Enganyant al càncer

Segons l’estudi d’un equip científic,l’objectiu era parar creixement i propagació de les cèl·lules que provoquen els càncers i els tumors.Aquesta enfermetat o malaltia es provocada per les proteïnes d’unió a l’ARN (àcid ribonucleic).


Aquestes proteïnes,que estan presents en totes les cèl·lules del cos,són les més importants per a la propagació d’aquests tumors i càncers,que acceleren la reproducció en altres cèl·lules i ajuden a la infecció d’aquestes.

La innovació és que s’ha originat una possibilitat de crear un tractament,que no deixe que aquestes proteïnes s’uneixen a l’ARN,i per tant, impedint la propagació de les cèl·lules cancerígenes.

Però,aquest equip,va desenvolupar una estratègia “d’engany”: van crear unes molècules que feien de senyal,per a que aquestes proteïnes nocives,anaren a per elles i no a per l’ARN. Aquestes molècules,són oligonucleòtids  (una seqüència curta d’ADN o ARN) que la seva funció és esterilitzar aquestes proteïnes nocives i parar la reproducció i propagació d’aquestes.

Encara que aquestes molècules van ser utilitzades i aplicades per al càncer de cervell,els científics afirmen que la tècnica es pot aplicar a altres tipus de càncer.

Notícia original

Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2



Video:

El plàstic afecta els bacteris que ens ajuden a respirar

Els científics van utilitzar bosses de supermercat fetes de polietilè d’alta densitat (HPDE) i estores per eixugar-se les sabates, de clorur de polivinil (PVC), dos tipus de plàstic utilitzats per fabricar, també, roba, canonades, envasos i taps d’ampolla, entre molts altres objectes d’ús quotidià. Aquests objectes es van deixar en aigua de mar artificial i, al cap d’un temps, s’hi van introduir els bacteris.
El primer que observem és el creixement. Les poblacions de bacteris que convivien amb els residus del plàstic havien crescut menys que les altres. A l’activitat fotosintètica també es va poder observar un descens ràpid, és a dir, en l’absorció de diòxid de carboni i la producció d’oxigen. Un altre efecte observat va ser el canvi en el funcionament d’alguns gens dels bacteris, fet que ha permès als científics deduir que els compostos procedents dels plàstics aboquen aquests éssers diminuts a una situació d’estrès.

Aquests resultats són obtinguts al laboratori, on els resultats han estat molt controlats, la conclusió que el plàstic té efectes nocius sobre un dels principals productors d’oxigen del planeta té un interès evident. Més encara quan el problema d’aquest residu no té una solució immediata. De fet, es calcula que al llarg de la pròxima dècada els abocaments de plàstics al mar encara poden augmentaran fins a 10 vegades.

Noticia original

Noticia 1

Noticia 2



Video:

Com sobreviure a l'estrés i mantindre la ment sana en la ciutat

La meitat dels espanyols a dies d'avuí viuen a les ciutats, a finals de segles les estadístiques apunten a que un 70% de les persones del mon viuran a les ciutats. Açò és comprensible ja que les ciutats donen moltes més ventatges a les persones que viuen allí.

La gent no sap que al viure a una ciutat augmenta el risc de psicosi, ja que hi ha molt més soroll, més gent, molta més contaminació, per tant tot açò ajuda a tindre més depressions i ansietats. Els científics encara estan buscant per què apareixen aquestes malalties, però saben que les malalties apareixen per aquestos factors.

Un gran enemic del equilibri emocional és la contaminació, que produeix irritabilitat i excitabilitat el qual produeix tensió que produirà estrés. Tots aquestos factors produeixen transtorns del son i tot suma per a anar empijorant. La OMS recomana sentir música en els auriculars per a no escoltar tant de soroi.                                                                                                                      



Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2

Dia mundial de l'esclerosi múltiple

Hui és el Dia Mundial de l'esclerosi múltiple (30/05), una malaltia neurològica que afecta en l'estat a 47.000 persones i de la qual es donen cada anys 1800 nous diagnòstics.


L'esclerosi múltiple és una malaltia molt heterogènia, de la qual no es coneixen les causes i que no té hui dia cura, encara que els tractaments que es proporcionen hui dia a les persones joves que manifesten els primers brots estan aconseguint que el seu pronòstic siga molt millor que el que hi havia fa 20 anys. El 70 per cent dels nous casos d'esclerosi múltiple es dona entre persones de 20 i 40 anys, i 3 de cada quatre pacients són dones.


Donar visibilitat a aquesta malaltia i destacar la importància que té la seua investigació són els objectius d'aquest dia mundial, en el qual comptem amb la presència de Judith Muñoz, una jove matemàtica a la qual el diagnòstic, quan tenia 22 anys, no està impedint iniciar la seua carrera com a investigadora. Ha hagut de superar diverses traves, traves burocràtiques en realitat, més que de salut, i la seua experiència pot ser interessant per a altres persones que puguen trobar-se en una situació semblant. Sobretot si es tracta de realitzar estades a l'estranger quan es pateix una malaltia crònica.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

La medicina, tal com la coneixem, està en perill

Els antibiòtics ja no valen com abans, perquè

els bacteris s'estan fent resistents a ells. Si no creem nous antibiòtics, la gent tornarà a morir com abans del seu descobriment.

L'abús dels antibiòtics ha provocat un efecte contrari al buscat. Han aparegut nous bacteris resistents i cada dia als nostres hospitals moren persones amb infeccions generalitzades, pneumònies, infeccions urinàries, o altres infeccions per a les quals no hi ha cura perquè no hi ha antibiòtic que puga atacar aqueix bacteri que ho provoca. En 2018 van suposar 33.000 morts a Europa, i es calcula que per a 2050 superen al càncer en nombre de morts.

Els antibiòtics són sens dubte la base de la medicina moderna, són els que ens permeten passar des d'una lleu operació quirúrgica fins a un tractament de quimioteràpia, i ja portem diversos anys escoltant això que els bacteris s'estan fent resistents però la situació no fa més que empitjorar.

La professora afirma que 'és possible descobrir nous antibiòtics però les companyies farmacèutiques han tancat les seues línies d'investigació sobre nous antibiòtics per no considerar-ho rendible. Han virat cap a la investigació de vacunes'. Encara que això sí 'en els centres públics i privats sí que s'estan investigant noves vies de tractament però els recursos per a la investigació han disminuït dramàticament'.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

FA 55 MILIONS D'ANYS ELS PEIXOS JA NADAVEN EN FORMACIÓ

Aquest fet s'ha descobert per un estudi publicat en la revista Proceedings of the Royal Society B, que ha estat realitzat per investigadors de la Universitat de Arizona State.


Els científics van trovar una pedra amb restes de fòssils de centenars de peixos que semblava nadaven cap al mateix sentit. Una vegada obtés el permís per a estudiar-la, començaren a investigar i se n'adonaren que les restes d'aquests 259 peixos nadaven quasi tots en una mateixa direcció. Per demostrar aquestes suposicions, el grup de científics va fer una simulació amb l'ordinador, on es veía clarament que quasi tots els peixos nadaven en la mateixa direcció. Els científics consideren que aquest fet es deu probablement i de la mateixa forma que passa hui en dia, a que nadant junts, els peixos tenen menys perill de ser devorats pels depredadors i així viuen d'una forma més segura.

NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA 1
NOTICIA RELACIONADA 2

 Un perillós asteroide passarà 'a prop' de la Terra aquest dissabte

Un asteroide bastant estrany s'aproparà a la Terra durant aquest cap de setmana. Aquesta roca espacial la podrem veure fins al 27 de maig.  Fa gairebé dos quilòmetres de diàmetre i, a més, té una lluna orbitant al seu voltant.

Durant el dissabte 25 de maig, es concretarà el pas més pròxim de l’asteroide a la Terra. Si bé la seva gran mida li ha valgut al meteorit 1999 KW4 la qualificació de ‘potencialment perillós’, aquest any passarà per la Terra a una distància molt segura, a 5.182.015 quilòmetres, amb una velocitat de 77.446 quilòmetres per hora.

Quan s'allunye de l'òrbita serà el millor moment per veure-ho fins al 2036.

La NASA va anunciar que la roca no podrà ser observada.
L’Agència Espacial Europea va publicar una breu animació de l’asteroide capturat des d’un observatori a l’illa de la Reunió, a l’Oceà Índic, el 9 de maig passat.
A simple vista a causa de la gran distància que hi haurà respecte al nostre planeta, però sí que es podrà veure des dels observatoris astronòmics d’arreu del món.

NOTICIA ORGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

VIDEO:

Un nou mètode permet transportar vacunes a altes temperatures.

Les vacunes no están preparades per a soportar certes temperaturas,o almenys això pareixia fins ara.  Un grup d'ingeniers químics de la Universitat de McMaster, als EEUU, ha trobat una posible solución per a aquest problema que afectava sobretot a regions de l'Àfrica, on les altes temperaturas anul·laven o disminuien l'efecte de les vacunes.


El mètode amb què es creu que es pot solucionar el problema, consisteix en submergir dins d'un recipient amb sucre i gel els principals actius de la vacuna. Amb açò el que es conseguiría és sellar el compost de la vacuna que més tard pot ser reconstruït pels metges i distribuït als pacients amb total normalitat.
Si aquest mètode resulta ser eficaç i funciona, les vacunes podrien arribar a permanèixer fins un total de huit o més setmanes al recipient sense perdre el seu beneficiós efecte. Així s'evitarien gran quantitat de malalties i es salvarien nombroses vides.




NOTÍCIA ORIGINAL
NOTÍCIA RELACIONADA 1
NOTÍCIA RELACIONADA 2

La impresionant capacitat auditiva dels gossos

Segons un nou estudi s'ha comprovat que no els gossos no sols tenen una capacitat auditiva molt superior a la dels humans, sinó que a més a més són capaços de percibir sons a molta distància i reconèixer i distingir sons en meitat de una situació amb contaminació acústica. Com per exemple la veu del seu amo en meitat de un concert de rock a una distància significativa.



Aquest fenòmen és l'anomenat "efecte festa del còctel", gràcies al qual tenim la capacitat, tant humans com animals de sintetitzar una veu entre molt de soroll i evadir la resta.
L'estudi ha sigut creat per la Universitat de Maryland en Estats Units, i també afirmen que els gossos atenen a la crida del seu nom independentment de la veu que cride, de manera que responen siga el seu amo habitual o siga una persona desconeguda sempre que sapiga el seu nom.

L'experiment es va dur a terme mitjançant un sistema de altaveus en una cambra on hi havien disposats tota mena de raçes de cànids. A aquestos gossos els posaven la veu del seu amo diguent el seu nom i després el de una persona desconeguda diguent-lo també. Sorpenentment tots els gossos van respondre a les dues veus quan deien el seu nom. Després, mesclaven la veu amb una gravació d'una zona de ciutat amb molt de soroll i tot i aixo els gossos seguien responent a la crida, demostrant la seua capacitat per sintetitzar els diferents sons en diferents àmbits acústics.

Aquesta habilitat tan única i aprofitable ha sigut sugerida per a l'entrenament dels gossos d'asistència i de rescatament per Animal Cognition, un periòdic que parla de les capacitats no-humanes que poden resultar extraordinaries, com, sense lloc a dubte, aquesta.

Notícia Original

Notícia Relacionada 1

Notícia Relacionada 2

Dormir bé per tindre una bona salut cardiovascular.

Un estudi amb ratolins indica que la falta de
dormir afavoreix l'acumulació del colesterol i també de substàncies als vasos sanguinis i també pot afectar a altres parts del nostre cos.






Tots el humans i també animals tenim que descansar unes quantes hores al dia, per a sentir-se millor
amb nosaltres i amb el nostre cos cansat de fer coses al llarg de la setmana o el dia.


No sols dormir serveix per a descansar el cos i la ment sinó que hi ha moltes funcions fisiològiques que també en depenen.


Com per exemple:la falta de son implica danys als vasos sanguinis, ja que provoca malalties al cos.
Quan dormim,l'activitat corporal es manté al mínim.Els músculs i el cervell es relaxen.

S'ha estudiat que durant els primers anys de vida,el cervell humà necessita una quantitat extra de son,de fins a 17 hores i en els adults les funcions cerebrals superiors de no dormir afecten a la memòria i a la personalitat.


Notícia Original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Enllaç vídeo

Científics creen un enzim mutant que es menja el plàstic.

 La investigació britànica i nord-americana,podrien generar un procés de reciclatge.


 Científics nord-americans i també britànics han creat un enzim mutant,que és menja el plàstic.
 Es capaç de descompondre en molts pocs dies el plàstic anomenat politereftalat d'etilè també anomenat per les seues sigles PET.

Un dels plàstics més comuns i contaminat,amb el qual es fabrica la majoria d'ampolles de beguda.




El descobriment ajuda a solucionar la crisi global
 de contaminació del oceans, el PET, es pot
persistir durant centenars d'anys,però els enzim ajuda a reciclar-los a gran escala i evita també l'extracció de combustibles fòssils de la producció de PET.




Les universitats de Gran Bretanya i els laboratoris dels Estats Units,vsn fer un descobriment sobre

aquest invent,mentre examinaven l'estructura d'un bacteri descobert.
El 2016 en una abocada de residus de Japó,ja que va veure un enzim que es menjava el plàstic.

 Aquest invent en pareix molt útil,ja que és molt bo i és una marera molt bona de poder reciclar i eliminar tot el plàstic que hi ha al món i d'una manera molt fàcil,ja que és avui en dia una gran ajuda per a questos tipus de problemes.


   Notícia Original

 Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2 

 Enllaç video

L'ésser que viu als porus dels humans i s'alimenta del greix que desprenen

Aquests éssers que mesuren 0,3 mil·límetres i s'assemblen a una mena de cuc pertanyen a la família Demodex follicorum, la qual és un tipus d'àcar molt comú que sol habitar en diferents espècies animals sense que se n'adonen. Recentment, el portal NPR ha decidit explicar la manera en que viuen aquests aràcnids mitjançant imàgens que mostren com es tanquen als porus dels humans durant el dia i surten de nit mentre dormim per tal de reproduir-se amb altres membres de la seua espècie.

Aquest tipus d'àcar viu als nostres porus perquè s'alimenta de l'oli cerós que segrega la nostra cara amb l'objectiu d'hidratar-nos i és produït per glàndules dintre dels nostres porus i prop dels fol·licles pilosos. A més a més, segons un estudi de l'any 1992 publicat a la revista Clinical and Experimental Dermatology, els fol·licles poden arribar a albergar sis àcars al mateix temps i encara tenir espai per molts més. Tot i això, aquests àcars no arriben a expulsar els seus excrements al damunt de la nostra pell, sinó que els guarden al seu dintre fins que moren al cap de dues setmanes.

Un altre estudi més recent ens explica que la família dels àcars no està relacionada llunyanament amb les paparres, sinó que formen part de la mateixa línea evolutiva. Aquest fet els converteix en el grup més divers dels quelicerats, cosa que canvia la perspectiva sobre la seua biodiversitat i reconstrueix la seua història evolutiva.

Curiosament, aquests éssers els podem trobar tant en homes com en dones, però no en nadons. Es creu que els nens adquireixen els àcars al mantenir contacte amb la mare i altres familiars. De totes maneres, els àcars no suposen un perill o una amenaça per als éssers humans llevat que s'acumulen massivament i donen lloc a la demodicosis o sarna demodèctica, una malaltia poc comú.

Vídeo relacionat amb la notícia

· Notícia original

· Notícia relacionada 1

· Notícia relacionada 2

Es troba vida en un dels deserts més extrems de la Terra

A la depressió del Danakil, que es troba en Etiòpia i és considerat un dels deserts més hostils de la Terra, un equip de científics ha sigut capaç de trobar vida. Aquest indret és un antic fons marí on algunes zones es troben a 150 metres per davall del nivell de la mar i es poden arribar a albirar temperatures de 50 graus centígrads. Davall de la seua escorça terrestre extremadament fina podem trobar una immensa piscina de lava ardent mentre que també es pot veure com l'aigua de la mar aconsegueix colar-se pel subsòl i produir piscines i xemeneies termals.

Des de l'any 2015, l'equip de Felipe Gómez (investigador del Centre d'Astrobiologia a Madrid i principal autor de la troballa) ha estat investigant les surgències hidrotermals a una zona anomenada Dallol al sud d'Etiòpia. Després d'analitzar les parets de les xemeneies dels guèisers, el 2017 trobaren unes estructures esfèriques molt petites al voltant de les quals s'havia format una mena de closca de minerals. Aleshores, els científics realitzaren anàlisis mol·leculars per esbrinar si hi havia ADN actiu a les mostres i trobaren almenys dues noves espècies de bacteris i arqueges, una de les quals pertanyent a les nanohaloarqueges.

Aquesta és la primera volta que es troba vida a Dallol i esdevé molt important per a la búsqueda de vida a altres planetes ja que, segons paraules de Gómez, aquest lloc és molt paregut a Mart en el seu origen i a la Terra quan l'oceà de lava que l'envoltava començà a refredar-se. De fet, una de les teories amb gran acceptació sobre l'origen de la vida al planeta Terra afirma que aquesta hauria tingut lloc en xemeneies hidrotermals i submarines on s'hauria començat a ensamblar l'ADN i després les membranes protectores que donaren lloc als primers éssers vius.

Vídeo relacionat amb la notícia

· Notícia original

· Notícia relacionada 1

· Notícia relacionada 2

El plàstic afecta els bacteris que ens ajuden a respirar

Un estudi conclou que el plàstic és nociu per al bacteri responsable de produir el 10% de l’oxigen que respirem


Cada vegada que agafem aire tenim una probabilitat altíssima d’inspirar alguna molècula que es va respirar fa milions d'anys.  Les plantes terrestres i el fitoplàncton aquàtic són els que ens proporcionen oxigen. De tots eixos éssers vius que ens donen oxigen hi ha un que ens aporta el 10%, un bacteri que fa la fotosíntesi. Viu al mar i segons un estudi recent, és sensible a la contaminació que provoca el plàstic. S’anomena Prochlorococcus.

Les molècules que allibera el plàstic

Un equip científic de la Universitat de Mcquarie, a Austràlia, ha estudiat per primer cop com afecta el plàstic als bacteris productors d’oxigen.

Al procés de fabricació anyadeixen un additiu que evita la degradació d'aquests . Aquests compostos l’abandonen de mica en mica fins al punt que ja se n’han detectat en aigües de tot el món.

Alguns estudis indiquen que aquests compostos són tòxics per a animals com les puces d’aigua, els embrions de musclo i altres integrants del zooplàncton. Aquest nou estudi, publicat a la revista Communications Biology del grup Nature, ha trobat que també ho són per al bacteri Prochlorococcus.

Una conclusió de laboratori

Per arribar fins aquí, els científics van utilitzar bosses de supermercat fetes de polietilè d’alta densitat (HPDE) i estores per eixugar-se les sabates, dos tipus de plàstic utilitzats per fabricar, també, roba, canonades, envasos i taps d’ampolla, entre molts altres objectes d’ús quotidià. Aquests objectes es van deixar en aigua de mar artificial i, al cap d’un temps, s’hi van introduir els bacteris. Al cap de 48 hores ja es van començar a observar diferències entre els bacterisamb aigua neta i els de l'aigua bruta.

La primera diferència observada va ser en el creixement. Els que convivien amb el plàstic a més de no realitzar la fontosíntesi relativament, no creixien i es veien estresats.

La conclusió és que el plàstic posa en perill als ésssers vius que ens donen oxigen, deu ser de gran interés. Més encara quan el problema d’aquest residu no té una solució immediata. De fet, es calcula que al llarg de la pròxima dècada els abocaments de plàstics al mar encara poden augmentaran fins a 10 vegades.



VIDEO


NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2

Quant dura un dia en Saturn?

Pot ser que no t'interesse saber quant dura un dia en Saturn o no t'importe,però l'astronomia ha donat resposta a aquesta pregunta i ací trobaràs la resposta.







Sabem que un dia és el temps que tarda un planeta a completar una volta sobre el seu propi eix. En la Terra, lògicament, són 24 hores. Però no en tots els planetes del Sistema Solar dura el mateix que la Terra, de fet, seria molt complicat localitzar un planeta que tinga una duració del dia exactament igual a la de la Terra,però com hi han molts,pot ser algun s'assemble o tinga la mateixa duració.

Així doncs, per a saber la duració d'un dia en Saturn, hem d'observar els seus cicles de rotació sobre el seu eix, cosa que és molt complicat per els anells, però si que és possible.

Sabem la duració dels dies en tots els planetes del Sistema Solar, però, fins ara, no teníem aquesta informació en referència a Saturn. Ha sigut l'astrònom de l'Institut SETI, Matthew Tiscareno, el que ens ha explicat la dificultat d'aquesta tasca.

La duració exacta d'un dia en Saturn

L'estudi de Christopher Mankovich publicat en The Astrophysical Journal ens mostra que els anells de Saturn són clau en la investigació, doncs el que succeeix en la superfície del món repercuteix en ells.
L'equip investigador va haver de dissenyar un model matemàtic molt difícil per a entendre la forma en què funciona la superfície de Saturn. I així, replicant oscil·lacions d'anells i esdeveniments que les provocaven, van tindre en compte totes les variables per a identificar el comportament superficial i descobrir que un dia en Saturn dura exactament 10 hores, 33 minuts i 38 segons.
Un dia en Saturn dura més o menys la meitat del qual dura un en la terra.

ENLLAÇ VIDEO

ENLLAÇ NOTÍCIA ORIGINAL

ENLLAÇ NOTÍCIA RELACIONADA 1

ENLLAÇ NOTÍCIA RELACIONADA 2

Troben a Gibraltar la segona petjada neandertal del món.

Quan i per què van desaparéixer els neandertals d'Europa és una de les grans preguntes que divideixen als experts en evolució humana. Encara que la data més acceptada per a l'extinció se situa fa uns 40.000 anys, alguns investigadors creuen que el sud peninsular,on hi havien nombrosos recursos vitals i permitia mantindre una vida mitjanament estable,va poder ser que per a aquest espècie humana durant alguns milers d'anys més es puguera viure. Tot apunta segons la nova troballa,que el més probable és que els nostres parents es van quedar més temps del que es creu.

Uns investigadors de les universitats de Huelva i Sevilla, amb l'ajuda d'equips de paleontologia d'altres quatre països, han trobat en una antiga pedrera d'arena en la zona de Llevant del Penyal la petjada d'un jove neandertal que va viure en la zona fa 29.000 anys. Es la segona petjada que troben al món,la primera va ser en la cova Vartop a Romania. Han trobat també petjades de fauna salvatge, com a elefants, lleopards, cérvols, linxs i cabres que llavors poblaven la zona en les coves.

Espai entre els dits

Els científics saben que aquesta petjada és de neardental i no d'Homo sapiens per diverses raons,segons Fernando Muñiz, professor de Cristal·lografia, Mineralogia i Química Agrícola de la Universitat de Sevilla. Una de les raons és que les eines lítiques d'aqueixa antiguitat trobades a Gibraltar corresponen amb l'activitat neandertal i no hi ha rastre dels sapiens fins fa 23.000 anys. L'altra de les raons és que les característiques de la petjada coincideixen amb la morfologia del peu d'aqueixos homínids, distingida per una distintiva separació entre el dit gros i el següent. La petjada mesura 17 cm de llarg, té una amplària màxima de 7 cm i una profunditat mitjana de més de 2 cm. Va aparéixer en una roca poc consistent  i va ser marcada per un adolescent que a penes mesurava 1,30 metres. És impossible saber si era mascle o femella.

El refugi climàtic des de Lisboa fins a Múrcia i Alacant va poder acollir als neandertals durant més temps.

Aquestes noves troballes podrien llançar una nova llum sobre les grans incògnites que envolten als nostres parents intel·ligents, que enterraven als seus morts i fins i tot van fer art rupestre, desapareguts per sempre.

ENLLAÇ VIDEO

ENLLAÇ NOTÍCIA ORIGINAL

ENLLAÇ NOTÍCIA RELACIONADA 1

ENLLAÇ NOTÍCIA RELACIONADA 2

Implanten gens humans en micos per a fer-los més intel·ligents.

Un dels avanços més important de l'evolució és la intel·ligència humana, per tant, un equip de cietífics del sud de la Xina ha creat unes còpies d'un gen humà, que es suposa que és essencial per a la configuració de la intel·ligència humana. 

El implant s'ha realitzat en els micos més intel·ligents. Els cervells dels rhesus amb gens humans implantats van tardar més temps a desenvolupar-se i van presentar millors habilitats de memòria i a més, reaccionaven abans, en comparació amb els seus companys no modificats.

Aquest equip van introduir un virus, que portava microcefalina humana, als micos. Ho van provar en 11 micos i sols 5 van sobreviure. 

Però hi han persones que no estan d'acord amb aquesta investigació, perquè pensen que és èticament icorrecte, ja que hi ha un risc elevat de fer-li mal als animals.

