![<strong>Esquema del experimento</strong>. El fotón de rayos X (punto amarillo) atraviesa desde la izquierda la molécula, representada aquí por los núcleos atómicos rojos. Se genera entonces un patrón de interferencia, cuya conformación da pistas sobre la duración de la travesía [Sven Grundmann, Universidad Goethe de Frankfurt].](https://lh5.googleusercontent.com/KqKwvomaEubCvdevOcl7cwZ2pQ4UxU0-wFqW4BfnUjRGtbFVRiwf8Ib6mRvGvxCitXXnuFhvYkeZHqxrJd9zW4rT3hbr2WPhYbQyFQu7kGgmeC70tdTVl1MPfE_nv-yVaDy3gGw)
Què tarda la llum en travessar un àtom d’hidrogen? Aquest és l’interval de temps més menut que mai s’haja mesurat: 247 zeptosegons, és a dir, 247 miltrillonèsimes de segon.
Entre dues ones d’electrons, el temps de generació de les quals repercuteix en la formació de les interferències, permet que la duració siga mesurada en un màxim de 247 zeptosegons. Açò per tant ens mostra que ni una cosa tan xicoteta com una mol·lècula reacciona simultàniament a la llum que li aplegue. Aquestos retrasos que provoquen formen el patró.
Notícia original: investigacion y ciencia
Altres notícies: xataka, noticiasdelacencia
Per què no es pot viatjar més ràpid que la llum?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada