Les balenes no tenien ni dents ni barbes.

Fa 33 milions d'anys, les balenes no posseien ni dents ni barbes per menjar. L'estudi publicat per Current Biology, demostra que aquest cetaci va perde les dents abans de desenvolupar les barbes. L'estudi descriu per primera vegada la Maiabalaena nesbittae, encontrada a Oregó. Experts del museu d'història Natural i Cultura de Seattle de les universitats George Mason i Texas A&M, han tornat a explorar aquest fòssil amb tecnològies modernes i han determinat que va haver un periòde en que les balenes van viure sense dents ni barbes.


Evolució de dents a barbes de la balena.

Probablement l'època en que van viure sense dents ni barbes, es dona fa 33 milions d'anys enrere on va haver un canvi geològic masiu de transició de l'Eocen a l'Oligocen.
L'anàlisi de les unions musculars dels ossos de la gola del fòssil Maiabalaena mostra que probablements tenien unes galtes fortes i una llengua retráctil que els va permetre succionar peixos i calamars menuts sense necessitat de masticar. Les barbes apareixerien entre cinc i set anys més tard segons l'estudi.
El perdre les dents i la posterior aparició de les barbes, mostra la gran capacitat d'adaptació al medi de les balenes.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES:
-Noticia 1
-Noticia 2
-Noticia 3


      Estudien als  antics pobladors de la Patagònia mitjançant la Intel·ligència artificial



Fa al menys 14.500 anys que hi ha presencia d'humans al continent americà, segons jaciments arqueològics com Monte Verde. No obstant això, aquestes poblacions van anar desplaçant-se per l'Amèrica meridional. Ara investigadors del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET) d'Argentina i dues entitats espanyoles, el Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de Burgos, estudien aquestes societats, el tipus de mobilitat i la tecnología que utilitzaven.
A partir d'un estudi publicat al Royal Society Open Science, s'analitzen els primers grups d'humans que van arribar a l'holocè fa 12.000 anys fins al segle XIX. S'han aplicat tècniques de machine learning (sistema estadístic que permet  a l'ordinador aprendre diferents dades) per a realizar prediccions i clasificacions.


Segons Ivan Briz i Godino, arqueòleg del CONICET d'Argentina mitjançant algoritmes han identificat dos paquets tecnològics, un que caracteritza als grups caçadors - recolectors, i l'altra, els que contaven amb tecnología náutica.


 MOBILITAT `NAUTICA:
 Punts rojos i punts blaus ( pijors classificats per l'algoritme)
MOBILITAT PEDESTRE:
Punts taronja i violetes.
 

Aquests resultats han permès l'obtenció de mapes amb l'assentament d'ambdues comunitats, açò ha permès també localitzar regions on els dos grups van interactuar i compartir coneixement.
Briz conclou dient que és més interessant analitzar conjunts d'elements tecnològics mitjançant Intel·ligència artificial que la tradicional arqueología.






NOTÍCIA ORIGINAL

Notícies relacionades
-Noticia 1
-Noticia 2
-Noticia 3

Naixen els primers bebès modificats genèticament

Un científic xinés assegura haver creat els primers bebès modificats genèticament. Segons ha assenyalat a l'agencia AP, dues xiquetes bessones, l'ADN de les quals va ser editat mitjançant la tècnica CRISPR-Cas9, també conegut com a 'talla-pega' genètic, van nàixer aquest mes. Pel que sembla, l'investigador xinés va alterar els embrions de set parelles que anaven a sotmetre's a tractaments de reproducció assistida, però només un dels embarassos va arribar a terme.

Segons ha explicat el propi investigador xinés, la modificació genètica no es va dur a terme per a eliminar cap malaltia genètica, sinó per a oferir a Lulu i Nana, una habilitat natural per a resistir-se a una possible futura infecció enfront del VIH .Per a açò, 'van desactivar' el gen CCR5, que és una espècie de porta d'entrada per al virus de la sida.

Ha sigut un experiment polèmic, sense contrastar, sense proves, que no s'ha publicat en cap revista científica. Una pràctica il·legal a Europa i a Estats Units que ha provocat crítiques per part de tota la comunitat científica. Li acusen d'experimentar amb éssers humans, de manipular bebès que, no estan contagiats i adverteixen dels riscos d'utilitzar l'edició genètica en embrions humans perquè no es coneixen els efectes a llarg termini. Ell assegura que sols vol crear famílies sanes.

Noticia Original

Noticies Relacionades:

-Noticia relaconada 1

-Noticia relaconada 2

-Noticia relacionada 3

Video

Bosses de plàstic biodegradables

Les bosses de plàstic són un gran problema en l´actualitat. Contenen un material anomenat resina de polietilé, que és un producte derivat del petroli. Així que poden arribar a perdurar 500 anys fins a degradar-se. Les conseqüències són molt preocupants, el pitjor és que no ens adonem d´aquesta alteració mediambiental.
Aquest alt nivell de contaminació a causa dels plàstics no biodegradables porta a la mort de mamífers marins i també afecta als ocells.