D'altra banda, un dels investigadors va assenyalar que aquest estudi no seria permet en alguns països més estrictes. Algunes persones també pensen que aquest estudi podia crear micos com les de les pel·lícules de ciència-ficció. Per tant, molts científics no volen participar en aquesta investigació.

Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Científics espanyols eliminen un tipus de tumor de pàncrees en ratolins

Un equip d'investigadors espanyols han descobert amb ratolins evitar el càncer de pàncrees, una malaltia que provoca moltes morts. 

Aquest equip ho aconseguit combinant l'eliminació de dues dianes moleculars (denominades EGFR i c-RAF) relacionades amb el gen responsable de la iniciació de més del 95% d'aquest tipus de tumors.

Barbacid, que és un bioquímic que dirigeix l'equip d'investigació, informa que no vol donar falses esperances però que hi ha que seguir investigant, ja que actualment no serveix per a les persones que estan patint aquest càncer de pàncrees.

El "adenocarcinoma ductal de pàncrees" és un dels càncers que més costa eliminar, normalment és pot fer de forma quirúrgica quan el tumor es troba localitzat. 

Aquest càncer és un dels que més afecta a les persones.

Els investigadors han explicat que aquest experiment pot ser que no funcione, però és un gran avanç científic. S'ha utilitzat ratolins que van modificar la seua genètica per a induir-los mutacions iguals que els tumors en els humans. Finalment, van observar que els tumors deixaven de créixer o inclús desapareixien.

Noticía Original

Noticía relacionada 1

Noticía relacionada 2

Una dona anirà per primera vegada a la Lluna

La NASA enviarà per primera vegada una dona a l'espai, en concret a la Lluna, com a part del seu projecte anomenat Artemisa. Segons afirma Jim Bridenstine, administrador de l'organització, aquest programa permetrà a tots els joves (tant xics com xiques) veure's reflexats en els astronautes de la missió, ja que és això el que vol per a la seua petita filla.


Aquest projecte, de la mateixa manera que la represa dels vols a la Lluna i a Mart, es podrà dur a terme gràcies als 1.600 milions de dòlars adicionals que Donald Trump, president dels Estats Units, inclourà al seu pressupost.


El viatge de la dona, que es durà a terme en 2024, serà el començament de la presència continuada que la NASA vol mantenir a la Lluna amb l'ajuda de Rússia. A més, es planeja enviar humans a Mart en la dècada de 2030 per a que la primera persona en xafar el planeta roig siga un nord-americà.

Enllaç a la notícia original

Enllaç a la notícia relacionada 1

Enllaç a la notícia relacionada 2

Un nuevo método permite transportar vacunas a 40 grados

Un problema molt gran dels paisos tercermundistes és que les vacunes no els arriben amb condicions, perquè aquestes vacunes necessiten estar a una temperatura freda i les condicions que oposa el transport és fàcil que es trenque la cadena de fred i la vacuna perda la seua efectivitat.

Per sort el Institut McMaster de EEUU han assegurat que han trobat una forma de poder guardar les vacunes fins als 40 graus sense que es trenque la cadena de fred i per tant no perdre els efectes beneficiosos de les vacunes.

Consisteix en submergir els components actius de la vacuna amb sucre i un gel que es secarà per a cellar els components de la vacuna. El metge quan vaja a utilitzar-la amb un pacient sols tindrà que mesclar açò amb aigua i injectar-la.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2

França dona el primer pas per deixar de finançar l'homeopatia en la sanitat pública.

França disposa de una de les empreses més gran: Boiron. Aquest "medicament" es consumit per set milions de persones aproximadament, però ara a França està a punt de sofrir un dels majors colps del moment.

Un organisme públic a proposat al Govern, que deixe de finançar en la sanitat pública els productes homeopàtics.

Aquesta acció provocaria una perduda de al menys 1000 treballadors.

En agost, la ministra de sanitat, va fer redactar un informe que parlava sobre la eficàcia dels productes homeopàtics i si rentava que aquests seguiren al mercat i finançats per el sistema públic, el resultat es va declarar con "desfavorable".

