Quan i per què van desaparéixer els neandertals d'Europa és una de les grans preguntes que divideixen als experts en evolució humana. Encara que la data més acceptada per a l'extinció se situa fa uns 40.000 anys, alguns investigadors creuen que el sud peninsular,on hi havien nombrosos recursos vitals i permitia mantindre una vida mitjanament estable,va poder ser que per a aquest espècie humana durant alguns milers d'anys més es puguera viure. Tot apunta segons la nova troballa,que el més probable és que els nostres parents es van quedar més temps del que es creu.
Uns investigadors de les universitats de Huelva i Sevilla, amb l'ajuda d'equips de paleontologia d'altres quatre països, han trobat en una antiga pedrera d'arena en la zona de Llevant del Penyal la petjada d'un jove neandertal que va viure en la zona fa 29.000 anys. Es la segona petjada que troben al món,la primera va ser en la cova Vartop a Romania. Han trobat també petjades de fauna salvatge, com a elefants, lleopards, cérvols, linxs i cabres que llavors poblaven la zona en les coves.
Espai entre els dits
Els científics saben que aquesta petjada és de neardental i no d'Homo sapiens per diverses raons,segons Fernando Muñiz, professor de Cristal·lografia, Mineralogia i Química Agrícola de la Universitat de Sevilla. Una de les raons és que les eines lítiques d'aqueixa antiguitat trobades a Gibraltar corresponen amb l'activitat neandertal i no hi ha rastre dels sapiens fins fa 23.000 anys. L'altra de les raons és que les característiques de la petjada coincideixen amb la morfologia del peu d'aqueixos homínids, distingida per una distintiva separació entre el dit gros i el següent. La petjada mesura 17 cm de llarg, té una amplària màxima de 7 cm i una profunditat mitjana de més de 2 cm. Va aparéixer en una roca poc consistent i va ser marcada per un adolescent que a penes mesurava 1,30 metres. És impossible saber si era mascle o femella.
El refugi climàtic des de Lisboa fins a Múrcia i Alacant va poder acollir als neandertals durant més temps.
Aquestes noves troballes podrien llançar una nova llum sobre les grans incògnites que envolten als nostres parents intel·ligents, que enterraven als seus morts i fins i tot van fer art rupestre, desapareguts per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada