S'inaugura a Canàries un supertelescopio Cherenkov de 45 metres d'alt

El 10 de ocutbre de 2018 s'ha inaugurat el LST-1 (sigles de Large Size Telescope) en l'Observatori del Roque dels Nois, en La Palma, Canàries. Es tracta d'un gran telescopi que és capaç de captar la radiació Cherenkov (rajos ultravioleta) de l'atmosfera, que es genera quan fins a la Terra arriba l'energia de potents fonts astrofísiques, com a nuclis galàctics.




Aquest telescopi, que aconsegueix una altura de 45 metres i una massa de 100 tones, és un prototip de quatre telescopis que s'emplaçaran en aquest observatori. Tots ells formaran part de la xarxa de Telescopis Cherenkov (CTA), una iniciativa internacional per construir una ambiciosa xarxa global d'instruments d'aquest tipus.




Notícia Original


Notícia Relacionada 1



Notícia Relacionada 2

Vídeo

Major tamany de certa estructura celebral en persones propenses a la depressió

Segons la OMS,322 milions de persones patiren depressió en 2015.

En busca de causes neurològiques per a aquest transtorn, uns investigadors arriben a interesants

conclusions sobre la predisposició a la depressió i els factors de l’entorn de l’individu que influeixen

en les probabilitat de patir aquest transtorn.


Les persones més predispostes a la depressió mostren una mala regulació d’un

sistema de resposta a l’estrés (eix HPA), que s’activa quan ens trobem davant d’uns situació

estressant. Aquesta resposta augmenta la cantitat de cortisol, proporcionant al cos més energia,

quan passa aquesta situació, diversos mecanismes de control de l’eix HPA fan que el sistema torne

al seu estat d’equilibri.


Açò, no passa en persones que pateixen depressió. En elles, una errada del mecanisme de reacció,

ocasiona una resposta d’estrés, inclós quan no existeix una situació real d’amenaça.



En aquelles persones afectades per transtorn depresiu, algunes regions de l’hipotàlam

són més grans (en roig) comparades amb les dels seurs homòlegs sans, on algunes són inclós

més xicotetes (groc).


En un estudi recent amb 84 participants, l’equip de Stephanie Schindler i Stefan Greyer, de l’institut

Max Planck de Ciencies Cognitives Humanes i del Cervell a Leipzig (Alemanya), ha descobert que

en persones amb transtorn afectiu, l’hipotàlam esquerre era en mitjana un 5% més gran que el dels

seus homòlegs sans.

Notícia original

Que li fa la depressió al teu cervell?

El cervell de les persones amb depressió presenta interrupcions en les seves conexions neuronals.

Video:

Disenyen unes bales que van a 2000m/s.

La companyia Lovaeb Arms rusa, assegura que ha creat unes bales que no utilitzen polvora, que volen a 2000m/s, que és el doble de ràpid.
Els avantatges d'aquesta bala ''laser'' és que al anar tant ràpid te menys temps de caiguda i menys temps de fregament amb el aire fins aplegar al seu objectiu, si el objectiu es mou te menys temps per fer-ho. En realitat en 1930 els Estats Units ja va fer unes proves i va conseguir que una bala anara a 2800m/s però al tindre tanta força desgastaven molt les armes i les peces eren molt cares i no va ser un bon invent.
Aquesta munició si que seria una bona opció per a us militar, però el seu ús abusiu no ixiria rentable per el desgast que tindrien les armes i les reparacions costoses, per això es tindria que llimitar el us sols a les tropes élit.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video:

La creació d’una gravadora biològica que és més xicoteta que un bacteri

Els bacteris tenen un mecanisme natural de memòria biològica capaç de recordar el que succeeix al seu entorn. Aquests microorganismes estan dotats d'un sistema immune, capaç de registrar diferents esdeveniments, com l'atac d'un virus o un canvi en l'ambient. Aquesta defensa natural la porta en el seu ADN, on acumula la informació de cada succés per després reconèixer-la i reparar els danys.



Les seves aplicacions són innombrables i es van desvetllant mes a mes. El Centre Mèdic de la Universitat de Columbia (EUA) ha fet servir l'habilitat de record dels bacteris per crear una gravadora biològica. Es tracta d'una tècnica nova la qual han anomenat com a TRACE (Enregistrament Temporal a Matrius per Expansió de CRISPR (https://es.wikipedia.org/wiki/CRISPR), per les seves sigles en anglès) i que pot introduir-se en cèl·lules vives per observar el que els afecta.



TRACE pot usar-se a l'interior del cos humà i gravar el que passa, amb els quals podem veure canvis en els gens o variacions de metabòlits. De moment, el sistema ha estat provat amb èxit per a la gravació de tres senyals biològics simluténeas en el transcurs de tres dies, però els investigadors no descarten ampliar el rendiment del sistema. El científic ha avançat que pretén aconseguir registres de diversos minuts sobre diferents successos ocorreguts al llarg de diverses setmanes i fins i tot mesos.

Noticia Original


Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2

Científics xinesos aconsegueixen que dos ratolins femelles tinguen descendència

Algunes espècies animals com rèptils o amfibis són capaços de tindre descendència sense dos pares de distints sexes, però aquest no és el cas dels mamífers. A dia d'avui, dos investigadors de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències han aconseguit que nasquen 29 cries de ratolí sanes de dos femelles utilitzant cèl·lules mare i edició genètica.

Un dels coautors del treball, Qi Zhou, afirmà que el propòsit d'aquest experiment era saber per què els mamífers només podien reproduir-se per via sexual. D'aquesta manera, utilitzant cèl·lules mare embrionàries haploides (ESC) amb delecions de gens, volgueren comprovar si era possible produir cries de dos ratolins amb el mateix sexe.

Malgrat açò, les 29 cries nascudes de 210 embrions no són les primeres en nàixer de dos femelles, ja que en 2004, uns investigadors japonesos aconseguiren el mateix eliminant gens empremtats d'òvuls madurs. El resultat fou defectuós i molt complicat d'utilitzar, de manera que les ESC que utilitzà l'equip de Zhou van ser el que els va brindar l'èxit en l'experiment.

El procés per aconseguir-ho resultà d'eliminar tres regions empremtades de les ESC d'una de les femelles i injectar-les en òvuls de l'altra femella. Així, 29 cries sanes dels embrions que produïren nasqueren i visqueren fins l'edat adulta a més de tindre descendència de manera normal i exitosa.

Vídeo relacionat amb la notícia

·Notícia original

·Notícia relacionada 1

·Notícia relacionada 2

Es pot identificar al 50% dels estadounidenses a partir de mostres d’ADN anònimes.

Els crímens d’un home anomenat Violador de la zona de l’Est van permanèixer sense resoldre durant quatre dècades, fins el 24 d’abril de 2018, quan la Policia i el FBI anunciaren que havien detingut a Joseph James DeAngelo.

Un dels investigadors va decidir introduïr el perfil genètic encontrat en els escenaris dels crímens en GEDmatch, una base de dades oberta en internet en la qual la gent posa el seu ADN per averiguar els seus orígens o encontrar nous familiars. La recerca va mostrar coincidències compatibles amb un rebesavi i va ser suficient per reconstruir l’arbre genealògic i encontrar el criminal.

(El genetista Yaniv Erlich)

Una nova investigació publicada en la revista Science suggereix que ja és possible identificar a la mitat de la població d’EE UU mitjançant aquests registres genealògics d’empreses privades. Almenys tretze criminals ja han sigut detinguts en EE UU amb aquest mètode.

Encara que en general els polítics i els ciutadans estiguen a favor de l’ús d’aquestes ferramentes forenses per resoldre crímens, els autors demanen a les empreses de genealogia que establisquen mesures per a impedir que aquesta informació s’utilitze amb la finalitat  de fer mal, com la identificació de participants en estudis científics a partir de les seues dades genètiques.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El Duende,el nou planeta trobat en els confins del Sistema Solar.

Astrònoms nord-americans han descobert un planeta nano d'uns 300 km de diàmetre i batejat com "El Duende";. El seu descobriment reforça la hipòtesi que hi ha un nové planeta.

Un hipotètic planeta X o 9 com el de la imatge podria existir en els confins del sistema solar, afectant el planeta nano "El Duende"; acabat de descobrir.


Un equip d'astrònoms ha trobat un nou objecte extremadament distant, molt més enllà de Plutó, amb una òrbita que recolza la hipòtesi que hi ha un nové planeta X molt més lluny, de la grandària d'una superterra o encara major. Els investigadors estan liderats per Scott Sheppard de la institució Carnegie, Txad Trujillo de la Universitat del Nord d'Arizona i David Tholen de la Universitat d'Hawaii.


El desconegut planeta X o nou

L'objecte amb l'òrbita més distant en el periheli, 2012 VP113, també va ser descobert per Sheppard i Trujillo. Este descobriment, anunciat en 2014, els va portar a notar similituds en les òrbites de diverses objectes extremadament llunyans del sistema solar, i van proposar la presència d'un planeta desconegut diverses vegades més gran que la Terra. Se sol denominar planeta X o 9, i orbitaria més enllà de Plutó a centenars d'UA.

"Creiem que podria haver-hi milers de cossos xicotets com 2015 TG387 en els marges del sistema solar, però la seua distància fa que siga molt difícil encontrarlos", diu Tholen. "En l'actualitat, només podem detectar a l'objecte descobert quan està prop de la seua posició més pròxima al Sol. Però en el 99% de la seua òrbita de 40,000 anys seria molt difícil de vore".


L'equip ha necessitat anys d'observacions per a obtindre una bona òrbita d'El Duende perquè es mou molt lentament i té un període orbital molt llarg.

ENLLAÇ VIDEO

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2

El piano, un instrument intel·lectual.

La varietat d’activitats extraescolars a escollir per als xiquets és molt més que ampla.
Si sols poderes escollir una, que siga la música. I no qualsevol instrument, sinó el piano, que,
segons un estudi recent, ajuda a desenvolupar més ràpid algunes qualitats dels xiquets.

La investigació fou realitzada per experts de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (EE UU) i
la de Beijin Normal University (Xina), que han descobert que quan comencen a tocar el piano des
de xicotets, millora la forma en la que processen el so, relacionat amb la capacitat d’entendre
el llenguatge.

El que demostra aquest estudi és que les classes de piano ajuden a millorar el
processament neuronal del to. “Açò és l’altura del so que depèn del nombre de vibracions
per segon; el que millora és la capacitat auditiva que tenim per percebre’l”, explica Manuel Aries,
neuròleg de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

Ja són molts els estudis que demostren que les classes de música impliquen un augment en
varies mesures d'intel·ligència, així que, si vols que el teu fill aprenga més ràpid, escollix la música
i el piano.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Nous mons més enllà del sistema solar

'¡                              

Desde fa molts anys,l'home sempre s'ha preguntat si estem sols a l'univers,és a dir,hi ha 

un altre sistema solar igual que el nostre?        

Aquesta pregunta s'ha trovat una resposta al mes de febrer.S'ha descobert un nou sistema

 solar anomenat Trappist-1 que es trova a 40 anys llum del nostre sistema solar,aquest 

sistema té set planetes més igual que la terra.

Aquesta imatge mostra l'estrela TRAPPIST-1,com uns dels seus planetes en primer pla.

A novembre del mateix any els astronautes van trovar un nou planeta anomenat ROSS-

128b,que es trova a onze anys llum de la terra,es possible que continga aigua i vida a la  superfície.S'esta construint  a Xile un enorme telescopi per a investigar.També la NASA va identificar un octau planeta que girava al voltant del KEPLER-90 una estrela similar al sol.Qui ens diu que en aquest nou sistema solar no podem trovar un planeta on hi haja vida al igual de la Terra?

Interpretació del planeta ROSS 128b,amb la seua estrela al fons.

Noticia Original

Noticies relacionades:

-Noticia relacionada 1

-Noticia relacionada 2

-Noticia relacionada 3

Video

                

Primeres imatges del naixement d'un planeta a 370 anys llum de la Terra

Un grup d’astrònoms de l’Institut Max Planck d’Astronomia a Heidelberg (Alemanya) han
aconseguit capturar una espectacular instantània d’un planeta nounat al voltant de l’estrella
nana PDS 70. Es tractaria de la primera imatge mai captada d’una formació planetària.
Una gesta que ha sigut possible gràcies a la tecnologia integrada en l’instrument SPHERE
del Very Large Telescope de l’Observatori Europeu del Sud (ESO).

El planeta acabat de descobrir destaca com un punt brillant a la dreta del centre ennegrit
de la imatge. És aproximadament a 3.000 milions de quilòmetres de l’estrella central,
l’equivalent a la distància entre Urà i el Sol. Les anàlisis efectuades fins al moment mostren
que el cos celeste compta amb una massa superior a la de Júpiter i amb una temperatura
del voltant de 1.000°C, per la qual cosa seria molt més calent que qualsevol planeta del
nostre propi sistema solar.

Un segon equip d’astrònoms ha seguit els últims mesos les observacions inicials per
investigar amb més detall el planeta nounat. Després de mesos de feina, s’han pogut
obtenir les imatges espectacularment clares que tenim del planeta i fins i tot una anàlisi
del seu espectre.

Els investigadors diuen, que necessitàven observar un planeta en el disc d’una jove estrella
per comprendre realment els processos de la formació planetària.

Notícia original

Notícies relacionades

Video

¿Per què la tardor del 2018 comença el 23 de setembre?

El canvi d'estació d'estiu a tardor a l'Hemisferi Nord s'anomena equinocci de tardor. Aquest any 2018 es produirà a les 3h 54m (de l'hora peninsular) del 23 de setembre, però no és sempre així. Això pot semblar difícil de comprendre, però en realitat no ho és. 

Aquesta data té una explicació astronòmica. L'inici de les estacions està definit per les determinades posicions que adopta la Terra a la seua òrbita al voltant del Sol. A l'equinocci de tardor, aquesta es troba al punt al qual els dos pols terrestres estan a la mateixa distància del Sol; per tant, la meitat exacta de la Terra està il·luminada i el dia dura 12h, igual que la nit. 

Alesohores, el Sol també es situa a un determinat punt de la volta celeste. Per exemple, el punt de la eclíptica que determina l'equinocci de tardor és el Punt Libra, en el qual el Sol passa de l'Hemisferi Nord terrestre al Sud. El seu punt contrari és el Punt Aries.

Aquest fenòmen varia de data cada any perquè la Terra tarda 365.242189 dies a fer una volta al voltant del Sol; en canvi, el calendari que gastem només té 365 dies exactes, encara que s'anyadeix un dia més cada 4 anys per a compensar-ho (any bixest). És per aquesta raó que la tardor pot començar els dies 21, 22, 23 o 24 de setembre.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Video: 

Viatge al planeta minvant

Mercuri és el planeta més proper al Sol, i alhora el menys explorat entre els que tenen una composició rocosa, en part pels brutals contrastos entre les zones de llum, on s'aconsegueixen els 450 graus, i les ombrívoles, amb uns 170 sota zero. BepiColombo es llança el pròxim 20 d'octubre i serà la primera missió europea a aquest món, lleugerament més gran que la Lluna. Fins ara solament dues naus han visitat el planeta ( La Mariner 10 de la NASA i Messenger).

La missió va a endinsar-se en un planeta molt diferent al nostre. Un dia en Mercuri dura 59 dies terrestres, però està tan prop del Sol que tarda 88 dies a passar un any. En Mercuri també s'han descobert «clots», unes depressions superficials i irregulars formades en temps recents i detectades per la Messenger, i l'origen de la qual és desconegut. BepiColombo inclou dos orbitadors, un que analitzarà la superfície i l'interior del planeta, i un altre per a estudiar la magnetosfera.

Aquesta és la missió més complexa que s’ha llançat desde la ESA. Com que hi hauran dos satèl·lits es podra aclarir l'origen i l'estructura del camp magnètic del planeta. La BepiColombo orbitarà el planeta a una altura d'entre 1.500 quilòmetres i 500 quilòmetres. La missió tardarà més de set anys a arribar fins a la seua destinació, prevista per a març de 2026.

Noticia Original

Noticia relaconada 1

Noticia relaconada 2

Noticia relacionada 3




Vídeo:

Un grup de científics aconsegueix que neixin cries de ratolí de parelles del mateix sexe.

Després de diverses investigacions per reproduir cries a partir de parelles del mateix sexe. Un equip d'investigadors ho ha aconseguit amb cries de ratolí, gràcies a una tècnica que utilitza les cèl·lules mare modificades esborrant grups químics de l'ADN associats al sexe.

Als investigadors els interessava el per què els mamífers només poden experimentar la reproducció sexual.

En l'estudi desenvolupen un procés de manipulació genètica amb el que eliminen anormalitats generades pel procés reproductiu de parelles del mateix sexe. Els mamífers hereten dos conjunts de gens, un de la mare i l'altre del pare. Però l'empremta genètica només s'hereta d'un progenitor. El de l'altre progenitor està inactiu, ja que en transmetre-ho s'apaga. Si no és així haurien complicacions. Si els progenitors són del mateix sexe el bebé podria rebre dos empremtes genètiques.

Per evitar-ho van alterar la composició de les cèl·lules esborrant les regions amb empremtes genètiques per imitar el procés d'apagada normal.

Utilitzant dos conjunts d'ADN de ratolins femella, amb manipulacions genètiques, van produir 29 cries a partir de 210 embrions, que van viure fins a l'edat adulta i es van poder reproduir. En canvi en dos conjunts de material genètic masculí no van durar ni 48 hores.

Encara que les aplicacions d'aquesta investigació són en gran mesura teòriques, podrien millorar els mètodes de clonació dels mamífers i fins i tot, a llarg termini, els tractaments de fertilitat per a les parelles del mateix sexe, asseguren els autors.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Primer cas registrat a Espanya de MAP

Una nena de 10 anys de Toledo ñes el primer cas registrat a Espanya d'infecció de la meningitis amebina primària (MAP). Aquesta malaltia consta amb un 97% de mortalitat.

La malaltia la provoca la "Naegleria fowleri", un protozou conegut com a "ameba menjacervells" que no causa problemes a les persones a excepció del fet que puga introdui-se dins del cos humà via nasal i arribar al cervell, això podria provocar greus infeccions o la mort.

En el cas de la menor, va ingressar a l'hospital Verge de la Salut de Toledo amb símptomes de meningitis: interns mal de cap, febre i rigidesa al coll.

Amb les primeres analítiques van observar que no es tractava d'un bacteri o origen víric de la malaltia, per eixa raó van iniciar una recerca per identificar el patogen que l'afectava. Finalment van detectar la presència de la "Naegleria fowleri", és el primer cas registrat a Espanya d'aquesta malaltia.

Els metges que la tracten li han aplicat un tractament antibiòtic experimental i que pot tenir importants efectes secundaris. L'hospital alerta que pot tenir importants seqüeles.

Han investigat sobre la vida quotidiana de la víctima i han sabut que anava setmanalment a la piscina publica on van detectar la presència de l'ameba malgrat que les instal.lacions complien els nivells de clor i de temperatura considerats segurs. Segons el director general de Salut de la Junta de Castella-la Manxa, Manuel Tordera, s'estam estudiant les mesures a adoptar perquè no es repetisca un cas similar.

Noticia original:

Noticies similars:

-Primer caso de Meningoencefalitis Amebiana Primaria en Argentina

 -La ameba "come cerebros" cobra una nueva víctima en Estados Unidos

Video:

Com es forma una aurora boreal?

L´explicació de la formació de les aurores boreals està relacionada amb l´activitat del sol, la composició i característiques de l´atmosfera terrestre. Aquestes poden ser observades en una zona circular sobre els pols de la Terra. Provenen del Sol, hi h aun bombardeig de partícules subatòmiques del Sol que es formen en les tempestes solars. Estes partícules van des del color violeta fins al roig.
L´espectacle dura com uns 20 minuts. Les seues partícules són alternades pel vent solar. Però quan es topen amb el camp magnètic terrestre es desvien i només es veuen en forma de pols.

Els electrons que conformen les radiacions solars produïxen una emissió espectral (que pot causar d´anys en els satèl·lits, afortunadament, els científics disposen de tècniques per a previndre-ho) i provoquen una exaltació a nivell atòmic que dóna com resultat una luminiscencia. Eixa luminiscencia

s´estén per tot el cel, i és quan veiem colors de varies tonalitats. Es pot observar per la nit en regions polars.

Hi ha estudis que quan es produeix vent solar aprofiten per investigar les aurores boreals. Però no és possible pronosticaro quan tindrà un lloc una aurora boreal, inclús sabent que les tempestes solars tenen un període aproximadament d´11 anys.




Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

Trobat un mètode per evitar recaigudes del càncer més comú

Científics d'Espanya i Bèlgica hi han desenvolupat una nova tàctica per evitar la recaiguda del càncer de pell , el tipus de tumor més freqüent. En un estudi publicat hui en Nature, Adriana Sánchez-Danés, investigadora de la Universitat Lliure de Brussel·les, i col·legues de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, desvelen el mecanisme d'acció del fàrmac Erivedge. "Al contrari que altres tractaments del càncer, que ataquen a les cèl·lules que es divideixen de forma ràpida, aquest fàrmac accelera la maduració de les cèl·lules tumorals i promou la seua eliminació natural de la pell", explica la biotecnòloga gerundense Sánchez-Danés. "En aquest estudi hem descobert una població de cèl·lules que romanen latents durant el tractament i que són les que causen la reaparició de la malaltia", ressalta.

Els investigadors han demostrat l'experiment amb ratolins que utilitzant un segon fàrmac experimental que inhibeix la via de senyalització WNT en combinació amb el tractament normal que s'eliminen lesions i s'evita la recaiguda. El treball també ha demostrat en mostres cel·lulars de pacients que aquests també presenten les cèl·lules latents i que s'activen en elles la via de senyalització WNT, pel que hi ha possibilitat que el mateix tractament funcione amb éssers humans.

Diuen que el següent pas és posar en marxa un assaig clínic amb pacients. Sánchez-Danés apunta que també la mateixa combinació podria funcionar amb altres tumors que presenten les mateixes característiques genètiques i moleculars, en especial el medul·loblastoma, un tumor cerebral que afecta sobretot als xiquets.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo 

La primera lluna fora del Sistema Solar?

Al llarg de les dues últimes dècades s'han anat descobrint una infinitat de mons fora del Sistema Solar, fent dels exoplanetes un dels capítols més interessants de l'astronomia. Segons expliquen Alex Teachey i David Kipping, els seus investigadors, en la revista Science Advances, han pogut identificar una exolluna perquè és bastant gran - té un diàmetre comparable al de Neptú - i orbita un planeta gegant gasós de la mida de Júpiter, batejat com Kepler 1625b. En el nostre Sistema Solar, no hi ha llunes tan grans com aquesta, que es troben a uns 8000 anys llum. Segons diuen necessiten més observacions per estar segurs, encara que creuen que estem davant la primera lluna observada. Podran confirmar que realment es tracta d'una exolluna en maig de 2019 quan tornen a observar el trànsit.

Anglada coincideix amb Teachey en subratllar la dificultat de descobrir llunes tan llunyanes: "Primer cal trobar un planeta que puga tenir-les (que siga gegant, que no estiga massa a prop de la seua estrella i que, a més, transite). La probabilitat de trobar un objecte així és molt baixa, diria que de l'ordre de 0,05%, pel que Kepler (que és l'única missió que pot trobar-les) tindrà un parell de dotzenes d'objectes. Després, la lluna ha d'estar i a més, ser bastant gran perquè es detecte amb un sol trànsit", enumera.

Sobre la possibilitat que les exollunes siguen habitables, creuen que "en principi, seria difícil que existisca vida com en la Terra sense que hi haja una superfície sòlida o líquida, però qui sap... En qualsevol cas, amb el difícil que és detectar exollunes, buscar evidències de vida en elles és (de moment) ciència-ficció".




Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Vídeo

Cèl·lules per a recuperar el cor

Es pot haver trobat un mètode per a recuperar el cor després d’un atac cardíac. En ratolins, el fet de transformar les cèl·lules de l’individu en progenitores que estan a mitad camí de les cèl·lules mare i les cèl·lules diferenciades, ha resultat eficaç.Durant dècades els científics han intentat tractar el cor trasplantant cèl·lules cardíaques adultes però aquestes cèl·lules no es poden dividir, per tant, no sobreviuen en el cor afectat. 

Ara, Yu Zhang explica que les cèl·lules progenitores cardiovasculars expandibles poden proliferar i madurar en qualsevol dels tres tipus de cèl·lula que formen el cor.

Els investigadors van ser capaços de crear estes cèl·lules al laboratori i van identificar allò que feia inneficient al procés, un gen denominat Bmi1. Al innactivar-lo, el ritme de conversió cel·lular va augmentar 10 vegades, però en lloc d’esperar la transformació completa, ho van parar just en el moment en que els fibroblasts es converteixen en cèl·lules progenitores cardíaques.

Els progenitors cardíacs podrien ser ideals per a la regeneració cardíaca. Gràcies a la tecnologia es poden crear milers de millons d’aquestes cèl·lules als laboratoris.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2 

Vídeo

Possible existència d’un nou planeta : “El Duende”

S’ha identificat un objecte petit al Sistema Solar, de caràcter estrany, més enllà de Plutó. Dona suport a la hipòtesi de l’existència d’una super-Terra o un nou planeta X.
S’anomena  X al planeta que continua desconegut. Scott Sheppard (de la institució Carnegie), Chad Trujillo (de la Universitat del Nord d'Arizona) i David Tholen (de la Universitat de Hawaii) participen en aquesta investigació.

El nom de l’objecte és 2015 TG387. El seu malnom és  'El Duende' ('The Goblin', en anglès) a causa de les inicials en la designació  provisional T i G. Està en un òrbita molt llunyana i mai s’aproxima al Sol.

L’agència Sinc informa que la comunitat científica està dividida en respecte a la interpretació d’aquests nous objectes, des de Neptú i el cinturó de Kuiper hasta Oort. Ara es sap, des del segle XXI, que aquesta zona probablement no està buida i continuaran descobrint més elements.

Notícia original - "El Duende"

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Vídeo