Malawi, escenari de la primera prova a gran escala de la vacuna contra la malaria

El primer programa nacional de vacunes contra la malària va començar en Malawi, però continuarà en Kènia i Ghana. Les vacunes “RTS,S” seran inoculades a 360.000 xiquets dels tres països, en un pla pilot que en cas de mostrar els mateixos bons resultats que en anteriors proves clíniques espera ser ex tengut a altres nacions.

La campanya contra la malària té com a objectiu confirmar l'efectivitat de la vacuna en xiquets menors de 2 anys, ja que són els més vulnerables. D’aquesta manera esperen evitar un milió dels sis milions de casos de malària que es detecten cada any, també esperen prevenir els 4.000 morts que provoca aquesta malaltia.

La seva validesa és relativa però els investigadors i les autoritats sanitàries, esperen que, associada als mitjans de prevenció com els mosquiters impregnats de repel·lent, poder reduir significativament el nombre de víctimes. El que passa és que últimament els mosquits que la transmeten estan tornant-se cada vegada més resistents als insecticides. Com a conseqüència, els esforços per a controlar la malària s’han estancat en els últims anys.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Es detecta el primer terratrémol en Mart

El passat Novembre va aterrar a Mart el mòdul espacial InSight, per tal de continuar la investigació sobre aquest planeta. Però aquests dies, la NASA va anunciar que s’han detectat indicis del primer sisme registrat al planeta roig.

El sismómetre va ser col·locat en la superfície de Mart el passat 19 de desembre i ja ha reconegut altres tres tremolors, encara que "més xicotets" i de "origen encara més desconegut" que el detectat aquesta última setmana. Els principals investigadors d’aquesta expedició afirmen que aquest és el primer tremolor registrat que procedeix de l’interior planeta, ja que els altres coneguts provenien de la superfície i podien estar causats per agents externs, com el vent. "Les primeres lectures de InSight continuen amb la ciència que va començar amb les missions Apollo", afirma l'investigador principal de InSight, Bruce Banerdt. Actualment estàn examinant la causa exacta d’aquesta estranya senyal, però açò és un nou pas cap al descobriment d’un nou camp, la sismologia marciana. 

Estudiar l'interior profund de Mart ajudarà els científics a entendre la formació d'altres mons rocosos, inclosos la Terra i la Lluna. Aquestes dades també serviran per al desenvolupament de les futures missions tripulades a Mart, així com una arribada dels humans al “planeta roig”.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

Investigadors espanyols 'creen' el primer bebé de tres progenitors

Aquest bebé va nàixer fa unes setmanes a Grècia, i ha sigut generat a partir d'una tècnica dirigida pel centre espanyol Embryotools, conseguint que el seu ADN tinga dos mares i un pare. Els seus 46 cromosomes són meitat de la seua mare i meitat del seu pare, com els de qualsevol ésser humà. Però una part del material genètic que es troba fora del nucli pertany a la segona mare donant d’òvul.

Aquesta tècnica, anomenada transferència de fus matern ja es va utilitzar al 2016 per tal de combatir una malaltia. En aquest cas s’ha utilitzat per a què una parella amb impossibilitat per a quedar-se embarassada, puga tindre fills genèticament seus. La mare patia infertilitat després d'haver sigut operada dues vegades d'endometriosi severa i s'havia sotmés quatre ocasions a tractaments de fecundació in vitro , totes elles sense èxit. No obstant això, aquesta tècnica ha fet possible l’embaràs. Per a que tinga èxit, s'extrau el nucli d'un òvul immadur no fecundat de la pacient, on es troba l'ADN, i s'implanta en un òvul immadur en bon estat provinent d'una donant. D'aquesta forma, l'òvul resultant conté el material genètic de la pacient però la resta de components, són d'una donant sana. Aquest òvul és, finalment, fecundat amb l'esperma de la parella i implantat en la pacient.

Aquest nou descobriment ha creat una controvèrsia entre la comunitat cientifíca, ja que que molts investigadors creuen que no hi han suficients bases científiques que aproven aquesta nova tècnica. Pensen que el problema d'infertilitat de la parella es podria haver solucionat amb una donació d'òvul com les que es realitzen a milers en clíniques de tot el món.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

L’estiu actual dura cinc setmanes més que en els anys 80

Un 70% de la població espanyola està vegen-se afectada per les conseqüències del canvi climàtic.

 
Les temperatures mitjanes de totes les estacions són cada vegada més elevades. En concret, les dades revelen que l’estiu s’està allargant nou dies de mitjana per dècada, en el que l’estiu actual abasta cinc setmanes més que a principis de l'any 80. Les dades també revelen que les superfícies amb climes semiàrids estan avançant en Espanya, i ocupen ja un 6% més que en el període 1961-1900.

Per un altre costat, al mar Mediterrani, hi ha un estudi que assenyala que la temperatura superficial està augmentat 0,34 °C per dècada. Aquesta calor provoca una expansió tèrmica que contribueix a l’increment del nivell del mar. A conseqüència trobem efectes del fenomen “illa de calor”, anomalia tèrmica positiva que té lloc en el centre de les ciutats o a la costa mediterrània.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Científics espanyols aconsegueixen “eliminar” el VIH en un pacient per segona vegada al món

El 2008, per primera vegada un pacient havia aconseguit vèncer el VIH. Se li "va batejar" com "pacient Berlín". Un equip amb participació espanyola ha aconseguit replicar la seva història i, per segona vegada, ha aconseguit la remissió total del VIH en un pacient, l'eliminació del virus tambés es deu a un trasplantament de progenitors hematopoètics a què es va sotmetre el 2016 per combatre el limfoma que patia.

Tractat en un hospital de Londres, porta 18 mesos sense rastre del virus tot i no prendre cap tractament antiretroviral. Aquest individu era portador del VIH des de 2003, encara que no va començar a tractar-se amb antiretrovirals fins anys més tard. El 2012, va ser diagnosticat de limfoma de Hodgkin pel qual va haver de rebre un trasplantament de medul·la en 2016. Les cèl·lules del donant tenien una mutació, anomenada CCR5 delta 32, que confereix una mena d'escut contra el virus. Aquesta mutació, impedeix que el VIH pugui penetrar en els limfòcits T CD4, la via d'entrada del virus a l'organisme. Després del bon resultat del trasplantament, els metges van decidir interrompre el tractament antiretroviral 16 mesos després de la intervención.Y el virus va romandre indetectable.

Des de Barcelona, l'equip del IrsiCaixa ha estat l'encarregat d'analitzar la presència del VIH en plasma mitjançant les tècniques més sensibles. Han vist que és indetectable en tots els casos i que els anticossos contra el virus també han anat desapareixent amb el pas del temps.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Video

La primera foto d'un forat negre i la seva ombra

Els forats negres, concentracions de matèria amb una força gravitatòria tan intensa que res pot escapar d'elles, ni tan sols la llum, han despertat sempre una gran fascinació i moltes incògnites. El 10 d'abril, el Telescopi Horitzó de Successos, format per vuit radiotelescopis, ha aconseguit capturar la primera imatge de l'horitzó de successos i de l'ombra d'un forat negre, el que es troba al cor de la galàxia Messier 87, a 55 milions d'anys llum. És un forat negre realment supergegant, té una massa equivalent a 6.500 milions de sols.

Carlos Moedas, comissari europeu d'investigació, ciència i innovació en la Comissió Europea, l'ha definit des de Brussel·les com una gran troballa per a la humanitat i ha assegurat que aquesta primera imatge d'un forat negre "marcarà un abans i un després" en la història de la ciència.

A Madrid, el Consell Superior d'Investigacions Científiques ha reunit alguns dels científics espanyols que formen part d'aquest gran projecte internacional per estudiar els enigmàtics forats negres.

Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2 

Video

Ratolins que aporten informació sobre la conversació humana

Gràcies als ratolins cantors, s'ha descobert el circuit cerebral que possibilita les interaccions en una conversació. Açò pot ajudar a tractar transtorns com l'autisme o altres problemes relacionats amb el llenguatge.


Els ratolins cantors d'Alston mascles es desafien entre ells mitjançant cançons que alternen, al igual que els humans quan dialoguem. L'estudi realitzat mostra que una regió del cervell anomenada escorça motora és necessària tant per als ratolins com per a la nostra interacció vocal. Juntament amb àrees del cervell que manen als músculs crear notes, circuits separats de l'escorça motora permeten sobtats inicis i parades d'una conversació. El que s'ha observat amb els ratolins també ho trobem amb els grills, les aus i els humans.


Hi ha una connexió entre la comunicació i els temps del cant, el mateix succeeix amb el cervell que genera contraccions musculars a causa de la relació entre el centre d'aquest i la musculatura. L'objectiu ara és investigar els circuits del parlar dels humans i d'esta manera desenvolupar nous tractaments quan es detecten processos incorrectes.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

El mar amb meduses robòtiques

Els fons marins també van deteriorant-se encara que nosaltres no ho percebem. És per això que es necessiten tecnologies que faciliten la monitorització de la salud marina. La idea de crear meduses robots vingué a la inspiració dels investigadors en pensar que eixe dispositiu tecnològic hauria de ser versàtil i flexible amb capacitat d’accedir a cavitats submarines, com bé ho fan aquests invertebrats marins.

Aquestes meduses tenen una bufeta natatòria que controla la profunditat on es desplacen i tenen uns teixits que els permeten l’elasticitat. A partir d’ací feren 5 models de dispositiu diferents. Cada model té 8 tentacles amb un canal que s’estén des del centre del robot i utilitza un sistema de propulsió hidràulica, amb 4 d’ells connectats a cada costat de la màquina. Els propulsors fan que gire, s’eleve i avance. A més la carcasa central que inclueix els microcontroladors i la bateria està impresa en 3D.


Gràcies als robots biomimètics es poden examinar qualsevol dels racons del mar. El pròxim objectiu és afegir sensors d’entorn basats en tecnologia sónar els quals ens informen de l’espai que es poseeix al voltant.

Notícia original                                             

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

ARkstorm, la mega tempesta que segons els científics seria més devastadora que un sisme


Causaria el doble de danys que el gran terratrèmol "the big one" que es produiria a Califòrnia.

Molt s'ha parlat sobre un possible gran terratrèmol que es produiria a Califòrnia, i que causaria una enorme devastació en ciutats com Los Angeles i San Francisco, que es troben al llarg de la falla de Sant Andrés.
No obstant això, sembla que un altre fenomen natural preocupa encara més als científics, ja que el nivell de destrucció seria de gairebé el doble del que ocasionaria el sisme, segons revela Quo.

Es tracta d'una mega tempesta coneguda com a “Riu atmosfèric 1,000” o “ARkstorm”, i que podria aconseguir i superar els nivells de precipitació d'esdeveniments que només es veuen cada 500 a 1,000 anys.
Sobre aquest tema, un equip d'experts del Servei Geològic dels Estats Units (USGS) va comparar aquesta possible mega tempesta amb les tempestes hivernals de 1861 i 1862 a Califòrnia, que van matar a milers de persones i van deixar un llac de 299 milles d'extensió en el centre de l'estat.
D'acord amb els especialistes, “ARkstorm” podria assotar Califòrnia en qualsevol moment en els pròxims 100 anys, i a mesura que les condicions climàtiques empitjoren a causa del canvi climàtic, aquestes prediccions podrien tornar-se encara més greus.
D'acord amb ABC 10 News Sant Diego, si es confirmen els models, aquesta tempesta duraria diverses setmanes i obligaria a al voltant d'1.5 milions de persones a evacuar a causa d'una inundació catastròfica.
A més, crearia llacs a la Vall Central i el desert de Mojave, amb inundacions de fins a 19 peus.
Per si no fos prou, un informe del Cos d'Enginyers de l'Exèrcit dels Estats Units, adverteix als residents locals que la presa Whittier Narrows ja no compleix amb les pautes de "risc tolerable" de l'agència, i podria fallar en cas d'una tempesta molt gran.
El document agrega que les inundacions i lliscaments resultants representen un risc "inacceptable" per a les vides humanes.



NOTICIA RELACIONADA

NOTICIA ORIGINAL

Un mapa 3D revela que la via Làctia està torta.

Un mapa 3D de la Via Láctea nou i més precís revela que la nostra galàxia no és tan estable i plana com crèiem. És més, tot apunta que el disc d’estrelles on ens trobem es deforma i torça a mesura que s’allunya del centre. Així ho revela un nou article publicat aquest dilluns a la revista ‘Nature Astronomy’ en què s’ha analitzat la posició de 1.339 grans estrelles, cadascuna d’elles fins a 100,000 vegades més brillants que el nostre sol, per cartografiar de manera més detallada el nostre veïnat estel·lar.

Per explicar les deformitats laterals de la nostra galàxia, els investigadors argumenten que el més segur és que la força de la gravetat s’afebleix lluny de les regions internes de la Via Làctia. A l’allunyat disc exterior de la galàxia, els àtoms d’hidrogen que formen la major part del disc de gas de la Via Làctia ja no estan confinats en un pla prim, sinó que donen al disc una aparença de S distorsionada.

Els últims 50 anys ja hi ha hagut indicis que els núvols d’hidrogen de la Via Làctia estan deformats. A més, el nou mapa de la galàxia confirma que el patró espiral està causat pel ‘gir’ de l’enorme disc intern d’estrelles al cor de la galàxia.

Els astrònoms també han observat una dotzena d’altres galàxies que van mostrar patrons espirals progressivament recargolats similars a les seves regions exteriors. Per tant, per estrany que sembli, els ‘girs’ de la nostra Via Làctia són extranys  però no únics.

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Entendre les malalties del cervell a través de la genòmica

Entendre les malalties del cervell a través de la genòmica

Segons l’ambiciós estudi de PsychENCODE, els gens relacionats amb trastorns mentals estan més actius durant el desenvolupament fetal i l’adolescència

El cervell és segurament l’òrgan més complex del cos humà. El cervell s’encarrega de regular una gran varietat de processos i, a més, fa les funcions superiors.
Una de les coses més importants que ens falta entendre és per què de vegades deixa de funcionar correctament. Això podria començar a canviar a partir d’ara, perquè un ambiciós estudi, una part del qual ha sigut publicada recentment en diversos articles a la revista Science, ha catalogat una sèrie de canvis genètics que semblen estar implicats en algunes de les malalties mentals més freqüents.
El repte dels trastorns mentals
Els símptomes de les víctimes de malalties patològiques es produirien per la desregulació d’una xarxa complexa de centenars de gens, cadascun dels quals contribuiria només en una petita part al quadre clínic final. Ha calgut desenvolupar millors tècniques per llegir l’ADN. Actualment, molts dels esforços de recerca en aquest camp se centren en identificar quins conjunts de variacions genètiques poden causar els diferents trastorns.
Un consorci internacional format per desenes de científics, anomenat PsychENCODE, s’ha proposat completar una anàlisi de genòmica funcional de les malalties del cervell humà. La genòmica funcional utilitza la informació de l’ADN. Aquest és l’estudi genètic més exhaustiu sobre el tema que s’ha fet mai. Els científics han accedit a prop de dues mil mostres de cervell extretes de cadàvers d’edats diferents, alguns amb patologies mentals i altres no, i hi han aplicat diverses tècniques modernes per determinar quina part del genoma estava més activa i quines modificacions químiques tenia.

Dues èpoques clau
S’ha determinat que la proporció dels diferents tipus de cèl·lules del cervell varia amb l’edat, però també en condicions com l’autisme. A més, s’han identificat quins gens són els responsables d’aquests augments de certes poblacions de cèl·lules. També s’ha vist que algunes malalties es relacionen amb canvis en les zones de l’ADN en què no hi ha gens. El més probable és que aquestes variacions tinguin l’efecte de potenciar o silenciar alguns gens pròxims, i podrien ser importants per la coordinació de les xarxes genòmiques que influeixen en les malalties.

Han vist que hi ha dos períodes específics en els quals es veuen els canvis més importants en l’activitat dels gens. Un és el desenvolupament fetal, i l’altre és l’adolescència. Alguns gens que es relacionen amb les malalties mentals comencen a interaccionar entre ells en zones específiques del cervell precisament durant aquestes etapes. Això no implica que s’hagi trobat una explicació als principals trastorns neurològics. El que han aconseguit aquests investigadors és un full de ruta que assenyala una sèrie de camins nous a explorar. Saber quins gens estan activats i modulats en cada cas permetrà començar a pensar en estratègies químiques que puguin retornar-los a un cert equilibri i, així, disminuir els símptomes associats a aquestes desregulacions.

 VIDEO:

NOTICIA RELACIONADA


NOTICIA ORIGINAL

Fotografiat a l'Àfrica un lleopard negre per primera vegada en 100 anys.

Aquest tipus de lleopard és molt freqüent a Àsia, però és una raresa a Àfrica.Un equip de científics, liderat per Nicholas W. Pilfold de l’Institute for Conservation Research (San Diego Zoo, Califòrnia) i Ambrose Letoluai del Loisaba Conservancy (Nanyuki, Kenya), ha confirmat la troballa de l’exemplar en un nou article a l’‘African Journal of Ecology’. 

Nick Pilfold,  recorda que “el melanisme ocorre en aproximadament l’11% dels lleopards a tot el món, però la majoria d’aquests lleopards viuen al sud-est d’Àsia”, ha dit. Els exemplars melànics del lleopard, com el fotografiat fa tan sols uns mesos, són molt més freqüents al sud-est asiàtic, però una veritable raresa al continent africà. 

L’última evidència directa d’un lleopard d’aquestes característiques es remunta a l’any 1909, fa exactament 110 anys, quan un exemplar va ser vist a Addis Abeba (Etiòpia). Les primeres vegades que va ser vist aquest exemplar van tenir lloc entre setembre del 2017 i gener del 2018, mentre els responsables de l’estudi captaven imatges amb fototrampes per avaluar la població de lleopards a la zona. 

Els lleopards (tots ells Panthera pardus, independentment de la seva pigmentació) estan classificats en la ‘llista vermella’ de la International Union for Conservation of Nature (IUCN) com una espècie vulnerable. És a dir, que es troba a un pas d’estar oficialment en perill d’extinció. Actualment no es coneix l’estat demogràfic exacte d’aquests animals, però tot apunta que la població està disminuint.

L’IUCN assenyala com a algunes de les principals amenaces de l’espècie problemes com la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat, les represàlies causades per conflictes i la caça. Tots ells factors que, a més, estan compartits amb la disminució d’altres poblacions salvatges com és el cas de la dels lleons. 

NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1 

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO:

Musicoteràpia: un art i una ciència

La doctora Melissa Mercadal, directora acadèmica de l’Esmuc i presidenta de la Federació Mundial de Musicoteràpia , defineix aquesta disciplina com “la utilització de la música en totes les seves possibilitats, per part d’un professional format, per treballar la funcionalitat de la persona en diverses àrees, des de la part física i motriu fins a la part cognitiva , passant per la part emocional, la social i fins i tot l’espiritual, per potenciar el seu funcionament al màxim i contribuir a millorar el seu benestar i qualitat de vida”.

Segons explica Mercadal, la relació entre la música i la salut i el benestar existeix des del començament de la humanitat.

Actualment, per exemple, “està demostrat que el part és més curt quan s’ha utilitzat la musicoteràpia.

Podríem dir que la musicoteràpia pot ser un nou mètode per ajudar a superar les malalties de les persones, o almenys per fer-les més severes.

Notícia original:


- Noticia 1


- Noticia 2





Video:

La taula periòdica fa 150 anys

L'Organització de les Nacions Unides ha declarat el 2019 l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics per commemorar la creació d'aquest sistema d'ordenació que va transformar la ciència del segle XIX.

Catalunya, també ha preparat un homenatge a aquesta icona tan famosa a la ciència, proposada ara fa 150 anys pel químic rus Dmitri Mendeléiev. L’Institut d’Estudis Catalans, a través de la Societat Catalana de Química, ha sigut l’encarregat d’impulsar un calendari ple d’activitats i espectacles entorn de la química.

La celebració, que arrancarà el 5 de febrer i s’allargarà fins al mes de novembre, aplegarà en forma de tallers i en conferències que tindran la química al centre. Alhora, la cita intentarà seduir el públic general, sobretot joves i infants, per donar a conèixer el paper cabdal de la química en l’abordatge dels grans reptes de futur mundials, com ara el desenvolupament sostenible, l’energia neta i el medi ambient, l’alimentació o la salut. El programa inclou activitats diverses a tot el territori català que barregen la química amb l’art, les noves tecnologies o la música, per fer més atractiva aquesta disciplina per al conjunt de la societat catalana.

Com evidencia la Biennal Ciutat i Ciència organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, la ciència s’ha cansat de quedar-se en un segon pla i aquest any vol reivindicar-se i obrir-se camí en la cultura catalana. "La química és un motor de progrés i cal divulgar la tasca del seu teixit científic i empresarial per seguir atraient els joves talents", ha destacat aquest dimecres el president de la Societat Catalana de Química, Carles Bo, durant la presentació dels actes de celebració.

Noticia Original

Notícies relacionades:
La tabla periodica cumple 150 años

Tomás Unger

Video:

Return to the Wild, exposició a Pedralbes Centre

Nicolás Reusens és fotògraf autodidacta actualment establert a Catalunya. La seva passió és la fotografia de natura salvatge, des de l'univers macro fins l'Alta Velocitat en la què porta el subjecte o l'escena al seu màxim nivell de detall en moviment.. El fotògraf busca l'instant més impactant, sempre intentant que cada element llueixi a la imatge, aconseguint textures imperceptibles al natural per l'ull humà.
Ha esta galardonat en nombroses ocasions i destaquem el seu Primer Premi al concurs fotogràfic Smithsonian 2014, també ha estat finalista al Sony World Photo 2013 o més recent que ha obtingut el Primer Premi al concurs nacional Pixall Natura 2015.
L'han publicat en medis de prestigi com el National Geographic moltes vegades, la revista Times i d'altres publicacions internacionals especialitzades. La seva recerca de la imatge perfecta i hiperrealista el porten a combinar la paciència en l'observació, el treball acurat i els últims avenços tecnològics.
Nicolás Reusens afegeix el seu nom al d’altres artistes que han exposat a Pedralbes Centre com Carme Solé Vendrell –la primera que ho va fer-, Joan Vehí, Jordi Vendrell, José Cantí, Minuessa, Susana Sentís o la exposició dels Amics de Collserola amb uns fotògrafs.

Noticia Original
Noticies relacionades:
Nicolás Reusens. Return to the Wild
Nicolás Reusens. 

Video:

Microronyons de laboratori, una esperança per a la recerca

Un equip d'investigadors generen ronyons amb funcions similars a les d'un fetus de sis mesos a partir de cèl·lules mare

humanes.

Se'n diuen organoids i són una de les grans promeses de la medicina del futur. En essència, són estructures cel·lulars gairebé microscòpiques que s'han format artificialment i que tenen la capacitat de créixer i d'efectuar la funció d'un òrgan o un teixit determinat. Justament això és el que han aconseguit un equip d'investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya  (IBEC) a partir de cèl·lules mare humanes que han estat reprogramades per generar microronyons funcionals.

Els microronyons de l'equip català, dirigit per Núria Montserrat, investigadora ICREA del centre, es formen en una vintena de dies i tenen característiques similars al teixit embrionari que dona lloc al ronyó durant el segon trimestre de gestació.

Noticia original

Noticies relacionades

- Noticia 1

- Noticia 2

Video

Una nau soviètica en descontrol podria impactar contra la Terra aquest any

La sonda soviètica Cosmos 482 fou un artefacte que es llançà el 31 de març del 1972 amb el propòsit principal d'arribar a Venus. Malgrat açò, és probable que caiga cap a finals del 2019 o principis del 2020 en la Terra segons l'observador de satèlits Thomas Dorman.

Aquesta nau fou llançada fa més de quaranta anys des del cosmòdrom de Baikonur que es troba en el que és avui Kazakhstan. Despegà només quatre dies després que una sonda semblant, la Venera 8. A diferència d'aquesta, la sonda Cosmos 482 experimentà un imprevist que li impedí abandonar l'òrbita terrestre. Açò ocorregué a causa d'un error en els rellotges de la nau que apagaren els motors prematurament quan pretenien impulsar-la més enllà de l'òrbita de la Terra.

Aquest error comportà que la nau quedara atrapada en una òrbita el·líptica. Aleshores, les autoritats soviètiques d'aquell temps atorgaren el terme "Cosmos" al nom de la nau ja que era un terme atribuït als objectes de l'òrbita terrestre i pretenien amagar el fracàs de la missió i el vertader destí de la nau. A més a més, poc després d'aquesta fallada (en concret, el 3 d'abril del 1972) caigueren quatre tancs esfèrics de gas fets de titani que impactaren en uns cultius d'Ashburton, Nova Zelanda, on provocaren profunds cràters al sòl que, afortunadament, no causaren cap víctima.

Aquest artefacte originalment arribava fins els 1.180kg de massa i es componia per un orbitador i un mòdul d'aterratge esfèric que s'havia dissenyat en concret per travessar l'atmosfera de Venus i desplegar un paracaigudes, entre altres instruments. Segons les paraules de l'investigador del grup de seguiment CelesTrak, és molt probable que les restes d'aquesta nau caiguen sobre la superfície terrestre gràcies a la seua alta densitat. 

Vídeo relacionat amb la notícia

· Notícia original

· Notícia relacionada 1

· Notícia relacionada 2

S'ha creat un fàrmac eficaç contra un dels càncers de mama més agressius

Aquest nou fàrmac intel·ligent compost per una barreja d'anticossos i quimio identifica les cèl·lules cancerígenes i actua contra elles. Tot i que s'ha probat en un nombre reduït de pacients, els resultats han sigut molt positius. Segons els investigadors, l'Hospital General de Massachusetts i el centre mèdic Irving de la Universitat de Columbia, aquest fàrmac apunta a resultats òptims en dones que pateixen càncer de mama triple negatiu metastàsic, amb un promedi de supervivència al voltant dels dotze mesos.

El nombre de pacients de diversos centres mèdics dels EEUU que formaren part de l'assaig clínic on s'incloïa aquest tractament anomenat sacituzumab govitecan arribà a la xifra de 108. La resposta d'aquests pacients resultà molt millor que la que es vaticinava amb la teràpia convencional de quimioteràpia. A més a més, segons Aditya Bardia, investigador principal de l'Hospital General de Massachusetts, la quimioteràpia habitual solia associar-se amb taxes baixes de resposta al tractament i era considerablement tòxica, de manera que calia buscar noves opcions.

Sacituzumab govitecan ha demostrat funcionar correctament en un 33% dels pacients i els seus efectes s'han estés al voltant dels 7,7 mesos, desbancant així la quimioteràpia convencional que només fa efecte en el 15% dels casos i la resposta s'allarga entre dos o tres mesos. El fàrmac, al ser menys tòxic, també provoca que els efectes secundaris siguen més suportables i no causen neuropatia, endormiscament o formigueig als pacients.

Tot i això, el medicament encara es troba en fase d'experimentació, ja que s'estan realitzant assajos per comparar-lo amb altres medicaments i l'Agència Americana del Medicament (FDA) continua sense voler atorgar la seua aprovació a aquest fàrmac.

Vídeo relacionat amb la notícia

· Notícia original

· Notícia relacionada 1

· Notícia relacionada 2

Descobreixen l'esquelet gairebé complet d'un cocodril de 70 milions d'anys

Un grup d'investigadors argentins liderats pel paleontòleg del Consell Nacional de Recerques Científiques i Tècniques (CONICET)  Rodolfo Còria van presentar l'esquelet de Barrosasuchus neuquenianus, un cocodril de la família dels peirosàurids, que en vida va arribar a tenir dos metres de longitud i va habitar fa 70 milions d'anys la zona de Sierra Barrosa, a trenta quilòmetres de Plaza Huincul, en Neuquén. Si bé aquest tipus de cocodrils fòssils es coneixen des de fa més de seixanta anys, la particularitat d'aquesta trobada és que, per primera vegada, s’ha trobat un esquelet pràcticament complet -l'única peça que mancada és la cua-. El treball va ser recentment publicat en la revista Cretaceous Research.

“Barrosasuchus és un al·luvió d'informació peirosàurica”, va indicar Còria, en reparar que la trobalda va incloure el crani, el postcrani, les mandíbules, les potes, les mans, les costelles i les vèrtebres del cocodril peirosáuric.
“Està absolutament tot: l'única cosa que no tenim és la cua”, va assenyalar el científic. “Trobar exemplars tan complets i tan ben preservats és molt estrany, especialment de cocodrils”.


El primer peirosauric va ser trobat seixanta anys enrere en la localitat de Peiròpolis, en el centre del Brasil. Més endavant, els científics de l'època van notar que aquest exemplar representava a una família de cocodrils diferent a unes altres, i els van denominar peirosàurids, per ser Peirosaurus el primer gènere reconegut de la família. Aquests cocodrils, que van habitar en l'era Cretàcica , són abundants i freqüents en tota Amèrica del Sud, especialment en la Patagonia, però la majoria d'aquests exemplars s'havien registrat d'una manera molt fragmentària. “Fins ara s'havien trobat trossos de mandíbula,, cranis incomplets, sense mandíbula –va advertir el paleontòleg del CONICET-. Si bé és freqüent trobar restes d'aquests animals, i a vegades les restes han permès proposar espècies noves, el fet de trobar esquelets complets com Barrosasuchus és excepcional i totalment únic”.

N.Original

N.Relacionada 1

N.Relacionada 2

Video:

Un estudi assenyala el vulcanisme, i no un asteroide, com a causa directa de l'extinció dels dinosaures

L'impacte de l'asteroide va desencadenar terratrèmols que van causar un fort esclat de vulcanisme a l'Índia, gairebé en el costat oposat del planeta respecte al lloc de l'impacte.

Una de les extincions massives més populars és la que es va produir fa seixanta-cinc milions d'anys, i que va acabar amb la major part d'éssers vius de grandària considerable, inclosos els dinosaures.

Malgrat que els científics estan d'acord que aquesta catàstrofe no es va produir de la nit al dia, sinó que va durar milers d'anys, sí que hi havia consens quant a que va ser una gran roca procedent de l'espai la que va produir el cataclisme.

Però una nova recerca publicada en la prestigiosa revista Science postula com a opció molt probable que l'asteroide no provoqués l'extinció massiva directament, sinó de manera indirecta, activant massives erupcions volcàniques. Un vulcanisme que, segons l'article, hauria començat a l'Índia, a mig món del lloc de l'impacte, en el Mar Carib.

A més, la recerca llança llum sobre els enormes fluxos de lava que han sorgit periòdicament al llarg de la història de la Terra, i com han afectat l'atmosfera, alterant el curs de la vida en el planeta.

Analitzant mostres de roques, els investigadors han establert que el moment de les erupcions va ser el mateix en gran part del continent indi. Això dóna suport a la hipòtesi del grup que l'impacte de l'asteroide va desencadenar terratrèmols que van causar un fort esclat de vulcanisme a l'Índia, gairebé en el costat diametralment oposat del planeta respecte al lloc de l'impacte, el cràter Chicxulub en el Mar Carib.

N.Original

N.Relacionada 1

N.Relacionada 2

Video:

Què passaria a la natura si desapareguessin els insectes?

Hi ha moltíssims insectes. Resulta molt complicat saber quants exactament, ja que el 80% ni tan sols encara han pogut ser estudiats pels taxònoms, però probablement existeixin prop de 5,5 milions d’espècies. Si hi sumem un altre tipus d’animals que també tenen exoesquelets i membres articulats, els coneguts comunament com a artròpodes (entre els quals s’inclouen els àcars, les aranyes i les oniscidees, és a dir, els bitxos bola), és possible que facin un total de set milions d’espècies.



Els experts indiquen que la quantitat d’insectes està disminuint de manera alarmant, la qual cosa podria significar l’extinció a tot el món del 40% de les espècies d’aquests animals en les pròximes dècades. Especialment preocupant és el fet que no coneixem els motius exactes pels quals això està passant. La intensificació de l’explotació agrícola i l’ús de pesticides semblen constituir gran part del problema, però no és tan simple; tot apunta que la pèrdua del seu hàbitat natural i el canvi climàtic podrien exercir també una influència a tenir en compte.

podrien “desaparèixer en un segle”, però l’extinció completa és improbable. El cert és que si algunes espècies deixessin d’existir, d’altres ocuparien el seu lloc. No obstant, aquest empobriment de la diversitat podria portar conseqüències devastadores per a la fauna i la flora del planeta.Els inestables fonaments de la vida.
El rol que aquestes diminutes criatures tenen en aquest gran sistema que és la naturalesa no és cap altre que el d’alimentar-se i servir d’aliment a altres espècies. Els insectes són el component essencial de gairebé qualsevol cadena alimentària terrestre; aquells que mengen insectes (la majoria) aprofiten de les plantes l’energia química procedent de la llum del sol per enfortir els òrgans i els teixits animals. El treball és feixuc, i per això es diversifica en múltiples tasques.

Les erugues i les llagostes masteguen fulles de plantes, els àfids i els fulgoromorfs n’absorbeixen el suc, les abelles aconsegueixen el pol·len i en beuen el nèctar, i els escarabats i les mosques en mengen els fruits i en destrossen les arrels. Fins als arbres més grans veuen traspassat el seu tronc per les larves d’insectes que s’alimenten de la fustaAquests insectes herbívors són devorats, capturats, eliminats o parasitats per altres insectes, que al seu torn són consumits per altres animals de més mida. El cicle arriba a tal punt que hi ha insectes que s’alimenten de plantes que moren i es converteixen en compost per l’acció de fongs i bacteris.

A mesura que s’ascendeix en la cadena alimentària, cada animal es mostra menys selectiu. Mentre que un insecte herbívor, en general, consumeix només un tipus de planta, els animals insectívors (majoritàriament artròpodes, però també molts ocells i mamífers) no es preocupen pel tipus d’insecte que troben. Per això existeixen moltes més espècies d’insectes que d’ocells o mamífers.Cada etapa de la cadena alimentària conté menys matèria viva a causa que només en perdura una petita part en l’organisme dels depredadors. Tot i que l’eficàcia del procés és més gran com més s’ascendeix en la cadena, els animals situats “al cim” representen un percentatge molt baix del total de la biomassa. Per això no hi ha gaires animals forts i de gran mida en comparació amb totes les espècies que habiten la naturalesa.









Noticia Original


Noticia relacionada 1


Noticia relacionada 2


Vídeo

Els microbis del budell parlen amb el cervell

                                                             


La comunitat microbiana del nostre cos pot influenciar el cervell i el comportament, i fins i tot pot tenir un paper en trastorns com la demència, l’autisme, l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson.El 2014 John Cryan, professor del University College Cork d’Irlanda, va assistir a un congrés a Califòrnia sobre la malaltia d’Alzheimer. Però no és un expert en demència, sinó que ha estudiat la microbiota, els bilions de microbis que hi ha dintre d’un cos humà sa. Cryan i altres científics començaven a trobar indicis que aquests microbis influïen en el cervell i el comportament. És possible -va dir en la trobada científica- que la microbiota tingui un paper important en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer.


Els estudis en humans han revelat també pautes sorprenents. A les deposicions dels nens amb autisme s’hi observen combinacions poc freqüents d’espècies microbianes. També s’han detectat diferències en els bacteris intestinals de persones afectades per altres trastorns cerebrals. Però cap d’aquestes associacions demostra que hi hagi una relació de causa i efecte. Trobar una microbiota inusual en persones amb Alzheimer no vol pas dir que els bacteris indueixin la malaltia. Potser és al revés: per exemple, els malalts d’Alzheimer solen canviar d’hàbits alimentaris, i aquesta alteració pot afavorir espècies diferents de microbis.
Trasplantaments de femta

 Des d’aleshores les coses han canviat molt: la recerca ha trobat lligams significatius entre la microbiota i el cervell. Els científics han trobat proves que la microbiota podria tenir alguna cosa a veure no només amb l’Alzheimer, sinó també amb el Parkinson, la depressió, l’esquizofrènia, l’autisme i altres trastorns. A més, alguns estudis han canviat la manera com alguns neurocientífics pensen sobre el cervell.Els estudis en humans han revelat també pautes sorprenents,ales deposicions dels nens amb autisme s’hi observen combinacions poc freqüents d’espècies microbianes.


 També s’han detectat diferències en els bacteris intestinals de persones afectades per altres trastorns cerebrals. Però cap d’aquestes associacions demostra que hi hagi una relació de causa i efecte. Trobar una microbiota inusual en persones amb Alzheimer no vol pas dir que els bacteris indueixin la malaltia. Potser és al revés: per exemple, els malalts d’Alzheimer solen canviar d’hàbits alimentaris, i aquesta alteració pot afavorir espècies diferents de microbis.

Una tècnica que pot ajudar a identificar aquestes associacions és el trasplantament fecal. Durant la seva investigació sobre l’Alzheimer, Sangram Sisodia i els seus col·legues van trasplantar matèria fecal de ratolins normals a d’altres que havien estat tractats amb antibiòtics. Els que havien rebut els antibiòtics van tornar a desenvolupar cúmuls de proteïnes quan van recuperar les seves microbiotes. 

Fa temps que els científics saben que dins nostre hi viuen microbis. El 1683, Antonie van Leeuwenhoek va descobrir-ne en la tosca de les seves dents vista al microscopi. Durant generacions, els microbiòlegs només han estudiat les espècies que poden cultivar al laboratori, i resulta que la majoria dels nostres ocupants no poden sobreviure en càpsules de Petri. A principis del segle XXI la ciència de la microbiota va fer de sobte un salt endavant quan es va descobrir la manera de seqüenciar l’ADN d’aquests microbis. Al començament es va analitzar la influència de la microbiota en els intestins i la pell. Pocs científics van parar atenció al cervell perquè no semblava que tingués gaire sentit: el cervell està protegit contra les invasions microbianes per l’anomenada barrera hematoencefàlica, que normalment només poden travessar petites molècules.

Noticia Original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

Vídeo