 

Aleshores, per a acabar amb aquests problemes, una empresa xilena anomenada SoluBag, van crear unes bosses solubles en aigua per a no danyar el medi ambient i afirmaren que l´única cosa que queda en l´aigua és carboni. Roberto Astete i Cristian Olivares (persones que van crear aquest invent), van introduir la bossa dins d´un recipient amb aigua i després de remoure-ho, aquesta es va desfer convertint-se en una substància soluble, i els creadors s´ho begueren per a demostrar que no té cap efecte nociu en el cos humà.

Apart de les bosses de plàstic, estan desenvolupant bosses de tela solubles reutilitzades i pensen utilitzar aquest material per als uniformes dels metges.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El bacteri que s'alimenta de plàstic

La contaminació ambiental és un problema que va agreujant-se amb el temps: estem destruint el planeta. És per això que els científics han estat buscant remeis per a eliminar el plàstic de la mar, per exemple.

Recentment, científics de l'Institut  de Tecnologia de Kioto han descobert, a partir d'unes mostres que van prendre de diferents llocs on s'emmagatzema plàstic gastat, un bacteri que pot viure alimentant-se del derivat del petroli PET (tereftalat de polietilé) gràcies a un enzim que conté, anomenat ISF6_4831, que treballa en presència d'aigua.

Han estudiat l'efectivitat d'aquest bacteri per a la neteja d'ecosistemes marins contaminats pel PET i han descobert que és molt eficient, ja que pot degradar de forma quasi completa una làmina fina d'aquest material en unes sis setmanes, si es troba en un medi aquàtic. Encara han d'experimentar molt abans de posar en pràctica la utilització aquest bacteri, però tot apunta a que podrem fer-ho d'ací uns pocs anys.

• Enllaç a la notícia original
• Enllaç a la notícia relacionada 1
• Enllaç a la notícia relacionada 2

Brasil: 3 esquelets ben conservats d'un avantpassat dels saurópodos

"Macrocollum itaquii", un nom que fa referència al coll allargat d'este animal, que va viure fa més de 225 milions d'anys i que, per tant, va ser un avantpassat dels saurópodos;"Els tres dinosaures probablement van morir junts", explica Rodrigo Müller a National Geographic Espanya.

Tres esquelets articulats (dos complets i un sense coll i sense crani) de dinosaures sauropodomorfos es trobaven junts en 5 tones de roca quan van ser descoberts a finals de 2012 i excavats fins a gener de 2013 en el jaciment paleontològic de Wachholz, en el municipi d'Agut i en l'estat del Riu Gran del Sud, en el sud de Brasil. "Els espècimens estaven molt pròxims entre si, per la qual cosa probablement van morir junts", explica Rodrigo Temp Müller, de la Universitat Federal de Santa Maria, a National Geographic Espanya.

D'uns 3,5 metres de llarg, el dinosaure Macrocollum itaquii tenia la cua llarga, el coll llarg i unes dents que indiquen una alimentació a base de plantes. Eixa habilitat per a arribar a la vegetació més alta probablement va ser la clau de l'èxit del grup dels sauropodomorfos durant el Mesozoic.

ENLLAÇ VIDEO

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

Enormes quantitats d'aigua es colen a l'interior de la Terra per les plaques tectòniques

Un estudi detecta roques amb capacitat per guardar aigua en el seu interior a 32 quilòmetres de profunditat, la qual cosa amplia la capacitat del mantell per acumular-la sota la superfície terrestre.



Un estudi detecta roques amb capacitat per guardar aigua en el seu interior a 32 quilòmetres de profunditat, la qual cosa amplia la capacitat del mantell per acumular-la sota la superfície terrestre però s'han trobat evidències que aquestes pedres arribarien a substrats de gairebé 20 milles de profunditat (més de 32 quilòmetres), la qual cosa demostraria que l'aigua atrapada en roques de les plaques tectòniques que es veu arrossegada a l'interior de la Terra arribaria molt més profund (i, per tant, en més quantitat) del que s'havia suposat al principi.

Per dur a terme aquest estudi, els investigadors van escoltar durant més d'un any els sons provinents de l'interior de la Terra -des de soroll ambiental fins a terratrèmols reals-, utilitzant una xarxa de 19 sismògrafs del fons oceànic desplegats en la Fossa de les Mariannes -la zona més profunda de la superfície terrestre, a gairebé 11 quilòmetres de profunditat.

Aquest lloc és on la placa tectònica de l'Oceà Pacífic es llisca per sota de la placa Mariana, per la qual cosa era el lloc adequat per buscar aquestes «roques humides».

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo