Un anglés de 44 anys, el primer humà en curar-se del VIH

Després d'anys d'investigació s'ha aconseguit curar a la primera persona de VIH en el món. Es tracta d'un home de 44 anys de nacionalitat anglesa.
El home ha estat el primer en l'aparició de resultats arran d'una investigació de diferents universitats del Regne Unit. El tractament es va provar en 50 persones, consisteix en localitzar i destruir el virus al cos, però a més també les cèl·lules on el VIH no està present.
La investigació s'ha portat a terme amb dos de les universitats de més prestigi del panorama mundial, com són Cambridge i Oxford.
Així i tot els metges demanen temps i paciència, per assegurar-se volen esperar uns mesos, i així declarar el pacient com a totalment curat.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Dos grans farmacèutiques desenvoluparan una vacuna contra el coronavirus.

Sanofi i GSK dues companyies de farmàcia han signat una carta per poder desenvolupar juntes la vacuna contra el COVID-19 i que, si funciona, entraria en el mercat després d'un any.

La intenció d'aquesta vacuna contra el COVID-19 és combinar coneixements i tecnologia.

La francesa Sanofi mitjançant una tecnologia que permet aconseguir una rèplica genètica exacta podria aportar un antigen de la proteïna S del coronavirus.
La britànica GSK posarà la seva tecnologia de producció de vacunes adjuvants per a l'ús pandèmic

L'adjuvant serveix per reforçar la resposta immunitària i així aconsegueix que les vacunes puguin ser més fortes i duradores.

Les dues companyies també estan en contacte amb el responsable de Vacunes de Sanofi: David Loew i el president de vacunes de GSK, Roger Connor.


Aquest grup tractés de cercar solució per poder desenvolupar la vacuna i on tinguin també un preu adquisible per al món gobal.


GSK i Sanofi fan a pactar juntes i traguessin nova informació en les properes setmanes.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

L'Hospital de Conca participa en un assaig per prevenir la malaltia en sanitaris

A través d'un pla nacional sobre la Sida, el ministeri de salut fa un estudi en el qual participa l'hospital de Conca, es tracta d'uns dels millors assajos per no dir el més clínic i un dels més grans de món, en el qual participaran moltes persones de l'àmbit mèdic com: farmacèutics, gent de laboratoris, infermers ...

L'objectiu seria comptar amb els primers resultats i seran avaluar el risc de la malaltia de l'COVID-19.

El primer que faran serà administrar de manera preventiva i aleatòria alguns medicaments que prevenen de la comunitat científica.

Faran 3 comparacions de tractaments estratègics:
El primer tractament durarà 12 setmanes tot i que es realitzaran anàlisis mensuals per avaluar cada opció.
El ministeri de sanitat, a través del Pla Nacional de la SIDA amb grans ajudes busca protegir als professionals sanitaris que es troben en mans de lá pandèmia i als pancientes que són els que poden transmetre la malaltia.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Intel·ligència artificial per predir casos futurs de diabetis

Prevenir la diabetis és molt important per reduir el risc de malaltia i mort, però els mètodes per predir quines persones sanes desenvoluparan diabetis, han resultat ser insuficients per als objectius que seria ideal aconseguir.

Akihiro Nomura, de la Universitat de Kanazawa al Japó, ha investigat l'ús d'aprenentatge automàtic, que abans era esmentada com la modalitat d'intel·ligència artificial, en el diagnòstic de la diabetis.

Les persones sense diabetis es van fer durant el període d'investigació més de dues revisions mèdiques anuals.

El resultat van ser 4.696 pacients nous de diabetis, que és el 7,2%. El seu model computeritzat va predir que la diabetis en un futur tindria una precisió total de el 94,9%.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Detectat un forat inusual en la capa d’ozó

La capa d’ozó és una capa que ens protegeix de la radiació ultraviolada tan nociva que produeix el Sol. És natural i està formada d'un gas d’ozó situat en l'estratosfera del nostre planeta. El forat del qual normalment es parla quan és referim al forat de la capa d’ozó és el que està situat al Pol Sud.

Però durant les últimes setmanes uns científics del Centre Aeroespacial Alemany, han detectat una forta caiguda dels nivells d’ozó en regions pròximes al Pol Nord, un lloc un poc inusual perquè aparega un forat en la capa però que gràcies a l'escalfament del globus, juntament amb la gran disminució de l’ozó en aquesta zona, han produït un forat de considerable mida.

Els científics han pogut fer aquest descobriment  gràcies a la tecnologia del satèl·lit Sentinel-5P, que ha pogut monitorar la formació d’aquest forat d’ozó en l’àrtic. Aquest satèl·lit també va ajudar en el passat a descobrir forats xicotets, però ha sigut de vital importància per descobrir aquest.

NOTICIA ORIGINAL

Notícies relacionades:
-https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/ciencia/2020/04/06/5e8b43e7fc6c83f7538b45f5.html
-https://computerhoy.com/noticias/life/formando-nuevo-agujero-capa-ozono-artico-619967

Video:

Fabriquen implants cerebrals tous amb una impressora 3D.

La tecnologia d'impressió 3D ha entrat de ple en el camp de la medicina, amb la possibilitat de fabricar pròtesis, òrgans o facilitar la investigació amb cèl·lules. Els elèctrodes en el cervell permeten tractar nombrosos trastorns i monitoritzar l'activitat d'aquest òrgan tan vulnerable per a comprendre millor el seu funcionament. Segons assegura en la revista Nature Communications l'equip liderat per Xuanhe Zhao, aquest implant bla s'adapta millor al contorn del cervell. L'equip de Zhao ho considera una alternativa als elèctrodes metàl·lics actuals que monitoritzen l’ activitat cerebral i que estimulen determinades regions del cervell amb l'objectiu de reduir els símptomes de l'epilèpsia, de la malaltia de Parkinson o de pacients que pateixen una depressió greu.

A més, destaquen que aquest tipus de tecnologia permetrà fabricar dispositius de llarga duració. «En aquesta investigació hem demostrat que un implant neuronal bla imprés pot mesurar l'activitat d'una neurona durant dos setmanes, un període de temps comparable al d'alguns implants metàl·lics. El nostre objectiu és que la següent generació de dispositius blans puga funcionar durant mesos o inclús anys en rates», explica al MÓN Xuanhe Zhao.

Les nanofibres són una mescla d'aigua i nanofibres de sulfonats de poliestiré i s'utilitzen en l'actualitat com a revestiment antiestàtic de superfícies , en dispositius com les pantalles tàctils. Amb este material que condueix l'electricitat van imprimir diversos dispositius, entre ells un xicotet elèctrode flexible que, posteriorment, van implantar en el cervell d'un ratolí. Eixe elèctrode monitoritzava l'activitat d'una neurona del rosegador, que es traslladava lliurement per un espai controlat. 

Notícia original
Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Video:

Un medicament utilitzat per a malalties com la malària i l'artritis reumatoide podria frenar els contagis del coronavirus.
L'infectòleg Oriol Mitjà va rebre aquesta proposta i s'ha acceptat per a començar amb rapidesa amb l'experiment.
Tot açò es provarà amb 199 infectats per la famosa malaltia que pendran el fàrmac durant 7 dies. El que es busca aconseguir és que es trenque la cadena de contagis, mentre no hi haja una vacuna.
Es podria reduir en quasi 10 dies el plaç de contagi de la malaltia, passant així de 14 dies prenent el medicament tradicional a entre 3 i 4 dies amb la combinació de l'antiviral i la cloroquina.
S'ha tingut molta pressa per a començar aquest experiment, ja que el 21 dies se sabrà si realment funciona, i és molt de temps per a una malaltia com aquesta. Per als investigadors seria un èxit que la transmissió es reduisca entre un 5 i un 15%.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El crani que està canviant el que creiem saber sobre l'evolució.

Es va trobar una calavera de 3,8 milions d'anys i com tenia trets semblants al australopithecus anamensis, ho van assignar en aquesta classe, el van nombrar MRD. Lucy, era considerada durant molt de temps l'avantpassat de l'ésser humà més antic, però aquests trets oposats en el MRD, com els paladars més profunds, posen en dubte que Lucy evolucionara a partir de l'A. anamensis.

D'altra banda, hi ha trets com l'os frontal, que resulta ser diferent a la del MRD, per tant, té sentit que pertanya a un A. afarensis. Revisant totes aquestes dades, i sabent l'edat dels A. afarensis i anamensis, haurien d'haver conviscut aprox. 100.000 anys, això és una prova que no han evolucionat d'un sol grup ancestral, per la qual cosa hauríem de tornar a estudiar la línia evolutiva i pot ser fer alguns canvis respecte l'evolució i el que creguem avuí en dia.

Notícia original.
Notícia relacionada 1.
Notícia relacionada 2.

Descoberta a Etiòpia l'eina de pedra afilada més antiga.

S'ha trobat a la vora d'una font a Etiòpia un “ganivet de pedra” anomenat “Bokol Daura Un”, afirmen que té aproximadament 2,55 milions d'anys i ha estat enterrat tant de temps ja que en estar prop de la font, l'aigua ho va enterrar ràpidament.

El lloc on es va descobrir aquest “ganivet” coincideix amb el fòssil més antic del gènere “Homo”, que té uns 2,78 milions d'anys a més de coincidir també amb els fòssils d'alguns animals.

El geòleg Christopher Campisano, va ser qui va veure abans que ningú unes pedres afilades sobreeixint d'uns sediments.
Deixant de costat Etiòpia, a Kenya van descobrir també possibles eines més antigues encara però de tipus martell.

Notícia original.
Notícia relacionada 1.
Notícia relacionada 2.

Un astrofísic acaba amb el nas ple d'imants després d'intentar crear un collar contra el coronavirus

L'astrofísic australià Daniel Reardon, de la Universitat de Melbourne, va haver de ser ingressat després de provar, sense èxit, la construcció d'un artefacte per a previndre el coronavirus, que va acabar amb diversos imants industrials adherits al seu nas. El seu propòsit era dissenyar un collar que xiulara quan s'acostara les mans a la cara, per a evitar així una forma comuna de contagi. La idea era portar uns imants en les nines i altres en el coll, i que es disparara l'alarma quan uns s'acostaven a altres.

Les peces es van adherir fortament entre si, formant dos pinces, una a cada costat del nas. Quan l'investigador va tractar de llevar-se els imants de fora del nas, estos van quedar atrapats junt amb els de dins. Un últim intent, després de buscar en Google la solució, va ser utilitzar nous imants per a atraure'ls a tot cap a fora del nas.

Però l'astrofísic va perdre l'adherència i van acabar tots dins. «En aquest punt, em vaig quedar sense imants»Un últim intent d'extraure tots els imants amb unes tenalles va fallar també, perquè aquesta ferramenta quedava igualment imantada. «Va ser un poc dolorós», recorda Reardon.

Al final, dos metges li van aplicar anestèsia en l'hospital i li van extraure els imants. L'astrofísic es troba ja a casa i teletreballant amb normalitat.

Noticia Original
Noticia Relacionada 1
Noticia Relacionada 2

Video:

Investigadors australians demostren que un fàrmac antiparasitari mata al coronavirus en 48 hores.

Un estudi dirigit per BDI de la Universitat de Monash, ha evidenciat que hi ha un medicament, denominat ivermectina, que està disponible en tot el món, que és capaç de matar al virus en 48 hores. 

Es tracta d’un medicament antiparasitari aprovat per l’Agència Americana de Medicament encara que els experts han dit que encara s’ha de fer assajos amb persones.

La ivermectina és un medicament segur, però el següentkhuuhiuu pas és comprovar si la doses que es pot usar en humans serà efectiva. L’ús d’aquest medicament per a combatre la Covid-19, dependrà dels resultats que done.

notícia original

notícia relacionada 1 

notícia relacionada 2

Nadia, una tigressa del zoo de Nova York, dóna positiu en coronavirus

Al zoo de Nova York del Bronx una tigressa anomenada Nadia, de 4 anys, ha donat positiu en coronavirus, podria ser la primera infecció d’un animal als Estats Units. Potser s’haja contagiat por un cuidador que en eixos moments no tenia símptomes.

La seva germana Blau, dos tigres siberians més i tres lleons africans han desenvolupat una persistent tos seca, i es troben a l’espera de més anàlisis.

Van tancar el zoo el 16 de marzo sense cap animal més amb símptomes. I anuncien que s’han pres mesures de prevenció per al personal que cuida dels felins en tots els zoològics.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2 

L'hivern més càlid del segle XII en Espanya.

L'hivern del qual acabem d'eixir aquest 2020 ha batut rècord en Espanya, registrant una temperatura mitjana de 9,7 °C, que són 1,8 °C per damunt de la mitjana que s'havia registrat en els anys anteriors. Convertint-se així en l'hivern més càlid del segle XII a Espanya.

A més, també ha sigut el segon hivern més calorós des de l'any 1965. Es van registrar temperatures més altes de el que és normal en la major part de la península i en les illes Balears, mentre que en les illes Canàries no van passar quasi la temperatura mitjana. I segons l'AEMET, les temperatures van ser més altes en les zones muntanyoses i en les parts més elevades dels altiplans.

Però tot no es va eixir de el que és comú, ja que les precipitacions de pluja que havien sigut cada vegada més escasses en anys anteriors, van poder recuperar els valors normals, que rondaven els 192 mm. Les precipitacions tan sols es van quedar un 4% per davall de la mitjana. Destaca la ciutat de Melilla, extremadament seca.

NOTICIA ORIGINAL

Noticies relacionades:

-https://elpais.com/sociedad/2020-03-18/espana-registra-el-invierno-mas-calido-de-este-siglo.html
-http://www.aemet.es/ca/noticias/2020/03/Invierno_mas_calido_del_siglo_2020

Video:

El coronavirus pot passar d'un gat a un altre, però no entre gossos

Primer que res, no està provat en cap lloc, que els gats o gossos puguen contagiar als humans. A més a més, un dels objectius de la investigació, és trobar espècies que puguen ajudar a testar la vacuna contra la Covid-19, que seria l'únic remei que acabaria amb aquesta l’alarma mundial.


"Hem descobert que la SARS-*CoV-2 es replica escassament en gossos, porcs, pollastres i ànecs, però eficaçment en fures i gats", afirma la recerca, realitzada des de l'Institut de Recerca Veterinària de Harbin (la Xina).


Els científics van observar la SARS-*CoV-2 en les vies respiratòries de cinc gats domèstics de huit mesos d'edat. En dos es van trobar partícules infeccioses en el seu curs respiratori superior, sense que arribaren a envair els pulmons. Als altres se'ls va introduir en gàbies al costat de tres gats no infectats, dels quals només un va acabar infectat.

Els resultats, diuen que aquests animals poden contagiar-se entre si a través de partícules inhalades en l'aire. Només un gat va resultar infectat d'aquesta forma i, dels quatre que tenien el coronavirus, tots van desenvolupar anticossos contra aquest, sense que cap caiguera malalt.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El hospital de Igualada conté 84 dies de pandèmia

.

El hospital de Igualada ha donat a coneixer les morts que han habut de moment per aquesta pandèmia que han sigut un total de 84 morts. Aquestes dades les ha donat el Departament de Salut el dissabte.

Les dades d’aquest dissabte deien que hi havia un total de 147 defuncions als hospitals, cases, o als llocs sanitaris com els campament hospitalaris. També des del centre hospitalari de Anoia han donat les dades de 788 casos positiu des de que va començar la pandèmia.

Les dades també diuen que 371 persones han sigut ingresades per el Covid-19 i d’eixos 27 han passat per la UCI
91 PROFESSIONALS CONFINATS

En el hospital d’Igualada hi han 888 personal sanitari dels quals 91 ara mateixa hi estan confinats. Deien que van arribar a aplegar al 40% dels personal sanitari confinat.

També deien en el text que van arribar a tancar algunes plantes però que ara ja estan obertes i enviar a gent hospitalitzada a Anoia.

En aquests moment hi tenen 18 llits UCI i 65 per a pacients lleus, entre els hospitals de dia i les sales de consulta externes

CIRCUIT AMB LES FAMÍLIES

En el hospital han instalat un metode per a que els pacients puguin parlar amb els seus familiars via whatsapp o via telèfon. Tambè han fet que hi hajen personal per psicologia per als pacients per a donar anims, nutricional i fisioterapeuta.

Des de el hospital de Igualada com tot està tornant poc a poc a la normalitat diuen que no en relaxem.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video Relacionat

Descobreixen un gran forat en la capa d'ozó sobre l'Àrtic

L'ozó és el component de l'atmosfera que protegeix a la vida en la Terra de la radiació ultraviolada que emet el Sol. Per a evitar que la capa protectora que aquest forma continués afeblint-se, es van prohibir els CFC, en l'Acord de Mont-real.

Ara, a l’Àrtic s'ha descobert un forat de gran tamany. Creuen que es reduirà en poques setmanes i no suposarà un problema per a la salut de les persones. Encara que, si es desplacés cap a zones més poblades, es recomanaria l'ús de protector solar.

Els científics pensen que el forat s'ha produït a causa dels forts vents de l'oest i les masses d'aire fredes que han provocat la formació de núvols de compostos químics procedents de les activitats industrials.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Per què en fan mal els ossos quan fa humitat?

Añadir leyenda

Es una qüestió que ho diuen tots però no hi ha una evidència científica. Es deberes que hi ha dolor en els ossos al pas del temps però no sols és per la humanitat. Però a les persones que més els passa son els de la mal.laltia cròniques o els que es recuperen de les lesions.

S’han fet estudis per relacionar el canvi de temperatura i el dolor en els ossos però no han trobat ningún resultat. Els que si que poden tindre eixe dolor segons les investigacions son les persones en dolor crònic.

En 2011 es va fer un estudi sobre els pacients de artritis reumatoide on es veia que una certa part dels pacient si que es veuen afectats. Però sols era a la humitat, pressió i temperatura.

El viure en un clima o en un altre no té el perquè de provocar mes dolor a les persones d’eixe lloc en concret. El dolor que ens pot provocar es per els canvis que hi ha dins de un mateix clima.

Els científic han intentat aillar a un cert factor per veure si tenia alguna cosa a veure però no hi han donat resultat com pot ser la humitat o la temperatura. Però si que han encontrat relació en la pressió atmosfèrica o en els seus canvis.

Diuen que pot pareixer produir un impacte biofisiològic en el cos. Aixó son els nostres teixits estan consolidats i pot ser que que la pressió atmosférica pot influir en contraure o expandir-se.

En resum la pressió atmofèrica pot influir en els teixit i això fer que es sensibilitzen els nostres receptors nerviosos.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Vídeo Relacionat Video Relacionat

La “superlluna” més especial i la més gran i brillant de 2020

Durant confinament, hem gaudit un gran esdeveniment astronòmic. En la nit del 7 al 8 d'abril es va poder veure la lluna plena més especial de l'any pel fet que van coincidir diverses circumstàncies.

Va ser la més gran i lluminosa de l'any, en produir-se en el perigeu, cosa que no sol succeir. També es tracta de la primera de la primavera, vinculada tant a la Pasqua jueva com a la Setmana Santa cristiana. A més, és la tercera d'una sèrie de quatre “superllunes” (la nit del 6 al 7 de maig, veurem la quarta).

Finalment, cal aclarir que el terme “superlluna” no pertany a l'àmbit científic. Es refereix, al fet que el satèl·lit es veu una mica més gran i brillant, alguna cosa que no resulta evident als ulls no acostumats. En aquest cas es va veure un 15% més brillant i un 7% més gran que el diàmetre aparent mitjà.

Notícia original

Notícia relacionada 1
Notícia relacionada 2

Un astrofísic acaba amb el nas ple d'imants després d'intentar crear un collar contra el coronavirus

Un científic australià de la universitat de Melbourne, Daniel Reardon volia fabricar un objecte per reduir els contagis del coronavirus però no li va funcionar bé i va acabar a l'hospital després de provar l'invent.
El que ell volia dissenyar era un collar, el qual puguera fer algun tipus de so per a quan acostares les mans a la cara pitara per a evitar més contagis.

El cientific i investigador, a causa de provar el seu invent, se li van quedar els imants atrapats dins del nas i després no els podia traure.
Al provar l'invent i eixir-li mal, va haver d'anar a l'hospital per poder llevar-li els imants ja que ell ho va intentar de moltes maneres i no va poder. Els metges ho van agarrar a risa quan ho van vore i van pensar que era una cosa normal a causa del confinament i avorriment a casa d'aquests dies.

Finalment, va arribar a la conclusió de que va ser una experiència però que ell no era expert per a fer invents d'eixe tipus i menys amb circuits.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Detecten un inusual forat a la capa d'ozó sobre l'Àrtic.

Les condicions meteorològiques han provocat un esgotament de la capa d'ozó estratosfèric sobre l'Àrtic. Els instruments que van inclosos als satèl·lits que s'encarreguen de l'observació meteorològica en òrbita, mentre observaven tots els moviments orbitals, van detectar que a la capa d'ozó hi havia un forat xicotet. Encara que eixe forat era molt xicotet van veure que perdia un 30% d'eixe gas en l'estratosfera a la vertical del Pol Nord.

A causa d'aquestes condicions meteorològiques, les temperatures estratosfèriques van arribar a estar a -80 graus centígrades.

Aquest forat es va produir a causa de la llum solar i la quimica i per tots els gasos que hi ha al món i  que arribem a produir tots els humans sense quasi ser concients de que tots els gasos tòxics que produim són la causa de que la capa d'ozó es vaja destruint. Per tot aquest motiu, van prohibir alguns gasos industrials en els que treballaven les fàbriques per a que poc a poc deixarem de produir gasos tòxics per a la nostra vida i per a la capa d'ozó, la qual ens protegeix.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Trobat el primer fòssil amb simetria bilateral

Un equip de geòlegs de la Universitat de Califòrnia Riverside han descrit en un article en PNAS que han descobert el fòssil més antic que té simetria bilateral. Aquest animal es pareix a un cuc i té per nom “Ikaria wariootia”.

El descobriment s’ha d'agrair a Scott Evans, un astrobiòleg de la Universitat de Califòrnia Riverside i a Mary Droser del departament de Paleoecologia Evolutiva de la mateixa universitat. Amb l’ajuda d’un escàner làser tridimensional van revelar la forma regular i consistent del cos, un cap i cua diferenciats i una musculatura acanalada. Aquest animal era de mides molt xicotetes, i Ian Hughes de la Universitat de San Diego i James Gehling del Museu del Sud d'Austràlia expliquen que la paraula “Ikaria” significa “lloc d’encontre” i “Warioota” ve del lloc on es van trobar.

Les madrigueres conserven crestes transversals amb forma de “V”, cosa que suggereix que Ikaria es menejava en contraure els músculs de la mateixa forma que ho fan els cucs. A més, per les restes que s’han trobat, se sap que tenia boca, intestí i anus.


Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Descobreixen que Urà està tombat per un impacte.

Fa poc, un equip d'investigadors dirigit per Shigeru Ida, de l’Institut de Tecnologia de Tokio, acaba d’explicar com va sorgir aquesta propietat d’Urà. L’estudi publicat en Nature Astronomy, suggereix que al principi de la història del Sistema Solar, va haver-hi un impacte entre Urà i un “xicotet” planeta gelat, encara que es creu que la seua massa és d’entre una i tres vegades la de la Terra, i per la col·lisió, va tombar el planeta i va deixar anells i llunes. Els investigadors van arribar a aquesta conclusió mentre treballaven en una simulació informàtica de la formació de llunes al voltant dels planetes gelats.

Els planetes allunyats al Sol solen estar formats per elements volàtils que a la terra serien líquids, però que amb les temperatures i pressions d’un planeta gegant i allunyat al Sol estan congelats. Segons Ida, els impactes gegants en els planetes gelats serien totalment diferents dels planetes rocosos.

Per això, a causa d’aquest gran impacte, Urà es va tombar i té un període de rotació ràpid. Després aquest planeta va recollir el material sobrant de la col·lisió que es trobava en estat gasós i amb ells va formar les seues llunes. Gràcies a aquests descobriments, Ida no descarta que s’hagen pogut crear més planetes així.

Noticia

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Superlluna rosa: què és i per què tantes cultures la consideren important

Una superlluna ocorre quan es troba en el lloc més pròxim a la Terra seguint la seua òrbita el·líptica al voltant del nostre planeta. Té una experiència molt impressionant, per la seua grandària i llum. Podrem veure una superlluna rosa el dia 7 o 8 d’abril, depenent del lloc del món i de les condicions meteorològiques.

La lluna no és rosa com diu el nom, sols que aquesta té aquest nom perquè en l’antiguitat moltes cultures anomenaven a les llunes plenes de l'any, com una forma de mesurar el temps. Rep diferents noms, ja que en cada país l’anomenen d’una manera.

Aquesta superlluna marca festivitats importants festes religioses al voltant del món, com la Pasqua jueva o el naixement del déu mono per a la cultura hindú.

NOTÍCIA 
NOTÍCIA RELACINADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

Astronautes de la NASA exploraran la lluna en 2024

La NASA ha creat un pla, Artemisa, per a crear una base en el pol sud de la lluna la qual es vol establir com estança per a un parell de mesos. A més, aquesta permetrà que hi haja un satèl·lit de la terra sobre la superfície de la lluna. El pla tindrà lloc en 2024 per astronautes.

Mitjançant aquest pla es vol estudiar amb més deteniment i profunditat la zona geogràfica de la lluna, cosa que pot donar fruit a nous descobriments i el desenvolupament de nous projectes.

Són necessaris diferents elements, com una plataforma de mobilitat habitable, un vehicle per a transportar tripulació, elements contra la radiació… entre altres, per a poder realitzar el viatge, i assegurar la vida dels participants.

A més aquest pla pretén ser una preparació per a un futur viatge de la humanitat a Mart, ja que el viatge a la lluna i a Mart té moltes coses en comú.

NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

Descobreixen un gran forat en la capa d'ozó sobre l'Àrtic

S’ha detecta un forat de gran grandària a la capa d’ozó sobre l’Àrtic, és el més gran que s’observa a l’hemisferi nord. L'ozó és el component de l'atmosfera que protegeix a la vida en la Terra de la nociva radiació ultraviolada que emet el Sol.

Respete al forat de l’Antàrtica, poc a poc a anat disminuint la seua dimensió després del 1987 on es van prohibir gasos clorofluorocarbonos responsables de la seua destrucció. El forat triplica la dimensió de l’Antàrtica però no creuen que arribe a ser un perill per a la vida.

És la primera volta que és pot parlar d’un forat en la capa d’ozó a l'Àrtic i creuen que aquest forat s’ha provocat per els forts vents de l'oest que han arribat al pol Nord i les masses d'aire fredes que hi ha hagut en aquesta regió han fet que es formen uns núvols a gran altitud que han començat a destruir el mantell d'ozó.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Al regne animal, elles també viuen més

Un estudi realitzat pel científic Jean-François Lemaître, del Centre Nacional per a la Investigació Científica de França (CNRS) va analitzar com el sexe influeix en  l’esperança de vida i la longevitat de 134 poblacions i 110 espècies de mamífers.

L’estudi publicat en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) posa de manifest que en el 60% de les poblacions de mamífers analitzades les femelles de mitjana tenen una esperança de vida un 18,6% superior a la dels mascles. En els humans l’esperança de vida de les dones és un 7,8% superior a la dels hòmens.

Entre les espècies en què les femelles viuen més que els mascles són, segons l’estudi, les lleones, les orques i el gran kudú.

Noticia Original:
Al regne animal, elles també viuen més

Notícies relacionades
Entre els maífers no humans elles també vieuen més que ells
Les femelles dels mamífers en llibertat viuen més que els mascles

Video

Perquè Urà orbita més inclinat que els altres planetes?

Tots els planetes del sistema solar giren en la mateixa direcció, el mateix pla, amb els pols orientats perpendicularment, però Urà està inclinat uns 98 graus.
Per aquesta raó els seus solsticis i equinoccis ocorren cada 21 anys.


Un grup de científics van fer un estudi i simulació de per què està tan inclinat el planeta, i van arribar a la conclusió que Urà a principis de la història, va sofrir un impacte d’una de les seues llunes, que seria entre 1 i 3 vegades la massa de la Terra, originant així la inclinació del planeta i els seus anells.
A més de donar-li un període de rotació molt ràpid, provocant que el seu dia dure 17 hores.


Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

La importància d’aprendre música

Gran part de les àrees cerebrals participen en l’aprenentatge musical, i com a conseqüència es desenvolupen diverses funcions cognitives.

Està demostrat que els xiquets que reben classes de música solen tindre més facilitat a l’hora de llegir, atendre o memoritzar. En recents estudis s’han comparat els cervells de músics i el de gent que no té coneixements musicals i han trobat que la música i el llenguatge comparteixen recursos cerebrals.

És a dir que mentre s'aprén música, a nivell cerebral comencen a actuar diferents lòbuls.
El lòbul frontal participa en l’atenció, la planificació, la imitació i l’empatia. El lòbul temporal intervé en la descodificació de la informació sonora. El lòbul parietal intervé en la integració sensorial, i per últim el lòbul occipital intervé en tot el que està relacionat amb el visual, com per exemple aprendre a llegir una partitura.

Notícia original:

Notícia relacionada 1:

Notícia relacionada 2:

Vídeo:

La superlluna més especial i la més gran i brillant de 2020

La primera Lluna plena d'aquesta primavera, coincideix amb el moment de màxima proximitat entre la Terra i satèl·lit natural aquest esdeveniment succeirà entre els dies 7 i 8 d'abril i segons els científics és una cosa que no sol ocórrer molt.

Aquest fenomen tindrà lloc gràcies a que serà el màxim acostament entre el nostre planeta i el seu satèl·lit la lluna En el moment de màxima proximitat lunar ens trobarem a 356.909 quilòmetres de distància del nostre satèl·lit i la distància mitjana entre la Terra i la Lluna és de 384.400 quilòmetres.

Aquest succés se sol dir com a lluna rosa, aquest nom prové d'unes flors Estatunidenques del genere Phlox es tracta d'un bonic esdeveniment lunar que no ens deuriem de pedre.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video

Nàdia, una tigressa nord-americana, dona positiu en coronavirus

Al zoològic del Bronx de Nova York, Nàdia, una tigressa malaia de 4 anys ha donat positiu per COVID-19. És el primer animal infectat al món, encara que, altres felins del zoo presenten símptomes i estan a l’espera dels resultats de l'anàlisi. Li'l va contagiar un cuidador quan encara no presentava símptomes. 

Els zoològics de la Wildlife Conservation Society han posat mesures preventives per a tot el personal per a evitar nous contagis. 

Encara no se sap com evolucionarà la malaltia en els felins i és per això que estan en observació. 

No hi ha evidència, encara,  que els animals transmeten el Coronavirus.

Notícia original
Nadia, una tigresa del zoo de Nueva York, da positivo en coronavirus

Notícies relacionades:
Un tigre del zoo de Nueva York, positivo por coronavirus
Un cuidador infecta con coronavirus a un tigre del zoo de Nueva York

Video

Troben fortes proves de l'existència del forat negre més estrany

Fa uns dies es va trobar un forat negre en estripar una estrela que va passar massa a prop. Amb un pes d'aproximadament 50.000 vegades la massa del nostre Sol, està a cavall entre els gegantescos forats negres que es troben en els nuclis de les galàxies.

Per a poder localitzar aquest forat negre es va necessitar combinar observatoris de raigs X i el telescopi espacial Hubble de la NASA ja que és molt difícil d'identificar aquest tipus de forats negres.

Gràcies a aquest descobriment i a l'estudi minuciós els científics diuen tindre les suficients proves per a constatar que els forats negres de grandària mitjana existeixen en l'univers.

Noticia original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Video

Investigadors australians demostren que un fàrmac antiparasitari mata al coronavirus en 48 hores

Aquest estudi va ser realitzat per Biomedicine Discovery Institute (BDI) de la Universidad de Monash en Melbourne (Australia), junt al Peter Doherty Institute of Infection and Immunity.

El medicament s’anomena ivermectina i està disponible a tot el món, i iclòs han descobert que amb una sola dosi podría eliminar al coronavirus en 48 hores i que a les 24 hores ja es produeix una reducció notable.Aquest medicament s’utilitza àmpliament i es considera segur.

Es tracta d'un medicament antiparasitari que també ha demostrat ser eficaç 'in vitro' contra una altres virus, inclosos el VIH, la grip... No obstant això, els experts han avisat que els assajos s'han de realitzar encara en persones ja que necessiten determinar la dosi a la qual es pot utilitzar i encara es desconeix el motiu pel qual ivermectina funciona en el virus però creuen que es per que evita que el virus atene la capacitat de les cèlules.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El dinosaure emplomallat que va poder ser l'últim dels seus

Un equip d’investigadors ha descobert un nou dinosaure amb plomes i de la mida d’un llop, amb garres afilades que va viure fa uns 67 milions d’anys a Mèxic. Aquest depredador pot haver sigut una de les últimes espècies de raptors conegudes.

L’animal ha sigut nomenat com Dineobellator notohesperus. Ha sigut trobat en roques de la conca de San Juan i pertany al grup de dinosaures dromeosàurids, com el seu cosí el Velociraptor. Dineobellator no arribava al metre en el maluc, i la seua longitud era de 2 metres, i gràcies al seu descobriment ha permés conèixer característiques d’aquesta espècie, com que els ossos dels avantbraços tenen plecs, indici de què hi tenia plomes.


A més, el dinosaure també podia flexionar els seus braços i mans, una habilitat útil per capturar presses de diferents tamanys. Per últim, la seua cola també era flexible en la base, donant la possibilitat que la resta de la cola estiguera rígida i fer de timó

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo

Troben dues noves i rares espècies de tauró serra

Han sigut trobades dues noves espècies de taurons serra en l’oceà Índic occidental.
Han sigut anomenades Pliotrema kajae y Pliotrema annae. La peculiaritat d’aquests exemplars és que compten amb 6 brànquies.


Van ser descobertes gràcies a una investigació que es centrava en les xicotetes pesqueries a les costes de Madagascar i Zanzíbar. Les seves característiques són: un rostre dentat i allargat en forma de serrutx (l’utilitzen per furgar a terra buscant aliment com peixos,gambes, etc.). A més poden arribar al metre i mig de longitud, tenen dos bigots llargs i dues aletes dorsals. Per últim les dents de la serra alternen entre grans i menuts. És molt important, no confondre'ls amb els peixos serra (són més grans i no tenen bigots).


El científic Wrigmann explica que hi ha un buit en el coneixement d’aquesta família a l’oceà Índic, i que la vida de les espècies està en risc a causa de la pesca massiva de la zona a causa de ser espècies molt cotitzades, a més algunes no podrien ser ni descobertes.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Vídeo: