La materia fosca podria acabar amb el fi de la Terra

Un grup d´investigadors de la  Universitat de Nova York, acaven de publicar un estudi en el que es conclueix que el "camí" que segueix la Terra al voltant del disc de la nostra galaxia podria tindrer efectes directes i significatius tant en els fenomens geologics amb biologics que sucedeixen en el nostre planeta i amenaça cada cert temps, a les formes de vida que habiten en ell.
Els investigadors afirmen que el nostre moviment a través de la materia fosca que conté la galaxia que pot pertorbar les òrbites dels cometes i ocasionar, a mes a mes, un calentament adicional del nucli del planeta. Dos fenomens que poden conectar-se de la forma directa als events de extinció masiva sufrits per la Terra en el passat.
El disc galactic es la regió de la  Via Lactea en la qual resideix el nostre Sistema Solar.Es tracta d´una  zona densament poblada per estrel·les i grans núvols de gas i pols interestel·lar, pero també es dona una alta concentració de materia fosca, l´altre tipus de materia que ningú dels nostres instruments puga detectar.
Estudis anteriors han demostrat que la Terra efectua una rotació completa al voltant del nucli galactic cada 250 mil·lions d´anys. Pero la "senda" que segueix el nostre planeta no es recta, sino ondulada, amb el sol i els altres planetes del Sistema Solar atravesant el disc aproximadament una volta cada 30 mil·lions d´anys. Analitzant el patró seguit per la Terra en els seus "pasades" a través del disc. Els cientifics s´han donat conter de que coincideixen en el temps amb periodes d´intensos bomberdejos de cometes i amb les majors extincions masives. El famós cometa que fa 66 mil·lions d´anys va finalitzar amb els dinosauris es un sol exemple.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES
* NOTICIA 1
* NOTICIA 2

RECONEIXER'T EN UN ESPILL

Segons un estudi realitzat recentment per un grup de científics de l'Acadèmia de Ciències de Xangai, els monos poden reconeixer la seua pròpia imatge en un espill.
El responsable d'aquest estudi, el professor Gong Neng, assegura que per primera vegada un grup de monos ha aconseguit superar una important prova.

"El que vam fer va ser pintar una marca de color al cap del mono. Ell no sabia que tenia aquesta marca i que aquest color existeix. Però va poder veure quan es va mirar al mirall. I, com nosaltres, els humans, es va tocar el cap per saber què era, per netejar aquesta marca ", explica Gong Neng.

L'equip de Gong Neng va dur a terme amb els micos tres proves amb un raig làser de color capaç d'irritar l'animal. Després, es va realitzar la mateixa prova però amb un làser de menys potència que el mono podia veure al espill.

Després de diverses setmanes de treball, els monos van ser capaços de tocar la marca projectada pel làser mentre es miraven al espill.

Es tracta del primer estudi, després de quatre dècades de treball, que ofereix resultats tan positius. El professor Gong Neng espera que el seu estudi serveixi per dur a terme teràpies amb gent que no és capaç de reconèixer-se en un mirall.

FONTS D'INFORMACIÓ
http://es.euronews.com/2015/02/05/reconocerse-en-un-espejo/

VÍDEO
<iframe type="text/html" width="640" height="360" src="http://es.euronews.com/embed/298316/" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

ARN: la molècula doctora de l'organisme.

Tothom coneix l'ADN, però sabia vostè que la seva germana petita, la molècula ARN pot ajudar al cos humà a fabricar els seus propis medicaments?

En aquest centre d'investigació a Tubinga, Alemanya, els científics treballen per desvetllar els secrets encara imprecisos d'aquesta molècula.                                                                                                                                                                                  El seu nom científic és l'ARNm, missatger                                                                                                                                   Aquest àcid ribonucleic ajuda al nostre sistema immunològic a protegir-se per si mateix.                                                        Les precisions de la biòloga, Mariola Fotin-Mleczek de CureVac GmbH:                                                                                   "L'ARN missatger és una molècula fascinant. Ha estat concebuda per la natura com a agent terapèutic. Aquesta molècula proporciona una mena de "pla de construcció" per a les nostres cèl·lules. I a partir d'aquest pla, les cèl·lules humanes són capaces de produir qualsevol proteïna.                                                                                                                         I Aquesta proteïna no sempre ha de ser d'origen humà. Pot provenir d'agents patògens, bacteris o viru                                Per això motiu, la molècula es pot utilitzar com un agent terapèutic de manera òptima.                                                 Llavors, el sistema immunitari aprèn a reconèixer les proteïnes d'un virus o d'un bacteri, com a agents estranys al cos humà, i desenvolupa una resposta immune en l'organisme.                                                                                                          No modifiquem l'ARN químicament, sinó que més aviat, aprenem de la natura. Busquem elements naturals que anem a inserir en l'ARN per tal de millorar les característiques d'aquesta molècula.                                                                              Els investigadors tenen grans esperances en aquesta biomolècula, que podria contribuir al desenvolupament de teràpies immunològiques, com el tractament del càncer o les vacunes profilàctiques estables contra malalties infeccioses.

LLOCS D'INFORMACIÓ:

http://es.euronews.com/2015/02/13/arn-la-molecula-doctora-del-organismo/

VIDEO RELACIONAT

https://www.youtube.com/watch?v=8LUp6b0rgio

Descobert un nou biopolímer paregut a la cel•lulosa

S’ha trobat recentment un nou tipus de polisacàrid, paregut a la cel•lulosa, produït per bacteris del sòl beneficiosos per a les plantes. Aquest nou material podria tenir us en els sectors químic, sanitari i alimentari.

El CSIC, descobridors d’aquest nou “β-glucano” ja han patentat un mètode basat en la producció d'elevades d'aquest. L'estudi, , mostra la nova estructura química d'este biopolímer, així com els mecanismes bioquímics que controlen la seua producció.

Aquest nou descobriment podria ser una alternativa a la cel•lulosa, ja que la cel•lulosa és el polímer mes abundant i constituïx la major part de la fibra vegetal i el polisacàrid ara descobert forma també fibres semblants a la cel•lulosa. El nou” β-glucano” conte algunes propietats semblants a la cel•lulosa, com la seua insolubilitat en aigua, també presenta característiques pròpies, com ser més soluble en dissolvents orgànics. Açò permetrà nous usos i aplicacions enfront de la cel•lulosa. A més, compartix propietats amb altres biomoléculas, com les que componen l'anomenada fibra d'avena, d'ús creixent en nutrició i dietética.

Noticia original:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Descubierto-un-nuevo-biopolimero-parecido-a-la-celulosa

Noticia relacionada:

http://www.agenciasinc.es/Noticias/Investigan-con-betacaroteno-para-su-uso-como-aditivo-alimentario

Regenerar la còrnia d'un ull amb l'ajuda dels queixals del seny

L'equip de James Funderurgh i Fatima Syed-Picard, de la Universitat de Pittsburgh a Pennsilvània, ha demostrat que les cèl•lules mare de la polpa dental obtingudes a partir d'extraccions rutinàries de queixals del seny humanes, poden ser induïdes a donar lloc a cèl•lules corneals anomenades queratocits. Aquest fet, podria en el futur, ser utilitzat per reparar les cicatrius en la còrnia.

Milions de persones pateixen ceguesa corneal que es tracta normalment amb trasplantaments de còrnia de donants. Però les donacions de còrnia són escasses i de vegades el sistema immunitari  rebutja el nou teixit. Aquest descobriment podria servir de nova font de teixit corneal per a trasplantaments, a més, fet a partir de cèl•lules del propi pacient

L'equip va injectar els queratocits obtinguts en les còrnies de ratolins sans, on no va haver-hi senyals de rebuig. També van utilitzar les cèl•lules per desenvolupar models d'estroma corneal semblants al teixit natural.

El pròxim pas de la investigació serà verificar si la tècnica pot corregir de manera eficaç cicatrius en la còrnia d'animals.



Notícia original

Noticies relacionades:
- Científics espanyols regeneren còrnies ulcerades
- Els miracles de les cèl•lules mare


Vídeo:

Les neurones decideixen democràticament  si tenim por.

D’acord amb un estudi publicat per l’equip d’investigació del Centre Nacional de Ciències Biològiques de Bangalore (India)  en la revista Nature Neuroscience.

En base als experiments amb rates notaren que hi ha algunes neurones que sempre s’alarmen en front de qualsevol situació; estes estan ubicades en l’amígdala, no obstant, el que tinguem o no temor dependrà de que les altres neurones també tinguin pànic.

En el cas dels rosegadors, foren entrenats per a diferenciar dos sons, un que al acabar anava seguit d’una descarrega elèctrica i l’altre no tenia cap conseqüència. Les neurones de l’amígdala vivien en constant pànic sense importar el so que fora. D’altra banda  les altres reaccionaven sols quan sonava el so seguit de la descarrega elèctrica.

Si totes les neurones s’alertaven les rates demostraven por, si no, pareixien seguir normals.

Multipliquen per cent la capacitat de producció dels làsers de femtosegon

Els làsers de femtosegon permeten, des dels anys 90, el tractament de materials a nanoescala i microescala amb alta precisió, però la seua producció resulta lenta i costosa. Investigadors del Grup d’Òptica (GROC) de la Universitat Jaume I de Castelló han desenvolupat una nova tècnica de processament en paral•lel que permet multiplicar per cent la capacitat de producció d’aquests làsers, millorant el rendiment, reduint el temps i els costos de fabricació i optimitzant l’ús de l’energia del làser. La importància de l’avanç l’ha dut a ser portada d’Optics & Photonics News, la revista de divulgació de referència en el seu camp editada per l’Optical Society of America.

La tecnologia làser permet processar materials, és a dir, modificar localment les seues propietats amb precisió micromètrica (una centèsima part de la grandària d’un cabell) o fins i tot nanomètrica. És el cas, per exemple, dels microxips o dels stents que s’implanten en el sistema arterial i que són fabricats utilitzant tecnologia làser, a causa dels exigents requeriments de precisió perquè funcionen correctament. Jesús Lancis, director del Grup d’Òptica GROC, destaca que l’avanç aconseguit «millorarà considerablement les prestacions d’aquesta tecnologia en permetre processar el material simultàniament en diverses localitzacions i, a més, sense pèrdua de precisió. Tots dos fets són clau per a incrementar la taxa de producció de la tecnologia làser, abaratint d’aquesta manera els costos de fabricació i permetent la seua introducció progressiva en diversos sectors que fins ara utilitzen mecanismes de producció més tradicionals.

Noticia original

Noticia1

Noticia2

Video:

De blanca a cristal·lina.

Diphylleia és una flor blanca amb una peculiaritat, es torna transparent quan entra en contacte amb l’aigua. Quan plou, les flors es transformen com si fossin de cristall.

Per aquesta raó és coneguda com la “flor esquelet”.  Creix en els vessants  humits en les regions més fredes del Japó i China.  

Les seues fulles són grans i amb forma de paraigües, la planta es perenne i pot créixer fins a una altura de 0.4 metres. Floregen a mitjans de la primavera fins a principis de l’estiu.

I quan els pètals de estes flors es submergeixen en aigua, poc a poc comencen a perdre la seua pigmentació blanca, tornant-se completament transparent amb el temps.

Quan es sequen tornen a la seua versió blanca original, segons explica Oditty Central. 

Una bola de foc sobrevola la província de Toledo.

La bola de foc es va produir per l'impacte d'una roca contra l'atmòsferaterrestre a uns 60.000 Km/H

L'impressionant bola de foc que sobrevolà Toledo el passat 20 de febrer –A les 01:47 hora – va ser produïda per l'impacte d'una roca contra l'atmòsfera terrestre a casi 60.000 quilómetros per hora”, explica  el professor Josep María Madiedo de l'Universitat de Huelva, qui ha penjat les imàgens en Youtube.
Després, alvançà ràpidament en direcció sur fins alcançar una alçada final d'uns 30 quilómetros.
Segons Madiedo, son "d'especial relevancia" les senyes que ha registrat l'últim espectroscopi instalat en este centre en agost de 2014, en el marc del conveni firmat entre l'Universitat de Huelva i la Fundació Astrohita.
Les senyes obtingudes per este dispositiu permetran determinar enprecisió la composició de l'objecte que, segons les senyes preliminars, sembla procedir d'un asteroide. Les imàgens i informació que puguen haver registrat altres sistemes de detecció de la Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlits i Meteorits també ajudaren a conéixer millor esta nova bola de foc que ha sobrevolat la Península.

Noticia original

Noticies relacionades:
- La materia oscura, ¿responsable de la extinción de los dinosaurios?

- Los problemas de las centrales termosolares: pájaros calcinados y pilotos cegados

Video:

Els gossos poden distingir els rostres enfadats dels alegres

 Per primera vegada, un experiment dut a terme per l'Institut d'Investigació Messerli de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena (Àustria) amb gossos ha comprovat que aquestos són capaços de diferenciar entre les distintes expressions emocionals del rostre humà.
Estos canins poden distingir amb facilitat entre les cares d'enuig i les d'alegria, a diferència dels ximpanzés o els goril·les  que no han mostrat esta capacitat d'observar els sentiments en els rostres d'altres espècies distintes.

L'experiment consistia a mostrar 15 imàgens a diferents espècies  de gossos on s'observaven o els ulls o la boca amb expressions d'alegria i enuig. Els resultats van demostrar que els gossos eren capaços de distingir ,sense  haver vist eixa cara abans, els dos significats essencials dels rostres: un rostre somrient és positiu i un rostre enfadat es negatiu.

Per tant, si sabem que els animals son capaços de llegir, comprendre i entendre les nostres emocions, s´observara un gran avanç en la relació entre humans i animals.




Noticia original

Noticia relacionada

Què passaria si els continents no s'hagueren separat?

Fa aproximadament 200 milions d'anys, tots els continents estaven units en un sol bloc continental anomenat Pangea. Des de eixe moment, han anat separant-se degut als moviments de les plaques tectòniques  fins al punt de la formació dels continents actuals.

Si els continents no s'hagueren separats, Pangea  estaria situada en la zona de l'ecuador,les temperatures serien altes tot l'any i els mamífers no haurien evolucionat. A més, els fenòmens climàtics serien molt mes agressius i comuns a diferència de l'actualitat. Sense excloure que predominarien insectes, rèptils i amfibis, animals capaços de regular la seua temperatura corporal.

En l'oceà, a mesura que l'aigua s'allunyara de la costa abaixaria la temperatura , i açò ocasionaria l'abundància dels icebergs en el pol, l'augment de la salinitat i la dificultat del desenrotllament de la vida. Hi hauria menys diversitat biològica , ja que en llocs com Madagascar o les illes Galàpagos, moltes especies son exclusives.

Noticia original

Noticia relacionada



Video relacionat:

El dinosaure amb el coll més llarg

 Fa 160 milions d'anys Qijianglong, un sauròpode , tènia un coll inclús mes gran del que els paleontòlegs estan acostumats a veure. Pareix desafiar la llei de la física , ja que ocupa la mitat del seu cos , quan el normal és que ocupe un terç.

 El nou dinosaure, els restes del qual han sigut descoberts a Xina per investigadors de la Universitat d'Alberta, pertany al grup dels mamenquisaurios , caracteritzats pels seus extensos colls.Les vertebres d'este dragó estan farcides d'aire , la qual cosa els permetia moure les articulacions de dalt a davall i no als costats.

El descobriment demostra que podria haver-hi grans diferències entre els mamenquisaurios , encara que este llinatge només va existir a Àsia. Es pensa que algun tipus de barrera física, com el mar, va  bloquejar a esta especie impedint que evolucionaren fora de Xina.

Noticia original

Noticia relacionada



Video relacionat:

COM S'ORIGINA L'OLOR A PLUJA

Aquest inconfusible aroma rep el nom de: petricor. L'origen del característic olor de pluja i terra mullada que es queda en l'ambient després que haja plogut ha estat fruit de molta especulació científica, ja que no se sabia quin era el mecanisme pel qual s'alliberava. Ara, un grup de científics creu que ha aconseguit trobar el mecanisme d'aquesta olor.

Els investigadors han observat que quan cau una gota contra una superfície porosa atrapa minúscules bombolles d'aire en el punt de contacte. 

Posteriorment les bombolles viatgen cap amunt a través de la gota per explotar arriben a la superfície, alliberant amb això una xicoteta quantitat de núvols de partícules en suspensió procedents del sòl. 

En el seu estudi han sigut capaços d'inclús de precedir quina quantitat d'aerosols es alliberaven depenent de variables com la velocitat de caiguda de les gotes i la permeabilitat i porositat de la superfície de contacte. 

Per a determinar tot açò han fet ús de càmeres d'alta velocitat i "pluja artificial" generades al laboratori deixant caure les gotes sobre diferents sòls i diferents altures. 

"Fins ara no se sabia que es pogueren generar aerosols a partir de la caiguda de gotes de pluja a terra", "Aquesta troballa pot ser un gran punt de partida per a treballs futurs que revelaran com microbis i químics que es troben en el sòl poden alliberar al medi ambient i, fins i tot, arribar fins als éssers humans", "Es tracta d'un fenomen tremendament comú i és estrany que ningú hagi observat aquest mecanisme anteriorment", comenten els investigadors. 

                                                                                      Notícia original         

Notícia relacionada   

Desenvolupen "insulina intel.ligent" per a tractar la diabetes.

Els pacients de diabetes podrien evitar el pesat seguiment constant dels nivells de sucre en la sang, gràcies al recent desenvolupament d'una forma "intel·ligent" d'insulina, que s'activa de manera automàtica en elevar la glucosa. Aquest tipus d'insulina s'activa de manera automàtica en elevar la glucosa.
Un grup d'investigadors estadunidense desenvoluparen un innovador compost que podria revolucionar la forma en què es tracta la diabetes tipus 1 i encara que per ara es troba en fase experimental, ha resultat ser eficaç en ratolins.
Danny Chou, biòleg químic a la Universitat de Utah que va dirigir la investigació, afirma que aquesta "insulina intel·ligent" substituiria les anàlisis de sang i les repetides injeccions durant el dia per mantenir el sucre en la sang sota control.
 Una sola dosi del nou compost es mantindria en circulació en el cos durant un màxim de 24 hores i s'activaria en cas necessari, quan els nivells de sucre s'eleven, de manera que els pacients haurien de injectar-se una vegada al dia, explica el científic .
La diabetis tipus 1, que normalment comença en la infància, és una malaltia autoimmune en la qual el cosa mata a totes les seues cèl·lules beta pancreàtiques que produeixen insulina, la qual regula el sucre en la sang i sense elles els nivells de glucosa fluctuen sense control.
En teoria amb la insulina intel·ligent no hauria cap d'aquests problemes: massa insulina o poca, du problemes al respecte. La "insulina intel·ligent", coneguda com Ins-PBA-F, està dissenyada per unir-se a una proteïna de la sang anomenada albúmina, tan aviat com s'injecta, la qual cosa permet que s'emmagatzeme en el cos i s'allibere quan els nivells de sucre arriben cert llindar.
L'equip d'investigadors esperen provar el tractament en pacients humans dins de dos a cinc anys.

Noticia original

Noticies relacionades:
Noticia 1
Noticia 2

video

EL SOL ENS AFECTA FINS I TOT EN LA FOSCOR

El sol danya l'ADN fins i tot quan ens trobem a l'ombra i aquest fet manté a un equip d'investigadors analitzant els efectes de les radiacions ultraviolades sobre la pell. Com a conclusió s'ha tret que el dany genètic que produeix la radiació solar no s'atura quan es deixa d'estar exposat, sinó que es perllonga durant hores encara que s'estiga en la més completa foscor.

El dany causat en l'ADN a causa de la radiació solar, és la causa principal del càncer de pell, juntament amb el melanoma, encara que aquest és menys habitual, però pel contrari, més agressiu.

L'origen d'aquest dany genètic es troba les mateixes cèl·lules que protegeixen la pell del sol: els melanòcits. El nou estudi realitzat per investigadors demostra que la melanina també mostra un efecte cancerigen. Quan els melanòcits de la pell reben radiació ultraviolada, comencen a afegir lletres addicionals al seu ADN i provoquen unes errades que poden disparar l'aparició del càncer. Generalment el dany causat es troba quan estem "a fosques". 

Finalment, d'una manera més detallada s'ha determinat que el dany genètic s'origina per una mena d'excitació química que altera el comportament d'un electró de la melanina. La pròpia energia que allibera eixe procés afecta l'ADN i provoca que encara que ens trobem en la foscor continue acumulant errades de la mateixa manera que ho fa quan estem exposats al sol. Aquest fet afecta tant quan estem exposats al sol com a les cambres de raig ultraviolats.                                                                           

Notícia original 

Notícia relacionada

                 

Dos enormes estrellas están en proceso de fusionarse en una sola

Els astres del sistema MY Camelopardalis estan ja tan a prop que comparteixen embolcall i acabaran formant un únic objecte d'unes 70 vegades la massa del Sol

  Les dues orbiten al voltant d'un centre de masses comú, i acabaran fusionant-se en una única estrella supermasiva, diuen els científics, d'unes 70 vegades la massa del Sol. "Serà dins d'alguns milions d'anys.

Cuando las dos estrellas se fusionen, la nueva “seguirá su evolución normal, quemando hidrógeno, luego helio… y, posiblemente acabe su vida en una gran explosión de supernova”, añade Lorenzo en el Observatori de Calar Alt (Almería).


"Aquest és el sistema binari més massiu que s'ha descobert format per estrelles de la seqüència principal, és a dir, que estan cremant hidrogen", apunta Lorenzo.

A l'estar tan a prop, aquestes dues estrelles transfereixen massa una a l'altra i el material de les seves capes més externes formen, un únic embolcall, conclouen aquests científics, indiquen que aquest sistema binari es va formar pràcticament com es troba ara,les estrelles ja estaven gairebé en contacte en el moment de la seva formació, expliquen en Centre de Astrobiología (CAB), la investigadora Miriam García és coautora del treball. 

 Lorenzo i els cientifics han basat la seva investigació en els espectres de llum del sistema binari presos des del telescopi de 2,2 metres de diàmetre de Calar Alto (Almeria), el que ha proporcionat informació essencial per determinar les propietats d'aquest parell d'estrelles, com la seva temperatura superficial i la seva mida.

link video estrellas 
 LINK
 NOTICIA  
VIDEO 

La gola de la bèstia

El Observatorio Europeo Austral publica la última imagen del misterioso glóbulo cometario CG4

Com la boca oberta d'una gegantina criatura celeste, el glòbul cometari CG4 brilla en una nova imatge del VLT (Very Large Telescope).
L'objecte, també conegut com la mà de Déu, es troba a uns 1.300 anys llum de la Terra, en la constel·lació de Puppis.
Gràcies a la il·luminació per la llum de les estrelles properes, es pot observar que la part superior està formada per un espès núvol de gas i pols.

La mida relativament petit és una característica general d'aquests objectes. Tots els glòbuls cometaris trobats fins ara són núvols aïllades, relativament petites, de gas neutre i pols, situats dins de la Via Làctia i envoltats per material calent ionitzat. No obstant això, el seu nom es deu a la seva semblança amb els estels, encara que no tenen res en comú amb aquests cossos celestes. La seva naturalesa exacta segueix sent un misteri, encara que se sap que solen ser llocs on neixen estrelles.


 
Uns defensen que aquests van poder ser originalment nebuloses esfèriques la formació va ser interrompuda, adquirint la seva nova i inusual forma a causa dels efectes de l'explosió d'una supernova propera. D'altres, que els glòbuls cometaris adquireixen aquesta manera a causa dels vents estel·lars i la radiació ionitzant provinent de les calentes estrelles massives de tipus OB.  

Aquesta imatge forma part del programa Joies còsmiques d'ESO, una iniciativa de divulgació que produeix imatges d'objectes interessants, enigmàtics o visualment atractius utilitzant telescopis del ESO,


NOTICIA 
LINK

VIDEO:

 

Noves antibiótics fan resistència a bacteries superresistents.

una nova familia de antibiótics creada pel laboratori Hancock de la Universitat de la Culumbia Britànica, promet ser una ajuda important en la lluita contra les bactèries superresistents. El treball publicat per Cell Press, es basa en atacar a les colonies de microorganismes. Aquestos formen pel·licules( biofilms en la terminología científica) que els donen una especial resistencia. El grup de pèptids( petites proteines) desenvolupats, actua contra un dels compostos que serveixen per confeccionar eixe teixit.

Les colonies bacterianes, que son comunitats multicel·lulars, s´estima que causen el 65% de totes les infeccions en humans i son fins mil vegades més resistents a antibiòtics convencionals que les que bacteries que porten un mode de vida solitari.

Part de l´eficacia d´aquestos nous antibiòtics está en la seua estructura. En la naturalesa, les proteines tenen una configuració que polaritza la llum cap a l´esquerra. Ja amb anterioritat l´equip de l´investigador havia treballat amb prototips d´antibiòtics amb aquesta configuració, pero s´han trobat un problema: és l´estructura per la que están preparats els mecanismes de neteja de l´organisme que destrueix les proteines que sobren. Per evitar aquest perill, al menys temporalment, el que han desenvolupat son mol·lecules que son l´imatge especulat de les naturals anomenades dextrógiras, que polaritzan la llum cap a la dreta. Aquest sutil canvi fa que les proteases( proteines que trenquen proteines) que deurien destruirles no les poden atacar tan facilment, És com si una persona fora vulnerable a un robot que l´identificar per portar una pistola en la má dreta, i el burlara pasant-se l´arma a l´esquerra.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIES RELACIONADES
* NOTICIA 1
* NOTICIA 2

Nous mecanismes neuronals expliquen per què els porros donen fam

Un grup internacional de científics ha trobat l'explicació neuronal sobre per què el cannabis augmenta les ganes de menjar.

 Sempre s'havia considerat que les neurones POMC eren les responsables de calmar la sensació de fam. Per això, es creia que l'impuls de menjar es produïa quan abaixava el nivell d'activitat d'aquest grup de cèl•lules nervioses. Paradoxalment, els nous experiments, realitzats amb ratolins, han mostrat que estes neurones augmenten la seua activitat quan entren en contacte amb els cannabinoides. "Trobarem que les cèl•lules que redueixen la gana s'activen de manera diferent de l'entrar en contacte amb el receptor cannabinoide CB1R", indica l'investigador. "La activació de les neurones dirigida pel receptor fa que alliberen substàncies químiques diferents de les que normalment se segreguen quan promouen la sacietat".
Conèixer aquest inesperat mecanisme podria ser útil per a tractar trastorns de la conducta alimentària.

També es demostra que el THC, compost actiu de la marihuana, influeix sobre certs receptors del cervell vinculats al sentit de l'olfacte. Els ratolins es tornaven més sensibles a l'olor del menjar i augmentava el seu gana. Aquest també es un dels motius per els que consumir cannabis dona ganes de menjar.

•Noticia original:
http://www.agenciasinc.es/Noticias/Nuevos-mecanismos-neuronales-explican-por-que-los-porros-dan-hambre

•Noticies relacionades:
http://www.nature.com/nature/journal/vaop/ncurrent/full/nature14260.html

•Video:

Un xip implantat a la mà per obrir portes o fer fotocòpies

El complex d'oficines Epicenter d’Estocolm va ser inaugurat fa tot just unes setmanes amb l'objectiu d'albergar a empreses que es dediquin a la innovació. És per això que en aquest nou complex, els treballadors poden obrir les portes o fer fotocòpies amb un xip implantat a la mà.

Aquest xip és de la mida d'un gra d’arròs, mesura uns dotze mil·límetres. Inclou un codi i s'injecta amb una xeringa. Format per una antena i un microxip, aquest dispositiu no necessita bateries per funcionar. 

Es tracta d'un mitjà d'identificació per comunicar-se amb altres objectes que es trobin al voltant de l’usuari. Tot el que el treballador ha de fer per obrir una porta és passar la seva mà per un sensor, també pots imprimir de manera segura documents, etc.

En el futur, aquest xip podria permetre també als seus usuaris comprar menjar a la cafeteria de l'empresa o fins i tot revisar el seu estat de salut.

Notícia original

Notícies relacionades:


-El chip, del tamaño de un grano de arroz, se implantará en 700 empleados, y se utilizará para hacer fotocopias, abrir puertas o pedir un café.

Vídeo:

L’equip VIA-UJI dissenya la casa solar éBRICKhouse

Al juny del 2012 un grup d'estudiants de la Universitat Jaume I de Castelló i de la VIA University College de Horsens(Dinamarca) van fer els primers esbossos del que es convertiria en una casa solar anomenada éBRICKhouse. Aquest projecte es postularia posteriorment com un dels 27 que participaran en la competició universitària més prestigiosa del món en edificació sostenible: Solar Decathlon Europe, que celebrarà la seva edició del 2014 a Versalles, França. Del 27 de juny al 15 juliol 2014 una vintena de cases solars, construïdes per altres tants equips d'universitats de tot Europa, seran avaluades per determinar quina és la més innovadora, sostenible i eficient.

Dos anys separaran els esbossos del resultat final. Dos anys carregats de multitud de sensacions. De treball. De lliuraments. De nervis. D'il·lusió. Cada pas ens acosta més al nostre objectiu: observar la Château de Versailles des de la nostra casa solar, la casa que representarà dues ciutats diferents, de dos països diferents amb cultures totalment diferents: Castelló i Horsens.

équipe VIA UJI és el nom de l'equip format per estudiants voluntaris de la Universitat Jaume I i la VIA University College que estan elaborant aquest projecte sense més benefici que la satisfacció personal de formar part d'aquesta iniciativa excepcional. Es tracta d'un equip multidisciplinari que permet treballar i aprendre als seus integrants. Fomenta el treball en equip i ajuda a cada un a desenvolupar habilitats especialment útils per a la societat actual. Els estudiants posen tot el seu esforç, els seus coneixements, les seves hores i la seva dedicació en alguna cosa en el que creuen, en alguna cosa que de debò els importa. Una cosa que pot millorar la societat respectant el medi ambient.

Noticies relacionades


Noticia original


Video:

El sol danya l'ADN fins a l'ombra

El sol danya l'ADN fins a l'ombra. Això que pot resultar paradoxal és el que manté un equip internacional d'investigadors després d'analitzar els efectes de la radiacióultraviolada (com la solar o la que emeten les cabines de bronzejat) a la pell. Les seves conclusions mostren que el dany genètic que produeix la radiació solar no s'atura quan es deixa d'estar exposat, sinó que es perllonga durant hores encara que s'estigui en la més completa foscor.

Els danys en l'ADN causats per la radiació solar són una de les principals causes del càncer de pell, inclòs el melanoma, que és menys comú però més agressiu que la resta. A Espanya, igual que en molts altres països desenvolupats, la incidència de melanomes i altres càncers de pell no deixa d'augmentar i es calcula que les variants més greus podrien triplicar en 15 anys.

L'origen del mal genètic està en les mateixes cèl·lules que protegeixen la pell del sol: els melanòcits. Alguns estudis recents ja havien apuntat que la melanina que produeixen podria estar involucrada en el càncer de pell. El nou estudi, realitzat per investigadors als Estats Units, el Brasil i França i publicat a Science, demostra que la melanina té també un efecte carcinogènic.

Les bones notícies són que el procés de degradació observat és lent. Això pot ajudar a desenvolupar una mena de "crema de la tarda després" amb compostos que poguessin frenar el dany en l'ADN i evitar aquests efectes retardats de la radiació solar o la de les cabines bronzejadores, assenyalen els investigadors en el seu estudi. Un d'aquests compostos pot ser la vitamina E, argumenten.

Noticies relacionades:  

Eviteu l'exposició excessiva al sol

Prendre el sol sense deixar-s'hi la pell

Noticia original:

La luz del sol daña la piel hasta en la oscuridad

Video