Un virus de l'herpes modificat genèticament pot aturar la progressió del càncer de pell més agressiu, mitjançant l'eliminació selectiva de les cèl·lules tumorals i l'activació de les defenses de l'organism. És la primera vegada que una teràpia experimental d'aquest tipus mostra beneficis en una prova en fase III, com es denomina als assajos destinats a avaluar la seguretat i l'eficàcia d'un tractament a gran escala.
El treball ha involucrat a científics de 64 centres de tot el món i ha estat liderat per l'Institut d'Investigació del Càncer, a Londres. Els autors van administrar de manera aleatòria una injecció del virus o un tractament de control als 436 pacients, amb melanomes malignes i inoperables. El 16,3% dels malalts que van rebre la teràpia viral, coneguda com Talimogene Laherparepvec o T-VEC, van mostrar una taxa de resposta durable al tractament de més de sis mesos, comparada amb el 2,1% del grup de control.
El melanoma és el tipus més greu de càncer de pell. Cada any apareixen 132.000 nous casos al món. A Espanya, el 90% de les dones i el 74% dels homes sobreviuen més de cinc anys a aquest tipus de tumor maligne.
Els 163 pacients amb melnoma que van rebre el T-VEC van viure una mitjana de 41 mesos i els 66 que van rebre el tractament de control van viure 21 mesos i mig
La T-VEC, s'injecta directament en el teixit tumoral, és un virus modificat genèticament capaç de replicar-se de manera selectiva a l'interior de les cèl·lules canceroses fins que els seus membranes esclaten. Aquest tipus de tractaments experimentals contra el càncer es coneixen com virus oncolítics pel seu mecanisme d'acció i són rebuts amb esperança i cautela per la comunitat científica.
En 2013, quan es van avançar els principals resultats de l'assaig, Antoni Ribas, un investigador espanyol especialista en melanomes de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, va advertir que la T-VEC no era una panacea. Només un terç dels pacients amb melanomes avançats presenta tumors en zones injectables, mentre que en altres es disseminen per regions com el fetge o el cervell.
Seymour, recorda que els virus oncolítics presenten diversos avantatges sobre el paper, com que es multipliquen de manera selectiva a les cèl·lules tumorals, minimitzant els efectes secundaris; i que són més selectius que la quimioteràpia tradicional, que ataca qualsevol cèl·lula que proliferi ràpidament.
El següent pas serà desenvolupar vacunes de virus oncolítics que es puguin administrar per via intravenosa per arribar a tots els dipòsits d'un tumor metastàtic, permetent els mateixos efectes de la vacuna en tots els creixements tumorals .Necessitem més investigació per veure si aquesta estratègia pot ser rellevant també contra altres càncers.
El sorgiment d'aquesta vacuna és un gran avanç per a la societat, ja que pot controlar un càncer de pell molt perillós però sobretot perquè no te tants efectes secundaris com la quimioteràpia,aquesta vacuna el que fa és atacar a les cèl·lules malignes. D'aquesta manera es més fàcil combatre un càncer. Pense que es deuria d'investigar més profundament ,podría ser un gran avanç per a la cura d'aquesta enfermetat tan comuna.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina