Centenars de milers de persones li deuen la vida a una molècula formada per 22 àtoms de carboni, 29 d'hidrogen, un de fluor i cinc d'oxigen: la dexametasona. La metgessa Ana Fernández Cruz recorda la impotència que sentia en la primera ona de la pandèmia, quan ella i els seus col·legues de tot el món disparaven «a cegues» contra el nou coronavirus i els pacients morien asfixiats en hospitals abarrotats. Cap tractament funcionava. Els morts s'apinyaven en morgues improvisades.
L'equip de la doctora, de l'hospital madrileny Porta de Ferro Majadahonda, va ser pioner a investigar l'eficàcia de la dexametasona, un fàrmac antiinflamatori sintetitzat en 1957 que a penes costava unes monedes d'euro. I van encertar.
José Luis Barredo explica el sorprenent mètode per a sintetitzar la molècula. El viatge comença en el sud dels EUA, en les gegantesques plantacions de pins destinats a la producció de paper. Les fàbriques que transformen la fusta en cel·lulosa generen un residu del qual es poden extreure esteroles vegetals, uns compostos que després s'afegeixen a productes lactis anunciats en televisió com a bons per a reduir el colesterol. L'empresa de Barredo compra tones d'aquests esteroles de pi als EUA i les porta a Espanya, al Parc Tecnològic de Lleó.
«Salvar una vida amb dexametasona té un cost de entre 100 i 200 euros», explica el farmacèutic Jesús Sierra
La dexametasona és el millor que s'ha trobat en un any de pandèmia, però no és una bala de plata, ni molt menys. L'assaig d'Oxford, realitzat en la primera ona, mostra que la mortalitat dels malalts amb ventilació mecànica en l'UCI va baixar del 41% al 29% gràcies a la dexametasona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada