Un tsunami ha devastat la costa oest de Java i Sumatra, Indonèsia, el dissabte a les 21.30 hora local. Fins al moment se sap que 222 persones han mort i hi ha més de 800 ferits i 28 desapareguts. A diferència d'altres tsunamis, aquest no va ser causat per un terratrémol. Tot apunte al fet que va ser provocat per una mescla de lliscaments de terra sota l'aigua, a causa d'una erupció. Per aqueix motiu no va haver-hi advertiments previs.
No va haver-hi terratrémols sentits ni mesurats i l'erupció va ser xicoteta, per la qual cosa els sismes associats a l'erupció denominats el tremor volcànic, no semblen haver sigut la causa directa. No obstant això, sí que és possible que l'erupció, encara que xicoteta, haja desencadenat invisibles lliscaments submarins de grans dimensions que, en mobilitzar grans masses de materials, són capaços de generar tsunamis. Indonèsia disposa d'un sistema d'alerta de tsunamis, que consisteixen en boies en mar obert i boies mareográficas pròximes a la costa enllaçades via satèl·lit per un sistema de telecomunicacions, que indiquen en temps real la variació de l'altura de l'ona. El sistema està dissenyat per a avisar quan la variació excedeix l'habitual, indicar la probabilitat de què es produïsca un tsunami i de l'altura d'ona que podria aconseguir la costa i el temps previst a aconseguir-la. Però, com ja es va demostrar en el tsunami del 28 i 29 de setembre d'aquest mateix any, el sistema no disposa d'un bon manteniment.
Així que, és evident que es podia haver previst aquest fet usant la tecnologia actual disponible. És clarament una qüestió de prioritzar la seguretat de les persones, sobre altres consideracions i, especialment en una zona del món que ja ha demostrat una vegada més les gravíssimes conseqüències de no fer-ho.
La llista de planetes nans té un nou membre. Un equip d'astrònoms ha anunciat el descobriment d'un nou planeta, en els confines del Sistema Solar. Ha sigut batejat oficialment com 2018 VG18 i amb el nom de Farout, que significa llunyà, remot o extrem. De fet, segons el Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional, es tracta del cos celeste més llunyà descobert mai en el Sistema Solar.
Farout és el primer cos celeste del Sistema Solar que es detecta a una distància cent vegades major de la qual separa la Terra del Sol. Farout es troba a 120 UA, mentre Eris està a 96 UA. Plutó està a 34 UA, per la qual cosa el nou planeta nan estaria tres vegades més lluny que ell. Detectar un cos tan llunyà ha sigut possible combinant diversos telescopis. Les primeres imatges van ser obtingudes el passat 10 de novembre amb el telescopi japonés Subaru, situat en el Mauna Kena de Hawaii. Posteriorment, es va iniciar una campanya d'observació que es va prolongar durant diverses nits per a confirmar l'existència d'aquest planeta nan, que va ser capturat per segona vegada a principis de desembre. Encara no se sap molt de Farout, però els investigadors creuen que podria tindre un diàmetre d'uns 500 quilòmetres. És de color rosat, així que probablement està cobert de gel.
L'anunci no s'ha fet esperar i ha arribat en ple boom de descobriments de planetes fora del Sistema Solar o exoplanetes. 2018 VG18 està molt més lluny i es mou més a poc a poc que qualsevol altre objecte observat en el Sistema Solar, així que tardaran uns quants anys a determinar la seua òrbita.
Tres lleons d'una subespècie en vies d'extinció van morir després de ser atropellats per un tren de mercaderies en una reserva natural en l'oest d'Índia.
Els tres animals morts formaven part d'una bandada de sis lleons que vivien en el Parc Nacional del Bosc de Gir en l'estat de Gujarat, en el nord-oest de l'Índia. Es tractava de dos lleons, d'uns dos anys, i una lleona de la mateixa edat. El responsable forestal va assegurar que investigaran si el tren circulava massa de pressa i si l'equip d'agents forestal va cometre alguna negligència i després d'això adoptarà les mesures necessàries.
El lleó asiàtic està en la llista d'animals en perill d'extinció des de 2008, després de registrar-se una millora que va permetre a la subespècie abandonar el grup que es considerava en situació crítica. A pesar d'això, la mort per accidents dels tres exemplars arriba després de diversos episodis en els quals s'han registrat baixes en la població de lleons en el Bosc de Gir per diferents motius.
Un grup d´investigadors, han millorat un dels últims progressos en nanomedicina. Han aconseguit programar nanorobots per a buscar i destruir tumors.
Segons els experts, és el primer sistema robòtic d´ADN totalment autònom. Són capaços de dissenyar medicaments molt precisos i aplicar-se en teràpies per a combatre el càncer. I a més a més, es pot emprar en diferents tipus de càncer, ja que com diu un dels investigadors, ``tots els vasos sòlids que s´alimenten de tumors són essencialment iguals´´.
En el primer estudi van utilitzar mamífers, com per exemple, ratolins afectats per càncer de mama, càncer d´ovari i pulmó... Després que els nanorobots atacaren als tumors es van degradar del cos després de 24 hores. Els resultats finals van demostrar que 3 de cada 8 ratolins que van rebre la teràpia amb nanorobots van presentar una regressió completa dels tumors.
Per tant, la demostració d´aquesta nova tecnologia va ser un èxit. Però això és gràcies al que coneixem com origami d´ADN, una tècnica on l´ADN és capaç de plegar-se en tot tipus de formes i grandàries.
El repte dels investigadors era dissenyar, construir i controlar adecuadament els nanorobots per a buscar i destruir tumors cancerosos, però sense danyar a les cèl·lules sanes. La seua grandària és de 90 nanòmetres per 60 nanòmetres.
Quan s´uneixen la naturalesa i la ciència els resultats poden ser sorprenents, però més encara quan ofereixen un benefici per a la humanitat.
Així que, els enginyers de l´Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), van crear un sistema que permet que les fulles de qualsevol planta domèstica pogueren brillar, com si foren una bombeta de llum.
Els científics van estructurar aquest mètode format per nanopartícules que prové de la luciferina, un enzim que s´utilitza per a l´obtenció de llum en organismes bioluminiscents, com per exemple, les cuques de llum.
Quan uneixen la planta amb aquesta substància, que són ingressats per mitjà dels porus, aconsegueixen emmagatzemar les seues cèl·lules en l´estructura, així produeixen llum de manera natural.
Les primeres proves, els científics, van poder conseguir que les plantes feren llum durant 45 minuts, però després d´una sèrie de millores van poder obtindre una lluminositat aproximadament de quatre hores. Però l´objectiu és que les plantes tinguen una lluminositat infinita.
MIT va aclarir que, per a efectuar aquest tractament tecnòlogic a les plantes, no va utilitzar cap classe d´enginyeria genètica per a crear una nova espècie, i els components no alteren ni canvien la seua estructura, perquè són introduïdes mitjançant una cambra a pressió.
S´ha arribat a trobar una quantitat d´espècies i tipus de plantes que poden generar llum de baixa intensitat dins de les cases o a les ciutats. I per tant, evitar el excés de contaminació.
L'Hospital Clínic de Barcelona ha començat a utilitzar una tècnica pionera a Europa que aconsegueix extirpar amb èxit aquest tipus de tumors (càncer de ronyó) sense necessitat d'extreure el ronyó per complet, la qual cosa evita al pacient haver de sotmetre a diàlisi després.
Un dels responsables d'Urologia de l'hospital barceloní, Raúl Martos, ha explicat que la nova tècnica permet extreure només el tumor. "Abans, durant una operació els trèiem tot el ronyó (nefrectomia radical), de manera que els pacients estaven obligats a anar a diàlisi. Ara, introduïm líquids de preservació en el ronyó mentre operem, el que permet preservar la funció que li queda i evita entrar en diàlisi ".
Aquesta tècnica s'ha aplicat amb èxit en pacients que tenien tumors de fins a set centímetres. Un bon exemple és Lluís Ocaña, un pacient de 70 anys que tenia un gran tumor en el seu ronyó dret i insuficiència renal greu. Com argumenten els especialistes, l'abordatge permet desenvolupar l'operació de forma laparoscòpica en lloc de realitzar cirurgia oberta tradicional i, en conseqüència, la recuperació del pacient és més ràpida.
Anteriorment a aquesta modalitat, es detenia la funció del ronyó mitjançant la introducció d'una pinça per evitar l'entrada de sang al ronyó, amb l'objectiu de poder treballar així en l'extracció del tumor. Això feia que hi hagués menys temps per maniobrar i augmentava el risc de danyar el ronyó de manera irreversible durant tot el procés. Ara, s'introdueix un catèter mitjançant l'artèria femoral per taponar l'artèria del ronyó amb un globus que facilita la perfusió amb una solució (sèrum) freda que permetrà que aquest no pateixi danys i així poder treballar més temps i, finalment, extreure el tumor d'una manera més eficient.
L'escassetat d'aigua és una de les grans amenaces per a la població mundial, cosa que produeix sequeres, que són responsables del voltant del 40% de les pèrdues de cultius. Com que no sembla que hagi de millorar un equip de científics espanyols després de cinc anys de treball, han aconseguit dissenyar plantes tolerants a l'estrès hídric sense perjudici del seu creixement. Aquest projecte el lidera des del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) de Barcelona la investigadora del CSIC Ana I. Caño-Delgado. Encara que ella i el seu equip tenen por la falta d'incentivació de patents i les restriccions europees a l'edició genòmica.
Anteriorment, ja s'havia aconseguit un tipus de planta d'alta tolerància, però eren nanes perquè sempre que s'expressen els gens de resistència o de resposta, el que fa la planta quan hi ha sequera és aturar de créixer. Ells han aconseguit desacoblar el mecanisme de resposta del mecanisme de creixement. És a dir, és com si la planta no s'adonés que hi ha sequera i seguís creixent com si res. Abans les estratègies biotecnològiques que s'utilitzaven es basaven en manipular gens que actuen en totes les cèl·lules de la planta, en canvi ells s'han centrat en gens que estan només en el sistema vascular i en les cèl·lules mare. Això modifica el seu mecanisme de circulació de nutrients i de molècules que són importants per a l'adaptació a la sequera, però no actuen en els altres teixits on es coordina el creixement.
En condicions de reg normals, aquestes plantes modificades objecte d'estudi ja manen més nutrients cap avall. Aquest enviament massiu des dels teixits superiors a l'arrel provoca que la planta ompli el seu rebost. Mana molècules com aminoàcids, que són protectors de la resposta a la sequera, prevenint per quan aquesta arribi. No només nodreix sinó que prevé la deshidratació cel·lular. I l'arrel queda preparada per suportar aquest estrès abans que aparegui.
Els objectius del projecte és que es pugui aplicar també als cereals i el tomàquet, però per això necessiten finançament, i les recents limitacions imposades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la tècnica CRISPR no ajuden.
La NASA afirma que Saturn està perdent els anells a gran velocitat. Han descobert en base a les observacions de les sondes Voyager i Cassini que els elements que els formen estan sent estirats cap a la superfície del planeta en forma d'una pluja de pols que balla influïda pel camp magnètic del gegant gasós.
L’anell perd degut a aquest fenòmen, un vòlum d’aigua molt gran. La sonda Cassini va detectar material que queia cap a l'equador del planeta, això significa que els anells duraran menys de 100 milions d'anys, molt poc per a un planeta que en té 4000 milions.
Els científics es plantegen si altres planetes han tingut anells en el passat degut a la seua “fugacitat”. El que no saben és com canvia aquest procés segons les estacions. El planeta tarda 29 anys i mig a fer una volta al Sol, l'exposició dels anells a la radiació varia, per tant, la "pluja" de material dels anells també ho podria fer.
En 1996 es descobreixen ossos fòssils en certs blocs de roca situats en una cantera dels Alps. Els blocs que contenien els ossos van ser analitzats i trobaren 132 elements d’ossos.
Aquestes restes perteneixen al dinosaure depredador més gran del Juràssic anomenat Saltriovenator zanellai. És el ceratosaure més antic conegut en l’actualitat, fet que anticipa l’aparició dels grans dinosaures depredadors en 25 milions d’anys. Pesava una tonelada, tenia una longitud de 8 metres, adquiria la mà de tres dits, tenia urpes i també banyes prop dels ulls i el nas. Tenien dents afilades i serrades i probablement estava cobert de protoplomes filamentoses.
Els ossos sobreviviren a la dinamita i a més, a un llarg temps baix les aigües. Els ossos mostren marques d’alimentació per part de la fauna marina, fet que ens indica que el cadàver va flotar en una conca marina i es va afonar. És probable que remanera en el llit marí abans de ser soterrat.
Segons els estudis d'alguns investigadors podria canviar per sempre el que creiem saber dels forats negres. Especialment en el que es refereix a l'autèntica naturalesa dels seus centres.El problema principal és el de la singularitat.
La simple idea que puguen existir eixos punts que, a pesar de tindre una densitat infinita, no ocupen cap espai. Un d'eixos intents és la crida «gravetat quàntica de bucles». Els càlculs, en efecte, prediuen que l'espai-temps es corba molt fortament prop del centre d'un forat negre. Però no arriba a trencar-se, sinó que continua en una regió en el futur que té l'estructura d'un forat blanc.Una possible interpretació d'aquest nou treball és que la matèria cau en un forat negre i després rebota, disparant la massa a través del cosmos.
La idea és suggerent, encara que abans de considerar-se vàlida serà necessari provar-la experimentalment, científics de tot el món han anat detectant en l'espai una sèrie de fenòmens energètics que encara no han pogut explicar. Segons els investigadors, aquestos fenòmens podrien ser la firma d'un forat negre en transició fins a un forat blanc. L'idea encara no està prou madura per a ser acceptada per la comunitat científica. Però si milloren les prediccions i els resultats que comencen a paréixer-s més i més, aleshores hauran donat en un gran pas per a comprendre tant el passat com el futur de l'Univers en el qual vivim.
La rata cangur o bettong del nord, anomenada científicament Bettongia Tropica, és un petit marsupial diprotodont (que només té dos incisius a la mandíbula) de la família Potoroidae. És un animal solitari d'hàbits nocturns que acostuma a alimentar-se de micorizes i esporocarps fúngics.
Durant un temps, va arribar a ser endèmic de tota Austràlia. Actualment, el territori que ocupa s'ha reduït fins arribar a només 145 kilòmetres quadrats de superfície de dues zones tropicals humides de Queensland. A més, segons l'alerta de la WWF el nombre d'exemplars d'aquesta espècie continua en disminució i podria desaparèixer en un termini de 10 anys si no es prenen mesures.
La desaparició de la rata cangur tindria importants efectes en la natura: amb la seua extinció, es reduiria la diversitat de trufes i també dels arbres i l'ecosistema en general. Per tant, és important que es faça tot el que es puga per tal de conservar l'espècie.
S'acosta el final de 2018 i amb ell, l'última gran pluja d'estreles de l'any: les geminides. Este fenomen astronòmic, que pot veure's des del 7 al 17 de desembre, aconseguirà el seu màxim apogeu els dies 13 i 14 de desembre. De mitja, caurà un meteor cada dos minuts, convertint a les geminides en la millor pluja d'estreles de l'any.
L'observació es podrà fer des de poc després de la mitjanit, inclús un poc abans si es fa des de la península Ibèrica. Les geminides es poden observar en ambdós hemisferis, encara que es veuen millor en el nord. L'ideal és allunyar-se de les grans urbs, ja que com més aclarit i fosc estiga el cel, millor podrem apreciar este fenomen de la naturalesa.
La pluja d'estreles es podrà veure per tot el cel encara que, si volem afinar, l'ideal és buscar el radiant de les geminides i allunyar-nos uns 30º d'ell. És important mirar en la direcció més allunyada possible de la lluna, ja que la brillantor d'esta ens pot molestar per a veure els meteors.
Esta pluja de meteors no és procedent d'un cometa, sinó de l'asteroide Faetó, que va ser descobert en 1983, i que molts científics consideren un cometa extint. Mesura 5,10 quilòmetres i s'acosta al Sol cada 1,4 anys, però, a més, és l'asteroide que més s'aproxima a la nostra estrela de tots els cossos celests coneguts, inclòs Mercuri. Esta aproximació fa que alguns dels seus residus es cremen formant la cua de grava que dóna lloc a les geminides.
Un equip internacional d'investigadors, dirigit pels científics del Centre de Geogenètica del Museu d'Història Natural de Dinamarca, de la Universitat de Copenhagen, ha fet públic el descobriment d'un cràter d'impacte d'unes dimensions de 31 quilòmetres de diàmetre. Aquest cràter es troba soterrat sota una gruixuda capa de gel baix Grenlàndia i és la primera ocasió en que es troba un cràter baix qualsevol de les capes de gel que envolten el planeta.
El cràter fou trobat el juliol del 2015 quan aquests investigadors estaven inspeccionant un nou mapa topogràfic baix la capa de gel de Grenlàndia. Aleshores, se n'adonaren d'una depressió circular enorme que no s'havia detectat abans i que es trobava just al davall de la glacera Hiawatha, situada a la vorera de la part nord de la capa de gel. Tres anys després, els investigadors han verificat finalment el seu descobriment i ho han enviat a una revista científica.
Segons l'estudi, el cràter s'originà al impactar un meteorit d'un quilòmetre de llargària al nord de Grenlàndia que, a més a més, es trobava compost per ferro en la seua majoria, quedant cobert per una capa de gel que rondaria el quilòmetre de gruixuda.
Es creu que les conseqüències d'aquest esdeveniment van ser terribles per al nord del planeta. Com que encara no s'ha esbrinat la data exacta del cràter, es difícil conèixer les conseqüències donades. Malgrat açò, un dels investigadors considera que les condicions en que es troba el cràter podrien indicar que s'hagués format després que els gels cobriren Grenlàndia, encara que no se sap quants anys enrere va ocórrer allò.
Imatge d’una fecundació in vitro, la tecnologia que ha fet servir el científic xinès per obtenir els embrions que després han sigut manipulats genèticament. / GETTY
El científic xinès He Jiankui acabava d’anunciar que havien nascut dues bessones a les quals el seu equip havia modificat l’ADN.
Aquest és segurament l’esdeveniment científic més important dels últims anys, però no necessàriament per les raons adequades. Per entendre’n l’impacte, cal analitzar-ho a tres nivells diferents. Primer, des del punt de vista purament tècnic, és una fita revolucionària. El grup del doctor He ha usat el CRISPR/Cas9, una tècnica d’edició genètica que s’ha fet popular últimament perquè facilita la manipulació del genoma humà, entre altres coses. S’estava estudiant el seu potencial terapèutic, però acaben de demostrar que serveix per a coses més complexes. Ara apareixen davant nostre un munt de possibilitats fascinants.
Si ho considerem a nivell ètic, és totalment subversiu, perquè el doctor He ha anat en contra de les recomanacions, la prudència i el sentit comú i ha treballat amb subjectes humans sense tenir en compte les conseqüències. El CRISPR/Cas9 no és una tècnica perfecta i encara no se sap quins efectes secundaris pot tenir. . Experimentar amb embrions alterant-los els gens és d’una irresponsabilitat extrema.
Finalment, des del punt de vista social, pot tenir uns efectes profunds. Fa temps que alertàvem que calia discutir si volíem permetre la modificació d’embrions humans
No hem d’oblidar que la ciència treballa per la societat. És cert que la llibertat de decidir què investiguem i com s’ha de distribuir el finançament públic per a recerca sense ingerències del govern és una pedra angular de les universitats i una de les claus del progrés i, en països com el Regne Unit, fins i tot s’ha convertit en llei. Però aquesta llibertat implica usar el poder que dona de manera sensata, una condició que aquí no sembla que s’hagi seguit.
El doctor He Jiankui ens ho desmenteix: sembla que ho hagi fet només per presumir d’haver sigut el primer, sense cap finalitat pràctica i posant en perill la vida d’uns innocents.
Encara hi ha l’esperança que tot sigui un engany. Recordem el cas de Hwang Woo-suk, el científic coreà que el 2004 ens va fer creure que havia aconseguit els primers passos per clonar humans.
Les emocions negatives condicionen el comportament
Segons un nou estudi, es recorden molt més les males experiències que les neutres
La memòria és la capacitat que tenim de retenir el passat en la consciència i reproduir-lo mentalment o reviure’l reconeixent-lo de manera explícita com a passat, la qual cosa inclou la facultat de poder recuperar la informació prèviament emmagatzemada a partir de les experiències viscudes. Només recordem una petita fracció de totes les experiències que vivim.
Per què tendim a recordar millor els aspectes negatius que els positius? I de quina manera ho gestiona el cervell? La investigadora Magdalena Senderecka i els seus col·laboradors de la Universitat Jagellònica de Cracòvia, a Polònia, i de la Universitat Humboldt de Berlín, a Alemanya, han publicat un estudi a la revista Frontiers in Human Neuroscience que contribueix a entendre la importància de les emocions en la memòria, especialment la influència de les emocions negatives.
L’arquitectura de la memòria
La memòria és una funció neurocognitiva que permet enregistrar, la informació prèviament emmagatzemada. Se sustenta en les connexions que estableixen les neurones del cervell entre si. Cada record o cada memòria, s’emmagatzema en unes connexions determinades. Quan evoquem o utilitzem els records, les xarxes neurals que els emmagatzemen reprodueixen el seu patró d’activitat. Aquestes connexions es formen per molts indrets diferents del cervell i es gestionen des d’una zona molt concreta, anomenada hipocamp. Se sap que les experiències amb contingut emocional s’emmagatzemen de manera molt més permanent que les que no en tenen, que s’obliden ràpidament.
En aquest estudi els investigadors van donar als voluntaris que hi participaven llistes amb paraules.
En tots els casos els participants van recordar millor les paraules amb càrrega emocional i van destacar-ne les negatives. L’enregistrament de l’activitat cerebral va revelar que el record de les paraules emocionals negatives activa molt més l’anomenada escorça cingular anterior dorsal, que està implicada en funcions cognitives racionals, com la inhibició, l’anticipació de les recompenses, la presa de decisions, l’empatia, la gestió emocional i la monitorització de conflictes.
LA SUMA DEL RECORD I LA CREATIVITAT
Un altre aspecte interessant d’aquest estudi, que els autors no exposen de manera explícita però que es dedueix del resultat, és el motiu pel qual les experiències negatives tenen tanta influència sobre el futur que imaginem i, per tant, sobre la manera com ens preparem per assolir-lo. Com és que hi ha persones que veuen el futur de manera pessimista?
Fa uns anys es va demostrar que els circuits neuronals que permeten imaginar el futur i plantejar-ne d’alternatius se sustenten en les xarxes neurals de la memòria, combinades amb les del pensament creatiu. Imaginar el futur vindria a ser com recordar el passat de manera creativa. Si les experiències negatives es recorden millor i permeten evitar errors cognitius, és lògic que la projecció creativa que en fem cap al futur sovint pugui tenir un caràcter pessimista.
Després de dos anys vagant per l'espai, la nau OSIRIS-REx ha aplegat a Bennu, un asteroide primitiu de la mida de l'Empire State Building de Nova York situat a uns 300.000 km del nostre planeta. La sonda té com a objectiu recol·lectar una mostra de la roca espacial i portar-la a la Terra.
La nau passarà gairebé un any estudiant l'asteroide amb cinc instruments científics amb l'objectiu de seleccionar una ubicació que sigui segura i interessant per recol·lectar la mostra.
Quan reba la mostra, serà l'equip de ciència qui prenga el relleu de la missió per catalogar i realitzar diferents anàlisis. Es tracta d'un material amb un gran valor científic elevat, ja que porta pràcticament sense alterar-se des de fa 4.500 milions d'anys, per la qual cosa pot revelar important informació sobre els orígens del Sistema Solar.
La capacitat que té l'estrès de modelar el cervell, les seues funcions i la conducta social és objecte de recerca per part de la neurocientífica Carmen Sandi. La investigadora càntabra, establida a Suïssa des de fa 15 anys, treballa en l'Escola Politècnica Federal de Lausana on dirigeix l'Institut de Cervell Ment i en el seu si, el laboratori de recerca sobre genètica del comportament. Convidada pel centre de recerca en neurociències Achucarro, ha oferit a Bilbao una conferència sobre la influència que té l'estrès agut i crònic en les conductes socials i agressives.
L'estrès canvia l'estructura del cervell i la seua programació, afectant a les capacitats cognitives, com la memòria a llarg termini. També afecta a la conducta social, sobretot si la situació d'estrès crònic es dóna en una etapa primerenca. Explica Carmen Sandi que s'ha observat una tendència a la submissió, quan l'estrès es produeix en la primera infància, mentre que aquesta situació, viscuda en la pubertat, pot provocar una conducta més antisocial i tendència a l'agressivitat.
Entre els experiments que realitzen amb rosegadors han pogut reproduir situacions de violència de mascles cap a femelles. Els mascles joves que han patit por intensa en les seues primera etapes es comporten de forma “abusiva” amb les femelles amb les quals s'aparellen, mentre que aquestes acaben desenvolupant un comportament depressiu. Aquest estrès en els pares i l'ansietat en les mares es trasllada, segons han pogut comprovar, a les cries.
En les proves amb persones, també s'estudia com relacionar estrès i comportament agressiu. Els psicópates, per exemple, tenen respostes fisiològiques més baixes del normal a l'estrès, i s'estudia si aquest factor és determinant en la conducta psicópata.
Un científic xinès afirma haver usat una poderosa eina d'edició de gens per extreure gens no desitjats d'embrions humans.
He Jiankui,va afirmar en un vídeo, haver usat CRISPR-*Cas9, una eina d'edició de gens que ha revolucionat el camp de la genètica en l'última dècada, per eliminar un gen en humans, a fi de que els bebès siguin resistents al VIH . Segons el científic, aquests embrions s'han convertit en dos bebés sans: un parell de bessones anomenades Lulu i Nana. Les bessones "van venir al món plorant tan sanes com qualsevol altre bebè fa unes setmanes", deia orgullós en el vídeo.
Després de l'anunci, la pròpia universitat va emetre un comunicat en el qual denuncia la mala praxi del director de l'estudi, Jiankui He.
L'afirmació del científic xinès no s'ha verificat, però la comunitat científica ha respost a l'anunci amb indignació i preocupació. Fins i tot deixant de costat les preocupacions ètiques -completament reals- d'usar aquesta tecnologia per manipular gens humans, molts científics creuen que tals alteracions podrien implicar problemes de salut de gran abast i imprevists.
El científic xinès He Jiankui va dir que ha aconseguit portar al món a dos bessones l'ADN va ser modificat, això ha generat seriosos dubtes a la Xina que qüestionen tant el caràcter ètic d'aquesta hipòtesi com el propi desenvolupament de l'experiment.
El centre on feia classes l'expert i que va presentar com a associat als seus assajos, la Universitat Meridional de Ciències i Tecnologia de Shenzhen (SusTech), va emetre un comunicat en què adverteix que no tenien coneixement del projecte ni de la seva naturalesa. El centre educatiu assegura a més que si He Jiankui realment ha aconseguit modificar els gens de les dues bessones hauria "violat l'ètica acadèmica i els codis de conducta" del centre. També el centre sanitari que suposadament va col·laborar en el projecte de les bessones, l' HarMoniCare Hospital de Shenzhen, va acusar de frau a l'expert xinès a falsificar la signatura del comitè d'ètica que presumptament li havia atorgat permís per procedir amb aquest projecte, i ha dit que mai han participat en cap operació clínica relaciona amb els nadons amb els gens modificats esmentats per He Jiankui i els nadons no van néixer en aquest hospital. El mateix va fer el Comitè d'Innovació i Ciència de la metròpoli del sud, que segons el genetista també havia donat suport el seu treball i que diu que mai ho va fer. A més el seu mentor científic, el professor Stephen Quake, que el presentava com a assessor científic també es va desvincular del personatge.
El cas d'He Jiankui ha generat una autèntica commoció al país asiàtic, les autoritats ja han ordenat una investigació oficial per aclarir si l'anunci és una cosa real, (Si és real, és una cosa que està prohibit a la Xina des de 2003) un mer desvari o la iniciativa d'un expert que ha decidit ignorar l'ètica i els reglaments que regeixen aquest tipus de proves. De moment, no ha difós cap foto de les dues bessones, a les quals va anomenar Lulu i Nana.
La presència de la dona en àmbits, com ara la
ciència i la tecnologia, continua sent molt escassa. Les joves han crescut sense
referents científics femenins, degut en part per l’escassesa d’articles, assajos
i investigacions publicats per dones.
És per aquesta raó que el Institut Lluís Vives
de València està treballant durament i ha acollit a un grup d’estudiants,
procedents de Portugal i Italia, que a més participen en el programa de mobilitat Erasmus +.
Amb aquesta acollida, s’esperava incentivar a les joves promeses científiques
femenines per triar estudis post obligatoris relacionats amb la branca
científica. Els resultats han sigut més que satisfactoris. Les joves
estudiants han gaudit de seminaris i
xerrades en els que es manifestaven desenes de referents femenins científics,
allunyant-les dels estereotips dels quals s’associen les carreres científiques
i tecnològiques.
I per incentivar encara més a les joves per a
que trien carrera universitària científica, la Ciutat de les Arts i les
Ciències de València participarà en el projecte europeu Hypatia.
L’objectiu principal és fomentar una educació científica que desperte en les
joves d’entre 13 i 18 anys un interès per la ciència , la tecnologia, la enginyeria
i les matemàtiques (STEM).
Amb aquests dos exemples de incentivació per a
que hi hagen més dones en l’àmbit científic es pretén que la participació i conscienciació
siga totalment positiva de cara al futur, del que podria ser un començament per
a trobar grans promeses científiques femenines.
La grip és una malaltia estacional que es contagia durant els mesos freds, amb un pic al mig de l’hivern. És molt freqüent: milers de persones la pateixen cada any, i normalment es recuperen sense cap problema. Però en un percentatge dels infectats, el virus responsable provoca complicacions severes i pot causar la mort. Les vacunes redueixen aquests casos greus i són la principal defensa contra la malaltia. Per això és essencial que les poblacions de risc es vacunin cada any.
La infecció pel virus de la grip dona febre alta, calfreds, dolor, maldecap, tos i a vegades nàusees i vòmits. Sovint el virus s’emporta la culpa quan no li correspon, perquè el refredat comú o la gastroenteritis tenen símptomes semblants, encara que més lleus.
La vacuna és difícil de dissenyar perquè el virus de la grip canvia molt. Un cop ha infectat algú, la persona desenvolupa anticossos capaços de bloquejar-lo, possiblement per a la resta de la seva vida. Això voldria dir que només patiríem la malaltia un cop, si no fos perquè cada any la grip la causa un virus prou diferent al de la temporada anterior.
Segons una notícia del New England Journal of Medicine, han estat provant un nou antiviral contra la grip, el baloxavir fàrmac que eliminaria els riscos de tenir grip.
Este material va ser triat perquè la planta s'utilitza molt en la construcció sustentable a causa del seu ràpid creiximent. S'utilitza per a reemplaçar l'estructura del dron quan sufrix algun dany. D'acord el que arreplega CNN,Gustavo Juárez,director del laboratori d'intel.ligència artificial de la facultat de ciències exactes i tecnologia (FACET) de la UNT,està desenrotllant drons amb estructures de bambú i peces adquirides de drons oberts.
El bambú argentí:
El motiu per a utilitzar aquest material és perquè la planta és molt utilitzada en la contrucció sustentable a causa del seu ràpid creixement. A més, la seua rigidesa i mal.leabilitat la fan una bona
opció per a reemplaçar alguns productes contaminants.El bambú forma part de la cutura llauradora en Tucamán,al Nord-oest Argentí.
Juárez va comentar que el nou material és utilitzat per reemplaçar l'estructura del dron quan patix algun dany. El bambú té l'avantatge de ser molt lleuger i resistent, a més de ser ecològic i trobar-se f'àcilment en eixa província.
L'equip desenrotlla algoritmes que són programats en la placa controladora de vol, doten d'una certa autonomia al dron i li permeten complir un objectiu i tornar al punt de partida,prenent les decisions correctes.
Des del punt de vista científic, Juárez va considerar que la millor aportació és el desenrotllament d'algoritmes d'intel.ligència artificial.De eixa manera forma, des de la UNT aportem a la ciència, i amb el projecte d'agricultura de precisió som capaços de portar tot el que fem dins de la universitat a la societat,va concloure l'investigador.
Fa poc un grup d'investigadors holandesos van desenrotllar drons per a modernitzar parcs eòlics obsolets.Els drons,com qualsevol altra ferramenta humana,poden ser usats per a ajudar els humans en coses simples com entregar café, o poden ser usats com una arma per a atemptar contra la vida dels propis sers humans. Noticia Original