Boiron ha denunciat la filtració de intencions per part de la HAS amb la companyia de dues empreses més. Aquestes empreses han afirmat que la informació que els corresponia no l'han rebut. La HAS va informar a l'agencia AFP de "enviar-la electronicament" correctament


Noticia original:

Noticia relacionada (1):


Noticia relacionada (2):




Video:

INVENTEN UNA MÀQUINA QUE TRANSFORMA ELS PENSAMENTS EN PARLA

Poden ser derrotadores les condicions o lesions neurològiques que porten a la incapacitat per la comunicació.Aquest tipus de pacients solen dependre de mecanismes de comunicació alternatius que fan ús interfícies cervell-ordinador i de moviments no verbals dels ulls o del cap per controlar un cursor que deletreja les paraules.El problema d’aquests dispositius és que són molt més lents que la comunicació humana habitual.

Per això,un equip d’investigadors de la Universitat de California de San Francisco han publicat en la revista Nature els detalls del seu invent:un descodificador neuronal que permet transformar l’activitat cerebral en un discurs inteligible a una velocitat acceptable.

"Ha estat un objectiu del nostre laboratori des de fa molts anys el crear tecnologia per a restablir la comunicació per als pacients amb discapacitats de la parla severa", explica el neurocirujà Edward Chang, líder del treball. “Volem crear tecnologies que puguen generar un discurs sintetitzat directament a partir de l'activitat del cervell humà. Aquest estudi proporciona una prova de principi que això és possible ".

Notícia Original
Notícia Relacionada 1
Notícia Relacionada 2

Així s’escolta

TROBEN UNA PARTÍCULA D’UNA ESTRELLA ANTERIOR AL SOL

El fragment,amb el nom de LAP-149,s’ha trobat dins d’un meteorit i ens aporta informació sobre el Sistema Solar.

El meteorit en qüestió s’ha trobat a l’Antàrtida,i al seu interior un equip d’investigadors de la Universitat d’Arizona han trobat un gra de pols que es va formar a l’explotar una estrella desapareguda fa mil milions d’anys i que va ser anterior al Sol.

El descobriment contradiu alguna de les teories actuals sobre la manera en el qual les estrelles agonitzants sembren l'Univers amb materials en brut per a la formació de planetes i, en última instància, de les molècules precursores de la vida.

Encara que aquests grans es creu que aporten materials en brut importants que contribueixen a la mescla a partir de la qual es van formar els nostres Sol i els seus planetes, rares vegades sobreviuen al caos que acompanya el naixement d'un sistema solar.


Notícia Original
Notícia Realcionada 1
Notícia Relacionada 2

Primeres imatges reals d'un forat negre

El consorci internacional EHT (Event Horizon Telescope) ha anunciat i mostrat el que s'hi porta intentant descobrir durant les últimes décades desde la creació de la teoria de la relativitat. En concret es tracta d'una imatge que evidencia un efecte espacial supermasiu localitzat a 55 milions d'anys llum, en la galàxia de Messier 87, situada en la constel·lació de Virgo.

Encara que els forats negres no poden ser captats directament, les imatges descobertes mostren la radiació emesa per la matèria que es queda atrapada en la increiblement potent gravetat que genera aquest fenòmen.

Aquest descobriment confirma rotundament el concepte i la existència de tots els forats negres que la ciència i la astronomia ha ubicat al llarg de l'univers conegut, tractant-se de una estrella col·lapsada amb tal densitat que ni tan sols la llum del sol pot penetrar en el seu interior. La seva existència ja es deduïa en els preceptes de la teoria de la relativitat general d'Albert Einstein, que, no obstant això, considerava que la idea d'un forat negre era massa absurda per a ser real. Pero que hui a dia s'ha confirmat.

Fins ara, la presència de forats negres havia estat confirmada de forma indirecta, com la presència d'ones gravitacionals. Einstein va demostrar fa un segle que la massa de les estrelles, els planetes i la resta de la matèria exerceix una força gravitatòria que corba l'espai com si fos una làmina de goma.

Seria com la forma que queda en un matalàs després que algú hagi passat algunes hores damunt. Quanta més massa posseeïx l'objecte, més pronunciat és l'efecte. Aquestes ones són pertorbacions gravitatòries causades per una alteració de la distribució de masses en l'espai-temps.

És a dir, un objecte que en un primer moment no tenia una massa determinada passa a convertir-se en un pes extra que modifica la forma de l'Univers de manera literal.

Noticia Original

Noticia Relacionada 1

Noticia Relacionada 2