La primera lluna fora del Sistema Solar?

Al llarg de les dues últimes dècades s'han anat descobrint una infinitat de mons fora del Sistema Solar, fent dels exoplanetes un dels capítols més interessants de l'astronomia. Segons expliquen Alex Teachey i David Kipping, els seus investigadors, en la revista Science Advances, han pogut identificar una exolluna perquè és bastant gran - té un diàmetre comparable al de Neptú - i orbita un planeta gegant gasós de la mida de Júpiter, batejat com Kepler 1625b. En el nostre Sistema Solar, no hi ha llunes tan grans com aquesta, que es troben a uns 8000 anys llum. Segons diuen necessiten més observacions per estar segurs, encara que creuen que estem davant la primera lluna observada. Podran confirmar que realment es tracta d'una exolluna en maig de 2019 quan tornen a observar el trànsit.

Anglada coincideix amb Teachey en subratllar la dificultat de descobrir llunes tan llunyanes: "Primer cal trobar un planeta que puga tenir-les (que siga gegant, que no estiga massa a prop de la seua estrella i que, a més, transite). La probabilitat de trobar un objecte així és molt baixa, diria que de l'ordre de 0,05%, pel que Kepler (que és l'única missió que pot trobar-les) tindrà un parell de dotzenes d'objectes. Després, la lluna ha d'estar i a més, ser bastant gran perquè es detecte amb un sol trànsit", enumera.

Sobre la possibilitat que les exollunes siguen habitables, creuen que "en principi, seria difícil que existisca vida com en la Terra sense que hi haja una superfície sòlida o líquida, però qui sap... En qualsevol cas, amb el difícil que és detectar exollunes, buscar evidències de vida en elles és (de moment) ciència-ficció".




Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2


Vídeo