El cervell té moltes més possibilitats i energia del que creiem
Per què en compte de dedicar-nos a adormir-les, no posem obstinació a potenciar-les?
Hi ha persones que són capaces de parlar amb fluïdesa diverses llengües. Però el més increïble no és la quantitat, sinó la velocitat que tenen per a aprendre idiomes. En canvi, la rapidesa d'altres no es troba a l'aprenentatge de llengües, sinó a la captació de tots els detalls d'un paisatge. Poden dibuixar un amb precisió fotogràfica després d'haver-lo vist només un instant. Són els cervells d'aquestes persones màquines greixades i perfectes? En realitat no: els seus cervells estan defectuosos. L'epilèpsia, la síndrome d'Asperger i l'autisme els van acompanyar durant la infància.
Aquest tipus de persones es denominen savant -o antigament idiot savant -, ja que solen tenir un coeficient intel•lectual molt baix i, paral•lelament, unes habilitats excel•lents. Però, d'on sorgeixen les facultats extraordinàries dels savants?
Els estudis indiquen que els savants presenten alguna forma de disfunció a l'hemisferi cerebral esquerre, la qual cosa facilita l'activitat del dret. L'esquerre és el conceptual, el que posa etiquetes, el que raona, el que filtra amb la lògica, el lingüístic (el que ens parla constantment), el que va cap al passat i cap al futur. En canvi, el dret està en l'ara, és creatiu. Com que funciona sense lògica, té més facilitat per captar-ho tot tal com és sense filtrar i per fer connexions no racionals amb tota la informació. D'alguna manera, l'esquerre-lògic està constantment coartant o limitant les capacitats del dret-creatiu. Pel que si l'esquerre deixa de funcionar, el dret s'allibera, i amb ell, el geni.
El cervell no és un got per omplir, sinó un llum per encendre
Per augmentar les nostres capacitats, el nostre rendiment, els humans ens hem dedicat a inventar eines tecnològiques. És com si, a poc a poc, l'ordinador, el telèfon o el GPS constituïssin una extensió del nostre cervell. Si mirem al futur, sembla que cada vegada serem més dependents de tota aquesta tecnologia. Utilitzarem menys les nostres pròpies capacitats d'orientació, càlculs matemàtics, memòria ... L'ampliació de les nostres capacitats la busquem "fora", quan potser es trobi "dins". El nostre propi cervell té unes facultats inimaginables i, en lloc de despertar-les, ens estem dedicant a adormir-les.
Mentre els humans ens hem centrat en dissenyar radars cada vegada més potents, els dofins han evolucionat i en el seu cervell han creat un escàner més potent que qualsevol de les nostres invencions. Ens hem concentrat a "tenir" i hem descuidat el "ser". Hem mirat cap a "fora", en lloc de cap a "dins", oblidant que nosaltres també tenim radar intern, les nostres neurones saben funcionar com un autèntic radar. No obstant això, la majoria de les nostres inversions econòmiques en recerca no es dirigeixen a augmentar aquesta capacitat, sinó a inventar ajudes externes. Igual que s'adrecen a dissenyar medicaments per eliminar malalties i es presta molt poca atenció al ja demostradíssim efecte placebo.
No imaginem l'enorme potencial del nostre inconscient, podem reconèixer moltes coses com vistes, llegides, viscudes, sentides ... que no podem recordar. Són allà, però ens resulta impossible accedir-hi. És més, en el nostre inconscient ha informació que potser mai hem estat conscients de captar, ja que ho hem fet de forma subliminal. El nostre inconscient és el nostre savi interior. Sap molt més que nosaltres. Si aconseguíssim comunicar-nos amb ell, les nostres capacitats es veurien multiplicades de manera sorprenent. Ens passaria com a alguns savants: amb llegir un llibre una vegada, ja ho tindríem allà accessible per sempre.
En el nostre cervell dormen capacitats insospitades
Ens movem en un oceà d'informació. El cervell capta a cada instant volums ingents de dades a través de tots els seus sentits. Aquesta informació, per poder ser operativa i útil, ha de ser ordenada i esquematitzada. I a això es dedica la nostra lògica. D'alguna manera hem d'aprendre a no recolzar tant al nostre hemisferi esquerre-lògic.: és essencial aprendre a silenciar la ment. Anem a permetre que el nostre savi interior continuï adormit o anem a despertar?
Noticia original
Vídeo:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada