Anteriorment, ja s'havia aconseguit un tipus de planta d'alta tolerància, però eren nanes perquè sempre que s'expressen els gens de resistència o de resposta, el que fa la planta quan hi ha sequera és aturar de créixer. Ells han aconseguit desacoblar el mecanisme de resposta del mecanisme de creixement. És a dir, és com si la planta no s'adonés que hi ha sequera i seguís creixent com si res. Abans les estratègies biotecnològiques que s'utilitzaven es basaven en manipular gens que actuen en totes les cèl·lules de la planta, en canvi ells s'han centrat en gens que estan només en el sistema vascular i en les cèl·lules mare. Això modifica el seu mecanisme de circulació de nutrients i de molècules que són importants per a l'adaptació a la sequera, però no actuen en els altres teixits on es coordina el creixement.
En condicions de reg normals, aquestes plantes modificades objecte d'estudi ja manen més nutrients cap avall. Aquest enviament massiu des dels teixits superiors a l'arrel provoca que la planta ompli el seu rebost. Mana molècules com aminoàcids, que són protectors de la resposta a la sequera, prevenint per quan aquesta arribi. No només nodreix sinó que prevé la deshidratació cel·lular. I l'arrel queda preparada per suportar aquest estrès abans que aparegui.
Els objectius del projecte és que es pugui aplicar també als cereals i el tomàquet, però per això necessiten finançament, i les recents limitacions imposades pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la tècnica CRISPR no ajuden.
Video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada