Han sigut trobades dues noves espècies de taurons serra en l’oceà Índic occidental.
Han sigut anomenades Pliotrema kajae y Pliotrema annae. La peculiaritat d’aquests exemplars és que compten amb 6 brànquies.
Van ser descobertes gràcies a una investigació que es centrava en les xicotetes pesqueries a les costes de Madagascar i Zanzíbar. Les seves característiques són: un rostre dentat i allargat en forma de serrutx (l’utilitzen per furgar a terra buscant aliment com peixos,gambes, etc.). A més poden arribar al metre i mig de longitud, tenen dos bigots llargs i dues aletes dorsals. Per últim les dents de la serra alternen entre grans i menuts. És molt important, no confondre'ls amb els peixos serra (són més grans i no tenen bigots).
El científic Wrigmann explica que hi ha un buit en el coneixement d’aquesta família a l’oceà Índic, i que la vida de les espècies està en risc a causa de la pesca massiva de la zona a causa de ser espècies molt cotitzades, a més algunes no podrien ser ni descobertes.
Han sigut anomenades Pliotrema kajae y Pliotrema annae. La peculiaritat d’aquests exemplars és que compten amb 6 brànquies.
Van ser descobertes gràcies a una investigació que es centrava en les xicotetes pesqueries a les costes de Madagascar i Zanzíbar. Les seves característiques són: un rostre dentat i allargat en forma de serrutx (l’utilitzen per furgar a terra buscant aliment com peixos,gambes, etc.). A més poden arribar al metre i mig de longitud, tenen dos bigots llargs i dues aletes dorsals. Per últim les dents de la serra alternen entre grans i menuts. És molt important, no confondre'ls amb els peixos serra (són més grans i no tenen bigots).
El científic Wrigmann explica que hi ha un buit en el coneixement d’aquesta família a l’oceà Índic, i que la vida de les espècies està en risc a causa de la pesca massiva de la zona a causa de ser espècies molt cotitzades, a més algunes no podrien ser ni descobertes.
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada