En 1961, el radioastrónomo Frank Drake, en aquells dies president de l'Institut SETI , va idear una equació que poguera servir per a realitzar una estimació sobre el nombre de civilitzacions que podria albergar la nostra galàxia mentre treballava en l'Observatori Nacional de Radioastronomia de Green Bank, a Virgínia Occidental.
Aquella equació, coneguda com a ‘equació de Drake’, havia sigut des de llavors una de les tècniques més recurrents a l'hora de determinar el nombre probable de planetes habitables de la nostra galàxia. Uns 25 anys després els astrofísics de la Universitat de Ginebra Michael Mayor i Didier Queloz van fer un pas més en assignar valors estimatius als diferents termes de l'equació. En 1995 van detectar el primer planeta que orbitava entorn d'una estrela semblant al Sol fora del nostre sistema solar. La troballa, que en 2019 els va valdre als investigadors el premi Nobel de Física, va servir per a afinar l'objectiu marcat per Drake un quart de segle abans, encara que per a donar amb una resposta més objectiva era necessari contrastar aqueixes elucubracions teòriques amb dades precises d'observacions dels confins de l'univers, per a això al març de 2009 es va llançar el telescopi espacial Kepler, la missió del qual era escodrinyar unes 150.000 estreles de la nostra galàxia a la recerca de pistes que oferiren dades d'exoplanetes amb vida, alguns dels quals podrien ser potencialment habitables.
Ara, 10 anys d'observacions han donat els seus resultats: els astrònoms estimen que en la nostra galàxia podria haver-hi uns 300 milions de planetes potencialment habitables, alguns d'ells, segons els científics, a una distància d'uns 30 anys llum del nostre sol.
Noticia original
Noticies relacionades:
Científicos localizan un exoplaneta con condiciones para albergar vida
Higía, el asteroide que resultó ser el nuevo planeta enano del Sistema Solar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada