Programes per a la fusió nuclear: Tokamak
La fusió nuclear és un procés químic-nuclear que consisteix en la unió de dos nuclis atòmics per a la obtenció d’un més pesat i el despreniment de molta energia.A pesar dels grans problemes que presenta (com són calfar el gas a temperatures tant elevades, disposar un recipient capaç de mantindre eixes temperatures i extraure la energia per a poder transformar-la en electricitat) ja s’ha dissenyat i posat en pràctica un projecte a Europa que permetrà als científics investigar aquesta forma de energia en vies de desenvolupament.
Aquest projecte és en Tokamak, , acrònim del rus que en català es tradueix com cambra toroïdal amb bobines magnètiques. És un aparell al que l'objectiu és obtenir la transformació de les partícules en plasma per així aconseguir la reacció de fusió.
El 1956, van començar les investigacions experimentals d'aquests sistemes a l'URSS. El primer Tokamak consistir en una càmera de buit amb forma toroïdal que contenia hidrogen i un dispositiu elèctric que per fortes descàrregues ionizaba el gas fins a portar a l'estat plasmàtic. Un fort camp magnètic helicoïdal provocat amb potents electroimants aconseguia el confinament del plasma de elevadíssimes temperatures.
El 24 de maig de 2006, els set socis del projecte ITER --Unió Europea, Japó, Estats Units, Corea del Sud, l'Índia, Rússia i Xina-- van signar a Brussel•les l'acord internacional per al llançament del reactor de fusió internacional, que es construirà a Cadarache, al sud-est de França usant el disseny Tokamak. Els costos de construcció del reactor es van estimar en 4.570 milions d'euros i la durada de la construcció en 10 anys. La UE i França es van comprometre a contribuir amb el 50% del cost, mentre que les altres sis parts van acordar aportar cadascuna al voltant del 10%.
Noticia original:
Extreta del llibre de tecnologia industrial i de la pàg.
Notícies relacionades:
Simulacions atmosfèriques amb plasma:
Xic de 17 anys produeix plasma
Video:
Molt bona aportació a aquest blog de notícies! Aquest sistema d'obtenir energia (encara en procés de desenvolupament) és molt interessant ja que els combustibles nuclears utilitzats, al contrari que l'urani i el plutoni utilitzats als reactors nuclears de fissió, no són radioactius i a més són molt abundants a la natura. Està clar que aquests també produïran residus radioactius, però en principi, segons m'he informat, es reduirien als d'activació de la reacció en cadena per mitjà de neutrons i, a diferència dels produïts als reactors de fissió, la seva semivida és molt curta, de menys d'un centenar d'anys.
ResponEliminaAquesta serie d'avantatges és molt important en l'àmbit de les energies no renovables i també per al medi ambient, ja que es podria obtindre molta energia amb una disminució de la contamminació. No obstant, és una llàstima que de moment l'energia consumida siga major que la produïda en el Tokamak.
Molt bona noticia, es un tema interesant ja que aquest projecte es menys contaminant que els de fissió nuclear i seria un gran avanç en la tecnología i podria aportar grans avanços i nous invents.
ResponElimina