vastes planes de corfa marciana que afloren entre l'arena i que formen una gran part del sòl marcià.
 La troballa suggerix, segons Kevin Cannon, de la Brown University i autor principal de l'estudi, que "Black Beauty" és una mostra representativa del "fons de roques" que constituïx una bona part de la superfície del Planeta Roig.

 Quan els investigadors van començar a estudiar el meteorit  en 2011, es van adonar  de seguida de que es tractava de quelcom molt especial, es tractava d'un "naufrag" procedent de Mart, però a pesar d'això era completament diferent de la resta dels meteorits marcians trobats en la Terra fins a eixe moment.

Black Beauty és una bretxa, una mescla de diferents tipus de roques triturades i soldades entre si en una matriu basàltica.





Noticia original:

Altres noticies:

-La historia del camp magnétic d'un asteroide de 4.500 millons d'anys.

-La NASA tindrà el seu «pont aeroespacial» en 2017.

Video:

Nova via per a regenerar cors infartats amb cèl·lules mare

L'hospital Gregorio Marañón de Madrid lidera un assaig en el que per primera vegada s'utilitzaran cultius obtinguts de donants.
 El tractament de l’infart és el que més esperances dóna per poder aprofitar cèl·lules mare. L'any 2001 es va intentar per primera vegada aquesta tècnica, fins ara els resultats han sigut molt desiguals i continuen lluny de l’ús clínic. L’Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha presentat una nova via per reparar els cors danyats. Ataca a la lesió quan encara pot despertar la resposta regeneradora i utilitza cèl·lules mare adultes del cor. Fins ara s’utilitzaven les cèl·lules del mateix pacient i això enrellentia molt el tractament perquè havien d’esperar entre quatre i huit setmanes per poder tractar al malalt. Els investigadors han passat a utilitzar cèl·lules donades, que poden ser emmagatzemades i així tindre-les sempre a plena disposició. Aquestes s’injectaran a través de la xarxa vascular, de forma que col·lonitzen la zona afectada, impulsen la producció de teixits i milloren la funció cardíaca. El cap de cardiologia de l’hospital ha dit que participaran 55 pacients greus per avaluar la tècnica, després d’haver sigut testada amb porcs obtinguent bons resultats.
En el seu desenvolupament han participat la Universitat Catòlica de Lovaina i l’Hospital Saint Louis de París. També col·laboren altres grups espanyols com Coretherapix.
 De moment, ja s’han tractat set pacients, la seua evolució és molt favorable tot i que presentaven una greu afectació del teixit. La teràpia no és sempre eficaç, ha de ser aplicada entre el quint i el dècim dia posterior a l’infart. Si s’aplica immediatament la inflamació mata a les cèl·lules regeneradores i si s’aplica més tard, la cicatriu ja s’ha consolidat. De moment els pacients no han manifestat rebuig a les cèl·lules transfoses. José Ramón González-Juanatey, president de la Societat Espanyola de Cardiologia, insisteix que "encara està distant" l'aplicació clínica de tots aquests assaigs que es porten succeint des de principis de la dècada passada.

NOTÍCIA ORIGINAL

INFORMACIÓ RELACIONADA:
- Cèl·lules mare i infart de miocardi
- Cèl·lules progenitores derivades del teixit adipós


VÍDEOS:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cardiomioplastia celular

Espanya pionera mundial

  El passat mes de setembre un equip multidisciplinari de Valladolid va implantar, per primera vegada, cèl·lules mare en el cor d'un home de 66 anys. Les cèl·lules mare hematopoètiques havien estat extretes del mateix pacient per aspiració de la medul·la òssia, purificades i re-injectades a través d'un catèter col·locat al cor.

  Fins a arribar als assajos en humans s'ha recorregut un llarg camí d'experimentació en animals i en models in vitro. Fins ara, el tractament consistia en realitzar un trasplantament cardíac, un poc complicat per la disponibilitat de donants i els problemes de rebuig. Pero en els últims anys, s'ha registrat un gran interès per les possibilitats de reparació miocàrdica a partir de la implantació de cèl·lules.

Les cèl·lules satèl·lit del múscul esquelètic són mioblasts, és a dir, cèl·lules indiferenciades capaces de regenerar el múscul. Les cèl·lules satèl·lit es localitzen sota la làmina basal dels músculs i poden obtenir-se, multiplicarles in vitro i reinyectarse al cor, bé directament a la zona danyada o per perfusió a través d'una artèria coronària. La possibilitat d'obtenir les cèl·lules satèl·lits del pacient elimina els problemes de rebuig immunitari.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video relacionat:

La necròpolis més antiga de la Península Ibèrica

El jaciment del mesolític d'El Collado, en Oliva (València) , va ser excavat per primera vegada entre 1987 i 1988, on es van documentar 14 soterraments al llarg d'una superfície de 143 metres quadrats. Quasi 40 anys després d'eixa primera excavació, un equip de científics liderats pel CSIC ha determinat, per anàlisi del carbono-14, que el conjunt funerari té una edat compresa entre els 9.500 i els 8.500 anys, època en què van viure els últims caçadors-recol•lectors del Mesolític.

La necròpolis d’El Collado a més de ser la més gran d’Espanya, és converteix també en la més antiga de la Península Ibèrica, que trenca amb la idea que els primers soterraments Ibèrics van ser els dels concheros portuguesos dels rius Tajo i Sado.
Segons explica Juan Francisco Gibaja, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC. per a esbrinar el període de l'ús del sòl, els arqueòlegs estudien "els canvis en la sedimentació de les fosses, analitzant els distints nivells estratigràfics”.

A més, gràcies a l'anàlisi arqueològica, els investigadors també poden saber que la necròpolis era també un assentament de la població. Els soterraments es realitzaven per mitjà de simples fosses. Les restes òssies van ser trobats en posició fetal i, en alguns casos, es creu que es van soterrar en alguna classe de bossa o lligats, perquè els ossos "se van trobar molt contrastos".

Noticias relacionadas

- El soterrat més antic de la Península esta en València

- La necròpolis d'Oliva, la més antiga de la Península Ibèrica


Video

Un crani de fa 55.000 anys prova la coexistència entre neandertals i sapiens

Un nou fòssil trobat en la cova de Manot, al nord de  Israel, concretament la part superior d'un crani, ha permés demostrar que tant neandertals (que es van extingir fa uns 28.000 anys) com sapiens van conviure com a caçadors nòmades possiblement durant mil•lennis. A pesar que el fòssil no revela dades concloents, sí que posa de manifest este encreuament entre ambdós espècies i que inclús el crani descobert poguera pertànyer a la descendència sapiens-neandertales. Tenint en compte que aproximadament entre el 2% i el 4% dels gens dels europeus moderns procedix d'estos homínids, la importància d'anar desentranyant esta incògnita respecte a quan i on van començar a realitzar-se els contactes entre estos i els Homo Sapiens  és vital per a conéixer realment d'on procedim els humans. El crani en qüestió pertany a un individu adult que va viure fa 55.000 anys en el territori que actualment conforma Israel. Els experts calculen que contenia un cervell d'uns 1.100 centímetres cúbics (la mitjana en els humans moderns és de 1.400 centímetres cúbics).
La seua forma, és semblant a la d'altres cranis del Paleolític
Superior  trobats en África i Europa però és diferent de la de la majoria de cranis humans moderns que han sigut descoberts en la zona d'Orient Pròxim coneguda com a Llevant mediterrani. Aço sugerix que els habitants de la cova Manot podrien estar estretament emparentats amb els primers humans moderns que posteriorment van colonitzar Europa. Fins ara no s'havien trobat ossos de neandertals des que començaren les excavacions en esta zona en 2010. La cova de Manot consta d'una àrea principal allargada, d'uns 80 metres de llarg i uns 20 d'ample i dos cambres connectades pel nord i el sud.

Prolonguen un 50% la vida d'unes mosques

Un equip d'investigadors de l'Institut de Biologia Cel•lular de la Universitat de Berna, a Suïssa, coordinat per Eduardo Moreno, ha conseguit  prolongar considerablement l'esperança de vida d'unes mosques.


En essència estos científics han desenrotllat un mètode que selecciona les millors cèl•lules  de l'organisme i exclou les més danyades. Els nostres cossos estan compostos per decenes de bilions de cèl•lules. Segons anem envellint, estes acumulen errors de funcionament degut a distints factors, des de l'estrés als rajos ultravioleta que rebem del Sol  . No obstant això, eixes fallades ni afecten totes al mateix temps ni ho fan amb la mateixa intensitat.
 Això ens va portar a pensar que si aconseguíem seleccionar les menys afectades i eliminar les més danyades podríem mantindre la salut dels teixits més temps, i amb això retardar l'envelliment i prolongar l'esperança de vida", raona Moreno.

Per a provar la seua idea, els investigadors van utilitzar mosques de la fruita, Drosophila melanogaster, una espècie de què es coneix el seu genoma i que s'utilitza àmpliament en investigació. En elles van identificar un gen, que també està present en humans, la funció del qual és "marcar" de forma selectiva les cèl•lules més danyades o menys adequades per a protegir la integritat i salut dels òrgans.
Normalment, hi ha dos còpies d'este gen en cada cèl•lula. A l'inserir una tercera, els científics van aconseguir que se seleccionaren les millors cèl•lules de forma més eficient. El resultat va ser que els teixits d'estos dípters es van conservar en millor estat durant més temps i la seua esperança de vida va augmentar entre un 50% i un 60% comparada amb la de les mosques normals. Estos experts esperen que, en el futur, el seu estudi servisca per a idear noves estratègies per a combatre l'envelliment en persones i les malalties associades a este procés.

video:

Espectacle evolucionista de l'humorista Goyo Jiménez

El magnífic dramaturg Goyo Jiménez ens presenta des d’aquest mes de gener als escenaris de l’altiplà ibèric una obra perfectament elaborada combinant l’humor amb els conceptes de l’evolucionisme. El espectacle “Evoluzión” ens vol apropar des d’un altre punt de vista a el progrés humà en tots els aspectes.
En una entrevista realitzada per la periodista Verónica Fuentes el humorista  explicà que el seu pare els havia inculcat saber de tot i aquest fet li provoca un gran interès per la ciència. Goyo reflexiona si verdaderament em evolucionat de la manera correcta últimament.”Pareixia que l’evolució era sinònim de millora, i no es així, la selecció natural de les especies és la supervivència del més apte i no del millor. Per exemple els nazis amb la idea que ells eren els aptes”, deia a Verónica. Recalca també la visió que te la ciutadania espanyola cap a la ciència clavant-la al món “freak” encara que les noves generacions comencen a entendre que aquesta és fonamental.
L’actor exposa que abans els simis es reien per a descarregar la por i ara, en esta etapa de l’historia, es riguem sense por. “Aquest és el gran pas que em fet”.

Notícia original
Relacionades

Aquest és el vídeo promocional:

ACONSEGUEIXEN, PER PRIMERA VEGADA, RALENTIR LA VELOCITAT DE LA LLUM

Que la velocitat de la llum podia rellentir-se al travessar materials densos com l’aigua o el vidre era un fet sabut i demostrat pels científics. No obstant això, en un article de “Science Express” uns investigadors de les universitats de Glasgow i Heriot-Watt han anat més lluny, han demostrat un fet que  fins ara semblava impossible: “aconseguir frenar els fotons en l’espai”. Aquest fet ha sigut possible aplicant una “màscara” a un feix òptic, la qual cosa permet tindre als fotons una estructura espacial per a poder reduir la seua velocitat.

Mitjançant la següent metàfora es pot comprendre millor la solució aplicada per part dels científics: Comparen un rall de llum, que té molts fotons, amb un equip de ciclistes, els quals per torns van ficant-se en el cap del gran grup. Malgrat que tots els ciclistes roden formant una unitat, la velocitat de cadascun dels ciclistes pot variar quan algú d’ells canvia de posició.

L’experiment es va configurar com si fos una carrera contrarellotge, amb els fotons alliberats en parelles al llarg de distàncies semblants i fins una línea de meta concreta. Els fotons “normals” aconseguien arribar a la línea de meta en el temps previst, però els que havien sigut manipulats pels científics amb la màscara tardaven més temps en aconseguir el seu objectiu. Per tant, viatjaven- més lentament a traves de l’espai buit.

Notícia original

Notícies relacionades:

• Einstein sempre va tenir raó

• Els neutrins i la velocitat de la llum

• La llum i la seva velocitat

Vídeo:

Primer trasplantament de renyons i de les cèl·lules del fetge d'un nounat en Regne Unit

Metges britànics van realitzar el primer trasplantament dels renyons i les cèl·lules del fetge d'una xiqueta morta de sis dies a dos receptors, un procediment considerat revolucionari en l'atenció neonatal.

"Ens complau informar que el primer trasplantament d'òrgans d'un nounat en el Regne Unit va ser un èxit i lloem la valenta decisió de la família de donar els òrgans del seu bebè", va dir el professor James Neuberger, del Servei Nacional de Salut NHS, que no va facilitar la data del procediment.

Els experts argumenten que hi ha potencial per a dur a terme més donacions en nounats per a salvar vides. El NHS compta amb l'anomenat Registre de Donants d'Òrgans, una base de dades confidencial amb més de 16 milions de persones que s'utilitza per a establir si algú vol ser donant i de quins òrgans vol ser-ho. La inscripció en el Registre permetrà als professionals de la salut conèixer els desitjos d'una persona respecte a la donació en el cas de defunció. 

 

Els metges van explicar que la xiqueta va nàixer en molt mal estat de salut i que les proves van determinar que s'havia quedat sense oxigen abans de nàixer i que malgrat els esforços per reanimar-la va patir un profund dany cerebral.

En un acte que els doctors defineixen com de "generositat extraordinària", els pares del bebè de sis dies van estar d'acord en què els seus òrgans anaren donats una vegada que el seu cor deixara de bategar. Els renyons de la xicoteta nounada van ser donats a un pacient amb insuficiència renal.

Els metges van assegurar que la cirurgia havia sigut molt difícil i complexa ja que els renyons en aqueixa etapa de la vida solament mesuren cinc centímetres de llarg. En una operació quirúrgica separada de l'anterior, les seues cèl·lules hepàtiques van ser trasplantades a un receptor que patia insuficiència hepàtica.

Els doctors no van revelar més informació sobre els pacients que van rebre els seus òrgans però van explicar que els òrgans neonatals poden donar-se a bebès, xiquets i fins i tot adults. El doctor Gaurav Atreja, que va participar en les operacions de trasplantament d'òrgans, va dir a la BBC que "es podia obtenir alguna cosa positiva d'una experiència tan negativa per a la família del bebè".

 Notícia original

Notícies relacionades:
  
- Primer hospital espanyol en trasplantaments infantils

- Testimoni d'una persona trasplantada 

Vídeo:

Un nou llibre sobre la teoria de la relativitat

Aquest mes s’ha tret a la venda una novel•la molt ben treballada per Pedro Gil Ferreira anomenada “La teoria perfecta”. Pedro Gil Ferreira, a més de ser escriptor en l’àmbit que més li agrada que és la cosmologia, també  és un excel•lentissim professor de astrofísica i treballa a la universitat d’Òxford.
La novel•la en si és de intriga sense acabar d'enredar-se molt en els temes teòrics. Aquesta  ens vol endinsar en els moments més  crítics de la creació de la teoria de la relativitat, en les seues lluites encapçalades per Einstein fins  trobar un bon argument i fer veure també que no sols la teoria ha estat treballada per Einstein si no que hi ha altres personatges que no han passat a la historia que també han posat el seu granet d’arena per fer d’aquestes idees sobre l’univers la base de la cosmologia actual.
“La teoria perfecta” no va directament dedicada als coneixedors de la teoria ja que el professor astrofísic utilitzant un didactisme molt atractiu conseguint que puga ser una porta oberta a aquest àmbit per als negats a la ciència.

Notícia original.

Notícia relacionada.

-Al següent vídeo podem veure una explicació de la teoria:

Meteorits conten la història del seu camp magnètic

Científics, liderats des de la Universitat de Cambridge, han aconseguit capturar la informació magnètica guardada des de fa milers de milions d'anys en partícules cristal·lines de meteorits. Amb aquest estudi han pogut reconstruir la història del camp magnètic d'un asteroide format poc després de la creació del Sol.
Segons afirma Julia Herrero Albillos, una investigadora espanyola que ha participat en el projecte, l'asteroide  pot servir com a model d'estudi de la Terra a petita escala i és per això que amb les dades obtingudes, podrem aproximar-nos a com serà el refredament de la Terra i quan es produirà, ja que els asteroides al ser més petits ja han experimentat aquest procés.

El camp magnètic de la Terra , a part de ser el responsable de l'orientació de les brúixoles, ens protegeix de les radiacions solars i permet la vida al planeta. En un principi els asteroides també són capaços de generar camps magnètics , però quan el nucli es refreda i es solidifica deixen de fer-ho, deixant el senyal creat registrat en els materials magnètics de l'asteroide.

Fins ara sols podíem ‘llegir’ els senyals magnètics dels meteorits amb l'estudi de les zones magnètiques de grandària micromètrica, les quals podien sofrir modificacions durant el viatge fins a la Terra. Però amb aquests resultats podrem estudiar altres zones magnètiques, com són les regions nanomètriques de tetranenita, presents als meteorits analitzats.

Noticia original

Noticies relacionades:
- Els meteorits no cauen aleatòriament
-Camp magnètic terrestre canvia rapidament

Vídeo:

Científics troben nou planeta en la sistema solar

Segons els últims càlculs de científics espanyols i britànics, el sistema solar podria tenir planetes desconeguts més enllà de Plutó.

Un equip conformat per científics de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de Cambridge, del Regne Unit, sosté que almenys dos planetes desconeguts s'amaguen en el Sistema Solar, informa el diari 'ABC'.


L'estrany comportament orbital dels objectes que es troben més enllà de Neptú és la base de la teoria de l'existència d'altres planetes en el sistema solar.

Segons la teoria tradicional, les òrbites dels objectes que es mouen més enllà de Neptú, han de tenir les següents característiques: un semieix major amb un valor d'unes 150 UA (unitats astronòmiques equivalents a la distància entre el Sol i la Terra), una inclinació de gairebé 0º i un angle del periheli (punt de l'òrbita més proper al nostre planeta) també proper a 0º.

No obstant això, els paràmetres orbitals superen les característiques esmentades, el que fa pensar que el sistema solar podria tenir més planetes.

"El nombre exacte és incert, ja que les dades que tenim són limitats", explica el coautor del treball, Carles de la Font Marc. Els científics seguiran buscant més proves de la seva teoria que podria ser una revolució en l'astronomia.


Vodeo:




Noticia original 


Noticies relacionates :

Els planetes trobats a la Via Làctia insinuen la possibilitat de vida antiga.


Revelen fórmula per 'fabricar' planetes similars a la Terra.


Els habitants de la Terra seran capaços d'albirar Mercuri a simple vista.

Inesperat passat violent en la galàxia Andrómeda

Una investigació sobre la galàxia d'Andrómeda  ens indica que aquesta té una història més violenta que la nostra galàxia, la Via Làctia. Els resultats revelen que presenta una població estel·lar més desordenada en la nostra galàxia veïna, el què suggereix un "bombardeig" més recent per part de galàxies més xicotetes.

En el seu minuciós anàlisi dels moviments de diferents poblacions estel·lars en el disc de la galàxia, un equip científic d'Estats Units ha trobat unes diferències sorprenents què suggereixen una història més violenta de fusions amb galàxies més xicotetes en un passat d'Andrómeda.

L'estructura i els moviments interiors del disc estel·lar d'una galàxia espiral contenen pistes o uns senyals importants per poder entendre la història de la formació de la galàxia. La d'Andrómeda, també anomenada M31, és la galàxia espiral més a prop de la Via Làctia, i la més gran en el grup local de galàxies al qual pertanyem.

Els investigadors van considerar diferents situacions de formació i evolució galàctiques que podrien explicar les seues observacions. Una situació implica la pertorbació gradual d'un disc d'estrelles ben ordenat com a resultat de fusions amb altres galàxies. Una situació alternativa implica la formació del disc estel·lar a partir d'un disc de gas inicialment gros i ple de grumolls, que es van transformar i reestructurar gradualment.

Noticia original

Notícies relacionades:

1. Nuestra galaxia colisionará con otra dentro de unos cuatro mil millones de años

2. El extraño caso del agujero negro de Andrómeda

Vídeo:

Creen 'una màquina del temps virtual' que recrea tota la vida de l'univers

Un grup d'astronoms creen el primer univers virtual realista amb l'ajuda de "Illustris" , un simulador per a ordenador sobre la formació de les galaxies que recrea 13 000 millons d'anys d'evolució cosmica amb una resolució sense precedents .

Els intents anteriors per simular l'univers es van veure obstaculitzats tant per la falta de potents ordinadors, com per la complexitat dels càlculs físics, el que impedia modelar un sistema de retroalimentació sobre la formació d'estrelles, explosions de supernoves i forats negres supermassius.

Però ara un equip de científics, principalment dels EEUU, ha presentat els detalls de 'Illustris', un programa que han vingut desenvolupant en els últims 5 anys. Segons expliquen, es van utilitzar més de 8000 supercomputadors funcionant en paral·lel per tot el món per realitzar els càlculs i un model físic complet. Si haguessin utilitzat sol un ordinador d'escriptori, els càlculs s'haguessin demorat més de 2.000 anys.

"Fins ara cap simulació no havia estat capaç de reproduir l'univers en les seves petites i grans escales de manera simultània", sosté l'autor principal del projecte, Mark Vogelsberger, del centre d'investigació astronòmic Harvard-Smithsonian. La simulació per ordinador comença tot just 12 milions d'anys després del Big Bang on 'Illustris' mostra una barreja realista de les galàxies espirals, com la Via Làctia, i les galàxies el·líptiques.

 "Illustris és com una màquina del temps. Podem anar cap endavant i cap enrere en el temps. Podem fer una pausa en la simulació i fer zoom sobre una sola galàxia o cúmul de galàxies", explica el coautor del projecte, Shy Genel, de Harvard.


Noticia original


Noticies relacionades :

Un tàndem de dos forats negres destrossa una estrella.


Temps real: Un forat negre a punt d'empassar-un núvol de gas.


Un forat negre esclatar fa dos milions d'anys: el 'drac adormit "pot despertar.


Nou mapa de la Via Làctia: el cor de la galàxia té forma de closca de cacauet.


Mátrix sota el microscopi: físics intenten comprovar si el nostre univers és una il·lusió.



Video :

Troben a La Patagònia el dinosaure més gran del món

Un grup d'investigadors troben a Argentina les restes d'una nova espècie de dinosaure d'aproximadament 95 milions d'anys, possiblement el dinosaure més gran trobat fins a l'actualitat.A més de la seva gran envergadura, el rèptil destaca pel seu bon estat de conservació.

Aquests animals van viure a la fi de l'era Mesozoica i van desenvolupar formes veritablement gegantes. Es tracta de dinosaures sauròpodes, caracteritzats pel seu caminar quadrúpede, amb coll i cua molt llargs i un crani xicotet. Segons els investigadors, les restes pertanyen a un grup particular de dinosaure sauròpode, denominat tiranosaure.

Aquest dinosaure va aplegar als quaranta metres de longitud i unes vuitanta tones de pes, com quasi dos avions. S'alimentava principalment d'herbes i la seva ubicació geogràfica era Sud-amèrica.

Noticia original 

Noticia relacionada 

Quan l'evolució del llinatge de les aus va acabar amb la seua dentadura

Tots sabem que les aus tenen un bec en compte d'una dentadura amb dents, però no sabem en quin moment va aparèixer aquest canvi tan característic.

Des del descobriment del fòssil d'Arqueòpterix en 1861, s'ha afirmat que les aus actuals descendeixen d'animals amb dents. No obstant, la història de la pèrdua de les dents s'ha mantingut sense resposta durant més de 150 anys.

L'absència de dents ha evolucionat en diversos moments en diferents vertebrats, incloent les aus i a tortugues, així com uns pocs mamífers, com els ossos formiguers, les balenes barbades i els pangolins . Respecte al tema de les primeres aus, el seu registre fòssil es manté incomplet. Una pregunta que s'han plantejat molts biòlegs és: es van perdre les dents en un avantpassat comú de totes les aus actuals o pel contrari eixa pèrdua va ocórrer posteriorment i de forma comuna en dos o més llinatges independents d'aus?

Un equip d'investigació de Califòrnia i Nueva Jersey ha trobat la resposta, utilitzant vestigis genètics aviàries relacionats amb les dents. Finalment es va determinar que les dents de les aus van desaparèixer en un avantpassat comú de totes les aus actuals, fa uns 116 milions d'anys.

Noticia original

Notícies relacionades:

1. Pollos y pavos, los herederos aviares actuales de los dinosaurios

2. Los pájaros actuales tienen antepasados de cuatro alas

Vídeo:

Troben dos exoplanetes molt similars a la Terra en una zona ‘Goldilocks’
 

Un equip d'astrònoms de l'Harvard- Smithsonian Centerfor Astrophysics (CfA) als EUA han trobat huit nous planetes en una zona d'habitabilitat estel·lar –coneguda de manera col·loquial com Goldilocks– orbitant a una distància en la qual podria existir aigua líquida en la superfície planetària. 

La troballa, han assenyalat els astrònoms, duplica el nombre de planetes xicotets (menys de dues vegades el diàmetre de la Terra) que es creu que poden estar en la zona habitable dels seus estels mare. Entre els huit planetes, l'equip ha identificat a Kepler-438b i Kepler-442b, que estan a 470 i 1.100 anys llum de distància, respectivament. Els científics diuen que són els dos exoplanetes més similars a la Terra dels identificats fins ara. El primer envolta al seu estel cada 35 dies, mentre que el segon completa una òrbita en 112 dies.

Amb un diàmetre de només un 12% més gran que la Terra, Kepler-438b té una probabilitat del 70% de ser rocós, segons els càlculs de l'equip.
Per la seua banda, Kepler-442b és al voltant d'un terç més gran que la Terra i compta amb una possibilitat del 60% de tenir roques.

Per a estar en zona habitable, un exoplaneta ha de rebre una llum similar a la qual arriba a la Terra. Si rebera a l'excés, l'aigua bulliria i es transformaria en vapor i si arribara molt poca, l'aigua es congelaria.

"No sabem amb certesa si alguns dels planetes de la nostra mostra són veritablement habitables", ha explicat David Kipping del CfA i segon autor de l'estudi."Tot el que podem dir és que són candidats prometedors”.

Notícia original 

 

Notícies relacionades:

- Quin es el futur dels planetes habitables?

- Es troba el planeta més semblant a la terra

 Vídeo