divendres, 26 d’abril del 2019

Malawi, escenari de la primera prova a gran escala de la vacuna contra la malaria



El primer programa nacional de vacunes contra la malària va començar en Malawi, però continuarà en Kènia i Ghana. Les vacunes “RTS,S” seran inoculades a 360.000 xiquets dels tres països, en un pla pilot que en cas de mostrar els mateixos bons resultats que en anteriors proves clíniques espera ser ex tengut a altres nacions.


La campanya contra la malària té com a objectiu confirmar l'efectivitat de la vacuna en xiquets menors de 2 anys, ja que són els més vulnerables. D’aquesta manera esperen evitar un milió dels sis milions de casos de malària que es detecten cada any, també esperen prevenir els 4.000 morts que provoca aquesta malaltia.

La seva validesa és relativa però els investigadors i les autoritats sanitàries, esperen que, associada als mitjans de prevenció com els mosquiters impregnats de repel·lent, poder reduir significativament el nombre de víctimes. El que passa és que últimament els mosquits que la transmeten estan tornant-se cada vegada més resistents als insecticides. Com a conseqüència, els esforços per a controlar la malària s’han estancat en els últims anys.





dijous, 25 d’abril del 2019

Es detecta el primer terratrémol en Mart


El passat Novembre va aterrar a Mart el mòdul espacial InSight, per tal de continuar la investigació sobre aquest planeta. Però aquests dies, la NASA va anunciar que s’han detectat indicis del primer sisme registrat al planeta roig.


El sismómetre va ser col·locat en la superfície de Mart el passat 19 de desembre i ja ha reconegut altres tres tremolors, encara que "més xicotets" i de "origen encara més desconegut" que el detectat aquesta última setmana. Els principals investigadors d’aquesta expedició afirmen que aquest és el primer tremolor registrat que procedeix de l’interior planeta, ja que els altres coneguts provenien de la superfície i podien estar causats per agents externs, com el vent. "Les primeres lectures de InSight continuen amb la ciència que va començar amb les missions Apollo", afirma l'investigador principal de InSight, Bruce Banerdt. Actualment estàn examinant la causa exacta d’aquesta estranya senyal, però açò és un nou pas cap al descobriment d’un nou camp, la sismologia marciana. 




Estudiar l'interior profund de Mart ajudarà els científics a entendre la formació d'altres mons rocosos, inclosos la Terra i la Lluna. Aquestes dades també serviran per al desenvolupament de les futures missions tripulades a Mart, així com una arribada dels humans al “planeta roig”.
















Investigadors espanyols 'creen' el primer bebé de tres progenitors

Aquest bebé va nàixer fa unes setmanes a Grècia, i ha sigut generat a partir d'una tècnica dirigida pel centre espanyol Embryotools, conseguint que el seu ADN tinga dos mares i un pare. Els seus 46 cromosomes són meitat de la seua mare i meitat del seu pare, com els de qualsevol ésser humà. Però una part del material genètic que es troba fora del nucli pertany a la segona mare donant d’òvul.


Aquesta tècnica, anomenada transferència de fus matern ja es va utilitzar al 2016 per tal de combatir una malaltia. En aquest cas s’ha utilitzat per a què una parella amb impossibilitat per a quedar-se embarassada, puga tindre fills genèticament seus. La mare patia infertilitat després d'haver sigut operada dues vegades d'endometriosi severa i s'havia sotmés quatre ocasions a tractaments de fecundació in vitro , totes elles sense èxit. No obstant això, aquesta tècnica ha fet possible l’embaràs. Per a que tinga èxit, s'extrau el nucli d'un òvul immadur no fecundat de la pacient, on es troba l'ADN, i s'implanta en un òvul immadur en bon estat provinent d'una donant. D'aquesta forma, l'òvul resultant conté el material genètic de la pacient però la resta de components, són d'una donant sana. Aquest òvul és, finalment, fecundat amb l'esperma de la parella i implantat en la pacient.


