En la nit del any 79 d.C. La muntanya Vesubio va despertar i va vomitar roca ardent i cendra fins a 20 quilòmetres més enllà dels seus vessants.
La investigació, publicada en la revista PLOS One, revela que el devessall de fluxos piroclàstics (un núvol de cendres i gasos verinosos ardents) que els va cobrir va comportar que els bullira la sang i els seus cranis explotaren.
Com van arribar a aquesta conclusió?
Quan analitzaven les restes òssies, van descobrir un detall que havia sigut obviat en investigacions anteriors: una pols negra i vermellosa que impregnava els ossos.
Un estudi posterior del material a través d'una espectroscopía de plasma va revelar que els residus estaven compostos majoritàriament d'òxid de ferro.
Així, l'estudi va suggerir que la mort d'aquestes persones es va deure a una ràpida vaporització dels fluids corporals i teixits blans a causa de l'exposició a la calor extrema.
I què va passar a Pompeia?
En les hores següents, els habitants d'aquesta ciutat, de Herculano i d'altres assentaments que no van poder evacuar a temps, van ser enterrats pels núvols piroclàstics.
"A Pompeia, situada a uns 10 quilòmetres del volcà, la temperatura va ser més baixa, d'al voltant 250-300 °C. Va ser suficient per a matar a les persones a l'instant, però no com per a vaporitzar la carn dels seus cossos", va explicar a la revista Newsweek."
Noticies relacionades:
Video:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada