Al regne animal, elles també viuen més

Un estudi realitzat pel científic Jean-François Lemaître, del Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS) va analitzar com el sexe influeix en  l’esperança de vida i la longevitat de 134 poblacions i 110 espècies de mamífers.

L’estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) posa de manifest que en el 60% de les poblacions de mamífers analitzades les femelles de mitjana tenen una esperança de vida un 18,6% superior a la dels mascles. En els humans l’esperança de vida de les dones és un 7,8% superior a la dels hòmens.

Entre les espècies en què les femelles viuen més que els mascles són, segons l’estudi, les lleones, les orques i el gran kudú.

Noticia Original:
Al regne animal, elles també viuen més

Notícies relacionades
Entre els maífers no humans elles també vieuen més que ells
Les femelles dels mamífers en llibertat viuen més que els mascles

Video

Perquè Urà orbita més inclinat que els altres planetes?

Tots els planetes del sistema solar giren en la mateixa direcció, el mateix pla, amb els pols orientats perpendicularment, però Urà està inclinat uns 98 graus.
Per aquesta raó els seus solsticis i equinoccis ocorren cada 21 anys.


Un grup de científics van fer un estudi i simulació de per què està tan inclinat el planeta, i van arribar a la conclusió que Urà a principis de la història, va sofrir un impacte d’una de les seues llunes, que seria entre 1 i 3 vegades la massa de la Terra, originant així la inclinació del planeta i els seus anells.
A més de donar-li un període de rotació molt ràpid, provocant que el seu dia dure 17 hores.


Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

La importància d’aprendre música

Gran part de les àrees cerebrals participen en l’aprenentatge musical, i com a conseqüència es desenvolupen diverses funcions cognitives.

Està demostrat que els xiquets que reben classes de música solen tindre més facilitat a l’hora de llegir, atendre o memoritzar. En recents estudis s’han comparat els cervells de músics i el de gent que no té coneixements musicals i han trobat que la música i el llenguatge comparteixen recursos cerebrals.

És a dir que mentre s'aprén música, a nivell cerebral comencen a actuar diferents lòbuls.
El lòbul frontal participa en l’atenció, la planificació, la imitació i l’empatia. El lòbul temporal intervé en la descodificació de la informació sonora. El lòbul parietal intervé en la integració sensorial, i per últim el lòbul occipital intervé en tot el que està relacionat amb el visual, com per exemple aprendre a llegir una partitura.

Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

La superlluna més especial i la més gran i brillant de 2020

La primera Lluna plena d'aquesta primavera, coincideix amb el moment de màxima proximitat entre la Terra i satèl·lit natural aquest esdeveniment succeirà entre els dies 7 i 8 d'abril i segons els científics és una cosa que no sol ocórrer molt.

Aquest fenomen tindrà lloc gràcies a que serà el màxim acostament entre el nostre planeta i el seu satèl·lit la lluna En el moment de màxima proximitat lunar ens trobarem a 356.909 quilòmetres de distància del nostre satèl·lit i la distància mitjana entre la Terra i la Lluna és de 384.400 quilòmetres.

Aquest succés se sol dir com a lluna rosa, aquest nom prové d'unes flors Estatunidenques del genere Phlox es tracta d'un bonic esdeveniment lunar que no ens deuriem de pedre.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video

Nàdia, una tigressa nord-americana, dona positiu en coronavirus

Al zoològic del Bronx de Nova York, Nàdia, una tigressa malaia de 4 anys ha donat positiu per COVID-19. És el primer animal infectat al món, encara que, altres felins del zoo presenten símptomes i estan a l’espera dels resultats de l'anàlisi. Li'l va contagiar un cuidador quan encara no presentava símptomes. 

Els zoològics de la Wildlife Conservation Society han posat mesures preventives per a tot el personal per a evitar nous contagis. 

Encara no se sap com evolucionarà la malaltia en els felins i és per això que estan en observació. 

No hi ha evidència, encara,  que els animals transmeten el Coronavirus.

Notícia original
Nadia, una tigresa del zoo de Nueva York, da positivo en coronavirus

Notícies relacionades:
Un tigre del zoo de Nueva York, positivo por coronavirus
Un cuidador infecta con coronavirus a un tigre del zoo de Nueva York

Video

Troben fortes proves de l'existència del forat negre més estrany

Fa uns dies es va trobar un forat negre en estripar una estrela que va passar massa a prop. Amb un pes d'aproximadament 50.000 vegades la massa del nostre Sol, està a cavall entre els gegantescos forats negres que es troben en els nuclis de les galàxies.

Per a poder localitzar aquest forat negre es va necessitar combinar observatoris de raigs X i el telescopi espacial Hubble de la NASA ja que és molt difícil d'identificar aquest tipus de forats negres.

Gràcies a aquest descobriment i a l'estudi minuciós els científics diuen tindre les suficients proves per a constatar que els forats negres de grandària mitjana existeixen en l'univers.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video

Investigadors australians demostren que un fàrmac antiparasitari mata al coronavirus en 48 hores

Aquest estudi va ser realitzat per Biomedicine Discovery Institute (BDI) de la Universidad de Monash en Melbourne (Australia), junt al Peter Doherty Institute of Infection and Immunity.

El medicament s’anomena ivermectina i està disponible a tot el món, i iclòs han descobert que amb una sola dosi podría eliminar al coronavirus en 48 hores i que a les 24 hores ja es produeix una reducció notable.Aquest medicament s’utilitza àmpliament i es considera segur.

Es tracta d'un medicament antiparasitari que també ha demostrat ser eficaç 'in vitro' contra una altres virus, inclosos el VIH, la grip... No obstant això, els experts han avisat que els assajos s'han de realitzar encara en persones ja que necessiten determinar la dosi a la qual es pot utilitzar i encara es desconeix el motiu pel qual ivermectina funciona en el virus però creuen que es per que evita que el virus atene la capacitat de les cèlules.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El dinosaure emplomallat que va poder ser l'últim dels seus

Un equip d’investigadors ha descobert un nou dinosaure amb plomes i de la mida d’un llop, amb garres afilades que va viure fa uns 67 milions d’anys a Mèxic. Aquest depredador pot haver sigut una de les últimes espècies de raptors conegudes.

L’animal ha sigut nomenat com Dineobellator notohesperus. Ha sigut trobat en roques de la conca de San Juan i pertany al grup de dinosaures dromeosàurids, com el seu cosí el Velociraptor. Dineobellator no arribava al metre en el maluc, i la seua longitud era de 2 metres, i gràcies al seu descobriment ha permés conèixer característiques d’aquesta espècie, com que els ossos dels avantbraços tenen plecs, indici de què hi tenia plomes.


A més, el dinosaure també podia flexionar els seus braços i mans, una habilitat útil per capturar presses de diferents tamanys. Per últim, la seua cola també era flexible en la base, donant la possibilitat que la resta de la cola estiguera rígida i fer de timó

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Troben dues noves i rares espècies de tauró serra

Han sigut trobades dues noves espècies de taurons serra en l’oceà Índic occidental.
Han sigut anomenades Pliotrema kajae y Pliotrema annae. La peculiaritat d’aquests exemplars és que compten amb 6 brànquies.


Van ser descobertes gràcies a una investigació que es centrava en les xicotetes pesqueries a les costes de Madagascar i Zanzíbar. Les seves característiques són: un rostre dentat i allargat en forma de serrutx (l’utilitzen per furgar a terra buscant aliment com peixos,gambes, etc.). A més poden arribar al metre i mig de longitud, tenen dos bigots llargs i dues aletes dorsals. Per últim les dents de la serra alternen entre grans i menuts. És molt important, no confondre'ls amb els peixos serra (són més grans i no tenen bigots).


El científic Wrigmann explica que hi ha un buit en el coneixement d’aquesta família a l’oceà Índic, i que la vida de les espècies està en risc a causa de la pesca massiva de la zona a causa de ser espècies molt cotitzades, a més algunes no podrien ser ni descobertes.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo: 

Desvelen per què els hòmens tenen més risc de patir càncer

La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) , mostren clares diferències entre sexes en les possibilitats de desenrotllar un tumor.
Asseguren que la clau d'açò, està en el cromosoma Y, ja que amb el temps, alguns dels seus gens (que només estan en als homes) perden les seues funcions.

En concret el problema es desenrotlla quan es perd la funció de sis dels seus gens claus que estan implicats en la regulació del cicle cel·lular i interrompen la formació de tumors. Per això, quan aquests es perden, la porta als tumors com el càncer s'obri inmediatament..

Tenint en compte que els home tenen una major mortalitat associada, determinats factors de risc ambientals (el tabaquisme entre altres) i alguns factors biològics que també influeixen en aquest major risc.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Fabriquen implants cerebrals blans amb una impressora 3D

Després de tants anys, hem pogut unir la tecnologia d’impressió 3D en l’àmbit de la medicina, fent així implants cerebrals blans.
Segons ha dit el equip que els han fabricat, el MIT (Instituto Tecnológico de Massachusetts), la seua finalitat és la de tractar patologies com el Parkinson o la Epilepsia i inclus monitoritzar l'activitat cerebral.
Aquesta activitat ja s’havia aconseguit en elèctrodes en el cervell en anterioritat, però amb la peculiaritat de  tindre efectes secundaris com es el cas de inflamacions, causats per metalls y diversos tipus de materials rígids utilitzats per a la producció d’aquests huí en dia. De este gran problema, sorgeix la idea i el projecte en comú entre els enginyers del MIT y universitats de JIangxi i Zhejiang, Xina, per inventar uns implants que no tingueren res de material metàl·lic i que a la mateixa vegada, fora el tacte més agradable per als pacients.
Finalment, com ha resultat d’aquesta investigació, es crearen aquests implants cerebrals fabricats amb polímer plàstic que té la propietat de conduir l’electricitat, els quals tenen la particularitat de ser flexibles, adaptant-se així millor al cervell.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo Relacionat

Les espècies marines augmenten les seues poblacions als pols

Un estudi publicat en Nature en 2013 va revelar que els canvis en la distribució, abundància i estacionalitat de les espècies marines coincidien amb les que s'esperaven del canvi climàtic.

Actualment, un equip d’investigadors la majoria de la Universitat de Bristol han volgut saber com està canviant l'abundància de les espècies mitjançant un rang latitudinal en el qual han confirmat que l'augment de les temperatures ha provocat canvis en l'abundància de 304 espècies marines en l'últim segle.
També han deduït que quan la temperatura de la mar puje fins a 1,5 °C ja que els efectes preindustrials previstos per a 2050 continuaran impulsant els canvis de latitud en l'abundància de les espècies marines, incluides les d'importància per als mitjans de vida costaners.


Els investigadors diuen que es necessita més treball per a comprendre amb major detall com la crisis climàtica ha afectat la vida marina en tot el món.

Noticia Original

Noticia 1
Noticia 2

El fósil del primer pájaro moderno ilumina el pasado de las aves

En la frontera entre Bèlgica i Països Baixos, un grup de científics ha descobert un crane casi complet d’una ave, datat de casi 67 milions d’anys, el qual estava amagat entre diverses peces de roca caliza.

Els seus descobridors troben molt important aquest succés ja que aquest fòssil, proporciona una informació molt valuosa per saber com van ser les aves que van sobreviure al gran asteroide que desencadenà la enorme extinció del Cretaci. També, cal nomenar que el seu nom oficial, Asteriornis maastrichtiense (apodat de forma menys formal com a Wonderchicken), fa homenatge tant al lloc on es va descobrir, com a l’antiga deessa grega de les estrelles fugaces Asteria.

Per últim, en conseqüència a que el seu crani presenta una combinació de diverses similituds amb els pollastres i patos, suggereix que fou l’últim antecessor de ambdós. Cal destacar, que també perteneix al mateix grup biològic en el que estan els pavos reals, els faisans, les perdius i les codornius.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo Relacionat

Què és la malaltia de l'home arbre?

Aquesta estranya malaltia,coneguda com Epidermodisplasia Verruciforme, és molt poc freqüent, consisteix en el creixement de protuberàncies per les extremitats, amb aspecte d'escorça, que poden arribar a pesar 6 quilos.

Aquesta estranya malaltia,coneguda com Epidermodisplasia Verruciforme, és molt poc freqüent, consisteix en el creixement de protuberàncies per les extremitats, amb aspecte d'escorça, que poden arribar a pesar 6 quilos.

Generalment, apareix i és més violenta i molesta en les persones que sofreixen una mutació genètica i no poden combatre amb la infecció que presenta el Virus del Papil·loma Humà o VPH manifestat, normalment a partir dels 20 anys

No és una malaltia contagiosa, pot ser que estiga relacionada amb la consanguineidad dels pares i en major part dels éssers humans, només es presenten petites berrugues.

Hi ha tractaments preventius i intervencions quirúrgiques que redueixen els problemes i les formacions tumorals però no hi ha una cura definitiva.

Notícia original 

Notícia relacionada 1 

Notícia relacionada 2 

Troben un forat en la capa d'ozó sobre el Pol Nord

El científic Markus Rex, a descobert un forat negre sobre la capa d'ozó en la zona del Pol Nord, aquest home portava ja un temps observant que la grossor de la capa d'ozó de l'Àrtic era menor a la del forat. Aleshores hi ha un 90% de pèrdua, perquè la grossor de la capa és màxima.

La zona està afectada en tan sols uns 20 milions de quilòmetres, que són prous. Markus Rex, segons el seu estudi diu que tot ve a causa d'un vòrtex polar i també per les temperatures baixes on està la capa d'ozó, és a dir en l'estratosfera que aquesta està molt danyada per la contaminació, però aquestes substàncies van ser prohibides, però duren molt.

Aquest forat de la capa d’ozó es va descobrir fa 35 anys, aleshores van voler posar unes lleis per a no perjudicar més la capa. Aquests fenòmens deurien parar-se ja.

Notícia original

Notícia 1

Notícia 2

Video

Nou blanqueig massiu de corals en la Gran Barrera d'Esculls d'Austràlia

La gran barrera d’esculls de Australia, que els major sistema coralin de tot el món pateix un blanqueig de corals en uns 344.000 quilòmetres quadrats a causa de la temperatura del mar. Aquest blanqueig és el següent després del blanqueig que va sofrir en 2016.

Tot açò és a causa que els corals expulsen unes algues que porten oxigen i uns compostos orgànics, però sobretot per la temperatura del mar. El govern de Australia volen reduir aquests, però diuen que no s’han complit el plan governamental, que eren unes condicions per a frenar-ho.

El blanqueig és d'un grau de serietat, perquè en 2016 va hi haure blanquejos en alguns llocs de la barrera però va hi hauré alguns llocs que no tenien tants, però aquest any tots aquells llocs que tenien pocs ara en tenen molts. Aquests blanquejos deuen parar-se si no volem que la gran barrera siga declarada un patrimoni en perill.

Notícia Original
Notícia 1
Notícia 2

Video

Esponja que absorbeix productes de petroli de l'aigua

Gràcies a l'incident que va ocórrer en el Golf de Mèxic en el 2010 on un vaixell que anava carregat amb barrils de petroli, van tindre un incident provocant la caiguda d'aquests barrils a la mar on es va escampar per tot aquest fins a arribar a les profunditats, provocant un gran impacte a la flora i la fauna. a partir d'això un laboratori estatunidenc va voler prendre mesures és l'assumpte.

Creant una esponja que absorbeix petroli, desenvolupada pel Laboratori Nacional Argonne, als Estats Units, capaç de netejar els vessaments de cru en l'aigua i les acumulacions de dièsel i olis en les zones perjudicades, aquesta esponja no sols absorbeix amb facilitat el petroli que es troba en la superfície de l'aigua sinó el que es troba en tota l'expansió i profunditat d'aquest

També van pensar una manera d'extraure-ho dels ports quan hagen completat la seua funció, això ho van solucionar incorporant partícules de ferro a l'estructura de l'esponja, permetent després extraure-la de l'aigua per magnetisme.

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2

Desxifren la proteïna responsable de la replicació del coronavirus

Investigadors de la Universitat de Lübeck van aconseguir descodificar l'arquitectura tridimensional d'una proteïna específica del SARS-CoV-2, la qual està involucrada en l'extraordinària multiplicació del virus.

La descodificació va ser possible gràcies a un accelerador d'electrons que s'usa com a font de raigs X, això va permetre que els raigs x els permetera veure els cristalls de proteïnes permetent veure la seua forma tridimensional, i això va permetre que pogueren calcular-se els seus electrons a través d'un programa informàtic.

Aquests resultats van proporcionar el desenvolupament d'ingredients actius la qual cosa podria funcionar per a atacar els punts febles en la macromolècula i ajudar a parar la seua funció de replicar-se.

 

 

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2

Assaig sobre la vida extraterrestre feta per Churchill, el científic



Un científic va fer un assaig, que creía en la possibilitat de la vida a les estrelles orbitant més lluny del sol.
Aquest escrit va ser escrit abans de la segona guerra mundial i actualitzat en 1950.
Aquesta investigació va donar impuls als últims 20 anys ja que la Vía Làctea contendrà más de 1.000 milions de planetes del tamany de La Terra que podrien ser habitables.

Amb tantes nebuloses i amb cents de mils de sols, hi ha poca probabilitat de que estiguem sols a l’univers.
L’assaig va ser titulat “¿Estamos solos en el universo?” I va ser descobert l’any passat i va ser analitzat per l’astrofísic Mario Livio.
Aquest, també expresa la seva visió sobre la vida en la terra i no era precisament optimista.
“Yo, por ejemplo, no estoy tan inmensamente impresionado por el éxito que estamos haciendo de nuestra civilización aquí que me dé para pensar que somos el único lugar en este inmenso universo que contiene vida, criaturas inteligentes, o que seamos la especie de mayor desarrollo mental y físico que haya aparecido jamás en la vasta esfera del espacio y el tiempo”

NOTICIES RELACIONADA 1

NOTICIES RELACIONADES 2

NOTICIA ORIGINAL

Tonyina en mal estat

La cadena de supermercats Dia ha distribuït unes peces de carn en tonyina estat.
L'alerta sanitària que ha proclamat l’AESAN determina que la causant del mal estat de la tonyina és per una toxina botulínica detectada en la tonyina.
La toxina botulínica s’ha detectat gràcies a uns malalts de Castella i Lleó que ja estan a casa.
El producte afectat és una conserva de tonyina en oli de gira-sol format RO 900, de la marca blanca del supermercat.
L’empresa ja ha retirat el producte i ha obert una investigació per determinar el perquè de la toxina i per determinar les responsabilitats dels proveïdors tant de la tonyina com de l’oli de gira-sol. 
El producte es va repartir a Astúries, Castella i Lleó, Catalunya, Aragó, La Rioja, Múrcia, Navarra, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana, es demana als ciutadans d'aquestes comunitats que varen comprar el producte que no el consumisquen i que el porten al seu establiment Dia més proper.

Toni Soler i Ferre

Notícia 1
Notícia 2
Notícia Original

el primer embrió artificial de ratolí amb cèl·lules mare




S’ha fet un descobriment, que segons els investigadors, ajudarà a entendre millor les primeres etapes de l’embrió, i perquè dos de cada tres embarassos humans fallen en ixa fase.

A l’inici, les cèl·lules mare, es formen en grup dins de l’embrió anomenant-se, blastocisto.

També hi han altres tipus de cèlules mare.

Van fer un experiment, de fer créixer estructures embrionaries solament, amb cèl·lules mare, però, s’hi necesiten dos tipus d’aquestes per a que es coordinen d’una manera adequada. Encara que investigadors, han utilitzat una combinació de cèl·lules mare embrionàries genèticament modificades i unes altres cèl·lules diferents, i han pogut crear una estructura embrionaria semblant, degut a que les cèl·lules es diuen entre si on s’han de colocar.


Comparant un embrió natural, amb un artificial, s’ha pogut veure, que han seguit el mateix patró de desenvolupament, encara que al ser un embrió artificial, es dubta molt, que puga desenvolupar-se de manera sana com un natural. Per a que açò es faça possible, els investigadors necesitarien un tercer tipo de cèl·lules mare, per a que poguera desenvolupar-se el sac vitalini a mes a mes que el sistema no ha sigut optimitzat per a el correcte desenvolupament de la placenta.

noticia original

Objectes G

Els astrònoms han descobert un cos celeste compost per gas i que es comporta com una estrella, aquest cos s’ha anomenat objecte G, s’han localitzat fins a ara 6 i es troben prop dels forats negres i al centre de la nostra galàxia, a uns 26.000 anys llum de la Terra.

Aquesta informació no ha aparegut de sobte, sinó ha sigut un treball de dos dècades, tot va començar amb la investigació de Andrea Ghez, de la Universidad de California en Los Ángeles (UCLA) i que set anys després va ser continuada per astrònoms alemanys.

Els estudis realitzats van arribar a la conclusió que els objectes G van ser estrelles binàries en el passat i que es van fusionar degut a la forta atracció gravitacional que exerceix el forat negre, aquests tenen òrbites al voltant del forat negre oscil·la entre els 100 i els 100 anys.
També van determinar que els cossos G1 i G2 tenen òrbites similars, en canvi els altres quatre són totalment diferents.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Un estudi científic demostra per què l'estrès produeix cabells blancs

Els científics sempre s’han preguntat que és el que causa els cabells blancs. Uns equips de neuròlegs de la Universitat de Harvard han fet un estudi on han demostrat que el responsable és el nostre sistema nerviós, perquè quan tenim un episodi de nervis o sentim molt d’estrés, deixa el nostre cos sense melanòcits, que són els que s’ocupen de donar-li el color al nostre monyo.

Per a poder arribar a aquesta conclusió, els científics van fer experiments amb ratolins. En aquests experiments els animals eren posats baix situacions d'estrés i els científics van poder observar que els melanòcits anaven esgotant-se cada vegada més ràpid i això feia impossible la coloració del pèl.

Aquest estudi és ara la primera prova científica que podria explicar la ja clara relació entre l’estrés i els pèls blancs. L’equip de Harvard es planteja sí fer més investigacions per a poder estudiar les conseqüències de l’estrés en altres teixits del cos.

NOTICIA ORIGINAL 

NOTICIES RELACIONADES:

-Esta es la razón por la que el estrés hace que te salgan canas 
-¿Realmente el estrés saca canas? 

VIDEO:

Científics aconsegueixen recrear la veu d'una mòmia de 3000 anys.

La civilització egípcia hui en dia sols es pot recordar per dues coses, les piràmides, i les mòmies. Aquestes últimes, soterrades amb els seus sarcòfags, han sigut motiu d’estudi dels arqueòlegs i científics des del seu descobriment. Hui en dia amb la tecnologia de la tomografia computada es poden saber moltíssimes coses d’una mòmia sense necessitat de desembolicar-la, tals com les seues ferides físiques o les malalties que tenia.

Un equip d’investigadors de les universitats de Londres han pogut donar-li veu a una d’aquestes mòmies per primera vegada. Han aconseguit recrear amb un imprés 3D una laringe idèntica que pot reproduir un sol so a partir de les dimensions de la boca i la gola de Nesyamun, un antic sacerdot que visqué fa més de 3.000 anys enrere que estava en el Museu de la Ciutat de Leeds, al Regne Unit.

Els investigadors afirmen que aquesta no serà l'única “veu del passat” en la que estan treballant, prompte és sabrà de noves mòmies amb veu pròpia, ja que s’han posat a treballar amb uns nous sarcòfags en el mateix museu a Leeds.

NOTICIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:

- La momia de Nesyamun recupera su voz tras 3.000 años de silencio 
- Esta es la voz de un sacerdote del antiguo Egipto

VIDEO:

Xina llançarà la seva primera missió a Mart a juliol.

Xina llançarà a el Planeta Roig en Juliol de 2020 la seva primera missió .Aquest fet fa que la terra i mart s'aproximen el viatge es reduisca a 7 mesos.

Els Emirats Àrabs també es plantejen enviar aquest estiu un sonda espacial marciana,anomenada, Hope Mars Mission, que orbitará el planeta vermell, prendrà fotos i farà estudis sobre la seva meteorologia.

La notícia va ser anunciada pel Diari de la Joventut de la Xina. L'objectiu de la missió serà, buscar si hi ha vida a Mart, actual o passada, el seu origen, i altres coses relacionades.

Està dissenyada per examinar l'atmosfera, el paisatge i les característiques del planeta vermell, el que podria donar pistes sobre l'origen i l'evolució de Mart i el sistema solar.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

El temporal Gloria torna plàstics de fa 40 anys.

El temporal Gloria,va ser un temporal històric que va causar oles de 7 metres amb vents de 100 km/h i va ploure fins 500 litres per metre quadrat. El balanç de morts va augmentar i van passar a ser 13 morts.

Aquest temporal ens va tornar fem desde feia 30 anys. Aquest temporal va fer que un home trobara un envas de plàstic dels anys 90 i el envas estava en perfecte estat.
No sols estava eixe sinos altres de feia molt de temps.

Un dels recipients va ser muntat a les reds per a donar a veure el fem que tirem i que tant genera en desfer-se. En mig segle vam passar de produir a l'any 2 milions de tonelades de plàstic a passar a més de 400 milions. Aquest material costa molt de desfer-se inclus torna molts anys després com hem pogut veure.

               

 Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2          

Les Nacions Unides alliberen US$ 15 milions per a ajudar els països vulnerables a combatre la propagació del coronavirus

L’ONU ha alliberat US$ 15 milions del Fons Central per a l'Acció en Casos d'Emergència (CERF) per a ajudar a finançar els esforços mundials per a contenir el virus responsable de la COVID-19.

L'OMS ha fet una crida per a recaptar US$ 675 milions amb la finalitat de finançar la lluita contra el coronavirus. La donació es va anunciar quan l'OMS va elevar a “molt alt” el risc del coronavirus. Així i tot, hi ha una possibilitat de contenir el virus si es talla la seva cadena de transmissió (aïllant i localitzant els brots, van explicar els experts).

Part de la donació s'ha lliurat també a UNICEF per a ajudar especialment als països amb sistemes de salut fràgils. Com a conseqüència, UNICEF està impulsant l'adopció de mesures preventives a nivell comunitari i fent seguiment dels efectes del brot als països més vulnerables.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2