Aquest nou descobriment ha creat una controvèrsia entre la comunitat cientifíca, ja que que molts investigadors creuen que no hi han suficients bases científiques que aproven aquesta nova tècnica. Pensen que el problema d'infertilitat de la parella es podria haver solucionat amb una donació d'òvul com les que es realitzen a milers en clíniques de tot el món.










dimecres, 24 d’abril del 2019

L’estiu actual dura cinc setmanes més que en els anys 80





Un 70% de la població espanyola està vegen-se afectada per les conseqüències del canvi climàtic.




 
Les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades. En concret, les dades revelen que l’estiu s’està allargant nou dies de mitjana per dècada, en el que l’estiu actual abasta cinc setmanes més que a principis de l'any 80. Les dades també revelen que les superfícies amb climes semiàrids estan avançant en Espanya, i ocupen ja un 6% més que en el període 1961-1900.

Per un altre costat, al mar Mediterrani, hi ha un estudi que assenyala que la temperatura superficial està augmentat 0,34 °C per dècada. Aquesta calor provoca una expansió tèrmica que contribueix a l’increment del nivell del mar. A conseqüència trobem efectes del fenomen “illa de calor”, anomalia tèrmica positiva que té lloc en el centre de les ciutats o a la costa mediterrània.





dissabte, 20 d’abril del 2019

Científics espanyols aconsegueixen “eliminar” el VIH en un pacient per segona vegada al món

El 2008, per primera vegada un pacient havia aconseguit vèncer el VIH. Se li "va batejar" com "pacient Berlín". Un equip amb participació espanyola ha aconseguit replicar la seva història i, per segona vegada, ha aconseguit la remissió total del VIH en un pacient, l'eliminació del virus tambés es deu a un trasplantament de progenitors hematopoètics a què es va sotmetre el 2016 per combatre el limfoma que patia.

Tractat en un hospital de Londres, porta 18 mesos sense rastre del virus tot i no prendre cap tractament antiretroviral. Aquest individu era portador del VIH des de 2003, encara que no va començar a tractar-se amb antiretrovirals fins anys més tard. El 2012, va ser diagnosticat de limfoma de Hodgkin pel qual va haver de rebre un trasplantament de medul·la en 2016. Les cèl·lules del donant tenien una mutació, anomenada CCR5 delta 32, que confereix una mena d'escut contra el virus. Aquesta mutació, impedeix que el VIH pugui penetrar en els limfòcits T CD4, la via d'entrada del virus a l'organisme. Després del bon resultat del trasplantament, els metges van decidir interrompre el tractament antiretroviral 16 mesos després de la intervención.Y el virus va romandre indetectable.

Des de Barcelona, l'equip del IrsiCaixa ha estat l'encarregat d'analitzar la presència del VIH en plasma mitjançant les tècniques més sensibles. Han vist que és indetectable en tots els casos i que els anticossos contra el virus també han anat desapareixent amb el pas del temps.





Video

La primera foto d'un forat negre i la seva ombra

Els forats negres, concentracions de matèria amb una força gravitatòria tan intensa que res pot escapar d'elles, ni tan sols la llum, han despertat sempre una gran fascinació i moltes incògnites. El 10 d'abril, el Telescopi Horitzó de Successos, format per vuit radiotelescopis, ha aconseguit capturar la primera imatge de l'horitzó de successos i de l'ombra d'un forat negre, el que es troba al cor de la galàxia Messier 87, a 55 milions d'anys llum. És un forat negre realment supergegant, té una massa equivalent a 6.500 milions de sols.

Carlos Moedas, comissari europeu d'investigació, ciència i innovació en la Comissió Europea, l'ha definit des de Brussel·les com una gran troballa per a la humanitat i ha assegurat que aquesta primera imatge d'un forat negre "marcarà un abans i un després" en la història de la ciència.

A Madrid, el Consell Superior d'Investigacions Científiques ha reunit alguns dels científics espanyols que formen part d'aquest gran projecte internacional per estudiar els enigmàtics forats negres.



Noticia original



Video