Fa 160 milions d'anys Qijianglong, un sauròpode , tènia un coll inclús mes gran del que els paleontòlegs estan acostumats a veure. Pareix desafiar la llei de la física , ja que ocupa la mitat del seu cos , quan el normal és que ocupe un terç.
El nou dinosaure, els restes del qual han sigut descoberts a Xina per investigadors de la Universitat d'Alberta, pertany al grup dels mamenquisaurios , caracteritzats pels seus extensos colls.Les vertebres d'este dragó estan farcides d'aire , la qual cosa els permetia moure les articulacions de dalt a davall i no als costats.
El descobriment demostra que podria haver-hi grans diferències entre els mamenquisaurios , encara que este llinatge només va existir a Àsia. Es pensa que algun tipus de barrera física, com el mar, va bloquejar a esta especie impedint que evolucionaren fora de Xina.
Aquest inconfusible aroma rep el nom de: petricor. L'origen del característic olor de pluja i terra mullada que es queda en l'ambient després que haja plogut ha estat fruit de molta especulació científica, ja que no se sabia quin era el mecanisme pel qual s'alliberava. Ara, un grup de científics creu que ha aconseguit trobar el mecanisme d'aquesta olor.
Els investigadors han observat que quan cau una gota contra una superfície porosa atrapa minúscules bombolles d'aire en el punt de contacte.
Posteriorment les bombolles viatgen cap amunt a través de la gota per explotar arriben a la superfície, alliberant amb això una xicoteta quantitat de núvols de partícules en suspensió procedents del sòl.
En el seu estudi han sigut capaços d'inclús de precedir quina quantitat d'aerosols es alliberaven depenent de variables com la velocitat de caiguda de les gotes i la permeabilitat i porositat de la superfície de contacte.
Per a determinar tot açò han fet ús de càmeres d'alta velocitat i "pluja artificial" generades al laboratori deixant caure les gotes sobre diferents sòls i diferents altures.
"Fins ara no se sabia que es pogueren generar aerosols a partir de la caiguda de gotes de pluja a terra", "Aquesta troballa pot ser un gran punt de partida per a treballs futurs que revelaran com microbis i químics que es troben en el sòl poden alliberar al medi ambient i, fins i tot, arribar fins als éssers humans", "Es tracta d'un fenomen tremendament comú i és estrany que ningú hagi observat aquest mecanisme anteriorment", comenten els investigadors.
Els pacients de diabetes podrien evitar el pesat seguiment constant dels nivells de sucre en la sang, gràcies al recent desenvolupament d'una forma "intel·ligent" d'insulina, que s'activa de manera automàtica en elevar la glucosa. Aquest tipus d'insulina s'activa de manera automàtica en elevar la glucosa. Un grup d'investigadors estadunidense desenvoluparen un innovador compost que podria revolucionar la forma en què es tracta la diabetes tipus 1 i encara que per ara es troba en fase experimental, ha resultat ser eficaç en ratolins. Danny Chou, biòleg químic a la Universitat de Utah que va dirigir la investigació, afirma que aquesta "insulina intel·ligent" substituiria les anàlisis de sang i les repetides injeccions durant el dia per mantenir el sucre en la sang sota control. Una sola dosi del nou compost es mantindria en circulació en el cos durant un màxim de 24 hores i s'activaria en cas necessari, quan els nivells de sucre s'eleven, de manera que els pacients haurien de injectar-se una vegada al dia, explica el científic . La diabetis tipus 1, que normalment comença en la infància, és una malaltia autoimmune en la qual el cosa mata a totes les seues cèl·lules beta pancreàtiques que produeixen insulina, la qual regula el sucre en la sang i sense elles els nivells de glucosa fluctuen sense control. En teoria amb la insulina intel·ligent no hauria cap d'aquests problemes: massa insulina o poca, du problemes al respecte. La "insulina intel·ligent", coneguda com Ins-PBA-F, està dissenyada per unir-se a una proteïna de la sang anomenada albúmina, tan aviat com s'injecta, la qual cosa permet que s'emmagatzeme en el cos i s'allibere quan els nivells de sucre arriben cert llindar. L'equip d'investigadors esperen provar el tractament en pacients humans dins de dos a cinc anys. Noticia original Noticies relacionades: Noticia 1 Noticia 2 video
El sol danya l'ADN fins i tot quan ens trobem a l'ombra i aquest fet manté a un equip d'investigadors analitzant els efectes de les radiacions ultraviolades sobre la pell. Com a conclusió s'ha tret que el dany genètic que produeix la radiació solar no s'atura quan es deixa d'estar exposat, sinó que es perllonga durant hores encara que s'estiga en la més completa foscor.
El dany causat en l'ADN a causa de la radiació solar, és la causa principal del càncer de pell, juntament amb el melanoma, encara que aquest és menys habitual, però pel contrari, més agressiu.
L'origen d'aquest dany genètic es troba les mateixes cèl·lules que protegeixen la pell del sol: els melanòcits. El nou estudi realitzat per investigadors demostra que la melanina també mostra un efecte cancerigen. Quan els melanòcits de la pell reben radiació ultraviolada, comencen a afegir lletres addicionals al seu ADN i provoquen unes errades que poden disparar l'aparició del càncer. Generalment el dany causat es troba quan estem "a fosques".
Finalment, d'una manera més detallada s'ha determinat que el dany genètic s'origina per una mena d'excitació química que altera el comportament d'un electró de la melanina. La pròpia energia que allibera eixe procés afecta l'ADN i provoca que encara que ens trobem en la foscor continue acumulant errades de la mateixa manera que ho fa quan estem exposats al sol. Aquest fet afecta tant quan estem exposats al sol com a les cambres de raig ultraviolats.
Cuando las dos estrellas se fusionen, la nueva “seguirá su evolución
normal, quemando hidrógeno, luego helio… y, posiblemente acabe su vida
en una gran explosión de supernova”, añade Lorenzo en el Observatori de Calar Alt (Almería).
"Aquest és el sistemabinarimésmassiuque s'hadescobertformatper estrellesde la seqüènciaprincipal, és a dir, que estan cremanthidrogen", apuntaLorenzo.
A l'estartan a prop,aquestesdues estrellestransfereixenmassauna a l'altrai el materialde les seves capesmésexternesformen, unúnicembolcall, conclouenaquestscientífics, indiquen queaquest sistemabinaries va formarpràcticament comestroba ara,les estrellesjaestaven gairebéen contacteen el momentde la seva formació, expliquen en Centre de Astrobiología (CAB), la investigadoraMiriamGarcía éscoautoradel treball.
Lorenzoi els cientifics hanbasat la sevainvestigacióen elsespectresde llum delsistema binaripresosdes deltelescopi de2,2metresde diàmetre deCalar Alto(Almeria), el que ha proporcionatinformacióessencialper determinar lespropietatsd'aquest parelld'estrelles, comla seva temperaturasuperficial ila seva mida.
El Observatorio Europeo Austral publica la última imagen del misterioso glóbulo cometario CG4
Com labocaobertad'unagegantinacriaturaceleste, el glòbulcometariCG4brillaen unanovaimatgedel VLT(Very LargeTelescope). L'objecte,també conegutcom la màde Déu, estroba a uns1.300anys llum de laTerra, enla constel·lació dePuppis. Gràciesa la il·luminacióperla llumdelesestrellesproperes, espot observar quela partsuperior estàformadaperun espès núvol degasipols.
La midarelativamentpetit ésuna característicageneral d'aquestsobjectes.Totselsglòbulscometaristrobatsfinsarasónnúvolsaïllades, relativamentpetites,de gasneutrei pols, situatsdinsde la ViaLàctiaienvoltatsper materialcalentionitzat. No obstant això, el seu nomes deu ala seva semblançaambelsestels, encara que no tenenresen comúambaquests cossoscelestes. La seva naturalesaexactasegueixsent unmisteri,encara que se sapque solenser llocson neixenestrelles.
Unsdefensenque aquestsvan poder seroriginalmentnebulosesesfèriqueslaformació va serinterrompuda, adquirintla seva novai inusualformaa causa dels efectesde l'explosiód'una supernovapropera. D'altres, queelsglòbulscometarisadquireixenaquestamaneraa causa delsventsestel·larsila radiacióionitzantprovinentdelescalentesestrellesmassives detipus OB.
Aquestaimatge formapart del programaJoiescòsmiquesd'ESO, una iniciativade divulgacióque produeiximatgesd'objectesinteressants, enigmàticsovisualmentatractiusutilitzanttelescopis delESO,
una nova familia de antibiótics creada pel laboratori Hancock de la Universitat de la Culumbia Britànica, promet ser una ajuda important en la lluita contra les bactèries superresistents. El treball publicat per Cell Press, es basa en atacar a les colonies de microorganismes. Aquestos formen pel·licules( biofilms en la terminología científica) que els donen una especial resistencia. El grup de pèptids( petites proteines) desenvolupats, actua contra un dels compostos que serveixen per confeccionar eixe teixit.
Les colonies bacterianes, que son comunitats multicel·lulars, s´estima que causen el 65% de totes les infeccions en humans i son fins mil vegades més resistents a antibiòtics convencionals que les que bacteries que porten un mode de vida solitari.
Part de l´eficacia d´aquestos nous antibiòtics está en la seua estructura. En la naturalesa, les proteines tenen una configuració que polaritza la llum cap a l´esquerra. Ja amb anterioritat l´equip de l´investigador havia treballat amb prototips d´antibiòtics amb aquesta configuració, pero s´han trobat un problema: és l´estructura per la que están preparats els mecanismes de neteja de l´organisme que destrueix les proteines que sobren. Per evitar aquest perill, al menys temporalment, el que han desenvolupat son mol·lecules que son l´imatge especulat de les naturals anomenades dextrógiras, que polaritzan la llum cap a la dreta. Aquest sutil canvi fa que les proteases( proteines que trenquen proteines) que deurien destruirles no les poden atacar tan facilment, És com si una persona fora vulnerable a un robot que l´identificar per portar una pistola en la má dreta, i el burlara pasant-se l´arma a l´esquerra.
Un grup internacional de científics ha trobat l'explicació neuronal sobre per què el cannabis augmenta les ganes de menjar.
Sempre s'havia considerat que les neurones POMC eren les responsables de calmar la sensació de fam. Per això, es creia que l'impuls de menjar es produïa quan abaixava el nivell d'activitat d'aquest grup de cèl•lules nervioses. Paradoxalment, els nous experiments, realitzats amb ratolins, han mostrat que estes neurones augmenten la seua activitat quan entren en contacte amb els cannabinoides. "Trobarem que les cèl•lules que redueixen la gana s'activen de manera diferent de l'entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R", indica l'investigador. "La activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberen substàncies químiques diferents de les que normalment se segreguen quan promouen la sacietat".
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser útil per a tractar trastorns de la conducta alimentària.
També es demostra que el THC, compost actiu de la marihuana, influeix sobre certs receptors del cervell vinculats al sentit de l'olfacte. Els ratolins es tornaven més sensibles a l'olor del menjar i augmentava el seu gana. Aquest també es un dels motius per els que consumir cannabis dona ganes de menjar.
El complex d'oficines Epicenter d’Estocolm va ser inaugurat fa tot just unes setmanes amb l'objectiu d'albergar a empreses que es dediquin a la innovació. És per això que en aquest nou complex, els treballadors poden obrir les portes o fer fotocòpies amb un xip implantat a la mà.
Aquest xip és de la mida d'un gra d’arròs, mesura uns dotze mil·límetres. Inclou un codi i s'injecta amb una xeringa. Format per una antena i un microxip, aquest dispositiu no necessita bateries per funcionar.
Es tracta d'un mitjà d'identificació per comunicar-se amb altres objectes que es trobin al voltant de l’usuari. Tot el que el treballador ha de fer per obrir una porta és passar la seva mà per un sensor, també pots imprimir de manera segura documents, etc.
En el futur, aquest xip podria permetre també als seus usuaris comprar menjar a la cafeteria de l'empresa o fins i tot revisar el seu estat de salut.
Al juny del 2012 un grup d'estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló i de la VIA University College de Horsens(Dinamarca) van fer els primers esbossos del que es convertiria en una casa solar anomenada éBRICKhouse. Aquest projecte es postularia posteriorment com un dels 27 que participaran en la competició universitària més prestigiosa del món en edificació sostenible: Solar Decathlon Europe, que celebrarà la seva edició del 2014 a Versalles, França. Del 27 de juny al 15 juliol 2014 una vintena de cases solars, construïdes per altres tants equips d'universitats de tot Europa, seran avaluades per determinar quina és la més innovadora, sostenible i eficient.
Dos anys separaran els esbossos del resultat final. Dos anys carregats de multitud de sensacions. De treball. De lliuraments. De nervis. D'il·lusió. Cada pas ens acosta més al nostre objectiu: observar la Château de Versailles des de la nostra casa solar, la casa que representarà dues ciutats diferents, de dos països diferents amb cultures totalment diferents: Castelló i Horsens.
équipe VIA UJI és el nom de l'equip format per estudiants voluntaris de la Universitat Jaume I i la VIA University College que estan elaborant aquest projecte sense més benefici que la satisfacció personal de formar part d'aquesta iniciativa excepcional. Es tracta d'un equip multidisciplinari que permet treballar i aprendre als seus integrants. Fomenta el treball en equip i ajuda a cada un a desenvolupar habilitats especialment útils per a la societat actual. Els estudiants posen tot el seu esforç, els seus coneixements, les seves hores i la seva dedicació en alguna cosa en el que creuen, en alguna cosa que de debò els importa. Una cosa que pot millorar la societat respectant el medi ambient. Noticies relacionades
El sol danya l'ADN
fins a l'ombra. Això que pot resultar paradoxal és el que manté un equip
internacional d'investigadors després d'analitzar els efectes de la radiacióultraviolada
(com la solar o la que emeten les cabines de bronzejat) a la pell. Les seves
conclusions mostren que el dany genètic que produeix la radiació solar no
s'atura quan es deixa d'estar exposat, sinó que es perllonga durant hores
encara que s'estigui en la més completa foscor.
Els danys en l'ADN causats per la radiació solar són una de les principals
causes del càncer de pell, inclòs el melanoma,
que és menys comú però més agressiu que la resta. A Espanya, igual que en molts
altres països desenvolupats, la incidència de melanomes i altres càncers de
pell no deixa d'augmentar i es calcula que les variants més greus podrien
triplicar en 15 anys.
L'origen del mal genètic està en les mateixes cèl·lules que protegeixen la pell
del sol: els melanòcits.
Alguns estudis recents ja havien apuntat que la melanina que produeixen podria
estar involucrada en el càncer de pell. El nou estudi, realitzat per
investigadors als Estats Units, el Brasil i França i publicat a Science,
demostra que la melanina té també un efecte carcinogènic.
Les bones notícies són que el procés de degradació observat és lent. Això pot ajudar a desenvolupar una mena de "crema de la tarda després" amb compostos que poguessin frenar el dany en l'ADN i evitar aquests efectes retardats de la radiació solar o la de les cabines bronzejadores, assenyalen els investigadors en el seu estudi. Un d'aquests compostos pot ser la vitamina E, argumenten.
El professor David Tilman ha obtingut el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria d'Ecologia i Biologia de la Conservació per fonamentar científicament el valor de la biodiversitat i demostrar així que la importància de conservar els ecosistemes té una base científica.
I és que Tilman ha demostrat que els ecosistemes amb major nombre d'espècies són més productius, més resistents a les invasions i més robustos davant pertorbacions externes.
A més, amb el seu treball, Tilman ha respost una de les principals preguntes de la ecologia i ha demostrat (en comunitats de plantes) que la coexistència d'un gran nombre d'espècies es basa en "el compromís entre la capacitat competitiva i de dispersió" de els que comparteixen un mateix ecosistema.
Així mateix, Tilman ha desenvolupat el concepte "deute d'extinció", la teoria que explica que les conseqüències de la destrucció dels hàbitats i de la desaparició d'espècies poden arribar moltes dècades després de provocar el dany, és a dir, "que les conseqüències de els actes de l'ésser humà poden ser pitjors del que veiem ara mateix ".
Però les investigacions de Tilman no només s'han centrat en la teoria i el valor de la biodiversitat.
Aquest ecòleg ha demostrat també que la conservació i la correcta gestió dels recursos naturals són essencials i poden ser molt beneficioses per a l'ésser humà.
Per exemple, ha demostrat que convertir àrees naturals (amb capacitat d'absorbir C02) en cultius de biocombustible no és rendible per a la humanitat ja que l'estalvi en emissions de diòxid de carboni que generen els biocombustibles "no compensa la pèrdua de captura de carboni que exercia aquesta àrea natural abans de convertir-se en un cultiu ".
Actualment, Tilman investiga com augmentar la productivitat agrària sense elevar l'impacte ambiental , cosa que es pot fer "ajudant als països menys productius a millorar el seu rendiment , maximitzant la productivitat i minimitzant la contaminació ".
L’origen de l’olor a pluja sempre ha sigut un misteri per als científics perquè no se sabia el mecanisme pel que es lliberava. Aquest aroma té nom propi: Petricor (del grec petros, que significa pedra i ikhôr que és el líquid que flueix per les venes dels Déus). Uns científics de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) creuen que han trobat el mecanisme. Utilitzant càmeres d’alta velocitat han observat que quan una gota xoca contra una superfície, atrapa minúscules bombolles d’aire. Les bombolles viatgen fins a la superfície, a través de la gota, explotant quan hi apleguen, alliberant una xicoteta quantitat d’aerosols. En l’estudi, Cullen R. Bruie, professor d’ingenieria mecànica del MIT i l’investigador Youngsoo Joung, han sigut capaços de predir la quantitat d’aerosols que s’alliberen depenent de variables com la velocitat de les gotes, el tipus de superfície, l’altura…
Per a fer-ho possible van gravar amb càmeres d’alta velocitat gotes de “pluja artificial” generades al laboratori xocant amb una sèrie de superfícies segons anaven variant les variables. Van realitzar més de 600 experiments amb 28 tipus de superfície. A partir de l’experiment van deduir que els aerosols s'alliberen en major quantitat durant pluges lleugeres o moderades.
Els investigadors pensen que aquests aerosols poden arrossegar olis vegetals i altres element aromàtics emmagatzemats al sòl, bacteris i virus. “Fins ara no se sabia que es pogueren generar aerosols a partir de la caiguda de gotes de pluja”, diu Joung. “Aquesta troballa pot ser un gran punt de partida per a treballs futurs que revelaran com microbis i químics que es troben en el sòl poden alliberar-se al medi ambient”. “Es tracta d'un fenomen tremendament comú i és estrany que ningú haja observat aquest mecanisme anteriorment” comenta Bruie. Notícia original Informació relacionada: - Olor a pluja - Pluja àcida
